Per a pares mares

Causes

La pneumònia pot estar causada per múltiples gèrmens, i aquests gèrmens poden ser:

• Bacteris:

Quan les defenses del cos són baixes per determinades circumstàncies (edat, malaltia, malnutrició…) els bacteris que normalment viuen a la nostra boca i al coll es multipliquen i envaeixen un dels cinc lòbuls que conformen els pulmons.

El lòbul infectat s’omple d’un fluid inflamatori (pus) que dificulta l’intercanvi normal dels pulmons amb la sang. Aquesta infecció pot passar al torrent sanguini i envair la resta del cos.

Els bacteris també poden entrar als pulmons a través de l’aire o poden procedir d’altres llocs del cos.

Entre els bacteris, el que produeix aquest tipus de pneumònia amb més freqüència és l’Streptococo Pneumoniae, entre d’altres de menys freqüents.

Una forma freqüent en la qual els bacteris infecten els pulmons és per l’aspiració de fluids. Això succeeix quan el contingut de l’estómac arriba als pulmons a causa d’un trastorn en els mecanismes que regulen la forma d’empassar o perquè hi ha reflux d’àcid gàstric o vòmits.

• Virus:

Els virus són adquirits amb freqüència mitjançant la inhalació de gotetes de secrecions respiratòries suspeses a l’aire després que algú que pateix la malaltia esternudi o tussi.

Els virus són responsables del 50% dels casos de pneumònies que normalment es resolen de forma natural (autolimitades).

Alguns d’aquests virus inclouen l’influença i el virus sincític respiratori.

• Fongs:

El fong que produeix pneumònia amb major freqüència és el Pneumocystis carinii, sobretot en pacients amb altres malalties que debiliten les defenses del cos.

• Paràsits:

Com l’ascariasi, un cuc amb el cos rodó, és un dels més freqüents en els nens.

Tanmateix, en general aquest tipus de germen és molt poc freqüent com a causa d’una pneumònia.

• D’altres:

Per exemple substàncies que poden arribar als pulmons, obstruir les vies aèries i promouen el creixement bacterià tot infectant el teixit pulmonar. Aquestes substàncies poden ser:

- Menjar: per defectes en els mecanismes d’empassat del nen o per vòmits aspirats (per exemple un pèsol).
- Pols, fongs…
- Líquids.
- Cossos estranys inhalats accidentalment (com empassar-se una moneda o una dent).

Hi ha, a més, una sèrie de circumstàncies que faciliten o potencien l’aparició d’una pneumònia. Aquests factors són ^[1]:

• Infeccions virals recents.
• Hospitalitzacions.
• Ús d’antibiòtics.
• Exposició al fum del tabac.
• Edats extremes de la vida (nens i gent gran).
• Debilitat del sistema immunitari o de les defenses naturals de l’organisme.
• Malalties ja existents de tipus respiratori, renal, cardíac…
• Viure en institucions tancades.

Símptomes

En general, els símptomes de la broncopneumònia són molt semblants als de la pneumònia comuna i depenen del germen que les produeixi:

• Broncopneumònia bacteriana:

1. Febre que supera els 38.3º C.
2. Calfreds d’inici brusc.
3. Tos seca o productiva acompanyada d’un esput de color groguenc. Aquesta expectoració pot ser espessa i tenir taques de color rosat, verdós o groguenc o contenir fils de sang.
4. Dolor al pit de tipus punxant, especialment amb els moviments d’inspiració.
5. Respiració ràpida i superficial.
6. Respiració entretallada, sobretot durant la realització d’exercici moderat.
7. Maldecaps, nàusees, vòmits, diarrea i debilitat.
8. Dolor abdominal.
9. Falta d’energia o cansament.

• Broncopneumònia viral:

En general, els símptomes d’aquest tipus de broncopneumònia són molt més subtils, però similars als que produeix una broncopneumònia d’origen bacterià ^[2]:

1. Al principi el nen comença amb símptomes similars als d’un refredat comú com la tos seca, una febre baixa, maldecaps, congestió nasal, mal de coll o dolors musculars.
2. Erupció cutània similar a la que pot aparèixer en el xarampió.
3. Tos normalment seca, encara que de vegades pot produir esputs.
4. Mal de pit, especialment en respirar i en un únic costat.
5. Calfreds.
6. Respiració entretallada, sobretot quan es realitza exercici físic moderat.
7. Nàusees, vòmits o diarrea.

