Llista d'articles amb l'etiqueta ‘tabaquisme’

Tabaquisme i asma

Publicat el 28 de maig del 2012 a Articles

Quan em vaig plantejar escriure aquest article, el primer que vaig fer va ser decidir que em confessaria davant dels lectors: sóc ex-fumadora, vaig fumar durant l’embaràs (sempre diem que menys, pot ser, perquè fumes d’amagat les cigarretes que no confesses) i vaig seguir fumant després de néixer el meu fill. Als dos mesos, ja va començar a xiular, tenia una bronquitis rere l’altra. Es van agreujar als 4 mesos quan ho vaig haver de portar a la guarderia. Això sí, era un “sibilant feliç”, però només es mantenia lliure de símptomes a l’estiu. No cal dir que jo seguia fumant, i moltes vegades davant d’ell. Casa meva era molt petita, no tenia galeria ni terrassa i la cuina era minúscula. (La veritat és que tampoc “es portava” això de fumar a la terrassa). Va deixar de tenir bronquitis als dos anys i va estar, des de llavors, sa i fort. No va desenvolupar asma posteriorment, perquè és probable que no tingués la predisposició, però amb el temps tindrà més tendència a fer-se fumador, li costarà més la deshabituació i tindrà més tendència a patir malaltia pulmonar obstructiva crònica. No obstant això, vaig deixar de fumar perquè perdia visió i no em podia treure el carnet de conduir. Els sona d’alguna cosa la història? Desitjo que els lectors fumadors (homes i dones) comprenguin que es pot fer, que deixar de fumar és possible encara que costi moltíssim. Però si tenen fills, aquests han de ser el motiu que els estimuli per deixar-ho.

En aquest article, parlarem només de tabac i asma, però en molts altres trobaran més motius per deixar l’hàbit tabàquic que els perjudica a vostès i a tots els que els envolten. Crec que les campanyes antitabac han de ser agressives, valents. La llei antitabac a Espanya ha estat fonamental en aquest sentit.

Adolescentes fumadoras

Adolescents fumadores. Foto: nerissa's ring (via Flickr)

I després d’aquest preàmbul necessari, passem a parlar de tabaquisme i asma en concret. Començarem pel tabaquisme actiu de l’adolescent. Cada vegada fumen abans els nens, no ens posarem aquí amb estadístiques. L’adolescent asmàtic fumador té un asma més sever, més crisis, més estades a urgències i major necessitat de medicació de rescat. En comparació amb els no fumadors, té pitjor qualitat de vida. Si ha estat prèviament exposat al fum del tabac a casa o durant el període de gestació, la seva funció pulmonar prèvia ja estarà alterada, de manera que els símptomes d’asma s’agreugen i la resposta al tractament és pitjor. La seva addicció serà molt forta i immediata. També té tendència a abusar dels aerosols de rescat.

A les consultes de pediatria donem sempre consells antitabac. Si hi ha el risc de convertir-se en fumador per a tot adolescent, l’adolescent asmàtic requeriria, si és possible, una major vigilància. Penso que, d’alguna manera, els hauríem de “conscienciar”, com si fossin diabètics o celíacs: assumir que hi ha coses que el seu cos no pot tolerar. La motivació que pot tenir un adolescent és d’índole tan diferent de la que té l’adult que resulta difícil donar un consell eficaç. De vegades, motiva més parlar del mal alè en donar un petó, per exemple, que quelcom més transcendental. De tota manera, el millor consell antitabac i la millor prevenció, és que no es fumi en l’entorn familiar.

L’exposició al fum del tabac (d’ara endavant, EFT) durant la gestació i la seva relació amb l’aparició d’asma ha originat nombrosos estudis de recerca des dels anys 80. Era difícil separar els seus efectes durant l’embaràs i en l’etapa post natal i primera infància. Està clara la relació de l’EFT durant la gestació amb la disminució del desenvolupament pulmonar, l’aparició de sibilants, major tendència a bronquiolitis i augment de les infeccions de vies respiratòries altes, otitis mitjana amb vessament i pneumònies durant el primer any de vida, a més de la influència sobre el pes en néixer. En la dècada dels 2000, en estudis continuats durant anys de milers de nadons, es va demostrar, finalment, l’associació amb un major nombre de diagnòstics d’asma després dels 7 anys, de manera independent de l’exposició post natal. És important dir que si la mare deixa de fumar durant l’embaràs, no es produeixen aquests efectes nocius. La magnitud dels mateixos està relacionada amb la quantitat de cigarrets que fuma la mare al dia: com més fuma, pitjors són els efectes. No obstant això, la disminució de quantitat no disminueix els efectes ni els anul·la. És a dir, mares futures: no fumin o deixin de fumar abans.

Exposición al humo del tabaco (EHT) durante la gestación

Exposició al fum del tabac (EFT) durant la gestació

Hi ha un altre efecte que s’ha descobert en l’actualitat i del que queda molt per investigar: l’afectació en els gens. Cal tenir en compte que al tabac apareixen innombrables tòxics, molts d’ells ja investigats en catàstrofes ambientals. Se sap que aquests tòxics indueixen modificacions genètiques en el fetus i que aquest les transmetrà a la següent generació o generacions. Ja hi ha treballs específics sobre l’efecte del tabac en els gens del fetus i sobre la transmissió d’aquestes modificacions a la següent generació.

L’efecte de l’EFT després del naixement depèn de l’edat del nen. En la primera infància s’associa a un major nombre d’infeccions de vies respiratòries altes i baixes i l’asma del lactant. La influència és més gran si qui fuma és la mare. En etapes posteriors, queda clar que produeix disminució de funció pulmonar amb alteració en l’espirometria. Ha estat discutit si l’EFT produïa asma, ja que existeix un component genètic de predisposició a l’asma. S’ha comprovat que, a igualtat de risc de patir asma (Ãndex predictiu d’asma), els nens amb EFT, tenen major risc de patir asma que els fills de pares no fumadors. A la seva vegada, la sensibilització a al·lergògens és més precoç, així com les manifestacions d’atòpia. El mecanisme pel qual es produeix l’asma en aquests nens no es coneix bé. La prevalença (nombre de casos existents en un moment donat) de l’asma en nens fumadors passius és major que en fills de pares no fumadors. Els nens amb asma i EFT pateixen més crisis, aquestes són més severes i acudeixen amb més freqüència a urgències; tenen més episodis de sibilàncies nocturnes i tos espasmòdica. Augmenta l’ús i abús dels inhaladors de rescat. Si disminueix la EFT, els símptomes es fan menys severs.

A part de l’asma, s’ha vist que els nens (i una mica més les nenes) fumadors passius, tenen dues vegades més risc de desenvolupar malaltia pulmonar obstructiva crònica que els no exposats al fum del tabac i més risc també que els adults fumadors passius.

