Llista d'articles amb l'etiqueta ‘vacunes’

Edat per a fer proves d’al·lèrgies

Publicat el 15 de setembre del 2010 a Consultes

Consulta: Hola, vull saber a partir de quina edat es poden fer proves fiables d’al·lèrgies. El meu fill té 5 mesos i des dels 4 presenta quadres de congestió nasal, pruïja en nas i ulls, secreció abundant d’ulls, tos que es va tornar crònica durant un temps… Tot això m’indica que pot ser al·lèrgia però vull estar segura per no donar-li ja tant medicament i poder-li aplicar una vacuna per a immunitzar-lo. Gràcies.

Resposta:

La prova principal de l’al·lèrgia són les proves cutànies i, tot i que es poden fer en un lactant com el seu fill, són més fiables a partir dels dos anys d’edat.

D’altra banda, el tractament amb la vacuna antial·lèrgica o immunoteràpia consisteix a posar de forma periòdica injeccions amb petites quantitats de la substància que produeix l’al·lèrgia, augmentant de forma progressiva la concentració amb la finalitat de que es vagi desenvolupant certa tolerància a aquesta substància. Si s’obté una bona resposta a aquest tractament, es manté bastant temps, entre 3 i 5 anys. L‘edat per a iniciar aquest tipus de teràpia, en cas que es necessiti, sol ser a partir dels 5 anys d’edat, principalment perquè no sempre és fàcil arribar a saber a què són al·lèrgics els nens més petits d’aquesta edat i per la dificultat de cooperació del nen amb aquest tipus de tractament.

La valoració de la possibilitat de que el seu fill tingui al·lèrgia haurà de fer-la el seu pediatre en base a una història detallada i a l’exploració física, i l’elecció dels diferents tractaments dependrà de les característiques particulars del seu fill.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Grip

Publicat el 13 de juliol del 2010 a Temes

Què és

Què és

La grip, també coneguda com a influença, és una infecció vírica molt contagiosa de les vies respiratòries que afecta el nas, el coll i els pulmons i que és causada pel virus de la grip. Tot i que aquesta malaltia afecta a ambdós sexes i a qualsevol grup d’edat, els nens tenen tendència a contreure-la amb major freqüència que els adults. A més, aquesta malaltia és més freqüent durant un període determinat de l’any, que sol comprendre de novembre a abril, produint-se la majoria dels casos entre finals de desembre i començaments de març [1].

És freqüent la confusió entre constipat i grip, ja que ambdues són malalties que comparteixen alguns símptomes i normalment es presenten en la mateixa època de l’any. Però les dues són diferents perquè són causades per diferents tipus de virus, i per tant el pronòstic i curs d’ambdues malalties no són iguals. A més, els constipats es poden patir varies vegades l’any i la grip, en canvi, aparèixer només una vegada en diversos anys [2].

Incidència en els nens

Desenes de milions de persones als Estats Units contreuen la grip cada any. La majoria millora en una o dues setmanes [2].

La grip generalment apareix en petits brots però, cada pocs anys, acostuma a produir-se una epidèmia. Les epidèmies (quan la malaltia es propaga ràpidament i afecta moltes persones d’una mateixa zona a la vegada) acostumen a assolir el seu màxim desenvolupament 2 ó 3 setmanes després de l’aparició dels primers casos [1].

Causes

Causes

Els virus que causen la grip són bàsicament de tres tipus: els virus A, B i C, cadascun dels quals varia en quant a la gravetat dels símptomes que produeixen. Se sap que els virus de la grip canvien la seva estructura per a perllongar la seva supervivència, pel que és difícil per a l’organisme poder defensar-se dels nous tipus que van apareixent, ja que no ha estat mai en contacte amb ells.

