El passat mes d’octubre, coincidint amb la XXVIII Reunió Científica de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), es van celebrar a València les Jornades Científiques Anuals del Projecte INMA-Infància i Medi Ambient. Aquestes jornades de caràcter anual tenen lloc des de l’any 2003, quan es va formar el consorci d’investigadors del Projecte INMA, i reuneixen els equips responsables de cadascuna de les set cohorts mares-fills establertes a Menorca, Granada, València, Sabadell, Guipúscoa i Astúries.
Les Jornades, que són el fòrum habitual de presentació dels estudis i treballs duts a terme durant l’any, permeten debatre amb tots els integrants del Grup INMA els últims avenços i resultats dels estudis, i serveixen per planejar les línies conjuntes d’actuació. La novetat de l’edició del 2010 va ser el seu caràcter de reunió oberta, fet que va permetre que investigadors aliens al grup INMA, interessats en salut reproductiva, salut ambiental i salut infantil, participessin en les discussions científiques. La clau de l’èxit de les Jornades és la presència d’investigadors joves, que tenen l’oportunitat de presentar els resultats dels seus treballs, discutir noves directrius a seguir, i formar-se en les tècniques de comunicació i presentació pública de temes científics.
El Projecte INMA, entre els seus objectius principals, té el de descriure l’exposició individual de les mares durant la gestació, i de la seva descendència durant la primera infància, als contaminants ambientals més importants que es troben en l’aire, l’aigua i la dieta. Això inclou des de compostos químics organoclorats persistents, a metalls com mercuri i plom, passant pels compostos volàtils presents en l’aire tant exterior com a l’interior dels habitatges. Es valora, també, la dieta de la mare i de l’infant des d’una doble vessant, ja sigui com a via d’incorporació dels contaminants, o bé com a vehicle de nutrients necessaris per al desenvolupament correcte. Aquest és el cas de l’atenció prestada als àcids graus essencials, l’àcid fòlic o el iode, o l’interès pels agents que protegeixen davant dels riscos ambientals, com passa amb els nutrients antioxidants. Finalment, com que qualsevol exposició pot tenir conseqüències en la salut, el Projecte INMA avalua uns aspectes determinats de desenvolupament infantil i de la salut de la mare i del fill, entre els quals s’hi inclouen el creixement del fetus, la funció tiroïdal de la mare i de l’infant, el desenvolupament neuroconductual infantil, el creixement ponderal, l’estatura i l’obesitat, i el risc d’infeccions respiratòries, al·lèrgia i asma durant la infància.
Les vora de 40 comunicacions presentades en el marc de les Jornades científiques, van permetre abordar aspectes molt variats de l’exposició ambiental de mares i fills i l’associació entre exposició i salut. Com a exemple de la varietat de temes presentats, aquests són alguns dels títols: “Avaluació de l’exposició a la contaminació atmosfèrica a les cohorts INMA”, “Mesura de càrrega estrogènica total efectiva (TEXB) en teixit placentari de les dones participants en l’estudi”, “Efectes de l’exposició prenatal a organoclorats sobre la salut reproductiva i el desenvolupament cognitiu i motor en nens de 14 mesos” i “Nivells de cortisol i alfa amilasa de les dones i els nens de les cohorts INMA”.
Temes principals tractats a les Jornades:
1. Exposició a contaminants ambientals:
Foto: Proyecto INMA
La contaminació atmosfèrica engloba una varietat de compostos químics als quals les dones embarassades i els nens poden estar exposats en concentracions i proporcions molt diferents, que depenen de factors com la distància a fonts industrials i a zones de trànsit intens. L’avaluació de la qualitat de l’aire es basa en l’estudi de diversos contaminants principals: partícules en suspensió, monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2) i diòxid de sofre (SO2). Aquests contaminants provenen principalment de fonts d’emissió tan diferent com els vehicles, les calefaccions d’edificis i alguns processos industrials. Els compostos orgànics volàtils (COV), com el benzè i els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), també són contaminants atmosfèrics d’interès. Tenint en compte el marcat caràcter geogràfic de la contaminació atmosfèrica, el Projecte INMA ha incorporat mesures objectives mitjançant l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), que permeten assignar valors individuals d’exposició als individus estudiats. D’aquesta manera s’ha analitzat l’exposició individual a NO2 i benzè en 2644 dones de les cohorts d’Astúries, Sabadell, València i Guipúscoa durant el seu embaràs. Els resultats van revelar que els nivells de NO2 i benzè van ser diferents per a cada cohort; els valors més alts de NO2 es van registrar a Sabadell i València (àrees més urbanitzades), mentre que a Astúries s’hi van trobar els valors més alts per a benzè. L’anàlisi de l’exposició individual durant l’etapa fetal permetrà investigar si aquesta té alguna conseqüència en el desenvolupament i la salut dels nens nascuts, avaluant els diferents moments de susceptibilitat particular durant les fases de l’embaràs.