Però els pares fumadors es preocupen avui dia de no fumar davant del nen. “Jo només fumo a la terrassa”, “a casa no fumo”, “només fumo a la cuina amb la campana encesa” … I aquí tenim el fum de “3 ª mà”. Des dels anys 90 s’investiga aquest aspecte. Es van començar a estudiar els nivells de cotinina en orina i els de nicotina als cabells. Es va veure que la quantitat d’ambdues disminuïa si es fumava tractant de protegir el nen de la EFT, de manera que els fills els pares dels quals fumaven en la seva presència tenien major contingut (3 a 8 vegades més gran) que els que fumaven a la terrassa o fora de casa, però en aquests el contingut era de 5 a 7 vegades més alt que en els fills de pares no fumadors. Tractar de protegir del fum no és suficient. És a dir, no fumeu si teniu fills. La meva experiència personal en l’actualitat, el que he percebut a la consulta, és que els nens amb asma es controlen molt pitjor si els pares són fumadors, confessin o no fumar davant d’ells.

Exposició al fum del tabac (EFT) després del naixement

Exposició al fum del tabac (EFT) després del naixement

La posada en pràctica actual de totes les mesures antitabac està modificant part de la vida quotidiana dels fumadors actius i passius. Estem començant a gaudir del menjar sense fum als restaurants, fins i tot els fumadors s’han adonat d’això. A les reunions d’amics, ja no pregunten si poden fumar, simplement desapareixen “per fer una caladeta”. Ja hi ha estudis on s’observa, efectivament, una modificació de l’estil de vida a la llar a causa de les prohibicions de fumar en llocs públics. No es tracta de prohibir fumar a casa, sinó que els fumadors deixin de sentir-se perseguits i comencin a experimentar els avantatges de no fumar.

Bibliografia consultada:

1. Sam Pattenden, Temenuga Antova, Manfred Neuberger, Bojidar Nikiforov, Manuela De Sario, Leticia Grize et alts. Tobacco Control 2006;15:294–301

2. American Academian of Pediatrie. Committee on Environmental Health, 1996 to 1997. Environmental Tobacco Smoke: A Hazard to Children. Pediatrics 1997; 99 (4): 639-642

3. Joseph R. DiFranza, C. Andrew Aligne and Michael Weitzman. Prenatal and Postnatal Environmental Tobacco Smoke Exposure and Children’s Health. Pediatrics 2004;113;1007-1015

4. R.G. Suárez López de Vergara. Hablemos de… Tabaquismo en el niño. An Pediatr Contin. 2012;10(2):115-9

5. M.T. Asensi Monzó y M.I. Moneo Hernández. Hablemos de… Educación en el niño con asma An Pediatr Contin. 2012;10(1):59-63

6. M. Ian Gilmour, Maritta S. Jaakkola, Stephanie J. London, Andre E. Nel, and Christine A. Rogers. How Exposure to Environmental Tobacco Smoke, Outdoor Air Pollutants, and Increased Pollen Burdens Influences the Incidence of Asthma. Environ Health Perspect 114:627–633 (2006)

7. M. Kabesch, S. Michel, and J. Tost. Epigenetic mechanisms and the relationship to childhood asthma. Eur Respir J 2010; 36: 950–961

8. Fernando D. Martinez. New insights into the natural history of asthma: Primary prevention on the horizon. J Allergy clin immunol 2011;128 (5):939-45

9. Suzy A. A. Comhair et alts. Detrimental Effects of Environmental Tobacco Smoke in Relation to Asthma Severity. Artículo de acceso libre disponible en PLoS ONE | www.plosone.org

10. G E Matt, P J E Quintana, M F Hovell, J T Bernert, S Song, N Novianti et alts. Households contaminated by environmental tobacco smoke: sources of infant exposures. Tobacco Control 2004;13:29–37

11. Articles publicats al Blog Inspira.  Fundació Roger Torné:

- “L’exposició a productes químics dins l’úter té efectes en la salut de per vidaâ€. Entrevista a Brenda Eskenazi. Publicat per l’Anna Boluda el 4 d’octubre de 2011.

- Philippe Grandjean: “Alguns contaminants poden promoure el desenvolupament de l’asmaâ€. Gloria Valdivia. Coordinadora del Proyecte Inspira. Publicat en juny de 2011.

- Tabaquisme de tercera mà: el risc no s’acaba quan s’apaga la cigarreta. Anna Boluda. Periodista. Publicat al gener de 2011.

12. Articles publicats  a  www.parapadresymadres.com. Fundació Roger Torné:

- Tabaquisme actiu . Mª Carmen Pérez Alonso. Metge de família. Publicat al abril de 2010.

- Tabaquisme passiu . Mª Carmen Pérez Alonso. Publicat al abril de 2010.

Jornades Científiques Anuals del Projecte INMA-Infància i Medi Ambient

Publicat el 1 de febrer del 2011 a Articles

El passat mes d’octubre, coincidint amb la XXVIII Reunió Científica de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), es van celebrar a València les Jornades Científiques Anuals del Projecte INMA-Infància i Medi Ambient. Aquestes jornades de caràcter anual tenen lloc des de l’any 2003, quan es va formar el consorci d’investigadors del Projecte INMA, i reuneixen els equips responsables de cadascuna de les set cohorts mares-fills establertes a Menorca, Granada, València, Sabadell, Guipúscoa i Astúries.

Les Jornades, que són el fòrum habitual de presentació dels estudis i treballs duts a terme durant l’any, permeten debatre amb tots els integrants del Grup INMA els últims avenços i resultats dels estudis, i serveixen per planejar les línies conjuntes d’actuació. La novetat de l’edició del 2010 va ser el seu caràcter de reunió oberta, fet que va permetre que investigadors aliens al grup INMA, interessats en salut reproductiva, salut ambiental i salut infantil, participessin en les discussions científiques. La clau de l’èxit de les Jornades és la presència d’investigadors joves, que tenen l’oportunitat de presentar els resultats dels seus treballs, discutir noves directrius a seguir, i formar-se en les tècniques de comunicació i presentació pública de temes científics.

El Projecte INMA, entre els seus objectius principals, té el de descriure l’exposició individual de les mares durant la gestació, i de la seva descendència durant la primera infància, als contaminants ambientals més importants que es troben en l’aire, l’aigua i la dieta. Això inclou des de compostos químics organoclorats persistents, a metalls com mercuri i plom, passant pels compostos volàtils presents en l’aire tant exterior com a l’interior dels habitatges. Es valora, també, la dieta de la mare i de l’infant des d’una doble vessant, ja sigui com a via d’incorporació dels contaminants, o bé com a vehicle de nutrients necessaris per al desenvolupament correcte. Aquest és el cas de l’atenció prestada als àcids  graus essencials, l’àcid fòlic o el iode, o l’interès pels agents que protegeixen davant dels riscos ambientals, com passa amb els nutrients antioxidants. Finalment, com que qualsevol exposició pot tenir conseqüències en la salut, el Projecte INMA avalua uns aspectes determinats de desenvolupament infantil i de la salut de la mare i del fill, entre els quals s’hi inclouen el creixement del fetus, la funció tiroïdal de la mare i de l’infant, el desenvolupament neuroconductual infantil, el creixement ponderal, l’estatura i l’obesitat, i el risc d’infeccions respiratòries, al·lèrgia i asma durant la infància.