Els virus de la grip tipus A es classifiquen en subtipus i s’anomenen segons dues proteïnes que tenen al seu exterior i que reben el nom d’hemaglutinina (HA) i neuraminidasa (NA). Són possibles moltes combinacions diferents de proteïnes HA i NA. Entre d’altres, circulen actualment entre les persones d’arreu del món els virus de la grip A H1N1, H1N2, i H3N2. El virus de la grip A és el més greu i normalment causa epidèmies cada 2-3 anys [3]. Canvia amb molta facilitat produint noves soques i símptomes greus com febre alta.

El tipus B, en canvi, és menys greu i tendeix a afectar els nens que no han estat exposats abans al virus. Després de la infecció per aquest tipus de virus es desenvolupa immunitat (és a dir, el cos serà capaç de defensar-se davant una nova exposició) degut a que aquest tipus de virus canvia molt poc, raó per la qual el risc d’infectar-se en més d’una ocasió és petit [3].

En climes temperats, la grip de tipus A generalment apareix a finals de l’hivern i començaments de la primavera, mentre que la grip de tipus B pot aparèixer en qualsevol moment de l’any [2].

El tipus C és la forma més benigna del virus i produeix símptomes semblants als d’un constipat comú.

La forma més freqüent de contraure la grip és per mitjà de l’aire, on queden suspeses gotetes infectades procedents de la tos i els esternuts d’altres persones afectades per la grip. En respirar, les gotetes s’inhalen i el virus de la grip entra en contacte amb el nou organisme. En d’altres ocasions, es transmet des de les mans a la boca, el nas o els ulls després de tocar una superfície d’un objecte on el virus és present, com el mànec d’una aixeta o un telèfon [3]. Les persones que tenen la grip poden contagiar-la des del dia abans de començar a sentir-se malaltes i fins que els seus símptomes desapareixen (el que, en els adults, generalment ocorre en 1 setmana, però en el cas dels bebès, fins a en 2 setmanes)[1].

Les persones més propenses a patir complicacions per la grip són les que tenen una edat de 65 anys o més, les que tenen malalties cròniques (com asma, diabetis o malalties cardíaques), les dones embarassades i els nens petits [4].

Símptomes

Símptomes

En el nen els símptomes són variables, però generalment sembla que es tracta d’”un més” dels constipats que acostumen a patir durant l’hivern. La grip pot presentar-se de diverses maneres i generalment comença de manera brusca. Tot i que el més habitual és que aparegui febre, que pot ser alta (entre 39º i 41º C) [2];[3], també apareixen altres símptomes de les vies respiratòries (tos, ronquera, mal de coll, obstrucció nasal i mocs, o en alguns casos sorolls en respirar, rinorrea o esternuts, etc.), de l’aparell digestiu (vòmits, nàusees o diarrea), dolors musculars, calfreds, mareigs, mal de cap, inapetència, sudoració, mal d’oïdes o manca d’energia.

En algun punt entre el segon i el quart dia de la malaltia, els símptomes de “tot el cos” comencen a desaparèixer i els símptomes respiratoris comencen a augmentar. Els símptomes de la grip (a excepció de la tos) poden durar fins a una o dues setmanes, excepte la febre, que dura habitualment 1 ó 2 dies, i rarament arriba als 5 dies. La tos i el cansament generalment duren setmanes després que hagin desaparegut la resta dels símptomes de la malaltia [2];[3]. És convenient recordar que aquests símptomes no sempre són indicatius de grip. Hi ha moltes altres malalties, entre les quals el constipat comú, que poden manifestar-se amb símptomes semblants.

Generalment, no és una malaltia greu, tot i que pot ser-ho especialment en les persones d’edat avançada i també en els nens més petits [3]. Els nens que van a llars d’infants són el grup més exposat i propens a les complicacions, a més d’altres nens que pateixen malalties com asma, diabetis, etc.

Diagnòstic

Com es diagnostica

És molt difícil distingir els símptomes de la grip d’altres infeccions només tenint en compte els símptomes que apareixen, pel que l’avaluació d’un individu amb símptomes de grip ha d’incloure un examen físic complet.

