Llista d'articles amb l'etiqueta ‘vies respiratòries’

Flegmes i vòmits

Publicat el 17 de setembre del 2012 a Consultes

Consulta:

Hola, tinc una nena de 2 anys que va ser opearada de CIA i CIV, als 6 mesos recuperada i des que va néixer sempre ha generat moltes flegmes de vies altes. El seu pediatra sempre comprova que són toves i recomana aeorosols de sèrum ja que no té febre. Són molt habituals. Hi ha setmanes que no les té i d’altres està carregada i se li noten i se li escolten tocant l’esquena. El pitjor és que no sap expulsar-les. Tus, se les empassa i vomita molt. Hi ha més opcions per eliminar flegmes? Li tenim també el llit més alt. Com afecten les flegmes a la digestió? Li treuen la gana i amb molta paciència li donem menjar, i quan ja és a punt d’acabar, tus i ho expulsa tot. Si veiem la quantitat és més del que ha menjat. Em fa la sensació que les flegmes li ‘aturen’ la digestió perquè trobem restes del menjar anterior. Pot ser? És una nena que va justa de pes i això ens desespera, també. Mil gràcies.

Resposta:

Si el seu metge li diu que les flegmes són toves i altes, és que la seva nena té mocs a les vies respiratòries altes. De vegades, sembla com si fossin al pit, donada la gran ressonància de la caixa toràcica i en posar-hi la mà a l’esquena es nota com si fossin allà. El problema de les flegmes és que, igual que la seva filla, la majoria dels nens tenen problemes per desfer-se’n. Vostè ha vist algun nen que faci com a adults, que tussin i que després emetin una mena de arrrrghhh i després escupin? Allò que considerem de mala educació ho hauríem de fer tots; si tinguéssim en compte les necessitats fisiològiques. Doncs bé, els nens actuen com adults educats, tussen i s’empassen els mocs; no els escupen perquè no en saben. Les flegmes no tornen a l’aparell respiratori. Això, en relaitat, no és tan dolent. Digereixen els mocs i ja està. És cert que de vegades, els queda la mucositat retronasal, a l’úvula i a la paret posterior de la faringe (freqüent en la hipertrofia adenoidea), el que ocasiona nàusees i arcades i acostuma a vomitar, sobretot al matí, en llevar-se a la nit. Uns nens tenen més facilitat que d’altres per vomitar i això, la majoria de cops, forma part de la seva constitució.  De vegades, és la única manera d’alliberar-se dels mocs. Tampoc és tan dolent, el que passa és que angoixa els pares, sobretot si el nen té poc pes, però aquest és un altre problema. Com a consell, agafin un got amb una mica de líquid, molt poc, i aboquin-ho en un mantell. S’adonaran que s’estén moltíssim i sembla haver-hi més líquid escampat. Això passa també amb els vòmits.

És probable que amb el temps la seva filla deixi de patir pels mocs, deixarà de vomitar i potser s’engreixa, però pot ser que no, que segueixi sent com és ara.  El poc pes, si no és exagerat, tampoc és una malaltia. Els pares acostuemn a angoixar-se eprquè els nens no mengen bé o estan prims: quan donen de menjar no estan relaxats i augmenta la tensió, la comida ha de ser un acte agradable, no un suplici.  La seva filla té dos anys, hauria de menjar soleta, no? Encara que mengi menys, encara que s’embruti. És probable que no vomiti tant. Recordi que, com li dic als pares dels meus pacients, els únics que moren de gana són els que passen gana

Hi ha diferents tipus d’asma?

Publicat el 17 de gener del 2012 a Articles

asma

Foto: mandylamb.com

Actualment, hi ha molts nens menors de 3 anys que són diagnosticats d’asma. Però, tenen tots la mateixa malaltia, la mateixa manera d’emmalaltir? La tindran per a tota la vida? L’asma és sempre una malaltia crònica?

La paraula asma ve del grec, i significa “esbufec, panteix”. Per extensió, s’aplica a uns símptomes respiratoris que són els roncors i les sibilacions (en llenguatge comú, els diem “pitos”). S’acompanyen de tos i dificultat respiratòria d’intensitat variable, segons la gravetat. Quan un nen menor de 3 anys, ha tingut tos i sibilacions en 3 o més ocasions, diem que té asma. Això vol dir que sigui quina sigui la causa que hagi produït aquests símptomes, direm que el nen té asma, i és per tant, un concepte clínic, un conjunt de símptomes, no una malaltia en ella mateixa. Habitualment, si ha aparegut en els primers mesos de vida, l’anomenem “asma del lactant”.