Les vora de 40 comunicacions presentades en el marc de les Jornades científiques, van permetre abordar aspectes molt variats de l’exposició ambiental de mares i fills i l’associació entre exposició i salut. Com a exemple de la varietat de temes presentats, aquests són alguns dels títols: “Avaluació de l’exposició a la contaminació atmosfèrica a les cohorts INMAâ€, “Mesura de càrrega estrogènica total efectiva (TEXB) en teixit placentari de les dones participants en l’estudiâ€, “Efectes de l’exposició prenatal a organoclorats sobre la salut reproductiva i el desenvolupament cognitiu i motor en nens de 14 mesos†i “Nivells de cortisol i alfa amilasa de les dones i els nens de les cohorts INMAâ€.

Temes principals tractats a les Jornades:

1. Exposició a contaminants ambientals:

Foto: Proyecto INMA

La contaminació atmosfèrica engloba una varietat de compostos químics als quals les dones embarassades i els nens poden estar exposats en concentracions i proporcions molt diferents, que depenen de factors com la distància a fonts industrials i a zones de trànsit intens. L’avaluació de la qualitat de l’aire es basa en l’estudi de diversos contaminants principals: partícules en suspensió, monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2) i diòxid de sofre (SO2). Aquests contaminants provenen principalment de fonts d’emissió tan diferent com els vehicles, les calefaccions d’edificis i alguns processos industrials. Els compostos orgànics volàtils (COV), com el benzè i els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), també són contaminants atmosfèrics d’interès. Tenint en compte el marcat caràcter geogràfic de la contaminació atmosfèrica, el Projecte INMA ha incorporat mesures objectives mitjançant l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), que permeten assignar valors individuals d’exposició als individus estudiats. D’aquesta manera s’ha analitzat l’exposició individual a NO2 i benzè en 2644 dones de les cohorts d’Astúries, Sabadell, València i Guipúscoa durant el seu embaràs. Els resultats van revelar que els nivells de NO2 i benzè van ser diferents per a cada cohort; els valors més alts de NO2 es van registrar a Sabadell i València (àrees més urbanitzades), mentre que a Astúries s’hi van trobar els valors més alts per a benzè. L’anàlisi de l’exposició individual durant l’etapa fetal permetrà investigar si aquesta té alguna conseqüència en el desenvolupament i la salut dels nens nascuts, avaluant els diferents moments de susceptibilitat particular durant les fases de l’embaràs.

Foto: Proyecto INMA

Si tenim en compte la prevalença de tabaquisme en la societat actual, l’exposició activa i/o passiva al fum del tabac és  un dels principals riscos per a la salut de les dones embarassades i per als infants, associats a ambients interiors. L’ús de qüestionaris dissenyats per mesurar aquesta exposició sol infravalorar l’exposició real, de manera que l’ús addicional de biomarcadors permet una estimació més precisa. El biomarcador més utilitzat en el Projecte INMA és la mesura de cotinina, un metabolit de la nicotina que està present en l’orina. Aquest biomarcador s’ha aplicat amb èxit en la investigació sobre dones embarassades de les cohorts de València i Guipúscoa, així com en nens de 4 anys de la cohort de Granada, i ha posat de manifest, per exemple, l’exposició passiva al fum del tabac de la població infantil.

Coma conseqüència del treball estès de compostos químics, pràcticament la totalitat de la població presenta concentracions detectables d’alguns contaminants ambientals. L’elevat nombre de compostos químics, la varietat dels seus possibles efectes i la incertesa sobre les conseqüències sobre la salut, ha generat una preocupació raonable en científics, metges i ambientalistes, entre altres professionals, així com en una part no menyspreable de la societat. Algunes d’aquestes substàncies químiques són persistents i bioacumulables, com plaguicides o productes d’origen industrial. Durant les Jornades INMA s’han presentat dades sobre exposició a compostos organoclorats i polibromats en mostres de sang de mares embarassades, sang de cordó  i de calostre de les cohorts de Sabadell, Guipúscoa, València, Astúries i Menorca. Malgrat que l’ús de molts d’aquests contaminants es va prohibir fa més de vint anys al nostre país, la seva persistència afavoreix la presència com a contaminants habituals, si bé s’observa una franca caiguda en els nivells quan comparem els primers nens participants, població de Menorca, inclosos en l’estudi set anys abans que reclutaments més recents (Astúries i País Basc). Diferències en l’activitat agrícola i industrial de les àrees geogràfiques de les cohorts participants podrien explicar els patrons desiguals d’exposició trobats. També es van presentar dades d’exposició a plom –un conegut neurotòxic- en sang de cordó, d’individus de las quatre cohorts de novo (Astúries, Sabadell, València i Guipúscoa). Encara que els nivells de plom han baixat dràsticament des que es va prohibir l’ús de la gasolina amb plom, encara se’n troben nivells quantificables en mostres biològiques. La mobilització del plom bioacumulat per la mare sembla ser el principal factor relacionat amb la presència d’aquest contaminant, així com l’hàbit tabàquic durant el primer trimestre de l’embaràs. Pel que fa a l’exposició a mercuri (compost neurotòxic) durant l’embaràs, els nivells trobats a les cohorts INMA, mesurats en sang de cordó, evidencien valors per sobre dels límits proposats per les organitzacions internacionals com a valors segurs, concretament en el 63,9% de la població estudiada. Per altra banda, la presència de contaminants persistents i bioacumulables, com els plaguicides, PCB i dioxines i furans ,s’ha trobat en llets i aliments infantils comercialitzats a Espanya i a Europa. Encara que els nivells d’aquests contaminants no superen els límits màxims establerts, la possible acció combinada de tots podria produir efectes paradoxals, ja siguin sinèrgics, antagònics o simplement additius quan actuen de manera conjunta.

En molt poques ocasions s’ha abordat el tema de l’’exposició ambiental de manera global, considerant no només factors confusos que poden condicionar-la, sinó també amb aproximacions innovadores en les quals l’exposició es quantifica a través de marcadors de “càrrega total” de compostos que, com que actuen a través de mecanismes comuns, resulten tenir un efecte biològic final que és conseqüència de la barreja de substàncies i de la competència establerta entre ells. El projecte INMA ha adoptat aquesta aproximació amb l’anàlisi de l’efecte combinat dels contaminants que contenen les placentes de les mares INMA. Durant les jornades s’han presentat les dades d’exposició de 800 mares procedents de les cohorts de novo, a més de la cohort de Granada, fet que originarà en els propers mesos publicacions conjuntes del màxim interès. Amb la mesura de la càrrega estrogènica total efectiva, s’ha caracteritzat l’exposició a disruptors endocrins en cadascuna de les cohorts i s’han investigat els factors que condicionen l’exposició.

Foto: Proyecto INMA

Finalment, han estat més interessants les presentacions sobre l’exposició maternoinfantil a compostos químics persistents o no, però que no es bioacumulen en l’organisme. Aquests estudis són molt actuals, ja que s’ha descobert recentment la seva presència com a contaminants en l’entorn (aigua, aire, aliments, estris). Aquest és el cas de ftalats i fenols (components del plàstic que estan presents en cosmètics) que s’han analitzat en mostres d’orina de les mares de les cohorts INMA durant el seu embaràs i en els seus fills durant els primers anys de vida. Els determinants de l’exposició i els nivells d’exposició són similars als que s’han descrit recentment als EUA, i confirmen la universalitat del procés.