Així mateix, es poden necessitar estudis addicionals, com anàlisis de sang, hemocultius, cultius d’esput o radiografies de tòrax en els casos en els que se sospita de pneumònia. El mètode més comú per a diagnosticar la grip és una prova de detecció d’antígens, que es realitza prenent mostres de secrecions de nas i coll, que posteriorment són enviades al laboratori per a ser analitzades. Els resultats d’aquestes proves es poden obtenir ràpidament i poden ajudar a determinar si és apropiat realitzar un tractament específic. Malgrat això, el més habitual és que el diagnòstic es faci simplement identificant els símptomes, sense necessitat de proves posteriors [2].

Tractament

Tractament

Igual que altres malalties produïdes per virus, la grip no té tractament.

Els antibiòtics no són útils per a tractar la grip, excepte en el cas d’alguna de les seves complicacions. Tot el que es pot fer és alleugerir les molèsties i la febre, prevenir dins del possible les complicacions i cuidar el malalt. Per alleugerir les molèsties, es poden utilitzar antitèrmics, que ajuden a disminuir la febre i el malestar, però no és aconsellable administrar àcid acetil salicílic ni altres medicaments que el continguin als nens amb grip, ja que aquests medicaments poden afavorir l’aparició d’una complicació greu, anomenada Síndrome de Reye [3].

És convenient oferir-li líquids amb freqüència i humitejar l’ambient amb un vaporitzador, així com evitar l’exposició al fum del tabac.

En la majoria de les ocasions, els nens amb grip estacional es recuperen sense necessitat de més tractament que el mencionat. Malgrat això, en altres ocasions i sempre sota supervisió mèdica pot ser necessari l’ús de fàrmacs antivírics, especialment en aquells nens amb alt risc de patir complicacions. El benefici principal dels medicaments antivírics és que poden escurçar la durada dels símptomes aproximadament un dia, però només si s’inicia la seva administració dins de les 48 hores posteriors al començament dels mencionats símptomes [1].

Perspectives

Perspectives a llarg termini

Qualsevol persona a qualsevol edat pot patir complicacions greus de la grip, però els que tenen major risc de patir-les són, entre d’altres [2]:

  • Persones majors de 50 anys.
  • Nens entre 6 mesos i 2 anys d’edat.
  • Dones amb més de 3 mesos d’embaràs durant la temporada gripal.
  • Qualsevol persona que visqui en un centre de tractament a llarg termini.
  • Qualsevol persona que pateixi malaltia cardíaca, pulmonar o renal cròniques, diabetis o que tingui un sistema immunitari debilitat.

Malgrat tot, per a la majoria dels individus que estiguin sans, la grip desapareixerà en un termini de 7 a 10 dies.

Bibliografia

[1] Gripe. KidsHealth Organization 2009 January 1. Available from: URL: http://kidshealth.org/parent/en_espanol/infecciones/flu_esp.html
[2] Gripe: MedlinePlus enciclopedia médica. Medline plus 2009 January 1. Available from: URL: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000080.htm
[3] Gripe. Preguntas frecuentes. Asociación Española de Pediatria 2002 January 1. Available from: URL: http://www.aepap.org/familia/gripe.htm
[4] CDC – Influenza Español (Flu) | Síntomas de la gripe, cómo protegerse y qué hacer si se enferma. CDC: Centros para el control y prevención de enfermedades 2009 January 1. Available from: URL: http://www.cdc.gov/flu/espanol/symptoms.htm

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Com evitar el contagi de la grip?

Publicat el 13 de juliol del 2010 a Preguntes Freqüents

No existeix cap manera garantida d’impedir el contagi de la grip, ni tan sols la vacuna. Evitar les aglomeracions de gent pot ajudar, però sovint és impossible mantenir els nens petits tancats sense sortir.