Cal recordar que tant aquests símptomes, així com la seva gravetat, poden variar en funció de l’edat, la condició física i la salut general del nen. Per exemple, en els nens que pateixen asma, aquests símptomes poden ser més greus.^[2]

Com es diagnostica

Per realitzar el diagnòstic de broncopneumònia en la majoria de les ocasions el metge es basarà en la història clínica del nen i un examen físic. Per tal de confeccionar la història clínica caldrà conèixer els símptomes que presenta el nen, les malalties o al·lèrgies que pugui patir, operacions a les quals s’hagi pogut sotmetre, tractaments mèdics que estigui realitzant així com els seus hàbits o viatges recents que hagi fet.

En examinar el nen, el metge pararà especial atenció als següents signes que puguin aparèixer^[1]:

1. Taques a la pell o coloració anormal (llavis blavosos).
2. Augments en la freqüència cardíaca i respiratòria.
3. Canvis a la pressió sanguínia.
4. Existència de febre.
5. Disminució de la capacitat d’expansió de la caixa toràcica o del pit.
6. Sons respiratoris absents o anòmals deguts a la destrucció del teixit pulmonar, estrenyiment de les vies aèries o presència de líquid inflamatori als pulmons.
7. Canvis en el nivell de consciència.

No obstant això, a vegades i sempre segons criteri mèdic, pot ser necessària la realització d’una sèrie de proves que ajudin a confirmar el diagnòstic de broncopneumònia o a descartar altres malalties. Aquestes proves són ^[1]:

1. Anàlisi microscòpica de les mostres d’esput.
2. Cultius d’esput per identificar el tipus de germen que està produint la infecció i la sensibilitat a determinats antibiòtics.
3. Cultius de sang.
4. Gasometria, prova de sang per determinar si arriba la suficient oxigenació a la sang.
5. Cultius de secrecions faríngies.
6. Radiografies pulmonars, realitzades amb freqüència i que poden mostrar la infecció d’un o més lòbuls pulmonars o bé l’existència d’una infecció difusa per ambdós territoris pulmonars.
7. Altres proves radiològiques més especialitzades (TAC, ressonància magnètica). Rarament s’utilitzen llevat que existeixi sospita d’una col·lecció purulent o com a preparació a alguna intervenció.

Tractament

La broncopneumònia és una malaltia important que necessita ser tractada el més aviat possible per un metge qualificat ^[2].

El tractament de la broncopneumònia depèn de la causa que l’estigui produint. En algunes ocasions és necessària l’hospitalització del nen, sobretot en els casos en els quals hi ha febre alta, respiració entretallada o disminució del nivell de consciència. Tanmateix, el més freqüent és que aquest tipus de malaltia pugui ser tractada des de casa i sempre amb un estret control mèdic que asseguri que el nen evoluciona i millora.

El repòs al llit, la reposició freqüent de líquids i els analgèsics en cas de dolor poden ser suficients per ajudar a millorar l’evolució de la broncopneumònia.

Si fos necessari iniciar tractament amb antibiòtics, el metge li indicarà el més adequat en funció del germen causant i de l’edat del nen, entre d’altres factors. És important recordar la no indicació dels tractaments antibiòtics en el cas de les broncopneumònies produïdes per virus, ja que no són efectius i es possible que apareguin resistències bacterianes als mateixos.

Una vegada iniciat el tractament mèdic pot ser necessària la realització de radiografies pulmonars posteriors per comprovar la resolució de la broncopneumònia, normalment a les 6 o 9 setmanes de l’inici del tractament antibiòtic.

Perspectives a llarg termini

Les perspectives a llarg termini en varien molt depenent de factors com l’edat del nen, l’existència de malalties prèvies, la causa de la broncopneumònia, etc.

Saber-ne més

• Com es pot evitar l’aparició d’una broncopneumònia?