2. Efectes sobre el creixement pre i postnatal:

Foto: Proyecto INMA

L’exposició a contaminants ambientals durant la vida fetal pot produir efectes adversos en el creixement del nen, que s’evidencien tant al naixement com durant els primers anys de vida. Al projecte INMA s’ha estudiat la relació entre exposició individual de la mare durant l’embaràs a NO2 i benzè, i les mesures antropomètriques dels seus nounats. A les cohorts d’Astúries, Sabadell, València i Guipúscoa, s’ha trobat una associació entre l’exposició a NO2 i el pes i la mida dels nounats. Tanmateix, no es va trobar cap relació amb l’exposició al benzè. El projecte INMA també està interessat en els efectes que té sobre el desenvolupament fetal l’exposició a compostos organoclorats (PCB i pesticides organoclorats), encara que en una població com la nostra aquesta exposició sigui presumiblement baixa. Els investigadors INMA han trobat una relació inversa entre exposició a p’p’ DDE (principal metabolit del pesticida DDT) i la durada de la gestació dels infants barons, de manera que també s’observa un efecte negatiu, encara que no significatiu, entre la concentració de PCB i hexaclorobenzè (HCB) en sang de les mares i el pes dels nounats. Aquest mateix efecte (menor pes i mida) és el que presenten els nounats més exposats al mercuri, després d’ajustar per la ingesta de peix de la mare, que és la principal via d’exposició a aquest contaminant, encara que l’associació no va ser estadísticament significativa.

L’exposició de la mare durant l’embaràs, o contaminants derivats de la seva ocupació, també s‘ha associat a efectes reproductius negatius. Molts països europeus tenen legislacions específiques per a la protecció d’aquestes exposicions mediambientals en les treballadores embarassades. La cohort INMA és una bona oportunitat per conèixer la situació real del nostre país. El treball presentat a València sobre això ha posat de manifest que gairebé el 50% de les dones de l’estudi INMA estaven exposades a contaminants químics i físics, que eren especialment elevats en dones estrangeres, joves i d’un baix nivell cultural. La protecció de la dona treballadora durant l’embaràs necessita, per tant, més atenció i cura. Aquests resultats ens animen a continuar treballant per establir estratègies que redueixin l’exposició a contaminants ambientals i, d’aquesta manera, prevenir possibles efectes sobre poblacions especialment vulnerables, com dones embarassades i nens.

Foto: Proyecto INMA

Finalment, també s’ha valorat la dieta de la mare no només com a via d’incorporació de contaminants, sinó també com a vehicle de nutrients necessaris per a un correcte desenvolupament. L’adherència a la dieta mediterrània durant l’embaràs sembla que està relacionada amb un risc menor de donar a llum nens amb un pes i mida baixos, especialment entre les embarassades fumadores, d’acord amb les dades presentades a València.

3. Efectes sobre el Neurodesenvolupament

Cada vegada hi ha més evidències científiques dels efectes nocius que tenen sobre el desenvolupament cognitiu i psicomotor dels infants les exposicions a compostos organoclorats durant la gestació. Tanmateix, en la valoració inicial realitzada amb infants a les cohorts INMA de Guipúscoa, Sabadell i València no s’ha trobat cap relació estadísticament significativa entre exposició prenatal a compostos organoclorats (PCB i pesticides organoclorats) i el desenvolupament dels infants, avaluat amb escales Bayley de desenvolupament infantil als 14 mesos d’edat, segons les dades presentades a València.

Tanmateix, un altre estudi presentat ha confirmat que una funció tiroïdal adequada de la mare durant l’embaràs, juntament amb els nivells hormonals tiroïdals apropiats, són imprescindibles per aconseguir un bon desenvolupament cognitiu i psicomotor en la seva descendència. Així doncs, fills de mares amb baixos nivells de tiroxina lliure (T4) durant l’embaràs, van tenir unes puntuacions més baixes en les escales Bayley als 11-20 mesos d’edat, mentre que no es va trobar cap relació entre valors de TSH i desenvolupament cognitiu.

Foto: Proyecto INMA

L’exposició a contaminants ambientals durant els primers anys de vida també pot tenir efectes negatius tant en el desenvolupament cognitiu dels infants com en els nivells de les seves hormones tiroïdals. Un estudi preliminar realitzat amb infants de la cohort de Menorca ha revelat que aquells que han estat més exposats a compostos polibromats, utilitzats principalment com a retardadors de la flama, van tenir unes puntuacions més baixes en el test de McCarthy als 4 anys d’edat, amb un risc més elevat de presentar símptomes de dèficit d’atenció i problemes de competència social, encara que sense arribar a la significació estadística. No obstant, no es va trobar cap relació entre l’exposició a aquests contaminants i els nivells hormonals tiroïdals dels infants. Per confirmar aquests resultats, els investigadors INMA han decidit incorporar les dades de tots els infants de la cohort.

També s’està estudiant a INMA l’associació entre el desenvolupament cognitiu dels infants participants i l’exposició a contaminació atmosfèrica. Els valors d’exposició a NO2 i benzè durant l’embaràs, comentats anteriorment, es van relacionar amb les puntuacions dels seus fills en l’escala Bayley als 1-1,5 anys. Després d’ajustar per possibles variables confusores, una exposició més elevada a contaminants atmosfèrics es va associar amb un menor desenvolupament mental. Aquesta relació negativa va ser fins i tot més elevada en fills de mares amb una ingesta baixa de fruites i verdures, i baixos nivells de vitamina D, durant el primer trimestre d’embaràs, i en infants no alletats. Però, quan es valora l’exposició a contaminants atmosfèrics, no només s’han de tenir en compte els ambients exteriors. A les nostres cases hi passem molt de temps, i les seves característiques poden influir en la qualitat del seu aire interior. Així, els domicilis de pares fumadors tenen una pitjor qualitat de l’aire, igual que aquells amb cuines de gas, especialment les de butà i propà (vehicle de NO2). Un dels estudis presentats en les jornades, ha revelat unes puntuacions més baixes en la valoració del desenvolupament mental en infants més grans de 14 mesos residents en aquest tipus de domicilis.

Els beneficis de la lactància materna, en termes de desenvolupament cognitiu, s’han confirmat a la cohort INMA, especialment quan l’alimentació materna es prolonga més enllà de la baixa maternal. Aquests beneficis van ser especialment evidents en mares fumadores durant l’embaràs, encara que aquest costum es relaciona amb una disminució de la durada de la lactància materna.

Per acabar, la dieta adequada de la mare durant l’embaràs també pot ser beneficiosa per al desenvolupament cognitiu de l’infant, ja que, per exemple, els àcids grassos poliinsaturats, que estan presents al peix i al marisc, contribueixen a aquesta millora, però sempre seguint les recomanacions establertes d’un consum moderat. De la mateixa manera, uns alts nivells de vitamina D durant aquest període s’han associat amb una reducció estadísticament significativa d’infeccions respiratòries i bronquiolitis durant la primera infància.

