Llista d'articles amb l'etiqueta ‘nicotina’

Tabaquisme i asma

Publicat el 28 de maig del 2012 a Articles

Quan em vaig plantejar escriure aquest article, el primer que vaig fer va ser decidir que em confessaria davant dels lectors: sĂłc ex-fumadora, vaig fumar durant l’embarĂ s (sempre diem que menys, pot ser, perquè fumes d’amagat les cigarretes que no confesses) i vaig seguir fumant desprĂ©s de nĂ©ixer el meu fill. Als dos mesos, ja va començar a xiular, tenia una bronquitis rere l’altra. Es van agreujar als 4 mesos quan ho vaig haver de portar a la guarderia. Això sĂ­, era un “sibilant feliç”, però nomĂ©s es mantenia lliure de sĂ­mptomes a l’estiu. No cal dir que jo seguia fumant, i moltes vegades davant d’ell. Casa meva era molt petita, no tenia galeria ni terrassa i la cuina era minĂşscula. (La veritat Ă©s que tampoc “es portava” això de fumar a la terrassa). Va deixar de tenir bronquitis als dos anys i va estar, des de llavors, sa i fort. No va desenvolupar asma posteriorment, perquè Ă©s probable que no tinguĂ©s la predisposiciĂł, però amb el temps tindrĂ  mĂ©s tendència a fer-se fumador, li costarĂ  mĂ©s la deshabituaciĂł i tindrĂ  mĂ©s tendència a patir malaltia pulmonar obstructiva crònica. No obstant això, vaig deixar de fumar perquè perdia visiĂł i no em podia treure el carnet de conduir. Els sona d’alguna cosa la història? Desitjo que els lectors fumadors (homes i dones) comprenguin que es pot fer, que deixar de fumar Ă©s possible encara que costi moltĂ­ssim. Però si tenen fills, aquests han de ser el motiu que els estimuli per deixar-ho.

En aquest article, parlarem nomĂ©s de tabac i asma, però en molts altres trobaran mĂ©s motius per deixar l’hĂ bit tabĂ quic que els perjudica a vostès i a tots els que els envolten. Crec que les campanyes antitabac han de ser agressives, valents. La llei antitabac a Espanya ha estat fonamental en aquest sentit.

Adolescentes fumadoras

Adolescents fumadores. Foto: nerissa's ring (via Flickr)

I desprĂ©s d’aquest preĂ mbul necessari, passem a parlar de tabaquisme i asma en concret. Començarem pel tabaquisme actiu de l’adolescent. Cada vegada fumen abans els nens, no ens posarem aquĂ­ amb estadĂ­stiques. L’adolescent asmĂ tic fumador tĂ© un asma mĂ©s sever, mĂ©s crisis, mĂ©s estades a urgències i major necessitat de medicaciĂł de rescat. En comparaciĂł amb els no fumadors, tĂ© pitjor qualitat de vida. Si ha estat prèviament exposat al fum del tabac a casa o durant el perĂ­ode de gestaciĂł, la seva funciĂł pulmonar prèvia ja estarĂ  alterada, de manera que els sĂ­mptomes d’asma s’agreugen i la resposta al tractament Ă©s pitjor. La seva addicciĂł serĂ  molt forta i immediata. TambĂ© tĂ© tendència a abusar dels aerosols de rescat.

A les consultes de pediatria donem sempre consells antitabac. Si hi ha el risc de convertir-se en fumador per a tot adolescent, l’adolescent asmĂ tic requeriria, si Ă©s possible, una major vigilĂ ncia. Penso que, d’alguna manera, els haurĂ­em de “conscienciar”, com si fossin diabètics o celĂ­acs: assumir que hi ha coses que el seu cos no pot tolerar. La motivaciĂł que pot tenir un adolescent Ă©s d’Ă­ndole tan diferent de la que tĂ© l’adult que resulta difĂ­cil donar un consell eficaç. De vegades, motiva mĂ©s parlar del mal alè en donar un petĂł, per exemple, que quelcom mĂ©s transcendental. De tota manera, el millor consell antitabac i la millor prevenciĂł, Ă©s que no es fumi en l’entorn familiar.