També s’ha d’aclarir que l’asma, no és un “refredat mal curat”; que un nen “no es fa asmàtic” perquè tingui moltes bronquitis de petit. La majoria de nens menors de 3 anys amb sibilacions, no seran asmàtics en el futur.

L’asma és una malaltia heterogènia que s’expressa de diferents maneres. A aquesta manera d’expressar-se, li diem fenotipus asmàtic. S’han proposat tres fenotips de nens amb sibilacions. Aquests tres tipus no són excloents entre sí i habitualment es poden solapar. L’anamnesi ( preguntes que fa el pediatra per indagar sobre els antecedents personals, familiars, símptomes que presenta el nen, etc) i l’exploració del nen, determinen una orientació clínica bastant segura abans de fer qualsevol estudi complementari:

1. Nens amb sibilacions precoces transitòries: són nens que presenten sibilacions molt aviat, inclús abans d’anar a guarderia i moltes vegades, sense tenir refredat. No tenen antecedents familiars d’asma o al·lèrgia, ni dermatitis atòpica (pell seca, picor i èczema). Són en la seva majoria, fills de mares fumadores durant l’embaràs. D’altres factors de risc associats són el sexe masculí, la prematuritat, la convivència amb germans grans i l’assistència a guarderia. Ja tenen una funció pulmonar alterada abans de presentar el primer episodi de sibilacions. No obstant això, les sibilacions desapareixen habitualment als 3 anys o abans i les proves funcionals a l’adolescència són normals. El pronòstic d’aquests nens a llarg termini no sembla tan bo, ja que tenen més tendència a fer-se fumadors i més risc de presentar malaltia pulmonar crònica pel tabaquisme, que els fills de mare no fumadora. Representen el 60% de nens xiuladors abans dels 3 anys. La situació i el pronòstic empitjoren si els pares continuen fumant.

2. Nens amb sibilacions persistents no atòpiques: representen el 20% dels nens menors de 3 anys amb sibilacions. Aquests nens presenten bronquitis amb sibilacions, habitualment desencadenades per infeccions víriques. La primera sol ser una bronquiolitis per virus respiratori sincitial o algun altre com rinovirus. Després, a cada refredat que presenten poden tenir una bronquitis. No és una regla constant, però és molt freqüent. Habitualment, presenten les sibilacions durant els primers 2-3 anys de vida, però alguns en segueixen tenint després d’aquesta edat. La majoria de nens “curen” a l’adolescència. Abans es deia que tenien “asma intrínseca”.

asma alérgica

Foto: webmd.com

3. Nens amb sibilacions persistents atòpiques: aquests nens, presenten sibilacions per una alteració de la resposta immune en front de determinats al·lèrgens (sensibilització atòpica). Són els que tenen “asma al·lèrgica” i representen el 20% restant. Solen estar sensibilitzats precoçment a al·lèrgens alimentaris (proteïnes de llet de vaca, ou, fruits secs), i d’altres pneumo-al·lèrgens (al·lèrgens inhalats). Als 6-10 anys tenen una funció pulmonar disminuïda (a l’espirometria) i nivells alts de la immunoglobulina IgE. Pot ser un factor de risc per desenvolupar la malaltia més greu i persistent a l’adolescència i també a l’adult. El pronòstic és millor en els nens amb asma al·lèrgica que manifesten les sibilacions després dels 3 anys i durant l’etapa escolar.

Aquests tres tipus de manifestacions, es poden combinar, com deia abans: un nen pot tenir dermatitis atòpica i alhora mare fumadora, o patir bronquiolitis en els primers mesos de vida, i així amb diverses circumstàncies i combinacions possibles. Tot això dificulta la distinció del tipus d’asma que pateix el nen i, per tant l’adopció de mesures, tant des del punt de vista del diagnòstic com del tractament. Encara resulta més difícil per al pediatra avançar un pronòstic de la malaltia.