Corol·lari: Una de les grans riqueses del Projecte INMA és precisament el caràcter multidisciplinari dels seus membres, que inclou la participació d’obstetres, pediatres, epidemiòlegs, estadístics, biòlegs, químics, ambientalistes, i psicòlegs, entre altres branques del saber professional, Això permet la utilització de diferents mètodes i enfocaments, i facilita, entre altres coses, la generació de noves hipòtesis i línies de treball. Els reptes més immediats que se’ns plantegen són encoratjar les famílies a seguir participant en l’estudi, publicar-ne els resultats i saber-los comunicar a les famílies i a la societat. Les perspectives de futur potser no són gaire encoratjadores davant la dificultat d’aconseguir fons, en temps de crisi, per finançar aquest projecte. Tanmateix, l’entusiasme de les famílies participants i dels investigadors implicats faran de l’estudi INMA una cosa cada vegada més gran i útil.

Marieta Fernández és Doctora en Ciències Químiques. Investigadora Ramón y Cajal de la Universitat de Granada i responsable de la cohort INMA de Granada.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Tabaquisme passiu

Publicat el 28 de abril del 2010 a Temes

Què és

Què és

El tabaquisme passiu es l’exposició involuntària al fum ambiental de tabac per part de persones que no fumen.

També es podria considerar fumador passiu el fetus en el cas de les dones gestants que fumen o són fumadores passives.

L’Organització Mundial de la Salut considera que l’exposició involuntària i perjudicial que pateixen els nens per l’exposició passiva al fum del tabac ambiental es pot considerar una violació dels drets recollits a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen (1989).

Incidència en els nens

El percentatge de nens que es veuen sotmesos al tabaquisme passiu a casa seva varia segons els països, des d’un 29% (Perú) a un 69% (Cuba). Ja que aproximadament mil milions d’adults fumen al món, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que al voltant de 700 milions de nens, gairebé la meitat de la població infantil del món, respira aire contaminat pel fum del tabac, principalment a casa seva mateix [1].

A Espanya la prevalencia de tabaquisme passiu en els nens es superior al 50%.

Causes

Causes

El concepte de fumador passiu apareix a principis dels anys 80, quan es demostra que el tabac també és perillós per aquells qui en pateixen l’exposició ambiental. En el tabaquisme passiu hi ha exposició al fum exhalat i també al fum lateral produït per la combustió de la cigarreta. Aquest fum conté partícules d’una mida més petita que floten a l’aire i quan són inhalades poden arribar a racons més profunds de l’arbre bronquial, és per això que encara són més perjudicials. Prop del 85% del fum de tabac que es pot acumular en un espai tancat procedeix d’aquesta corrent lateral o secundaria.

Es considera que hi ha de 2 a 4 fumadors passius per cada fumador actiu.

El fum de tabac està reconegut com un contaminant mediambiental important i un tòxic potent. S’hi han torbat més de 5000 compostos químics en forma de gasos i partícules. Entre les partícules trobem el quitrà, que alhora està composat per moltes molècules de la família dels hidrocarburs policíclics com ara el benzè i el benzopirè, i la nicotina. En forma gasosa trobem, d’ entre altres, el monòxid de carboni, l’amoníac, el formaldehid, l’àcid cianhídric i l’acroleïna. Més de 250 d’aquests compostos son tòxics demostrats i irritants potents. Més de 60 son carcinògens humans coneguts i confirmats (Grup 1 de la classificació de productes carcinògens per éssers humans de l’Agència Internacional de Investigació sobre el Càncer IARC) o probables (grups 2ª, 2B i 3 de la IARC) [2].

A través de la placenta, el fetus entra en contacte amb els tòxics que la mare ingereix o inhala. La nicotina arriba a unes concentracions en el líquid amniòtic que equivalen o són fins i tot superiors als quals es troben a la sang de la mare. Aquest tòxic tan potent altera el desenvolupament pulmonar del fetus i té efectes sobre la seva circulació sanguínia, a banda dels efectes sobre la circulació placentària.

Símptomes

Símptomes

A la infància les malalties causades pel tabaquisme es poden deure a l’exposició abans de néixer o després del naixement. Es difícil estimar l’impacte per separat d’ambdues exposicions perquè generalment les mares que fumen durant l’embaràs continuen fent-ho després del part.

Fumar durant l’embaràs indueix canvis primerencs a la placenta i produeixen una menor oxigenació fetal, que dóna lloc a un retard del creixement intrauterí, malformacions congènites, un pes baix en néixer o prematuritat.

S’estima que fumar durant l’embaràs disminueix el pes del nen entre 10 i 15 grams per cigarreta consumida diàriament.

La mortalitat perinatal (que comprèn la mort fetal que succeeix des de la 24ena setmana de gestació fins la mort del nounat durant les quatre primeres setmanes de vida) es un 40% més gran en els fills de mares fumadores que en els fills de mares no fumadores.

La lactància materna en mares fumadores es veu afectada ja que s’ha observat una disminució en la quantitat de llet materna i una reducció en el temps de lactància en comparació amb les mares no fumadores.

El risc de mort sobtada del lactant està multiplicat per quatre en bebès les mares els quals fumen durant l’embaràs i durant el seu primer any de vida. És la mort d’un nen que és inesperada i en la qual els estudis post mortem no demostren cap causa. En els països desenvolupats és la causa més freqüent de mortalitat infantil entre els 30 dies i els 12 mesos d’edat.

Els símptomes immediats després de l’exposició al fum ambiental de tabac són la irritació ocular, el mal de cap, tos, irritació i mal de gola, marejos i nàusees.

El tabaquisme passiu a la infantesa ocasiona un augment en la freqüència de refredats de les vies aèries altes i d’otitis mitjana. Hi ha un augment del risc d’infecció respiratòria baixa o pneumònia. En els nens els pres dels quals fumen es poden induir nous casos d’asma bronquial. A més, està augmentada la freqüència i la gravetat de les crisis asmàtiques.

En adults el tabaquisme passiu s’ha associat amb el càncer de pulmó i amb la malaltia coronaria.

A Espanya s’estima que poden morir més de 600 persones l’any a conseqüència del tabaquisme passiu, de les quals 240 podrien correspondre a nens més petits d’un any. [3]

El tabac afecta els nens del tot el món. A més dels perills reconeguts del consum de tabac i de l’exposició al fum aliè, els nens pateixen danys menys evidents: per exemple quan tenen gana i presenten malnutrició perquè els escassos recursos disponibles es destinen a comprar tabac en lloc de menjar, quan els exploten per treballar en el cultiu de tabac o quan moren o resulten ferits a causa d’incendis provocats per les cigarretes.

Diagnòstic

Com es diagnostica

En els estudis epidemiològics destinats a avaluar l’impacte que té el tabaquisme passiu sobre la salut, la medició de l’exposició al fum del tabac es du a terme mitjançant enquestes, es mesura la concentració ambiental dels constituents del fum del tabac, o es determina la concentració de biomarcadors (cotinina, tiocianat,…) en saliva, orina i/o sang.

Tractament

Tractament

L’ Organització Mundial de la Salut sosté  que cada nen té dret a créixer sense tabac al seu voltant. Hi ha la necessitat de canviar l’ambient, on no fumar es consideri una conducta social normal i on la decisió més fàcil sigui no practicar aquest hàbit.