L’exposiciĂł al fum del tabac (d’ara endavant, EFT) durant la gestaciĂł i la seva relaciĂł amb l’apariciĂł d’asma ha originat nombrosos estudis de recerca des dels anys 80. Era difĂ­cil separar els seus efectes durant l’embarĂ s i en l’etapa post natal i primera infĂ ncia. EstĂ  clara la relaciĂł de l’EFT durant la gestaciĂł amb la disminuciĂł del desenvolupament pulmonar, l’apariciĂł de sibilants, major tendència a bronquiolitis i augment de les infeccions de vies respiratòries altes, otitis mitjana amb vessament i pneumònies durant el primer any de vida, a mĂ©s de la influència sobre el pes en nĂ©ixer. En la dècada dels 2000, en estudis continuats durant anys de milers de nadons, es va demostrar, finalment, l’associaciĂł amb un major nombre de diagnòstics d’asma desprĂ©s dels 7 anys, de manera independent de l’exposiciĂł post natal. És important dir que si la mare deixa de fumar durant l’embarĂ s, no es produeixen aquests efectes nocius. La magnitud dels mateixos estĂ  relacionada amb la quantitat de cigarrets que fuma la mare al dia: com mĂ©s fuma, pitjors sĂłn els efectes. No obstant això, la disminuciĂł de quantitat no disminueix els efectes ni els anul·la. És a dir, mares futures: no fumin o deixin de fumar abans.

ExposiciĂłn al humo del tabaco (EHT) durante la gestaciĂłn

ExposiciĂł al fum del tabac (EFT) durant la gestaciĂł

Hi ha un altre efecte que s’ha descobert en l’actualitat i del que queda molt per investigar: l’afectaciĂł en els gens. Cal tenir en compte que al tabac apareixen innombrables tòxics, molts d’ells ja investigats en catĂ strofes ambientals. Se sap que aquests tòxics indueixen modificacions genètiques en el fetus i que aquest les transmetrĂ  a la segĂĽent generaciĂł o generacions. Ja hi ha treballs especĂ­fics sobre l’efecte del tabac en els gens del fetus i sobre la transmissiĂł d’aquestes modificacions a la segĂĽent generaciĂł.

L’efecte de l’EFT desprĂ©s del naixement depèn de l’edat del nen. En la primera infĂ ncia s’associa a un major nombre d’infeccions de vies respiratòries altes i baixes i l’asma del lactant. La influència Ă©s mĂ©s gran si qui fuma Ă©s la mare. En etapes posteriors, queda clar que produeix disminuciĂł de funciĂł pulmonar amb alteraciĂł en l’espirometria. Ha estat discutit si l’EFT produĂŻa asma, ja que existeix un component genètic de predisposiciĂł a l’asma. S’ha comprovat que, a igualtat de risc de patir asma (ĂŤndex predictiu d’asma), els nens amb EFT, tenen major risc de patir asma que els fills de pares no fumadors. A la seva vegada, la sensibilitzaciĂł a al·lergògens Ă©s mĂ©s precoç, aixĂ­ com les manifestacions d’atòpia. El mecanisme pel qual es produeix l’asma en aquests nens no es coneix bĂ©. La prevalença (nombre de casos existents en un moment donat) de l’asma en nens fumadors passius Ă©s major que en fills de pares no fumadors. Els nens amb asma i EFT pateixen mĂ©s crisis, aquestes sĂłn mĂ©s severes i acudeixen amb mĂ©s freqüència a urgències; tenen mĂ©s episodis de sibilĂ ncies nocturnes i tos espasmòdica. Augmenta l’Ăşs i abĂşs dels inhaladors de rescat. Si disminueix la EFT, els sĂ­mptomes es fan menys severs.

A part de l’asma, s’ha vist que els nens (i una mica mĂ©s les nenes) fumadors passius, tenen dues vegades mĂ©s risc de desenvolupar malaltia pulmonar obstructiva crònica que els no exposats al fum del tabac i mĂ©s risc tambĂ© que els adults fumadors passius.