Tampoc es disposa encara de marcadors genètics, però sí que existeix un consens per determinar la probabilitat o risc de patir asma en un futur. Així la probabilitat més alta, està relacionada amb l’existència d’asma en un dels pares i amb que el nen pateixi dermatitis atòpica. També cal sospitar un asma al·lèrgica en el nen amb episodis repetits de sibilacions sense refredat, la mare del qual no és fumadora. En aquests casos, el pediatra pot demanar una analítica de sang per confirmar si hi ha augment d’IgE, eosinofília, o sensibilització a pneumo-al·lergens o al·lèrgens alimentaris. A l’Atenció Primària es disposa d’aquestes tècniques que ens serveixen als pediatres per orientar el diagnòstic, no per confirmar-lo. El que fem habitualment, és una derivació a l’especialista hospitalari per completar l’estudi diagnòstic. Cal tenir en compte, que la negativitat de les proves no descarta la presència d’asma al·lèrgica, sobre tot, si hi ha antecedents d’asma als pares i el nen te dermatitis atòpica. Caldrà fer un seguiment del nen, ja que és probable que en un futur (entre els 6 i 10 anys), es facin positives les proves, i si està indicat, hi ha tractament hiposensibilitzant. Amb un diagnòstic i tractament precoç, molts nens asmàtics seran asimptomàtics a l’edat adulta. Per contra, l’aparició precoç i la major freqüència i gravetat de les crisis estan relacionades amb la persistència d’asma a l’adult.

I mentrestant?

Podem prevenir evitant factors predisposants o desencadenants:
- Fumar durant l’embaràs.
- Exposició al tabac i la pol·lució.
- Bronquiolitis. No hi ha evidència de que facin predisposar a l’asma al·lèrgica si no hi ha predisposició genètica. Però sí que avança la sensibilització. També està comprovat que en els nens al·lèrgics, les bronquitis d’origen víric, són més intenses i de més durada que en els nens no atòpics. Aquesta “hiperactivitat bronquial” persisteix fins i tot després d’estar l’asma tractada i asimptomàtic el nen. Un nen de 4 mesos, que ha d’anar a la guarderia al novembre, que ha manifestat dermatitis atòpica els primers mesos i amb antecedents familiars d’asma, és de sentit comú que té probabilitats de patir bronquitis amb sibilacions des de molt aviat; seria raonable tractar d’endarrerir uns mesos la guarderia.
- Antibiòtics. Poden avançar la sensibilització i no són útils en la crisis d’asma. Els nens amb bronquitis repetides solen estar hipertractats amb antibiòtics.
- Estrès matern i a l’ambient familiar.

No hi ha evidència de que evitar la resta de factors disminueixi la possibilitat de patir asma en el futur. En els nens amb dermatitis atòpica, la llet parcialment hidrolitzada pot disminuir els brots d’èczema en els primers mesos, però no influeix en l’evolució posterior de l’al·lèrgia ni de l’asma. Només millora la dermatitis si hi ha una al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca. Per tant, no cal retirar determinats aliments ni de la mare ni del nen, ni evitar els possibles al·lèrgens. Inclús s’ha demostrat un cert efecte protector en cas de tenir la mascota a casa abans del néixer el nen. Sí que hi ha una millora si s’eviten durant el tractament, una vegada desencadenat l’asma i demostrada la sensibilització a l’al·lergen.

Frutas y verduras

Foto: Stefano Chiarelli (via Flickr)

Es parla molt del benefici que suposa afegir a la llet els prebiòtics i probiòtics. Sembla ser que milloren la dermatitis atòpica. Actualment s’està estudiant la influència de la dieta mediterrània en el desenvolupament de l’asma, rinitis al·lèrgica i dermatitis atòpica. No hi ha resultats concloents. Sí que es pensa que és degut a la presència d’aliments amb alt contingut en antioxidants i a la presència dels àcids grassos de cadena llarga i els omega 3 i 6 en alguns aliments de la dieta mediterrània (tomàquets, raïm, nous, pomes, algunes verdures).

Tractament preventiu:

En cas de posar-ho, cal que sigui el mínim possible per controlar els símptomes i no produir efectes secundaris.

Si el nen pateix menys de 4 – 5 episodis lleus a l’any, no cal posar tractament preventiu. Solament es tracten les crisis.