La Llei de mesures sanitàries davant del al tabaquisme i la regulació de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac va entrar en vigor a Espanya l’1 de gener de 2006 [4]. La prohibició de fumar en els espais públics no va venir acompanyada d’una reducció de l’exposició dels nens més petits de 13 anys al fum de tabac a casa. Això fou el què van demostrar dues enquestes epidemiològiques realitzades a la Comunitat de Madrid durant els anys 2005 i 2007. Aquesta dada preocupant mostra la escassa sensibilització dels espanyols sobre els greus danys que el tabaquisme passiu representa per la salut dels no fumadores.

Tanmateix està demostrat que proporcionar informació sanitària sobre tabaquisme passiu als pares provoca una reducció significativa de l’exposició al fum ambiental de tabac dels seus fills i un increment significatiu de les taxes d’abstinència entre ells.

Perspectives

Perspectives a llarg termini

És necessari reforçar legislativament el dret del no fumador a disposar d’espais lliures de fum a qualsevol espai públic, fins i tot en llocs d’oci i restauració, independentment de les dimensions del local.

Els poders públics haurien de promoure campanyes informatives sobre el benefici de preservar l’aire ambiental de la contaminació pel fum de tabac, així com facilitar tractaments de la conducta i/o farmacològics pels fumadors que ho necessitin.

Les fumadores en edat fèrtil així com els pares i mares haurien d’ésser el centre de programes educatius destinats a la creació d’un estil de vida sà a la família, en tots els aspectes.

Bibliografía:

[1] World Health Organization. Tobacco free initiative. Consultation report. International Consultation on Environmental Tobacco Smoke and Child Health. Geneva: World Health Organization; 1999.
[2] International Agency for Research on Cancer. IARC Monographs on the evaluation of carcinogenic risks to humans. Volumen 89: Smokeless Tobacco and Some Tobacco-specific N-nitrosamines (2007). Volumen 83: Tobacco Smoke and Involuntary Smoking (2004). http://monographs.iarc.fr.
[3] Banegas Banegas JR, Diez-Gañán L, González Enríquez J, Villar Alvarez F, Rodriguez-Artalejo F. La mortalidad atribuible al tabaquismo comienza a descender en España. Medicina Clinica 2005; 124: 769-71.
[4] Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de medidas sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro, el consumo y la publicidad de los productos del tabaco. (BOE 309 de 27/12/2005) http://www.boe.es/boe/dias/2005/12/27/pdfs/A42241-42250.pdf
[5] Kanellopoulos TA, Varvarigou AA, Karatza AA, Beratis NG. Course of growth during the first 6 years in children exposed in utero to tobacco smoke. Eur J Pediatr. 2007;16:685-92.
[6] Sadia Malik, Mario A. Cleves, Margaret A. Honein. Maternal Smoking and Congenital Heart Defects. Pediatrics 2008; 121: e810-6.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Els fills de gestants fumadores tenen més possibilitats de néixer amb defectes congènits cardíacs

Publicat el 28 de abril del 2010 a Articles

Membres del Departament de Pediatria de la Universitat d’Arkansas (EEUU) van publicar el mes d’abril de 2008 els resultats d’un estudi en el qual es relacionava el consum de tabac per part de l’embarassada (un mes abans de l’embaràs i en el primer trimestre d’aquest) i l’aparició de defectes congènits cardíacs en el nounat. [1]

Van analitzar més de 7000 nounats amb i sense defectes cardíacs.

Les mares que van fumar en el període de temps estudiat tenien més possibilitats de tenir fills amb defectes congènits septals (comunicació interauricular i comunicació interventricular) que aquelles mares que no ho van fer.

Bibliografía
[1] 6. Sadia Malik, Mario A. Cleves, Margaret A. Honein. Maternal Smoking and Congenital Heart Defects. Pediatrics 2008; 121: e810-6.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Els fills de gestants fumadores triguen entre tres i sis anys a assolir els paràmetres de creixement dels de les no fumadores

Publicat el 28 de abril del 2010 a Articles

En un estudi que es va iniciar a Grècia l’any 1996 [1] amb 204 nounats de mares fumadores i 204 nounats de mares no fumadores es va estudiar l’evolució del pes, l’índex de massa corporal, la talla i el perímetre cranial d’aquests nens durant sis anys.  Els casos foren aparellats d’un en un d’acord amb l’edat de la mare, el nivell d’educació, la talla dels pares, l’edat gestacional i el sexe. Van acabar l’estudi 100 casos després de descartar aquells que no s’ajustaven als requisits establerts.

L’estudi va concloure que hi havia un retard de l’augment del pes i del perímetre cranial en els fills de gestants fumadores que es va corregir en el tercer any de vida. També hi va haver un retard en el creixement de la talla que va persistir un període més llarg, amb una desviació de la normalitat màxima a l’edat de tres anys.

Bibliografía
[1] Kanellopoulos TA, Varvarigou AA, Karatza AA, Beratis NG. Course of growth during the first 6 years in children exposed in utero to tobacco smoke. Eur J Pediatr. 2007;16:685-92.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Tabaquisme actiu

Publicat el 28 de abril del 2010 a Temes

Què és

Què és

El tabaquisme és una malaltia addictiva crònica que s’inicia abans dels 18 anys d’edat en més del 80% dels casos. És la primera causa de malaltia, invalidesa i mort evitables a Espanya. Es tracta d’un greu problema de salut pública amb característiques d’epidèmia, tenint en compte la seva ràpida expansió des dels anys 50 del segle XX fins avui.

El tabaquisme és una malaltia pediàtrica, encara que les seves principals conseqüències es manifestin en l’edat adulta o fins i tot en la vellesa.

Incidència en els nens

A Espanya l’edat mitjana|mitja d’inici al consum de tabac és en els 13.2 anys. L’edat mitja de consum de tabac diari és de 14.5 anys. El 60.4% dels adolescents entre 14 i 18 anys ha consumit tabac alguna vegada [1].

S’ha estimat que als 15 anys fuma diàriament el 20% de la població mundial.

Causes

Causes

Des del seu descobriment l’any 1492 el consum de tabac es va anar estenent per totes les cultures, sense distinció de classes socials. Després d’un ús al principi amb finalitats màgiques i medicinals i posteriorment com a font de plaer i distinció social, va passar a generalitzar-se el seu consum, i es va convertir en un negoci a gran escala. La seva gran expansió el segle XX va coincidir amb canvis econòmics propis de la industrialització que va abaratir la fabricació i distribució dels productes del tabac, juntament amb importants campanyes de publicitat de les companyies tabaqueres, en absència de mesures reguladores.

No obstant això, la causa per la qual el costum de fumar s’ha estès tant és una substància psicoactiva que conté el tabac: la nicotina. És una droga no només addictiva sinó també tòxica. El seu poder d’addicció és encara més fort que l’heroïna o la cocaïna.

Ser fumador passiu en la infantesa suposa un factor de risc per convertir-se en adolescent fumador independentment d’altres variables que també influeixen, com al sexe, estat socioeconòmic i amuntegament en la llar, nombre de germans, nombre de fumadors convivents i el que els pares aprovin la conducta de fumar.