Però els pares fumadors es preocupen avui dia de no fumar davant del nen. “Jo nomĂ©s fumo a la terrassa”, “a casa no fumo”, “nomĂ©s fumo a la cuina amb la campana encesa” … I aquĂ­ tenim el fum de “3 ÂŞ mĂ ”. Des dels anys 90 s’investiga aquest aspecte. Es van començar a estudiar els nivells de cotinina en orina i els de nicotina als cabells. Es va veure que la quantitat d’ambdues disminuĂŻa si es fumava tractant de protegir el nen de la EFT, de manera que els fills els pares dels quals fumaven en la seva presència tenien major contingut (3 a 8 vegades mĂ©s gran) que els que fumaven a la terrassa o fora de casa, però en aquests el contingut era de 5 a 7 vegades mĂ©s alt que en els fills de pares no fumadors. Tractar de protegir del fum no Ă©s suficient. És a dir, no fumeu si teniu fills. La meva experiència personal en l’actualitat, el que he percebut a la consulta, Ă©s que els nens amb asma es controlen molt pitjor si els pares sĂłn fumadors, confessin o no fumar davant d’ells.

Exposició al fum del tabac (EFT) després del naixement

Exposició al fum del tabac (EFT) després del naixement

La posada en prĂ ctica actual de totes les mesures antitabac estĂ  modificant part de la vida quotidiana dels fumadors actius i passius. Estem començant a gaudir del menjar sense fum als restaurants, fins i tot els fumadors s’han adonat d’això. A les reunions d’amics, ja no pregunten si poden fumar, simplement desapareixen “per fer una caladeta”. Ja hi ha estudis on s’observa, efectivament, una modificaciĂł de l’estil de vida a la llar a causa de les prohibicions de fumar en llocs pĂşblics. No es tracta de prohibir fumar a casa, sinĂł que els fumadors deixin de sentir-se perseguits i comencin a experimentar els avantatges de no fumar.

Bibliografia consultada:

1. Sam Pattenden, Temenuga Antova, Manfred Neuberger, Bojidar Nikiforov, Manuela De Sario, Leticia Grize et alts. Tobacco Control 2006;15:294–301

2. American Academian of Pediatrie. Committee on Environmental Health, 1996 to 1997. Environmental Tobacco Smoke: A Hazard to Children. Pediatrics 1997; 99 (4): 639-642

3. Joseph R. DiFranza, C. Andrew Aligne and Michael Weitzman. Prenatal and Postnatal Environmental Tobacco Smoke Exposure and Children’s Health. Pediatrics 2004;113;1007-1015

4. R.G. Suárez LĂłpez de Vergara. Hablemos de… Tabaquismo en el niño. An Pediatr Contin. 2012;10(2):115-9

5. M.T. Asensi MonzĂł y M.I. Moneo Hernández. Hablemos de… EducaciĂłn en el niño con asma An Pediatr Contin. 2012;10(1):59-63

6. M. Ian Gilmour, Maritta S. Jaakkola, Stephanie J. London, Andre E. Nel, and Christine A. Rogers. How Exposure to Environmental Tobacco Smoke, Outdoor Air Pollutants, and Increased Pollen Burdens Influences the Incidence of Asthma. Environ Health Perspect 114:627–633 (2006)

7. M. Kabesch, S. Michel, and J. Tost. Epigenetic mechanisms and the relationship to childhood asthma. Eur Respir J 2010; 36: 950–961

8. Fernando D. Martinez. New insights into the natural history of asthma: Primary prevention on the horizon. J Allergy clin immunol 2011;128 (5):939-45

9. Suzy A. A. Comhair et alts. Detrimental Effects of Environmental Tobacco Smoke in Relation to Asthma Severity. ArtĂ­culo de acceso libre disponible en PLoS ONE | www.plosone.org

10. G E Matt, P J E Quintana, M F Hovell, J T Bernert, S Song, N Novianti et alts. Households contaminated by environmental tobacco smoke: sources of infant exposures. Tobacco Control 2004;13:29–37

11. Articles publicats al Blog Inspira.  Fundació Roger Torné:

- “L’exposiciĂł a productes quĂ­mics dins l’úter tĂ© efectes en la salut de per vida”. Entrevista a Brenda Eskenazi. Publicat per l’Anna Boluda el 4 d’octubre de 2011.

- Philippe Grandjean: “Alguns contaminants poden promoure el desenvolupament de l’asma”. Gloria Valdivia. Coordinadora del Proyecte Inspira. Publicat en juny de 2011.

- Tabaquisme de tercera mà: el risc no s’acaba quan s’apaga la cigarreta. Anna Boluda. Periodista. Publicat al gener de 2011.