En nens menors de 4 anys, està molt discutida la utilitat dels corticoides inhalats versus la dels antileucotriens, per prevenir els atacs d’asma. Segons els estudis que es revisin, els resultats són diferents. És possible que juguin interessos econòmics per part de l’administració i per part dels laboratoris. El que està clar, és que cap d’ells modifiquen l’evolució de la malaltia. Només disminueixen les bronquitis repetides. Pot ser que les sibilacions repetides induïdes per virus siguin més agraïdes als antileucotrienis. La majoria de guies clíniques recomanen en primer lloc l’ús de corticoides inhalats.

L’evidència més positiva:

L’asma és una de les malalties més estudiades. El seu diagnòstic i tractament estan tan consensuats i són tan universals, que qualsevol pediatra està al dia de la majoria d’avenços en aquest tema. Ben segur que sabrà orientar el cas de cada nen i adoptar les mesures adients.

Tratamiento Asma

Foto: webmd.com

Encara que les bronquitis, les sibilacions, els tractaments amb càmeres d’inhalació, els corticoides orals o inhalats, les anades i tornades a urgències espantin, preocupin i angoixin els pares, és molt probable que la majoria dels nens millori després dels 3 anys. Per a la resta, hi ha tractament.

La dieta mediterrània, per la seva varietat, equilibri i riquesa en antioxidants, molta vida a l’aire lliure, lluny de la contaminació i sense tabac al seu voltant, són mitjans de prevenció a l’abast de tothom.

Bibliografia:

1. Alba Moreno F., Buñuel Alvarez C., Fos Escrivà E., Moreno Galdó A., Oms Arias M., Puig Congost M., Ridao Redondo M., Sanz Borrell L. Asma Infantil [En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2008. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 13 [URL disponible a: http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/asma_infantil.htm

2. Perdikidi Olivieri L. Metaanálisis de la evidencia a favor de la fórmula parcialmente hidrolizada, con un 100% de seroproteínas, para la prevención de enfermedades alérgicas. Evid Pediatr. 2011;7:20. Traducción autorizada de: Centre for Reviews and Dissemination (CRD). Meta-analysis of the evidence for a partially hydrolyzed 100% whey formula for the prevention of allergic diseases. Database of Abstracts of Review of Effects web site (DARE) [en línea] [fecha de actualización: 2011; fecha de consulta: 2011]. Disponible en: http://www.crd.york.ac.uk/CRDWeb/ShowRecord.asp?ID=12010001178.

3. Puebla Molina SF, Aparicio Sánchez JL. El retraso de la introducción de alimentos sólidos en la dieta del lactante no parece proteger de un posterior desarrollo de asma, rinitis alérgica y sensibilización a neumoalergenos y alimentos. Evid Pediatr. 2008;4:36

4. González de Dios J, Perdikidis Olivieri L. En recién nacidos con alto riesgo de atopia, la suplementación con prebióticos de la fórmula adaptada parece disminuir la aparición de dermatitis atópica. Evid Pediatr. 2007;3:11.

5. Castillo Laita JA, Torregrosa Bertet MJ y Grupo de Vías Respiratorias. Protocolo de Diagnóstico de Asma. El Pediatra de Atención Primaria y el diagnóstico de Asma. Protocolo del GVR (publicación P-GVR-1) [consultado dia/mes/año]. Disponible en:http://www.aepap.org/gvr/protocolos.htm

6. Gema 2009. Guía española para el manejo del asma. Disponible en http://www.gemasma.com

7. Global strategy for the diagnosis and Management of asthma in children 5 years and younger. Available at http://www.ginasthma.org

8. Martín Mateos MA, Enrubia M, Vallés A. Document de consenso sobre el diagnòstic i tractament de l’asma en el nen menor de 3 anys. Maig de 2008.
Disponible a: http://www.hsjdbcn.org/portal/ca/web/vincles

9. Nancy E. Lange, Sheryl L. Rifas-Shiman, Carlos A. Camargo Jr., Diane R. Gold, Matthew W. Gillman, and Augusto A. Litonjua, Maternal dietary pattern during pregnancy is not associated with recurrent wheeze in children. J Allergy Clin Immunol. 2010 August ; 126(2): 250–255.e4.

