Llista d'articles amb l'etiqueta ‘inhaladors’

Broncoespasme

Publicat el 4 de juny del 2012 a Consultes

Consulta:

La meva filla té 5 anys. Va començar amb un encostipat i una nit va començar a agitar-se mentre dormia. La vam dur al metge i ens van dir que era broncoespasme. Li van subministrar salbutamol (10 gotes + 3cm de solució fisiològica) i va deixar d’agitar-se. Després, la vam dur a una nova consulta amb una altra pediatra on li van receptar extracte de fulls d’heura dessecades (hedera heliz) + salbutamol. En veure que no hi havia millora, la vam dur a una saleta de la zona en la qual visc i ens van dir que estava mal medicada, que la que se li va medicarva ser per tallar la tos al contrari del que calia fer, que era expulsar.  Li van donar coreroid betametasona 25 gotes per quilo + salbutamol. Van passar 4 dies, li van treure el corteroid i li van deixar només el salbutamol, i em van dir que li donés cops a l’esquena perquè pugués expectorar els mocs que té enganxat. Vaig fer el ue em van dir, però després de gairebé una setmana seguia tossint i ahir a la nit estava amb sibil·lacions i una mica d’agitació. El que li vaig fer una nebulització amb salbutamol i això la va millorar una mica. Després, passades les 6 hores va començar de nou amb xiulets i una mica d’agitació. El que em preocupa és que ja porta gairebé un mes. Què he de fer? Quantes setmanes pot durar un broncoespasme? Està ben medicada? Què m’aconsellen?

Resposta:

La clínica a què fa referència de la seva filla correspon a una bronquitis aguda, que és un procés inflamatori agut de l’arbre bronquial, produït per virus en la majoria dels casos, que començ a amb símptomes catarrals i en afectar-se el bronqui pot produir-se un broncoespasme que és el que produeix la dificultat per respirar i les sibil·lacions o xiulets en l’auscultació. Aquests símptomes són també característics de l’asma bronquial, encara que ha de tenir com a mínim tres episodis similars cada any per diagnosticar-se com a tal.

El tractament de l’elecció són els broncodilatadors d’acció ràpida com el salbutamol, per via inhalada amb càmera espaiadora. Els corticoides orals s’utilitzen també per disminuir la inflamació del bronqui.

En el cas que ens consulta, el tractament sembla correcte pel que hauria de comprovar, en primer lloc, que les dosis i la tècnica d’administració del salbutamol són les correctes, en cas que ho sigui i no millori es pot afegir al tractament un altre broncodilator inhalat, el bromur d’ipratropio, que pot complementar i potenciar l’acció del salbutamol.

En tot cas, és el seu pediatra qui ha de valorar altre cop la nena i decidir el tractament, així com la realització de proves complementàries si no millora amb el tractament adequat per descartar altres patologies.

Efectes secundaris inhaladors

Publicat el 11 de abril del 2012 a Consultes

Consulta:

Tinc una nena de 3 anys i 5 mesos. Quan tenia gairebé 2 anys va fer en un mes 4 bronquitis de repetició, fins i tot va necessitar 3 dies d’ingrés, pautant totes les vegades que vam anar a urgències Estilsona i salbutamol. Des d’aleshores, intentem tractar la tos i els moquets tan persistents mitjançant homeopatia i el tractament que trobava convenient el seu pediatra, però no acabava de fer net. Vam decidir anar a un pneumòleg infantil a l’Hospital de Nens de Barcelona i li va prescriure un inhalador Seretide 25/50 (2pufs matí i dos a la nit). Des que porta aquest tractament no ha fet bronquitis encara que segueix generant molta mocositat i amb freqüència té molta tos, els mocs no li baixen al pit.  La meva consulta és que si aquest tractament pot afectar el seu creixement i desenvolupament, o a la seva salut en general. Moltes gràcies per la seva atenció i aprofito per saludar-vos atentament.

Resposta:

En primer lloc, sempre intento tranquil·litzar els pares sobre el problema del seu fill. Pel que ens explica, ha tingut molts episodis de bronquitis a partir dels dos anys. Quan va començar l’escola bressol? Perquè pot ser que les bronquitis siguin secundàries de processos catarrals vírics. Parla molt de moquets i tos: que ronca molt de nit, que respira amb la boca oberta? Si és així, han considerat la possibilitat que tingui hipertrofia adenoidea (carnots, vegetacions)? Poden ser causa de mocs i tos permanent. A aquesta edat és molt freqüent aquesta malaltia. També causa exacerbacions de bronquitis i asma. Per altra banda, aquests mocs i tos, li impedeixen menjar i dormir, interfereixen molt a la seva vida quotidiana? Perquè de vegades, volem que hi hagi un remei miraculós perquè marxin els mocs i els pediatres no el tenim encara…Si la salut del seu fill no es ressenteix, de vegades un s’ha d’acostumar a veure’l i a sentir-lo amb mocs. Hem de dir que no són els mocs els que baixen al pit sinó la inflamació de les vies respiratòries que s’estén a les inferiors (tràquia i bronquis). Els moquets del nas surten cap a fora o rellisquen per darrere per la paret posterior de la faringe i quan arriben a la gola produeixen el reflex de la tos i s’arrenca la mocositat; el que passa és que no ho veiem perquè els nens no saben escopir i s’empassen els mocs, però no li baixen més enllà de la faringe. Tampoc existeix un medicament que faci ascendir els mocs perquè s’expulsin pel nas. És una mena de llegenda urbana! La bronquitis es produeix per hiperreactivitat o perquè la inflació descendeix. Li aconsello l’article sobre els diferents tipus d’asma; en ell parlo de l’evolució i pronòstic al nen petit.  Potser li tranquil·litza comprovar que, si no té una constitució al·lèrgica, és molt possible que es curi espontàniament.