Les raons que expliquen l’inici del consum de tabac entre nens i joves són: la pressió d’amics i iguals, el tabaquisme de pares i germans, la publicitat, els baixos preus de les feines del tabac (hi ha presentacions amb una menor quantitat de cigarrets, més barates, destinades expressament als joves), el cinema, la televisió i altres mitjans que presenten el consum de tabac com una acció agradable plena d’atractiu i que s’acompanya d’un èxit personal. Experimentar noves sensacions i experiències, transgredir normes i imitar conductes pròpies dels adults suposen, a més, un al·licient a favor de la conducta de fumar.

Si no es comença a fumar en l’adolescència és poc probable que es faci en edats posteriors. Així mateix, la probabilitat que els adults deixin de fumar és menor mentre més primerenca és l’edat d’inici del tabaquisme.

El fum de tabac està reconegut com un important contaminant mediambiental i un tòxic potent. En ell s’han trobat més de 5000 compostos químics en forma de gasos i partícules. Entre les partícules es troba el quitrà, que, al seu torn, es composa de moltes molècules de la família dels hidrocarburs policíclics com el benzè i el benzopirè, i la nicotina. En forma gasosa es troben entre d’altres el monòxid de carboni, l’amoníac, el formaldehid, l’àcid cianhídric i l’acroleïna. Més de 250 d’aquests compostos són tòxics demostrats, i irritants potents. Més de 60 són carcinògens humans coneguts i confirmats (Grup 1 de la classificació de productes carcinògens per a humans de l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer IARC) o probables (grups 2a, 2B i 3 de l’IARC). [2]

Símptomes

Símptomes

Quan els adolescents fan els seus primers intents de fumar, per una part senten efectes desagradables, com|com a mareigs, nàusees i vòmits, però per una altra a nivell psíquic i social se senten recompensats, la qual cosa els incita a la repetició de la conducta. Quan el consum es fa regular apareix una habituació fins que entra en la fase d’addicció, en la qual necessita l’aportament regular de nicotina. Es calcula que la dependència física a la nicotina apareix després d’haver fumat uns 100 cigarrets, encara que la dependència psicològica pot aparèixer molt abans.

La nicotina arriba al cervell en únicament 7 segons després de la seva inhalació i produeix un efecte psicoestimulant. Cap altra droga, ni tan sols no administrada per via intravenosa, no arriba amb tanta rapidesa al sistema nerviós central i és per això que té gran capacitat addictiva: produeix el màxim efecte en el menor temps. Com altres drogues, després de les primeres dosis apareix el fenomen de la tolerància: per aconseguir el mateix efecte cal augmentar la quantitat de nicotina inhalada. També apareix el fenomen de dependència i el fumador continua fumant no només pels efectes psicoactius de la nicotina sinó també per evitar els efectes negatius de la manca d’aquesta substància.

Els símptomes respiratoris immediats després de l’inici del consum de tabac en el nen i l’adolescent són: infeccions recurrents de vies respiratòries altes i baixes amb tos persistent, obstrucció bronquial recurrent, retard del creixement de la funció pulmonar i una major gravetat de les crisis en asmàtics.

Els efectes sobre el sistema cardiovascular són: augment de la tensió arterial, taquicàrdia, descens de la vitalitat i tolerància a l’exercici, vasoconstricció coronària i augment del risc de trombosi.

El tabac té un efecte multiplicador dels riscs cardiovasculars dels anticonceptius orals.

Sobre els greixos en sang s’observa un augment de triglicèrids i colesterol LDL amb un descens de colesterol HDL, és a dir, s’augmenten els greixos que es dipositen a l’interior de les artèries i això contribueix a l’arteriosclerosi.

Altres efectes són l’addicció, la depressió immunitària, l’augment d’absentisme escolar, disminució del rendiment esportiu, disminució de la fertilitat, envelliment de la pell amb sequedat cutània i aparició d’arrugues i taques vasculars al rostre, taques a l’esmalt dentari i halitosi.

Però els efectes més seriosos es produiran després de 20 anys o més de l’inici del consum. El tabaquisme és la causa reconeguda de 29 malalties, entre elles 10 tipus diferents de càncer. D’elles cal destacar: la bronquitis, el càncer de pulmó, la cardiopatia coronària, el càncer d’esòfag, de bufeta, de cavitat bucal i de laringe.

Més de 50.000 persones moren a l’any a Espanya a causa del consum de tabac. Aquells que van iniciar l’hàbit de fumar en l’adolescència i van continuar fumant posteriorment van perdre una mitja de 16 anys de vida.

Diagnòstic

Com es diagnostica

La dependència a la nicotina és una malaltia ben definida que és present en la majoria dels fumadors habituals. No obstant això també hi ha una menor proporció de fumadors que són mers consumidors habituals i no reuneixen els requisits per al diagnòstic de dependència ni presenten síndrome d’abstinència.

Per tal d’avaluar el grau de dependència a la nicotina s’utilitza comunament el qüestionari de Fagerström. Hi ha un Test de Fagerström modificat i adaptat per a adolescents. (Vegeu “Saber-ne mésâ€).

Per al seguiment del procés de deixar de fumar s’utilitza un mesurador de monòxid de carboni en l’aire exhalat o coxímetre. En reduir el nombre de cigarrets que fuma, el fumador pot comprovar com disminueix la proporció de monòxid de carboni exhalat, la qual cosa serveix com un reforç positiu a la conducta de no fumar.

Tractament

Tractament

La prevenció del tabaquisme en adults té com a primer objectiu reduir el nombre d’adolescents i joves que inicien el consum i retardar al màxim l’edat de començament. Les intervencions per aconseguir-ho passarien per mesures legislatives i polítiques, actuacions en l’àmbit de la família i de l’escola i intervencions des de l’àmbit sanitari.

Amb la Llei de mesures sanitàries davant el tabaquisme i regulació de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac que va entrar en vigor a Espanya l’1 de Gener de 2006 [3] s’ha aconseguit limitar la disponibilitat amb què els menors tenien accés a la dispensació de cigarrets, com en màquines expenedores sense control o en botigues de llaminadures.

La conducta de fumar és un procés en el qual el fumador va passant per diverses etapes. Els adolescents que comencen a fumar no tenen por a les conseqüències del tabaquisme perquè encara que les coneguin, són a llarg termini i saben que un sol cigarret no pot fer-los mal. La majoria no tenen intenció de fer-se addictes al tabac i sobretot pensen que poden deixar-lo en qualsevol moment. Tenen unes expectatives relacionades amb el fumar i creuen en la utilitat de fer-ho. Són fumadors consonants.

El tractament del tabaquisme es basa en primer lloc a fer que el fumador passi a la següent etapa: la de fumador dissonant, que no està content amb la seva conducta de fumar i vol abandonar-la. Successivament anirà passant per les següents fases: preparació per a l’abandonament, acció i manteniment com no fumador. La dificultat per abandonar el tabac dependrà del grau d’addicció a la nicotina i de la intensitat de la motivació per deixar-lo.

La majoria dels fumadors fan diversos intents fallits de deixar de fumar, amb la qual cosa poden passar diverses vegades per les diferents etapes del procés de deixar de fumar.

Un ampli percentatge d’adolescents fumadors (més del 60%) té interès en deixar de fumar i més del 50% ha fet intents l’últim any. Les taxes d’abandonament espontànies en aquest grup són molt baixes (del 3 al 7%).