Aquestes són algunes normes que poden impedir que la grip es propagui:

  • Rentar-se bé les mans amb freqüència.
  • No recollir mocadors de paper usats.
  • No compartir tasses, coberts, plats i altres utensilis usats per a menjar.
  • Cobrir-se la boca i el nas amb un mocador quan s’esternudi o es tussi.

Referència:

[1] Gripe. KidsHealth Organization 2009 January 1. Available from: URL: http://kidshealth.org/parent/en_espanol/infecciones/flu_esp.html

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Quines persones tenen més risc en el cas de patir la grip?

Publicat el 13 de juliol del 2010 a Preguntes Freqüents

Els Centres per al Control i la Prevenció de les Malalties solen recomanar donar prioritat a certs grups de risc quan les existències de vacunes per a la grip estan limitades. Aquests centres recomanen actualment vacunar als següents grups de major risc:

  • Tots els nens, des dels 6 mesos als 18 anys.
  • Dones que estiguin embarassades durant la temporada de grip.
  • Totes les persones que treballin amb nens petits menors de 6 mesos.
  • Qualsevol nen o adult que pateixi una malaltia crònica, com l’asma.
  • El personal dels serveis mèdics que estigui en contacte directe amb pacients.
  • Cuidadores de qualsevol de les persones que pertanyi als grups de major risc o persones que estiguin en contacte amb ells.

Referència:

[1] Gripe. KidsHealth Organization 2009 January 1. Available from: URL: http://kidshealth.org/parent/en_espanol/infecciones/flu_esp.html

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

He de vacunar el meu fill de la grip?

Publicat el 13 de juliol del 2010 a Preguntes Freqüents

La millor manera de protegir-se i protegir els altres contra la grip o influença és vacunant-se tots els anys, per això es recomana una vacuna anual per a nens majors de 6 mesos, adolescents i adults.

La vacuna de la grip només s’ha d’usar en nens a partir dels 6 mesos d’edat, de manera anual i en nens que pateixin altres malalties que els facin més propensos a patir complicacions, com ara l’asma, la diabetis, algunes malalties renals, malalties del sistema immunològic, etc. Estan en discussió altres indicacions, como l’ús sistemàtic de la vacuna en els petits que van a llars d’infants.

Habitualment, la vacuna de la grip s’administra entre setembre i mitjans de novembre, tot i que també pot donar-se en altres èpoques de l’any. La vacuna redueix la possibilitat de que una persona contregui aquesta malaltia durant la temporada de grip fins a un 80% dels casos. Com que només és efectiva contra un nombre limitat de tipus del virus de la grip, aquesta  vacuna no garanteix que una persona no emmalalteixi per grip. Però, si una vegada vacunat el nen contreu la grip, generalment els símptomes seran menors i més lleus.

La vacuna està disponible com a injectable contra la grip o una vacuna antigripal del tipus aerosol nasal:

  1. Injecció: Consisteix en una injecció, generalment en el braç, que conté virus de la grip morts que són incapaços de provocar la malaltia, però que preparen al cos per a resistir la infecció pel virus de la grip. Quan una persona rep vacuna de virus mort significa que quedarà protegida contra la soca del virus contingut en la vacuna. És la forma d’administració més habitual. Aquest tipus de vacuna està aprovada per al seu ús en persones de més de 6 mesos d’edat, tant sanes com aquelles que tenen afeccions mèdiques cròniques (com asma, diabetis o malalties cardíaques). Els nens menors de 9 anys que es vacunin contra la grip mitjançant injecció per primera vegada rebran dues injeccions separades per un interval d’un mes. El cos pot trigar unes 2 setmanes a desenvolupar la protecció contra la grip després d’haver administrat la vacuna.
  2. Aerosol nasal. La vacuna que s’aplica com aerosol nasal conté virus de la grip que estan vius però afeblits, per això no és adequada per a persones que tinguin el seu sistema immunològic feble o per a certs estats en els quals la salut sigui deficient. Aquesta vacuna només és adequada per a persones sanes d’edats compreses entre els 2 i els 49 anys, amb excepció de les dones embarassades.