10. Chatzi L, Apostolaki G, Bibakis I, Skypala I, Bibaki-Liakou V, Tzanakis N, Kogevinas M, Cullinan P. Protective effect of fruits, vegetables and the Mediterranean diet on asthma and allergies among children in Crete. Thorax 2007;62:677–683

11. Chatzi l, Torrent M, Romieu I, García –Esteban R, Ferrer C, Vioque J, Kogevinas M, Sunyer J. Diet, wheeze, and atopy in school children in Menorca, Spain. Pediatr allergy Immunol 2007, Sep; 18(6): 480-5.

Operació de vegetacions en cas de fibrosi quística

Publicat el 5 de maig del 2011 a Consultes

Consulta:

Voldria saber cóm és la intervenció per treure-les i quin tipus d’anestèsia necessita. Pot haver alguna complicació pel fet de tenir fibrosi quística? Existeix alguna raó que obligui a posar anestèsia general? Gràcies.

Resposta:

El procediment es denomina adenoidectomia, i consisteix en l’extirpació del teixit adenoide, comunament denominat vegetacions. Aquets teixit és de caràcter limfoide, és a dir, defensiu, i es localitza a la regió posterior i superior de la faringe. És una intervenció que dura uns 45 minuts. S’insereix un tub de respiració dins de la boca i coll, així com un petit aparell dins la boca per mantenir-la oberta, mentre el nen es troba profundament dormit i sense sentir dolor (sota anestèsia general). Les vegetacions es treuen per mitjà d’un instrument i es controla l’hemorràgia. El nen roman a la sala de recuperació després de la cirugia fins que és despert i capaç de respirar fàcilment i en la majoria dels casos l’alta es dona poques hores després.

La recuperació posterior és completa i ràpida, després d’un període de curació de set a deu dies, i els resultats varien, entre d’altres coses dependent de la raó per la qual es realitza la intervenció.

És una operació que es realitza amb anestèsia general perquè és la forma de controlar bé el dolor, no precisant així la col·laboració del pacient -que en nens és molt més difícil-. A més s’aïlla la via aèria, assegurant la respiració del nen mitjançant un tub i un respirador, i prevenint que s’aspirin restes de la intervenció als pulmons.

L’anestèsia és un procediment amb riscos i aquests han de ser explicats per l’anestesiòleg. Ell és el professional més indicat per donar la informació més precisa. Els riscos depenen de molts factors, considerant-se fonamental l’estat de desdejuni, la classificació de l’estat físic segons l’Associació Americana d’Anestesiòlegs (ASA), i el risc associat a la cirurgia que es realitza.

El risc anestèsic en el cas de patir de fibrosi quística és major que en els pacients sense patologies, i variarà la classificació ASA dependent també de com estigui d’avançada i de les complicacions de la seva malaltia. A més, en els nens amb fibrosi quística i altres malalties cròniques pulmonars s’ha de fer tot el possible per assegurar que estiguin en les millors condicions respiratòries abans de la cirurgia. S’han de tractar les infeccions així com la possible reactivitat de la via respiratòria de manera que quedin lliures de sibilàncies o xiulets.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Es queda sense respirar

Publicat el 15 de abril del 2011 a Consultes

Consulta:

Tinc una filla de 13 mesos que des que va néixer, de tant en tant, es queda de sobte sense respirar molta estona fins a posar-se morada i, de cop, torna a agafar aire amb poca força i, de vegades, acaba vomitant després de respirar. De vegades, és tan exhausta que gairebé ni pot plorar, només gemega. En 13 mesos ens ha passat 8 vegades i quan passa sempre està la nena tranquil·la a la seva cadireta o jugant, o l’estem banyant, etc. No crec que tingui res a veure amb cridar l’atenció com he llegit per Internet. La pediatra li va fent proves però jo crec que no li dona la importància que té. Ja sabem que no té al·lèrgia a la llet ni els seus derivats, li han fet anàlisis de sang i d’orina i està perfecta. No sé què li passa i em fa por que alguna vegada no sàpiga tornar a respirar.

Resposta:

Efectivament, vostè descriu uns episodis d’apnea a la seva filla que no semblen correspondre a uns espasmes del sanglot  ja que no es desencadenen per la plor, còlera o estímuls dolorosos. El que es quedi sense força desprès de la crisi i fins i tot vomiti és conseqüència de la falta momentània d’oxigen.