Foto: Proyecto INMA
Si tenim en compte la prevalença de tabaquisme en la societat actual, l’exposició activa i/o passiva al fum del tabac és un dels principals riscos per a la salut de les dones embarassades i per als infants, associats a ambients interiors. L’ús de qüestionaris dissenyats per mesurar aquesta exposició sol infravalorar l’exposició real, de manera que l’ús addicional de biomarcadors permet una estimació més precisa. El biomarcador més utilitzat en el Projecte INMA és la mesura de cotinina, un metabolit de la nicotina que està present en l’orina. Aquest biomarcador s’ha aplicat amb èxit en la investigació sobre dones embarassades de les cohorts de València i Guipúscoa, així com en nens de 4 anys de la cohort de Granada, i ha posat de manifest, per exemple, l’exposició passiva al fum del tabac de la població infantil.
Coma conseqüència del treball estès de compostos químics, pràcticament la totalitat de la població presenta concentracions detectables d’alguns contaminants ambientals. L’elevat nombre de compostos químics, la varietat dels seus possibles efectes i la incertesa sobre les conseqüències sobre la salut, ha generat una preocupació raonable en científics, metges i ambientalistes, entre altres professionals, així com en una part no menyspreable de la societat. Algunes d’aquestes substàncies químiques són persistents i bioacumulables, com plaguicides o productes d’origen industrial. Durant les Jornades INMA s’han presentat dades sobre exposició a compostos organoclorats i polibromats en mostres de sang de mares embarassades, sang de cordó i de calostre de les cohorts de Sabadell, Guipúscoa, València, Astúries i Menorca. Malgrat que l’ús de molts d’aquests contaminants es va prohibir fa més de vint anys al nostre país, la seva persistència afavoreix la presència com a contaminants habituals, si bé s’observa una franca caiguda en els nivells quan comparem els primers nens participants, població de Menorca, inclosos en l’estudi set anys abans que reclutaments més recents (Astúries i País Basc). Diferències en l’activitat agrícola i industrial de les àrees geogràfiques de les cohorts participants podrien explicar els patrons desiguals d’exposició trobats. També es van presentar dades d’exposició a plom –un conegut neurotòxic- en sang de cordó, d’individus de las quatre cohorts de novo (Astúries, Sabadell, València i Guipúscoa). Encara que els nivells de plom han baixat dràsticament des que es va prohibir l’ús de la gasolina amb plom, encara se’n troben nivells quantificables en mostres biològiques. La mobilització del plom bioacumulat per la mare sembla ser el principal factor relacionat amb la presència d’aquest contaminant, així com l’hàbit tabàquic durant el primer trimestre de l’embaràs. Pel que fa a l’exposició a mercuri (compost neurotòxic) durant l’embaràs, els nivells trobats a les cohorts INMA, mesurats en sang de cordó, evidencien valors per sobre dels límits proposats per les organitzacions internacionals com a valors segurs, concretament en el 63,9% de la població estudiada. Per altra banda, la presència de contaminants persistents i bioacumulables, com els plaguicides, PCB i dioxines i furans ,s’ha trobat en llets i aliments infantils comercialitzats a Espanya i a Europa. Encara que els nivells d’aquests contaminants no superen els límits màxims establerts, la possible acció combinada de tots podria produir efectes paradoxals, ja siguin sinèrgics, antagònics o simplement additius quan actuen de manera conjunta.
En molt poques ocasions s’ha abordat el tema de l’’exposició ambiental de manera global, considerant no només factors confusos que poden condicionar-la, sinó també amb aproximacions innovadores en les quals l’exposició es quantifica a través de marcadors de “càrrega total” de compostos que, com que actuen a través de mecanismes comuns, resulten tenir un efecte biològic final que és conseqüència de la barreja de substàncies i de la competència establerta entre ells. El projecte INMA ha adoptat aquesta aproximació amb l’anàlisi de l’efecte combinat dels contaminants que contenen les placentes de les mares INMA. Durant les jornades s’han presentat les dades d’exposició de 800 mares procedents de les cohorts de novo, a més de la cohort de Granada, fet que originarà en els propers mesos publicacions conjuntes del màxim interès. Amb la mesura de la càrrega estrogènica total efectiva, s’ha caracteritzat l’exposició a disruptors endocrins en cadascuna de les cohorts i s’han investigat els factors que condicionen l’exposició.