12. Articles publicats  a  www.parapadresymadres.com. Fundació Roger Torné:

- Tabaquisme actiu . MÂŞ Carmen PĂ©rez Alonso. Metge de famĂ­lia. Publicat al abril de 2010.

- Tabaquisme passiu . MÂŞ Carmen PĂ©rez Alonso. Publicat al abril de 2010.

Tabaquisme actiu

Publicat el 28 de abril del 2010 a Temes

Què és

Què és

El tabaquisme és una malaltia addictiva crònica que s’inicia abans dels 18 anys d’edat en més del 80% dels casos. És la primera causa de malaltia, invalidesa i mort evitables a Espanya. Es tracta d’un greu problema de salut pública amb característiques d’epidèmia, tenint en compte la seva ràpida expansió des dels anys 50 del segle XX fins avui.

El tabaquisme és una malaltia pediàtrica, encara que les seves principals conseqüències es manifestin en l’edat adulta o fins i tot en la vellesa.

Incidència en els nens

A Espanya l’edat mitjana|mitja d’inici al consum de tabac és en els 13.2 anys. L’edat mitja de consum de tabac diari és de 14.5 anys. El 60.4% dels adolescents entre 14 i 18 anys ha consumit tabac alguna vegada [1].

S’ha estimat que als 15 anys fuma diàriament el 20% de la població mundial.

Causes

Causes

Des del seu descobriment l’any 1492 el consum de tabac es va anar estenent per totes les cultures, sense distinció de classes socials. Després d’un ús al principi amb finalitats màgiques i medicinals i posteriorment com a font de plaer i distinció social, va passar a generalitzar-se el seu consum, i es va convertir en un negoci a gran escala. La seva gran expansió el segle XX va coincidir amb canvis econòmics propis de la industrialització que va abaratir la fabricació i distribució dels productes del tabac, juntament amb importants campanyes de publicitat de les companyies tabaqueres, en absència de mesures reguladores.

No obstant això, la causa per la qual el costum de fumar s’ha estès tant és una substància psicoactiva que conté el tabac: la nicotina. És una droga no només addictiva sinó també tòxica. El seu poder d’addicció és encara més fort que l’heroïna o la cocaïna.

Ser fumador passiu en la infantesa suposa un factor de risc per convertir-se en adolescent fumador independentment d’altres variables que també influeixen, com al sexe, estat socioeconòmic i amuntegament en la llar, nombre de germans, nombre de fumadors convivents i el que els pares aprovin la conducta de fumar.

Les raons que expliquen l’inici del consum de tabac entre nens i joves són: la pressió d’amics i iguals, el tabaquisme de pares i germans, la publicitat, els baixos preus de les feines del tabac (hi ha presentacions amb una menor quantitat de cigarrets, més barates, destinades expressament als joves), el cinema, la televisió i altres mitjans que presenten el consum de tabac com una acció agradable plena d’atractiu i que s’acompanya d’un èxit personal. Experimentar noves sensacions i experiències, transgredir normes i imitar conductes pròpies dels adults suposen, a més, un al·licient a favor de la conducta de fumar.

Si no es comença a fumar en l’adolescència és poc probable que es faci en edats posteriors. Així mateix, la probabilitat que els adults deixin de fumar és menor mentre més primerenca és l’edat d’inici del tabaquisme.

El fum de tabac està reconegut com un important contaminant mediambiental i un tòxic potent. En ell s’han trobat més de 5000 compostos químics en forma de gasos i partícules. Entre les partícules es troba el quitrà, que, al seu torn, es composa de moltes molècules de la família dels hidrocarburs policíclics com el benzè i el benzopirè, i la nicotina. En forma gasosa es troben entre d’altres el monòxid de carboni, l’amoníac, el formaldehid, l’àcid cianhídric i l’acroleïna. Més de 250 d’aquests compostos són tòxics demostrats, i irritants potents. Més de 60 són carcinògens humans coneguts i confirmats (Grup 1 de la classificació de productes carcinògens per a humans de l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer IARC) o probables (grups 2a, 2B i 3 de l’IARC). [2]

SĂ­mptomes

SĂ­mptomes

Quan els adolescents fan els seus primers intents de fumar, per una part senten efectes desagradables, com|com a mareigs, nàusees i vòmits, però per una altra a nivell psíquic i social se senten recompensats, la qual cosa els incita a la repetició de la conducta. Quan el consum es fa regular apareix una habituació fins que entra en la fase d’addicció, en la qual necessita l’aportament regular de nicotina. Es calcula que la dependència física a la nicotina apareix després d’haver fumat uns 100 cigarrets, encara que la dependència psicològica pot aparèixer molt abans.