Sense tenir altres dades, amb la información que ens proporciona vostè, podem deduir que és possible la seva filla no necessiti actualment tractament de base, atès que no ha tingut més de 4-5 episodis a l’any. De totes maneres, el fet de necessitar ingrés i de tenir 4 episodis en un mes sí que va poder fer necessari un tractament de base quan tenia dos anys.  Les Guies de Pràctica Clínica de l’Asma Infantil aconsellen el tractament esglaonat. Al primer esglaó es troben els corticoides inhalats en baixa dosi, i en cas de no ser eficaços, se substitueixen per antileucotriens. També es pot fer a l’inrevés. Si fracassa aquest tractament en unes 6-8 setmanes, es passa al segon esgaló, al qual se situen els corticoides en dosis mitjanes.

A la seva filla li han prescrit corticoides en dosis mitjanes, associats a broncodil·latadors de llarga durada. La veritat és que aquesta associació no s’ha utilitzat gaire fins ara en nens menors de 5 anys.  No hi ha suficients estudis encara que l’avalin i falta experiència d’ús en Atenció Primària.  Els efectes secundaris, tanmateix, van més lligats a l’ús perllongat dels corticoides inhalats.  No sabem el pes de la nena, però està prenent en total 2000mcg de fluticasona al dia. Malgrat que la dosi de corticoide que pot absorbir i passar a la sang, a través de la boca i vies respiratòries, és menor que en el cas de fer servir corticoides orals, no s’aconsella l’ús molt perllongat dels corticoides inhalats, sobretot perquè pot produir osteopenia (falta de calci a l’os) o osteoporosi (afecció de l’os per falta de calci). En general, s’aconsellen 3 mesos i no s’hauria de passar de 6. De totes maneres, el pneumòleg que la visita segur que ja estarà al corrent d’aquestes coses i li anirà indicant els canvis que s’hagin de fer en el curs del tractament.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Bronquitis asmàtica en nena de dos anys tres mesos

Publicat el 3 de novembre del 2011 a Consultes

Consulta:

Hola estic desesperada i molt trista,  el pediatra ha diagnosticat bronquitis asmàtica a la meva filla.  Per què succeix i  què puc fer,  no vull que faci servir els  inhalaadors tota la vida. Com és de greu i si us plau necessito que m’expliqui què vaig fer malament i què puc fer per a que es curi. Gràcies.

Resposta:

El diagnòstic de bronquitis asmàtica és un diagnòstic clínic d’un procés que cursa amb tos seca, de predomini nocturn, amb”xiulets” o sibilàncies a l’auscultació i sensació de manca d’aire que pot estar acompanyada o no de febre. No especifiques si ha estat el primer episodi, en tot cas no  t’has de preocupar perquè pot ser puntual i no tornar-li a passar, o si ha tingut 3 o més episodis similars, que ja es considera como asma. En infants menors de 2 anys se’ls coneix como sibilàncies recurrents del lactant o asma del lactant i la causa més freqüent són les infecciones víriques, solen desaparèixer quan creixen, tot i que entre un 15 a un 55% poden evolucionar a un asma infantil.

L’asma és una malaltia crònica, inflamatòria que afecta als bronquis d’algunes persones tenint aquests una sensibilitat més acusada del normal. Com a resposta a diverses circumstàncies, els bronquis s’inflamen per dins estretant-se, també es contrauen, el que fa que es tanquin encara més, i s’augmenta la producció de moc.

La causa de l’asma no es coneix, tot i que sabem que es desenvolupa en persones genèticament predisposades i que hi ha una sèrie de factors de risc que poden facilitar el desenvolupament del asma: al·lèrgia, factors ambientals (tabac), infeccions víriques obesitat.

Actualment l’asma no es cura però sí és possible oferir a les persones amb asma una vida lliure de símptomes amb medicació.

Els medicaments en l’asma s’utilitzen fonamentalment per via inhalada per a qualsevol edat i gravetat , actuen més ràpid, a menor dosi i amb menys efectes secundaris que si els pren per via oral, pel qual no hauria d’angoixar-la tant que els hagi de fer servir per llarg temps doncs produeixen escassos o nuls efectes secundaris.

No t’has de culpar en absolut del que li passa a la teva filla, el més important per a ajudar-la és conèixer bé la malaltia, quins factors desencadenen les crisis per a evitar-les en la mida del possible i l’ús de la medicació tant la de manteniment como de tractament de les crisis per a tenir controlada la malaltia i que tingui una bona qualitat de vida i pugui fer una vida normal.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!