Les persones que es van vacunar l’any passat no estan protegides enfront de la grip d’aquest any, perquè l’efecte protector “caduca” i perquè els virus de la grip canvien contínuament. Per aquesta raó, la vacuna de la grip s’ha d’actualitzar cada any, perquè contingui les soques de virus més recents.

Si s’administra la vacuna abans que la temporada de grip estigui en el seu màxim apogeu, el cos tindrà més temps per a desenvolupar la immunitat i protegir-se dels virus. Encara que és possible vacunar-se contra la grip un cop iniciada l’estació gripal, és millor intentar vacunar-se abans. No obstant això, fins i tot en el cas que una persona no es vacuni fins al mes de gener, encara quedaran 2 ó 3 mesos de la temporada de grip, de manera que la vacuna seguirà sent útil, és a dir, és encara en aquesta època de l’any una bona opció vacunar-se.

Les persones que no haurien de vacunar-se de la grip són:

  • Bebès menors de 6 mesos.
  • Qualsevol persona que sigui molt al·lèrgica a l’ou i/o als seus derivats (els ingredients de la vacuna de la grip es cultiven en ous).
  • Qualsevol persona que hagi presentat alguna vegada una reacció forta a la vacuna de la grip.
  • Totes les persones que pateixin la síndrome de Guillain Barré, una malaltia mèdica molt poc freqüent que afecta als sistemes immunitari i nerviós.

Referències:

[1] Gripe: MedlinePlus enciclopedia médica. Medline plus 2009 January 1. Available from: URL: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000080.htm
[2] CDC – Influenza Español (Flu) | Síntomas de la gripe, cómo protegerse y qué hacer si se enferma. CDC: Centros para el control y prevención de enfermedades 2009 January 1. Available from: URL: http://www.cdc.gov/flu/espanol/symptoms.htm

1 vote, average: 5,00 out of 51 vote, average: 5,00 out of 51 vote, average: 5,00 out of 51 vote, average: 5,00 out of 51 vote, average: 5,00 out of 5 (1 vots, mitjana: 5,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Vacuna per a prevenir refredats

Publicat el 11 de maig del 2010 a Consultes

Consulta: Tinc una nena de 21 mesos amb asma i bronquitis des dels 8. Cada refredat és un drama i el pneumòleg ens va comentar a l’última visita que a finals d’aquest pròxim estiu li administrarà una vacuna per a prevenir tants refredats. Em poden explicar una mica de quina vacuna es pot tractar? Durant la visita no ens va donar temps a aprofundir en el tema. Moltes gràcies.

Resposta:

La immunoteràpia, també coneguda com a “vacuna antial·lèrgica”, és un tractament utilitzat en alguns casos d’asma en els que els símptomes no es poden alleujar evitant els al·lèrgens (substàncies que provoquen al·lèrgies) o tractant-los amb medicaments. La immunoteràpia consisteix en l’aplicació de múltiples injeccions amb petites quantitats de la substància que produeix els símptomes d’al·lèrgia i que gradualment es van augmentant de manera que el nen va desenvolupant una tolerància a l’al·lergen (“es va acostumantâ€). Si la immunoteràpia dóna bons resultats, el tractament generalment es manté per un període de temps que oscil·la entre els 3 i els 5 anys i la decisió de detenir-lo ha de ser presa per un metge en funció del cas particular del nen. Malgrat tot, l’edat mínima recomanada per a iniciar la immunoteràpia acostuma a ser de cinc anys per diverses raons, entre elles per la dificultat de determinació de l’al·lergen responsable de l’al·lèrgia en edats més primerenques i per les dificultats que poden presentar els nens menors per a cooperar amb el programa d’immunoteràpia.

Existeixen, a més, altres tractaments en forma de comprimits orals que poden ajudar a prevenir o disminuir el número d’episodis de bronquitis asmàtica, que es poden administrar a edats més primerenques i que poden ser confosos amb “vacunesâ€.