La nicotina arriba al cervell en únicament 7 segons després de la seva inhalació i produeix un efecte psicoestimulant. Cap altra droga, ni tan sols no administrada per via intravenosa, no arriba amb tanta rapidesa al sistema nerviós central i és per això que té gran capacitat addictiva: produeix el màxim efecte en el menor temps. Com altres drogues, després de les primeres dosis apareix el fenomen de la tolerància: per aconseguir el mateix efecte cal augmentar la quantitat de nicotina inhalada. També apareix el fenomen de dependència i el fumador continua fumant no només pels efectes psicoactius de la nicotina sinó també per evitar els efectes negatius de la manca d’aquesta substància.

Els símptomes respiratoris immediats després de l’inici del consum de tabac en el nen i l’adolescent són: infeccions recurrents de vies respiratòries altes i baixes amb tos persistent, obstrucció bronquial recurrent, retard del creixement de la funció pulmonar i una major gravetat de les crisis en asmàtics.

Els efectes sobre el sistema cardiovascular són: augment de la tensió arterial, taquicàrdia, descens de la vitalitat i tolerància a l’exercici, vasoconstricció coronària i augment del risc de trombosi.

El tabac té un efecte multiplicador dels riscs cardiovasculars dels anticonceptius orals.

Sobre els greixos en sang s’observa un augment de triglicèrids i colesterol LDL amb un descens de colesterol HDL, és a dir, s’augmenten els greixos que es dipositen a l’interior de les artèries i això contribueix a l’arteriosclerosi.

Altres efectes són l’addicció, la depressió immunitària, l’augment d’absentisme escolar, disminució del rendiment esportiu, disminució de la fertilitat, envelliment de la pell amb sequedat cutània i aparició d’arrugues i taques vasculars al rostre, taques a l’esmalt dentari i halitosi.

Però els efectes més seriosos es produiran després de 20 anys o més de l’inici del consum. El tabaquisme és la causa reconeguda de 29 malalties, entre elles 10 tipus diferents de càncer. D’elles cal destacar: la bronquitis, el càncer de pulmó, la cardiopatia coronària, el càncer d’esòfag, de bufeta, de cavitat bucal i de laringe.

Més de 50.000 persones moren a l’any a Espanya a causa del consum de tabac. Aquells que van iniciar l’hàbit de fumar en l’adolescència i van continuar fumant posteriorment van perdre una mitja de 16 anys de vida.

Diagnòstic

Com es diagnostica

La dependència a la nicotina és una malaltia ben definida que és present en la majoria dels fumadors habituals. No obstant això també hi ha una menor proporció de fumadors que són mers consumidors habituals i no reuneixen els requisits per al diagnòstic de dependència ni presenten síndrome d’abstinència.

Per tal d’avaluar el grau de dependència a la nicotina s’utilitza comunament el qüestionari de Fagerström. Hi ha un Test de Fagerström modificat i adaptat per a adolescents. (Vegeu “Saber-ne més”).

Per al seguiment del procés de deixar de fumar s’utilitza un mesurador de monòxid de carboni en l’aire exhalat o coxímetre. En reduir el nombre de cigarrets que fuma, el fumador pot comprovar com disminueix la proporció de monòxid de carboni exhalat, la qual cosa serveix com un reforç positiu a la conducta de no fumar.

Tractament

Tractament

La prevenció del tabaquisme en adults té com a primer objectiu reduir el nombre d’adolescents i joves que inicien el consum i retardar al màxim l’edat de començament. Les intervencions per aconseguir-ho passarien per mesures legislatives i polítiques, actuacions en l’àmbit de la família i de l’escola i intervencions des de l’àmbit sanitari.

Amb la Llei de mesures sanitàries davant el tabaquisme i regulació de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac que va entrar en vigor a Espanya l’1 de Gener de 2006 [3] s’ha aconseguit limitar la disponibilitat amb què els menors tenien accés a la dispensació de cigarrets, com en màquines expenedores sense control o en botigues de llaminadures.

