Dra. Marieta Fernández Cabrera
Investigadora
Els fenòmens d’industrialitzaciĂł i urbanitzaciĂł han implicat beneficis clarament evidents per a l’ésser humĂ , entre els quals destaquen el creixement econòmic i la millora de la salut a moltes regions del mĂłn. AixĂ, per exemple, en la majoria dels paĂŻsos desenvolupats, les malalties infeccioses que tradicionalment havien compromès la salut dels nens, s’han controlat de manera molt mĂ©s eficaç grĂ cies a la millora dels tractaments de potabilitzaciĂł de l’aigua i al control de la qualitat dels aliments. Com a conseqüència palpable, la mortalitat infantil ha descendit drĂ sticament. Tanmateix, alhora s’han originat nous riscos, entre els quals destaquen els associats a l’exposiciĂł a noves substĂ ncies quĂmiques, exògenes a l’organisme humĂ , que contaminen el medi ambient i suposen una nova amenaça per a la salut de les persones. Anualment es produeixen a nivell mundial i en grans quantitats mĂ©s de 15.000 compostos quĂmics que tenen una gran capacitat de disseminaciĂł en el medi ambient; gairebĂ© tots ells han estat generats en els Ăşltims 60 anys i constitueixen el cens de mĂ©s de 120.000 substĂ ncies quĂmiques de sĂntesi disponibles.
Foto: INMA - InfĂ ncia i Medi Ambient
Algunes d’aquestes substĂ ncies quĂmiques tenen efecte sobre el sistema endocrĂ, Ă©s a dir, es comporten com hormones, alteren l’homeòstasi hormonal i originen un desequilibri en el balanç d’estrògens, andrògens, progestĂ gens i hormones tiroides, i deriven en els individus exposats problemes de desenvolupament i de funcionalitat dels sistemes hormonals. En referència a això, l’exposiciĂł humana a disruptors endocrins amb activitat hormonal/antihormonal podria conduir a alteracions en la salut reproductiva de l’home i podria resultar en malalties diverses que van des de les malformacions del tracte genitourinari, la minva de la qualitat seminal amb disminuciĂł de la fertilitat i una major freqüència de cĂ ncer de testicle.
La salut infantil es pot veure afectada per l’exposiciĂł a aquests compostos quĂmics, a travĂ©s de l’aire, l’aigua, la terra i els aliments. Els nens sĂłn especialment vulnerables, ja que els seus mecanismes de desintoxicaciĂł no estan completament desenvolupats i els seus òrgans estan en formaciĂł. A mĂ©s, estan mĂ©s exposats que els adults, ja que, per exemple, un nen menor de 5 anys consumeix de tres a quatre vegades mĂ©s menjar i beu mĂ©s aigua i sucs que un adult per unitat de pes corporal. Per exemple, s’ha estimat que el 50% de l’exposiciĂł a pesticides al llarg de la vida tĂ© lloc en els primers 5 anys de vida. L’exposiciĂł infantil a aquests compostos quĂmics ha contribuĂŻt a un canvi en el patrĂł de les patologies pediĂ triques i, especialment, a l’increment en la incidència de determinades malalties cròniques. AixĂ, avui en dia, aproximadament una quarta part de la cĂ rrega global de malaltia pot ser atribuĂŻda a factors ambientals i segons l’OrganitzaciĂł Mundial de la Salut (l’OMS), els nens menors de 5 anys assumirien mĂ©s del 40% de la cĂ rrega abans esmentada. Com a conseqüència de l’exposiciĂł ambiental, la incidència de patologies com l’asma, les dificultats en l’aprenentatge, les malformacions congènites i el cĂ ncer estan augmentant en la poblaciĂł infantil d’Europa Occidental, de forma paral·lela al desenvolupament econòmic.