L’elecció d’un tipus de tractament o un altre depèn de les característiques particulars del nen i de la seva malaltia al·lèrgica, pel que és fonamental disposar del diagnòstic definitiu i de la valoració mèdica acurada de les condicions particulars dels símptomes del nen.

No obstant, i malgrat els tractaments disponibles per a tractar les al·lèrgies, és important recordar que la millor manera de prevenir o controlar els símptomes d’al·lèrgia de la seva filla és evitant l’al·lergen. Pot consultar els consells per a millorar l’ambient dins la llar disponibles a la nostra  pàgina web.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Com es pot prevenir la pneumònia?

Publicat el 25 de abril del 2010 a Preguntes Freqüents

Per prevenir el contagi d’una pneumònia es recomanen les següents mesures [1];[3]:

  • Rentar-se les mans freqüentment, en especial després de mocar-se, anar al bany, canviar bolquers i abans de menjar o preparar aliments.
  • Evitar l’exposició al fum del tabac.
  • Utilitzar coberts i vaixelles específics per al nen.
  • Evitar el contacte amb objectes d’ús personal (mocadors) del malalt.
  • El tractament antibiòtic preventiu no està justificat davant d’un simple quadre de refredat ja que dóna lloc a resistències (els bacteris de l’ambient es fan insensibles a l’antibiòtic).

A més, hi ha vacunes davant d’alguns gèrmens que produeixen pneumònia que poden ajudar a prevenir la pneumònia en els nens. Aquestes vacunes són [1];[2]:

  • Vacuna antipneumocòcica, redueix les possibilitats de contreure pneumònia a causa d’un tipus concret de germen (Streptococcus pneumoniae).
  • Vacuna antigripal que prevé contra la pneumònia i altres problemes causats pel virus de l’influença. Aquesta vacuna, encara que és recomanable administrar-la també als nens sans que tenen de 6 mesos a 19 anys, es recomana especialment als nens amb malalties cròniques, (trastorns cardíacs o pulmonars com l’asma).
  • Tots els nens acostumen a rebre altres vacunacions sistemàtiques contra Haemophilus influenzae i la tos ferina (pertussis) a partir dels 2 mesos d’edat. (La vacuna de la tos ferina o pertussis és la part “p†de la “triple†o DPT.)

Bibliografia

[1] Neumonía. Medline plus 2009. Disponible des de l’URL: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000145.htm
[2] Pneumonía. Kids health 2008. Disponible des de l’URL: http://kidshealth.org/parent/h1n1_center/h1n1_center_esp/pneumonia_esp.html
[3] Neumonía. Asociación Española de Pediatria 2002. Disponible des de l’URL: http://www.aeped.es/infofamilia/temas/neumonia.htm

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Asma

Publicat el 20 de abril del 2010 a Temes

Què és

Què és

L’asma és una malaltia inflamatòria que afecta els bronquis d’algunes persones amb una sensibilitat més alta del normal. Com a resposta a diverses circumstàncies, els bronquis s’inflamen per dins i s’estrenyen També es contrauen (broncospasme), la qual cosa fa que es tanquin fins i tot més, juntament amb l’augment de la producció de moc. En conseqüència, l’aire no entra ni surt dels pulmons amb la mateixa facilitat.

L’asma és una malaltia crònica perquè els bronquis romanen inflamats gran part del temps. La seva forma de presentació, gravetat i evolució són variables.

Incidència en els nens

L’asma és la malaltia crònica més freqüent en la infantesa i adolescència, amb una prevalença estimada entre el 8% i el 14% segons els estudis per a Espanya.

Hi ha pocs treballs que citin la prevalença de la malaltia en lactants i preescolars al nostre país, això és degut probablement que el terme “asma del lactant” és objecte de controvèrsia. Amb ell es defineix els nens menors de 24 mesos amb tres o més episodis de sibilants (xiulets), independentment de la seva causa i que en aquestes edats és predominantment d’origen víric. L’asma del nen gran és d’origen al·lèrgic fins i tot en el 85% dels casos. El preescolar (dels 2 als 6 anys) és considerat una etapa de transició, ja que comparteix característiques de l’asma del lactant i de l’escolar.