Foto: Proyecto INMA
Finalment, han estat més interessants les presentacions sobre l’exposició maternoinfantil a compostos químics persistents o no, però que no es bioacumulen en l’organisme. Aquests estudis són molt actuals, ja que s’ha descobert recentment la seva presència com a contaminants en l’entorn (aigua, aire, aliments, estris). Aquest és el cas de ftalats i fenols (components del plàstic que estan presents en cosmètics) que s’han analitzat en mostres d’orina de les mares de les cohorts INMA durant el seu embaràs i en els seus fills durant els primers anys de vida. Els determinants de l’exposició i els nivells d’exposició són similars als que s’han descrit recentment als EUA, i confirmen la universalitat del procés.
2. Efectes sobre el creixement pre i postnatal:
Foto: Proyecto INMA
L’exposició a contaminants ambientals durant la vida fetal pot produir efectes adversos en el creixement del nen, que s’evidencien tant al naixement com durant els primers anys de vida. Al projecte INMA s’ha estudiat la relació entre exposició individual de la mare durant l’embaràs a NO2 i benzè, i les mesures antropomètriques dels seus nounats. A les cohorts d’Astúries, Sabadell, València i Guipúscoa, s’ha trobat una associació entre l’exposició a NO2 i el pes i la mida dels nounats. Tanmateix, no es va trobar cap relació amb l’exposició al benzè. El projecte INMA també està interessat en els efectes que té sobre el desenvolupament fetal l’exposició a compostos organoclorats (PCB i pesticides organoclorats), encara que en una població com la nostra aquesta exposició sigui presumiblement baixa. Els investigadors INMA han trobat una relació inversa entre exposició a p’p’ DDE (principal metabolit del pesticida DDT) i la durada de la gestació dels infants barons, de manera que també s’observa un efecte negatiu, encara que no significatiu, entre la concentració de PCB i hexaclorobenzè (HCB) en sang de les mares i el pes dels nounats. Aquest mateix efecte (menor pes i mida) és el que presenten els nounats més exposats al mercuri, després d’ajustar per la ingesta de peix de la mare, que és la principal via d’exposició a aquest contaminant, encara que l’associació no va ser estadísticament significativa.
L’exposició de la mare durant l’embaràs, o contaminants derivats de la seva ocupació, també s‘ha associat a efectes reproductius negatius. Molts països europeus tenen legislacions específiques per a la protecció d’aquestes exposicions mediambientals en les treballadores embarassades. La cohort INMA és una bona oportunitat per conèixer la situació real del nostre país. El treball presentat a València sobre això ha posat de manifest que gairebé el 50% de les dones de l’estudi INMA estaven exposades a contaminants químics i físics, que eren especialment elevats en dones estrangeres, joves i d’un baix nivell cultural. La protecció de la dona treballadora durant l’embaràs necessita, per tant, més atenció i cura. Aquests resultats ens animen a continuar treballant per establir estratègies que redueixin l’exposició a contaminants ambientals i, d’aquesta manera, prevenir possibles efectes sobre poblacions especialment vulnerables, com dones embarassades i nens.
Foto: Proyecto INMA
Finalment, també s’ha valorat la dieta de la mare no només com a via d’incorporació de contaminants, sinó també com a vehicle de nutrients necessaris per a un correcte desenvolupament. L’adherència a la dieta mediterrània durant l’embaràs sembla que està relacionada amb un risc menor de donar a llum nens amb un pes i mida baixos, especialment entre les embarassades fumadores, d’acord amb les dades presentades a València.
3. Efectes sobre el Neurodesenvolupament
Cada vegada hi ha més evidències científiques dels efectes nocius que tenen sobre el desenvolupament cognitiu i psicomotor dels infants les exposicions a compostos organoclorats durant la gestació. Tanmateix, en la valoració inicial realitzada amb infants a les cohorts INMA de Guipúscoa, Sabadell i València no s’ha trobat cap relació estadísticament significativa entre exposició prenatal a compostos organoclorats (PCB i pesticides organoclorats) i el desenvolupament dels infants, avaluat amb escales Bayley de desenvolupament infantil als 14 mesos d’edat, segons les dades presentades a València.