Foto: INMA - InfĂ ncia i Medi Ambient
Des del punt de vista de l’origen de la malaltia, el moment de la concepciĂł de l’ésser humĂ Ă©s crĂtic, ja que l’exposiciĂł a contaminants quĂmics mediambientals pot afectar el desenvolupament fetal i determinar l’estructuraciĂł dels sistemes i la seva funciĂł. Les conseqüències de l’exposiciĂł primerenca no acaben amb el naixement, ja que l’efecte pot fer-se evident en els sistemes orgĂ nics no estructurats en nĂ©ixer, com el neurològic, l’immunitari o el sexual, i en òrgans i aparells ja estructurats però la funciĂł i maduraciĂł posterior dels quals es poden veure modificats per aquestes exposicions ambientals, com Ă©s el cas de la funciĂł respiratòria.
L’experiència adquirida en models animals i en situacions accidentals d’exposiciĂł aguda Ă©s prou concloent com per suggerir que l’efecte Ă©s molt mĂ©s marcat si l’exposiciĂł ha succeĂŻt en les primeres etapes del desenvolupament. El rang d’alteracions del desenvolupament Ă©s molt ampli, igual com el nĂşmero i varietat d’exposicions que poden afectar el creixement i desenvolupament fĂsic, intel·lectual, emocional i social del nen. L’exposiciĂł pre- i postnatal a contaminants ambientals pot tenir, per tant, conseqüències tant en el naixement (retard de creixement intrauterĂ, prematuritat, dèficits funcionals: neuroconductuals, immunològics, reproductius), com sobre la salut en etapes posteriors de la vida, i hi ha un risc mĂ©s gran de desenvolupar malalties cròniques: diabetis, malaltia cardiovascular o cĂ ncer.
Foto: INMA - InfĂ ncia i Medi Ambient
Malgrat que la majoria dels processos que donen origen a aquestes patologies sĂłn multifactorials, cada vegada hi ha mĂ©s evidències que estan molt influĂŻts per factors ambientals. AixĂ, s’ha demostrat que les exposicions prenatals i postnatals a contaminants atmosfèrics, metalls, compostos orgĂ nics persistents o soroll s’associen amb un desenvolupament anormal de les funcions neuroconductuals, immunitĂ ries i sexuals. La dieta, tant de la mare durant la gestaciĂł i la lactĂ ncia, com la del nen durant la primera infantesa, constitueixen una de les vies fonamentals a travĂ©s de les quals el medi ambient pot influir en el desenvolupament fetal i infantil des d’un doble vessant: ingesta d’aliments i aigua com a portadors de tòxics ambientals i al·lèrgens, i dieta com vehicle d’elements protectors per a la salut davant els insults ambientals. El resultat final serĂ l’expressiĂł de la competència entre ambdĂłs. En aquest context, el projecte d’investigaciĂł “InfĂ ncia i Medi Ambient - INMA-” estudia el paper dels contaminants ambientals durant l’embarĂ s i inici de la vida, i els seus efectes en el creixement i desenvolupament infantil en mes de 3500 parelles mare-fill de diferents Ă rees geogrĂ fiques d’Espanya.
(http://www.proyectoinma.org/ca_index.html)
En la majoria dels casos l’exposiciĂł a contaminants ambientals ocorre de forma inadvertida, la qual cosa implica actuar amb mesures preventives. Per tal d’abordar aquest problema emergent sota la perspectiva del principi de precauciĂł caldria actuar amb cautela davant de la incertesa. És necessari establir un control mĂ©s estricte sobre les substĂ ncies quĂmiques presents en el medi ambient, en els aliments i en bĂ©ns de consum, millorar els sistemes d’avaluaciĂł de la toxicitat incloent els estudis de mĂşltiples compostos quĂmics i establir un sistema de monitoratge de l’exposiciĂł humana que es poguĂ©s fer servir per implementar mesures preventives i avaluar la seva efectivitat. Mentre es duen a terme aquests estudis i s’estableixen les relacions de causalitat que exigeix el sistema actual d’avaluaciĂł del risc, una mica de prudència seria ben rebuda. PaĂŻsos com ara CanadĂ han sabut actuar de forma precautòria i han aconsellat sobre les restriccions d’ús de policarbonat en l’alimentaciĂł infantil. El temps ens dirĂ quin Ă©s el preu —econòmic— d’aquesta restricciĂł i quin Ă©s el cost/benefici —en salut— de prioritzar les accions precautòries.
(1 vots, mitjana: 5,00 de 5)
Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!