La conducta de fumar és un procés en el qual el fumador va passant per diverses etapes. Els adolescents que comencen a fumar no tenen por a les conseqüències del tabaquisme perquè encara que les coneguin, són a llarg termini i saben que un sol cigarret no pot fer-los mal. La majoria no tenen intenció de fer-se addictes al tabac i sobretot pensen que poden deixar-lo en qualsevol moment. Tenen unes expectatives relacionades amb el fumar i creuen en la utilitat de fer-ho. Són fumadors consonants.

El tractament del tabaquisme es basa en primer lloc a fer que el fumador passi a la següent etapa: la de fumador dissonant, que no està content amb la seva conducta de fumar i vol abandonar-la. Successivament anirà passant per les següents fases: preparació per a l’abandonament, acció i manteniment com no fumador. La dificultat per abandonar el tabac dependrà del grau d’addicció a la nicotina i de la intensitat de la motivació per deixar-lo.

La majoria dels fumadors fan diversos intents fallits de deixar de fumar, amb la qual cosa poden passar diverses vegades per les diferents etapes del procés de deixar de fumar.

Un ampli percentatge d’adolescents fumadors (més del 60%) té interès en deixar de fumar i més del 50% ha fet intents l’últim any. Les taxes d’abandonament espontànies en aquest grup són molt baixes (del 3 al 7%).

Les intervencions que millors resultats han obtingut en adolescents són les intervencions grupals realitzades en centres educatius, que utilitzen tècniques cognitivo-conductuals i motivacionals. A Espanya el projecte europeu ASCEPIS (Adolescent Smoking Cessation Project In Spain) ha obtingut uns resultats amb taxes d’abandonament del 18% als 6 mesos i del 12% a l’any. Aquests resultats han estat millorats en centres educatius andalusos on a més estaven adscrits al programa “A no fumar, m’apunto!“ i al programa “Forma jove” de les Conselleries d’Educació i de Sanitat, amb estreta col·laboració entre el sistema educatiu i el sistema sanitari.

En casos d’adolescents amb dependència nicotínica alta es pot considerar la utilització de teràpia de substitució amb nicotina, sempre sota supervisió mèdica. El tractament ha de ser individualitzat en funció del grau de dependència, del nombre de cigarrets que fuma i del pes. La forma d’utilització més recomanada en aquestes edats és el xiclet de nicotina.

Altres tractaments farmacològics (bupropió, vareniclina) estan contraindicats pels menors de 18 anys.

Perspectives

Perspectives a llarg termini

Es calcula que a tot el món cada dia comencen a fumar entre 82.000 i 99.000 joves; molts d’ells són nens menors de 10 anys i la majoria viu en països d’ingressos baixos i mitjos. Actualment hi ha gairebé mil milions d’homes i 250 milions de dones que fumen al planeta. Seguint el ritme de creixement, el nombre de fumadors augmentarà a 1.600 milions a tot el món en els pròxims 25 anys. [4]

BibliografĂ­a:

[1] Ministerio de Sanidad y Consumo. Plan Nacional sobre Drogas. Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias 2004. http://www.msc.es/pnd/Observa/pdf/escolar2004.pdf
[2] International Agency for Research on Cancer. IARC Monographs on the evaluation of carcinogenic risks to humans. Volumen 89: Smokeless Tobacco and Some Tobacco-specific N-nitrosamines (2007). Volumen 83: Tobacco Smoke and Involuntary Smoking (2004). http://monographs.iarc.fr.
[3] Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de medidas sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro, el consumo y la publicidad de los productos del tabaco. (BOE 309 de 27/12/2005) http://www.boe.es/boe/dias/2005/12/27/pdfs/A42241-42250.pdf
[4] BoletĂ­n de la OrganizaciĂłn Mundial de la Salud 2010;88:2-2. http://www.who.int/bulletin/volumes/88/1/09-069583/es/index.html
[5] Bernat DH, Erickson DJ, Widome R, Perry CL, Forster JL. Adolescent smoking trajectories: results from a population-based cohort study. J Adolesc Health. 2008;43:334-40.
[6] Gervais A, O’Loughlin J, Meshefedjian G, Bancej C, Tremblay M. Milestones in the natural course of onset of cigarette use among adolescents. CMAJ. 2006; 175: 255-61.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

SĂłn mĂ©s segurs els cigarrets “light”?