Tot i que s’han descartat algunes malalties que causen apnea amb l’analítica que li ha realitzat el seu pediatra, per arribar a un diagnòstic fora necessari en primer lloc fer una història clínica detallada incloent antecedents familiars i personals, circumstàncies exactes en les que es produeix la crisi, durada, si realitza algun moviment mentre li passa, etc. Després, fora convenient seguir estudiant la nena, incloent la realització d’electrocardiograma i radiografia de tòrax per a descartar patologia a nivell respiratori i cardíac. També crec important un estudi neurològic complet, incloent inicialment una exploració neurològica i un electroencefalograma per a descartar algun tipus d’epilèpsia que afecti la zona del cervell que controla la respiració. Fora interessant si poguessin gravar en vídeo la crisi perquè la persona que l’estudiï pugui veure-la i tenir un judici exacte del que passa.

És comprensible la seva angustia davant el que li passa a la seva filla, però el més important és esbrinar el que li provoca les crisis ja que existeixen diverses malalties que cursen amb apnea i el ventall és molt ampli: d’aparell digestiu (reflux gastroesofàgic, estenosi de pílor, malformacions congènites, anomalies funcionals), de causa neurològica (epilèpsia, resposta vasovagal, malformació congènita…), d’origen respiratori, metabòlic (hipocalcèmia, hipoglucèmia, hipotiroïdisme…), cardiovascular (cardiomiopaties, arítmies, malformacions…) i es poden descartar moltes amb proves relativament poc agressives.

Espero que la resposta a la seva consulta li hagi servit d’ajuda i espero que aviat les proves que li estan fent a la seva filla desvetllin la causa de les crisis i que puguin posar-li remei.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Tractament a seguir desprès d’una crisis de broncopneumònia

Publicat el 11 de abril del 2011 a Consultes

Consulta:

El meu fill ja té 5 anyets i la primera crisi va ser quan tenia un any. Ell va néixer molt bé de salut. Hi va haver un temps que s’engreixava, però ara és primet. L’última crisi la va tenir el desembre i ara li ha donat una altra crisi, però de broncopneumònia asmàtica. Obligatòriament li he de realitzar l’examen d’al·lèrgia o li he fer visitar per algun especialista i què he de fer desprès de cada crisi que passa? Cóm l’he de cuidar?

Resposta:

La majoria de les bronquitis en menors de 3 anys es deuen a infeccions víriques comunes, sense relació amb l’al·lèrgia o  l’asma. A partir d’aquesta edat, normalment la freqüència d’aquest tipus d’infeccions disminueix bastant i fins i tot arriben a desaparèixer. De tota manera, hi ha casos que poden desenvolupar asma escolar, sobre tot si hi ha antecedents d’al·lèrgies alimentàries o dermatitis atòpica. Tot i això, en el cas del seu fill, amb dos crisis únicament aquest any, més la que li va passar quan tenia un any, és aviat per a sospitar que tingui asma al·lèrgic o asma escolar.

Ara bé, si persisteixen al llarg de l’any o es repeteixen al llarg dels anys, podria ser d’interès realitzar un estudi d’al·lèrgia, i d’altres causes menys freqüents de bronquitis de repetició com són el reflux gastroesofàgic i la fibrosi quística. A més, seria llavors recomanable instaurar tractament amb corticoides inhalats o montelukast, ja que hi ha  estudis que evidencien la utilitat d’aquests fàrmacs en la hiperreactivitat bronquial produïda per infeccions víriques, pel fred o pels al·lèrgens en pacients al·lèrgics.

El seu pediatra habitual podrà fer tot això i el remetrà al pneumòleg si en algun moment pot necessitar el seu consell.

Respecte a les cures després de les crisis, i suposant que siguin degudes a quadres infecciosos, durant una o dues setmanes després d’aquestes, ha de cuidar una mica més de l’habitual els contactes amb nous microbis, perquè el seu fill està més susceptible a noves infeccions. Ara bé, si en algun moment és diagnosticat d’asma al·lèrgic, sí que és important evitar en la mesura del possible el contacte amb les substàncies que estimulen la seva al·lèrgia.