Causes

Causes

La causa de l’asma no es coneix. Sí que sabem que es desenvolupa en persones genèticament predisposades. En aquestes persones l’exposició repetida a diversos estímuls desencadena l’alliberament de les substàncies que provoquen la inflamació crònica de la via aèria.

Són múltiples els factors que poden actuar com|com a desencadenants d’asma (taula 1), tanmateix, no tot asmàtic reacciona d’igual manera a un estímul. Cada nen asmàtic té els seus propis factors precipitants, essent essencial la seva identificació per aconseguir un bon control de la malaltia.

Taula 1 – Factors desencadenants de l’asma

1. Al·lèrgens ambientals:

  • Àcars de la pols domèstica.
  • Pol·lens.
  • Al·lèrgens animals.
  • Fongs.
  • Paneroles.

2. Al·lèrgens ocupacionals:

  • Irritants:
    • Fum de tabac.
    • Contaminants ambientals.
      • Infeccions virals respiratòries.
      • Exercici físic.
  • Altres factors:
    • Infeccions virals respiratòries.
    • Exercici físic.
    • Emocions (riure, plor).
    • Canvis atmosfèrics (aire fred, humitat ambiental).
    • Malalties concomitants: Rinitis/sinusitis.
    • Reflux gastroesofàgic.
    • Fàrmacs: AINE, b-bloqueants.
    • Aliments i additius.

En línies generals es pot dir que la influència d’aquests factors és diferent depenent de l’edat. Així, mentre en el nen menor de 2 anys la causa principal de sibilàncies (xiulets) són les infeccions virals respiratòries, en un nen més gran són els al·lèrgens inhalats i en l’adolescent cal afegir-hi factors com el tabac, l’exercici físic i els contaminants ambientals.

Símptomes

Símptomes

Els símptomes que la malaltia pot produir són:

  • Tos: seca, que irrita, de predomini nocturn a primeres hores del matí.
  • Sorolls al pit (“xiulets al pit”). És el símptoma més característic.
  • Sensació de falta d’aire o dificultat per prendre i expulsar l’aire.
  • Opressió o tibantor al pit.

De vegades, només es presenta algun dels símptomes, el que pot fer més difícil reconèixer la malaltia. Hi pot haver períodes de temps en els quals la persona amb asma pot estar sense símptomes, fins i tot sense rebre tractament.

Diagnòstic

Com es diagnostica

En els nens menors de 6 anys, el diagnòstic es basa en la presència de símptomes, en els més grans de 6 anys, adolescents i adults, a més, en els resultats de les proves de funció pulmonar (espirometria).

S’investiga la freqüència, intensitat i el predomini estacional dels símptomes. Cal parar particular atenció a aquells que es repeteixen i intentar relacionar-los amb possibles desencadenants: quan apareixen, quina activitat està realitzant, on és, què hi ha en l’ambient… També interessen els antecedents personals (dermatitis atòpica, al·lèrgia alimentària, rinoconjuntivitis) i els antecedents familiars que puguin estar relacionats amb l’asma.

Els estudis complementaris no són la base del diagnòstic de l’asma. Per tal de descartar altres malalties es poden realitzar proves com ara l’anàlisi de sang, la radiografia de tòrax, un estudi digestiu, un test de la suor, entre d’altres.

També és important esbrinar si en la seva asma hi ha o no al·lèrgia i quins són els factors desencadenants. Per a això es realitza una anàlisi de sang que detecta si hi ha un augment en els anticossos específics per a diferents al·lèrgens (àcars, pols, pol·lens etc.) i les proves cutànies, mètode d’elecció per al diagnòstic d’al·lèrgia perquè és molt específic, fàcil de realitzar i amb una obtenció ràpida de resultats.