Publicat el 28 de abril del 2010 a Preguntes FreqĂĽents

Els cigarrets baixos en nicotina i quitrà es van començar a fabricar per donar la falsa imatge d’un tabac no perjudicial per a la salut.

Encara que el cigarret sigui baix en nicotina, el fumador obté la quantitat de nicotina que necessita i efectua una inhalació o pipada profunda o reté més temps el fum a l’interior dels pulmons. Així adapta el seu estil de fumar depenent de la quantitat de nicotina que contingui el cigarret i n’aprofita més o menys la longitud.

L’augment de la profunditat de la pipada a més ocasiona una absorció igual o fins i tot major del monòxid de carboni en els pulmons.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Com afecta el monòxid de carboni al fumandor passiu i actiu?

Publicat el 28 de abril del 2010 a Preguntes FreqĂĽents

El monòxid de carboni (CO) de l’aire ambiental procedeix de la combustió incompleta de la matèria orgànica. La seva principal font d’emissió són els automòbils. En zones urbanes es poden detectar uns nivells mitjos de 9 a 15 parts per milió (ppm) de CO. Les concentracions superiors a les 50 ppm es consideren sanitàriament perilloses.

Un fumador inhala unes 400 ppm de CO en cada pipada. Als alvèols pulmonars penetra a la sang i competeix amb l’oxigen en la seva unió a l’hemoglobina que porten els glòbuls vermells. La seva unió és tan forta que durant un temps queda anul·lada la seva capacitat de transportar oxigen a les cèl·lules de tot el cos.

L’hemoglobina fetal té encara més afinitat per CO que la de l’adult. Un augment de CO en sang durant l’embaràs produeix una menor oxigenació del fetus i això en redueix el pes.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

En nens i adolescents la dependència nicotínica s’estableix gairebé simultània a l’inici de consum de tabac

Publicat el 28 de abril del 2010 a Articles

Un estudi realitzat a Montreal (El Canadà) [1] i publicat l’any 2006 va seguir durant 5 anys 311 adolescents de 10 escoles d’educació secundària. Al principi pertanyien a un grup de no fumadors y posteriorment es van iniciar en el consum de tabac. Mitjançant enquestes que ells mateixos emplenaven es feien sis preguntes sobre el consum de tabac i unes altres sis sobre la dependència a la nicotina.

Es va observar que els símptomes de dependència a la nicotina apareixen de forma precoç després de la primera pipada, precedint en el temps el consum regular (mensual, setmanal o diari). Després de les primeres inhalacions, apareix l’addicció psicològica i el desig de fumar, que coincideix en el temps amb el fet de fumar el cigarret complet.

BibliografĂ­a

[1] Gervais A, O’Loughlin J, Meshefedjian G, Bancej C, Tremblay M. Milestones in the natural course of onset of cigarette use among adolescents. CMAJ. 2006; 175: 255-61.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Els adolescents que viuen en un entorn sense tabac tenen menor risc de fumar

Publicat el 28 de abril del 2010 a Articles

Un estudi realitzat a Minesotta (EUA) [1] amb 3637 adolescents de 12 a 16 anys, seguits durant 3 anys, va estudiar la influència social (tenir pares i amics fumadors), les creences i actituds cap al tabaquisme i el consum de tabac al domicili. També es va tenir en compte la influència d’altres factors: el sexe, la raça, la composició de la família i el tipus de comunitat rural o urbana.

L’estudi va trobar que el 57% dels adolescents no fumaven, 17% només havia provat el tabac, 10% eren fumadors ocasionals, 7% eren fumadors d’inici primerenc en l’adolescència, 8% eren fumadors d’inici tardà, i el 4% eren fumadors amb descens progressiu del consum al final de l’adolescència.

Les conclusions de l’estudi van ser que tenen menor risc de fumar els adolescents de raça blanca, els de zones rurals i els pertanyents a famílies biparentals. I es conclou que tenen més risc de ser fumadors els adolescents que tenen familiars o amics fumadors, els que tenen bon concepte de la indústria tabaquera, aquells que pensen que un gran percentatge de la població fuma, i aquells que viuen a domicilis on es fuma.

Bibliografia

[1] Bernat DH, Erickson DJ, Widome R, Perry CL, Forster JL. Adolescent smoking trajectories: results from a population-based cohort study. J Adolesc Health. 2008;43:334-40.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!