El més important per a la salut de tots, i pels nens especialment, és evitar els irritants respiratoris en la mesura possible (fums, tabac i contaminants) i mantenir una dieta sana i equilibrada. Li recomano un petit article publicat a la nostra web:

http://www.perparesimares.com/que-no-condeixi-el-panic-els-virus-ens-fan-mes-forts

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

1 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 5 (1 vots, mitjana: 3,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

La Dra. Esteve, de l’equip mèdic de “Per a pares i mares”, respon a preguntes sobre respiració i salut infantil

Publicat el 11 de abril del 2011 a General

Avui dia les patologies respiratòries són un dels principals problemes de salut infantil al món, incloses les societats més desenvolupades. Conscient d’aquesta situació, la Fundació Roger Torné va organitzar la conferència “Respiració i salut infantil” que es va realitzar el passat 1 de març al CosmoCaixa Barcelona i que va  comptar amb la participació de la Dra. Marie-Christine Esteve, membre de l’equip mèdic de “Per a pares i mares” i Directora Mèdic de la Fundació Roger Torné, i del fisioterapeuta respiratori de l’Hospital Sant Joan de Déu, el Sr. Enrique del Campo.

Ambdós professionals apliquen, de forma paral·lela i complementària al tractament mèdic habitual, tècniques terapèutiques preventives i de millora de la qualitat de vida dels seus pacients que no estan tan generalitzades però que produeixen resultats palpables i positius.

Davant una sèrie de qüestions que els usuaris de la pàgina de facebook de la Fundació van fer per a la doctora sobre la salut respiratòria dels seus fills, ella va respondre com es mostra en aquest vídeo que et recomanem veure:

Efectes del Ventolin

Publicat el 14 de febrer del 2011 a Consultes

Consulta:

Quan li dono Ventolin al meu fill de quatre anys, a més d’excitar-se molt, el noto més agressiu, un comportament gens habitual en ell. Poden ser efectes secundaris del medicament?

Resposta:

La resposta és sí. El salbutamol, que és el compost que té el Ventolin, pot produir augment de la freqüència cardíaca, nerviosisme, inquietud i insomni com a efectes secundaris. En aquestes circumstàncies, alguns nens poden posar-se més agressius, per l’estat d’excitació que els produeix el medicament.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Tos bronquial i traqueobronquitis

Publicat el 24 de gener del 2011 a Consultes

Consulta:

El meu fill de gairebé tres anys, des del mes de setembre del 2010, qualsevol constipat que agafa acaba desembocant en, unes vegades, traqueobronquitis i, d’altres, tos bronquial. Resultat, el pediatra li prescriu o Ventolin, o Terbasmin o Terbasmin més Zitromax… De vegades, a les nits pateix cops de tos (broncoespasmes) i, en ocasions, sento sibilàncies. El pediatra no m’ha derivat a cap pneumòleg, però el fet és que el nen no millora. Una dada més, amb dos mesos va agafar bronquiolitis. Pot ser que sigui degut a que el meu fill tingui algun tipus d’asma? Em recomanen anar a un especialista en pneumologia?

Resposta:

La major part de les bronquitis en edat preescolar són causades per infeccions víriques comuns, sense relació amb al·lèrgia o asma. A partir dels tres anys, la freqüència d’aquest tipus d’infeccions disminueix bastant i, fins i tot, arriben a desaparèixer. Tot i que de vegades, i sobretot si existeixen antecedents de dermatitis atòpica o al·lèrgies alimentaries, es té més risc de patir asma escolar.

Encara és aviat per diagnosticar el seu fill d’asma, i com li dic, la major part d’aquests quadres de bronquitis repetides acaben desapareixent amb l’edat.

Si aquests quadres són molt seguits o repetits, se sol recomanar la instauració de tractament amb corticoides inhalats o montelukast, ja que hi ha estudis en els que s’evidencia la utilitat d’aquests fàrmacs en les sibilàncies produïdes per les infeccions víriques, així com en la hiperactivitat bronquial produïdes per altres causes (el fred o els al·lèrgens en els pacients al·lèrgics).

Si persisteixen al llarg de l’any podria ser d’interès realitzar un estudi d’altres causes poc freqüents de bronquitis de repetició com són el reflux gastroesofàgic i la fibrosi quística.

El seu pediatra podrà fer tot això i la remetrà al pneumòleg si en algun moment pot menester del seu consell.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Combatre la mucositat

Publicat el 24 de gener del 2011 a Consultes

Consulta:

Tinc una nena d’un any que va començar la guarderia quan tenia  7 mesos , m’ha anat fent cuadres de bronquitis i otitis cada mes

Pel que antibiotic , ventolin i pulmicort s’han tingut que utilitzar sovint i despres esta baixa de defenses

Ha pasat ara el rotavirus i ha tingut el parasit de la giardia li hem fet analisi de lactosa i gluten i tot va be .