Les intervencions que millors resultats han obtingut en adolescents són les intervencions grupals realitzades en centres educatius, que utilitzen tècniques cognitivo-conductuals i motivacionals. A Espanya el projecte europeu ASCEPIS (Adolescent Smoking Cessation Project In Spain) ha obtingut uns resultats amb taxes d’abandonament del 18% als 6 mesos i del 12% a l’any. Aquests resultats han estat millorats en centres educatius andalusos on a més estaven adscrits al programa “A no fumar, m’apunto!“ i al programa “Forma jove†de les Conselleries d’Educació i de Sanitat, amb estreta col·laboració entre el sistema educatiu i el sistema sanitari.

En casos d’adolescents amb dependència nicotínica alta es pot considerar la utilització de teràpia de substitució amb nicotina, sempre sota supervisió mèdica. El tractament ha de ser individualitzat en funció del grau de dependència, del nombre de cigarrets que fuma i del pes. La forma d’utilització més recomanada en aquestes edats és el xiclet de nicotina.

Altres tractaments farmacològics (bupropió, vareniclina) estan contraindicats pels menors de 18 anys.

Perspectives

Perspectives a llarg termini

Es calcula que a tot el món cada dia comencen a fumar entre 82.000 i 99.000 joves; molts d’ells són nens menors de 10 anys i la majoria viu en països d’ingressos baixos i mitjos. Actualment hi ha gairebé mil milions d’homes i 250 milions de dones que fumen al planeta. Seguint el ritme de creixement, el nombre de fumadors augmentarà a 1.600 milions a tot el món en els pròxims 25 anys. [4]

Bibliografía:

[1] Ministerio de Sanidad y Consumo. Plan Nacional sobre Drogas. Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias 2004. http://www.msc.es/pnd/Observa/pdf/escolar2004.pdf
[2] International Agency for Research on Cancer. IARC Monographs on the evaluation of carcinogenic risks to humans. Volumen 89: Smokeless Tobacco and Some Tobacco-specific N-nitrosamines (2007). Volumen 83: Tobacco Smoke and Involuntary Smoking (2004). http://monographs.iarc.fr.
[3] Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de medidas sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro, el consumo y la publicidad de los productos del tabaco. (BOE 309 de 27/12/2005) http://www.boe.es/boe/dias/2005/12/27/pdfs/A42241-42250.pdf
[4] Boletín de la Organización Mundial de la Salud 2010;88:2-2. http://www.who.int/bulletin/volumes/88/1/09-069583/es/index.html
[5] Bernat DH, Erickson DJ, Widome R, Perry CL, Forster JL. Adolescent smoking trajectories: results from a population-based cohort study. J Adolesc Health. 2008;43:334-40.
[6] Gervais A, O’Loughlin J, Meshefedjian G, Bancej C, Tremblay M. Milestones in the natural course of onset of cigarette use among adolescents. CMAJ. 2006; 175: 255-61.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Són més segurs els cigarrets “light”?

Publicat el 28 de abril del 2010 a Preguntes Freqüents

Els cigarrets baixos en nicotina i quitrà es van començar a fabricar per donar la falsa imatge d’un tabac no perjudicial per a la salut.

Encara que el cigarret sigui baix en nicotina, el fumador obté la quantitat de nicotina que necessita i efectua una inhalació o pipada profunda o reté més temps el fum a l’interior dels pulmons. Així adapta el seu estil de fumar depenent de la quantitat de nicotina que contingui el cigarret i n’aprofita més o menys la longitud.

L’augment de la profunditat de la pipada a més ocasiona una absorció igual o fins i tot major del monòxid de carboni en els pulmons.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Com afecta el monòxid de carboni al fumandor passiu i actiu?

Publicat el 28 de abril del 2010 a Preguntes Freqüents

El monòxid de carboni (CO) de l’aire ambiental procedeix de la combustió incompleta de la matèria orgànica. La seva principal font d’emissió són els automòbils. En zones urbanes es poden detectar uns nivells mitjos de 9 a 15 parts per milió (ppm) de CO. Les concentracions superiors a les 50 ppm es consideren sanitàriament perilloses.

Un fumador inhala unes 400 ppm de CO en cada pipada. Als alvèols pulmonars penetra a la sang i competeix amb l’oxigen en la seva unió a l’hemoglobina que porten els glòbuls vermells. La seva unió és tan forta que durant un temps queda anul·lada la seva capacitat de transportar oxigen a les cèl·lules de tot el cos.

L’hemoglobina fetal té encara més afinitat per CO que la de l’adult. Un augment de CO en sang durant l’embaràs produeix una menor oxigenació del fetus i això en redueix el pes.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

En nens i adolescents la dependència nicotínica s’estableix gairebé simultània a l’inici de consum de tabac

Publicat el 28 de abril del 2010 a Articles

Un estudi realitzat a Montreal (El Canadà) [1] i publicat l’any 2006 va seguir durant 5 anys 311 adolescents de 10 escoles d’educació secundària. Al principi pertanyien a un grup de no fumadors y posteriorment es van iniciar en el consum de tabac. Mitjançant enquestes que ells mateixos emplenaven es feien sis preguntes sobre el consum de tabac i unes altres sis sobre la dependència a la nicotina.

Es va observar que els símptomes de dependència a la nicotina apareixen de forma precoç després de la primera pipada, precedint en el temps el consum regular (mensual, setmanal o diari). Després de les primeres inhalacions, apareix l’addicció psicològica i el desig de fumar, que coincideix en el temps amb el fet de fumar el cigarret complet.

Bibliografía

[1] Gervais A, O’Loughlin J, Meshefedjian G, Bancej C, Tremblay M. Milestones in the natural course of onset of cigarette use among adolescents. CMAJ. 2006; 175: 255-61.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Els adolescents que viuen en un entorn sense tabac tenen menor risc de fumar

Publicat el 28 de abril del 2010 a Articles

Un estudi realitzat a Minesotta (EUA) [1] amb 3637 adolescents de 12 a 16 anys, seguits durant 3 anys, va estudiar la influència social (tenir pares i amics fumadors), les creences i actituds cap al tabaquisme i el consum de tabac al domicili. També es va tenir en compte la influència d’altres factors: el sexe, la raça, la composició de la família i el tipus de comunitat rural o urbana.

L’estudi va trobar que el 57% dels adolescents no fumaven, 17% només havia provat el tabac, 10% eren fumadors ocasionals, 7% eren fumadors d’inici primerenc en l’adolescència, 8% eren fumadors d’inici tardà, i el 4% eren fumadors amb descens progressiu del consum al final de l’adolescència.

Les conclusions de l’estudi van ser que tenen menor risc de fumar els adolescents de raça blanca, els de zones rurals i els pertanyents a famílies biparentals. I es conclou que tenen més risc de ser fumadors els adolescents que tenen familiars o amics fumadors, els que tenen bon concepte de la indústria tabaquera, aquells que pensen que un gran percentatge de la població fuma, i aquells que viuen a domicilis on es fuma.

Bibliografia

[1] Bernat DH, Erickson DJ, Widome R, Perry CL, Forster JL. Adolescent smoking trajectories: results from a population-based cohort study. J Adolesc Health. 2008;43:334-40.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!