Tanmateix, un altre estudi presentat ha confirmat que una funció tiroïdal adequada de la mare durant l’embaràs, juntament amb els nivells hormonals tiroïdals apropiats, són imprescindibles per aconseguir un bon desenvolupament cognitiu i psicomotor en la seva descendència. Així doncs, fills de mares amb baixos nivells de tiroxina lliure (T4) durant l’embaràs, van tenir unes puntuacions més baixes en les escales Bayley als 11-20 mesos d’edat, mentre que no es va trobar cap relació entre valors de TSH i desenvolupament cognitiu.
Foto: Proyecto INMA
L’exposició a contaminants ambientals durant els primers anys de vida també pot tenir efectes negatius tant en el desenvolupament cognitiu dels infants com en els nivells de les seves hormones tiroïdals. Un estudi preliminar realitzat amb infants de la cohort de Menorca ha revelat que aquells que han estat més exposats a compostos polibromats, utilitzats principalment com a retardadors de la flama, van tenir unes puntuacions més baixes en el test de McCarthy als 4 anys d’edat, amb un risc més elevat de presentar símptomes de dèficit d’atenció i problemes de competència social, encara que sense arribar a la significació estadística. No obstant, no es va trobar cap relació entre l’exposició a aquests contaminants i els nivells hormonals tiroïdals dels infants. Per confirmar aquests resultats, els investigadors INMA han decidit incorporar les dades de tots els infants de la cohort.
També s’està estudiant a INMA l’associació entre el desenvolupament cognitiu dels infants participants i l’exposició a contaminació atmosfèrica. Els valors d’exposició a NO2 i benzè durant l’embaràs, comentats anteriorment, es van relacionar amb les puntuacions dels seus fills en l’escala Bayley als 1-1,5 anys. Després d’ajustar per possibles variables confusores, una exposició més elevada a contaminants atmosfèrics es va associar amb un menor desenvolupament mental. Aquesta relació negativa va ser fins i tot més elevada en fills de mares amb una ingesta baixa de fruites i verdures, i baixos nivells de vitamina D, durant el primer trimestre d’embaràs, i en infants no alletats. Però, quan es valora l’exposició a contaminants atmosfèrics, no només s’han de tenir en compte els ambients exteriors. A les nostres cases hi passem molt de temps, i les seves característiques poden influir en la qualitat del seu aire interior. Així, els domicilis de pares fumadors tenen una pitjor qualitat de l’aire, igual que aquells amb cuines de gas, especialment les de butà i propà (vehicle de NO2). Un dels estudis presentats en les jornades, ha revelat unes puntuacions més baixes en la valoració del desenvolupament mental en infants més grans de 14 mesos residents en aquest tipus de domicilis.
Els beneficis de la lactància materna, en termes de desenvolupament cognitiu, s’han confirmat a la cohort INMA, especialment quan l’alimentació materna es prolonga més enllà de la baixa maternal. Aquests beneficis van ser especialment evidents en mares fumadores durant l’embaràs, encara que aquest costum es relaciona amb una disminució de la durada de la lactància materna.
Per acabar, la dieta adequada de la mare durant l’embaràs també pot ser beneficiosa per al desenvolupament cognitiu de l’infant, ja que, per exemple, els àcids grassos poliinsaturats, que estan presents al peix i al marisc, contribueixen a aquesta millora, però sempre seguint les recomanacions establertes d’un consum moderat. De la mateixa manera, uns alts nivells de vitamina D durant aquest període s’han associat amb una reducció estadísticament significativa d’infeccions respiratòries i bronquiolitis durant la primera infància.
Corol·lari: Una de les grans riqueses del Projecte INMA és precisament el caràcter multidisciplinari dels seus membres, que inclou la participació d’obstetres, pediatres, epidemiòlegs, estadístics, biòlegs, químics, ambientalistes, i psicòlegs, entre altres branques del saber professional, Això permet la utilització de diferents mètodes i enfocaments, i facilita, entre altres coses, la generació de noves hipòtesis i línies de treball. Els reptes més immediats que se’ns plantegen són encoratjar les famílies a seguir participant en l’estudi, publicar-ne els resultats i saber-los comunicar a les famílies i a la societat. Les perspectives de futur potser no són gaire encoratjadores davant la dificultat d’aconseguir fons, en temps de crisi, per finançar aquest projecte. Tanmateix, l’entusiasme de les famílies participants i dels investigadors implicats faran de l’estudi INMA una cosa cada vegada més gran i útil.
Marieta Fernández és Doctora en Ciències Químiques. Investigadora Ramón y Cajal de la Universitat de Granada i responsable de la cohort INMA de Granada.
(0 vots, mitjana: 0,00 de 5)
Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!