Pero hem decidit treure-la de la guarderia al menys fins la primavera que vingui el bon temps .

Aquests darrers dies ha tingut febres de 39 degut a les pases i si no era a era b .

Ultimament tenia molta tos al vespre i el pediatra m’ha  dit que aquest moc envolta el bronqui , que ara no es bronquitis pero si molta mucositat que sempre ha estat molt mucosa , em suggereix durant dos mesos donar-l’hi pulmicort i de cares a la primavera sino millora li fariem analisis de proves ambientals.

La meva pregunta es la seguent:

Es podria fer alguna cosa mes natural per poder desfer aquest mucositat sense tenir que fer dos mesos pulmicort ?

Es pot fer algo perque no crei tanta mucositat?

Precisament la treia de la guarderia perque fes net i em trovo que la trec pero que a casa haig  de seguir fent medicament. Dos mesos pulmicort i es cortisona,  per  desinflamar  i que es desfaci  el moc i que no tosi tant a la nit.

He comprat un humificador no se si pot ajudar  i el poso una estona a l’habitacio abans de que vagi a dormir , humitat 46 tenim. La temperatura en que dorm es d’uns 19 graus.

  • Pot ser que hagi agafat fred els pulmons i sigui com un costipat mal curat que sempre crea mucositat?
  • Es pot donar llimona, mel , ceba  per poder desfer el moc interior?
  • Com pots ferho per evitar crear tanta mucositat? el fet de veure llet pot ajudar-hi?

Resposta:

Como ja hem comentat en altres consultes, fins el 80% de les bronquitis en els nens menors de tres anys, inclosos els lactants, són desencadenades fonamentalment per infeccions víriques (constipats) i la clínica és transitòria.  Segons els estudis, l’especial sensibilitat dels bronquis de la seva filla anirà disminuint amb l’edat i a partir dels 3 anys es reduiran i, fins i tot, desapareixeran, les bronquitis. Al menys així passa en la majoria dels nens.

El que anomenem “constipats mal curats”, no és tant que sigui així, sinó que quan s’acaba de passar una infecció, les barreres naturals davant altres microbis queden durant un temps debilitades, i es té més facilitat per patir una altre infecció en aquest període, que pot ser bastant llarg i, de vegades, venen encadenades diverses infeccions.

Pel que fa a l’ús del Pulmicort, és un fàrmac segur. És un fàrmac d’aplicació directa sobre les vies respiratòries amb la càmera espaiadora. Això sempre és més desitjable que la presa de medicaments per boca, ja que suposa major efectivitat i menys efectes secundaris. Ajudarà a baixar la sensibilitat de les vies respiratòries, i baixarà la secreció mucosa.

Com a ajudes més naturals, sempre és important que estigui ben hidratada, que prengui líquids i mantenir una alimentació equilibrada per a la seva edat. L’ús de l’humidificador és adient per assegurar sempre un ambient amb la humitat adequada durant les hores de son. Està bé entorn al 45-50%.

De totes maneres, inicialment es recomana descartar altres causes menys freqüents de sibilàncies recurrents en lactants com són la fibrosi quística i el reflux gastroesofàgic, que imagino que és l’estudi que li ha recomanat realitzar el seu pediatra si la seva filla manté la freqüència de les bronquitis.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

AIRE. Respiració i salut infantil

Publicat el 17 de novembre del 2010 a Activitats

L’exposició AIRE. Respiració i salut infantil es pot visitar en Cosmocaixa Madrid des del passat 17 de novembre fins al proper mes de novembre de 2012.

És una iniciativa de la Fundació Roger Torné en col·laboració amb la Fundació “la Caixa” i reflexiona sobre la influència de l’ambient en la salut respiratòria infantil. L’objectiu és donar una informació de qualitat respecte als riscos, conseqüències i mesures de prevenció de la població infantil al davant de les agressions ambientals .

AIRE neix amb vocació informativa, però també lúdica, si entenem que el coneixement que s’adquireix durant el temps de lleure, sobretot per als nens i nenes, pot resultar més enriquidor i durador. T’animem a visitar-la amb ells!

« Entrades antigues