Tractament

Tractament

1. – Control correcte dels desencadenants

Per això cal prendre algunes mesures:

  • Evitar el fum del tabac.
  • Si té al·lèrgia als àcars intentar que l’entorn de l’asmàtic estigui lliure de pols (fer servir l’aspirador o draps humits, fundes hermètiques pel matalàs i els coixins, rentar la roba de llit, la roba i els ninots de peluix una vegada a la setmana).
  • Si té al·lèrgia al pol·len: en època pol·línica s’ha d’evitar anar al camp, cal viatjar amb les finestretes tancades al cotxe, s’han de fer servir filtres antipol·len al cotxe i procurar airejar la casa molt d’hora per evitar que el pol·len entri a casa.
  • Si té al·lèrgia a algun animal cal evitar el contacte amb ell, especialment en llocs tancats. Si conviu amb algun animal, no permetre que entri al dormitori de l’asmàtic i intentar banyar-lo un cop a la setmana.
  • Si té asma induïda per l’exercici caldrà procurar realitzar l’activitat de forma gradual, fer un preescalfament i anar amb compte amb els canvis bruscos de temperatura.

2. – Medicaments per a l’asma

S’utilitzen fonamentalment de forma inhalada per a qualsevol edat i gravetat ja que el medicament arriba directament allà on és necessari, actua més ràpid, a menor dosi i amb menys efectes secundaris que si es pren per via oral.

Hi ha dos tipus de medicaments per a l’asma:

  • Broncodilatadores d’acció curta o alleujament ràpid: terbutalina, salbutamol. Relaxen els músculs que tanquen els bronquis i controlen l’agudització dels símptomes. Només es prenen quan la persona nota que els seus símptomes han empitjorat.
  • Antiinflamatoris, preventius o de control a llarg termini: Aquest tractament redueix la inflamació dels bronquis i ajuda a reduir la quantitat i intensitat de les crisis. Cal prendre’l durant llargs períodes de temps encara que no se’n tinguin símptomes. Existeixen diversos tipus d’aquests medicaments, tot i que els més eficaços són els corticoides inhalats (budesonida, fluticasona, triamcinolona). També són útils els inhibidors dels leucotriens, que es prenen per via oral, com el montelukast.

3. – Vacunes per a l’al·lèrgia

S’utilitzen quan s’ha demostrat que en l’asma està influint un al·lergen de manera molt intensa, que no es pot eliminar del seu ambient i que amb tractament no s’ha aconseguit el control dels símptomes. En aquest cas, les vacunes poden disminuir la gravetat dels símptomes al·lèrgics i les necessitats de medicació. Les vacunes s’administren en un període de 3 a 5 anys i es poden administrar per via oral o amb injeccions subcutànies.

Perspectives

Perspectives a llarg termini

Actualment l’asma no es cura, per la qual cosa es classifica com una malaltia crònica. Sí que és possible oferir a les persones amb asma una vida lliure de símptomes, habitualment amb medicació. Si el pacient i la família abandonen les cures correctes i/o la medicació, els símptomes tornaran.

L’asma és més freqüent que s’iniciï en la infantesa. Si apareix o persisteix per sobre dels 6 anys és força probable que es mantingui a l’edat adulta. En els menors de 6 anys, en qui no es pot establir un diagnòstic definitiu, hi ha una sèrie de factors que poden portar a pensar que l’asma persistirà en el temps: un antecedent familiar directe (pare, mare) d’asma, la gravetat dels símptomes, la presència d’al·lèrgia i l’exposició al fum del tabac.

Bibliografia:
[1] “Guía de salud del Proceso Asmaâ€, Consejería de Salud de la Junta de Andalucía.
[2] “Asma en el niño y adolescenteâ€, Cano Garcinuño A., Díaz Vazquez C.A., Montón Alvarez J.L

1 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 5 (1 vots, mitjana: 4,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!