Llista d'articles amb l'etiqueta ‘bronquitis’

Falta de gana per flegmes i vòmits

Publicat el 23 de novembre del 2012 a Consultes
Consulta:
El meu nadó té 7 mesos i mig i té bronquitis ja està en tractament i ja gairebé no té flegmes però ja no menja, rares vegades pren el biberó i la majoria vomita la llet. El meu pediatra em diu que és normal que ja no vulguin farinetes i biberó? I com ho puc fer perquè vulgui menjar altre cop?
Resposta:
Efectivament, ja ho hem explicat en altres consultes, els nadons no saben com desfer-se de les seves flegmes i en quedar-se a la gola, provoquen un efecte nauseós i acaben vomitant. De vegades, la mateixa ’sacsejada’ i pressió abdominal que es produeix en el vòmit ajuda a drenar també la mucositat bronquial. Si el seu pediatra no ha trobat signes d’insuficiència respiratòria, els vòmits no tenen per què perjudicar-lo. Cal oferir líquids entre menjar per disminuir la consistència de la mucositat i prevenir la deshidratació per pèrdua de líquid a través dels pulmons i pels vòmits.
Tingui en compte a més que de vegades pensem que el que vomita és molta quantitat, ‘vomita tot el que menja’. Generalment, en aquests casos és molt menys del que aparenta. Mica a mica, si no hi ha insuficiència respiratòria, anirà menjant millor. Quan hi ha bronquitis, és millor fraccionar les preses d’aliments; és a dir, donar menys quantitat, amb més freqüència. En omplir menys l’estómac, disminuïm la pressió sobre el diafragma i sobre els pulmons, afavorint així la seva expansió.
D’altra banda, en estar malalts, sempre perden la gana i es normal que no mengin el que és habitual. No el forci a menjar, l’acte del menjar ha de ser sempre agradable, si es converteix en una mena de tortura, acaben ‘avorrint’ menjar.
De totes maneres, imagino que el seu pediatra li haurà donat l’opció de tornar a valorar el seu estat.  Pot ser que els vòmits i el rebuig de l’aliment, siguin un signe d’insuficiència respiratòria. Pot ser els vòmits i el rebuig de l’aliment siguin un signe de d’insuficiència respiratòria. Si el seu pediatra valora que no la té, estigui tranquila, confiï en ell. Quan estigui millor, recuperarà la gana i no vomitarà.

Bronquitis que no acaba de marxar

Publicat el 23 de novembre del 2012 a Consultes
Consulta:
Tinc un nen de 5 anys i té alèrgia des de fa un any a àcars i pèl de gat i gos. Fa quatre mesos que s’està vacunant cada mes a més de prendre singulair. Aquesta última vacuna (21/9/12) al final de dos dies li va començar amb tos i xiulets, bronquitis. Li hi he estat donant ventolin 2 dies 3puff cada 9h. A més de 4 ml d’ambroxol perquè expulsi moc. Quan tos, s’escolta mucositat ‘desenganxada’, no s’acaba de netejar correctament. Beu molta aigua però encara així té mucositat. Què hauria de fer, ja que demà farà 7 dies que l’estic medicant.
Resposta:
És molt complicat amb les dades que aporta poder aclarir la situació clínica del seu fill, i establir un diagnòstic i un tractament encertat. És imprescindible una consulta mèdica completa i en aquest cas, a més de conèixer al detall els episodios que fins el moment ha desenvolupat el seu fill i la història d’aquest episodi en concret, són imprescindibles les dades que aportarien l’exploració. Auscultant el seu fill es podria decidir si necessita, per exemple, seguir usant ventolin. Escoltar la tos i inspeccionar la seva gola no permetria aproximar si està més afectat la via aèria superior o és d’origen purament bronquial. Són alguns exemples. El que sí que sembla clar, que ens exposa, és que de moment no ha tingut febre i que sembla que la tos, inicialment amb xiulets, s’ha anat convertint en més mucosa.  Si això és realment així, sembla que el quadre està evolutivament dins d’allò esperat, i podrà anar retirant la medicació amb el pas dels dies, encara és recomanable que es fes després d’una consulta mèdica completa, com ja hem comentat. En conseqüència, li recomanem que consulti el seu metge.

Medicament per la tos

Publicat el 4 de juny del 2012 a Consultes

Consulta:

El meu nadó, abans del mes de nascut, va patir bronquiolitis, el meu germà va arribar a visitar-nos però va arribar molt malalt dels bronquis; va estar una setmana amb nosaltres quan se’n va anar, el nadó es va posar molt malalt.  El seu pediatra li va donar nebulitzacions amb ventolin i celestone per via oral. Després d’això el meu nadó no va tornar a emmalaltir fins ara, que la meva mare, que la cuida, li va donar bronquitis.  El meu nadó té ara 6 mesos i només va presentar una mica de tos amb flegmes, les tossides eren ocasionals. Només va tenir una crisi de tos de matinada o al matí; per aquesta tos el pediatra li va tornar a donar ventolin per dos dies i el celestone per 7.  Acabant el tractament la vaig dur altre cop perquè de sote tossia dues o tres vegades en tot el dia. A la consulta, la va revisar i la va mesurar en nivel d’oxigenació i em va dir que estaba molt bé però com que vivim en un lloc molt humit, li va donar ‘montelukast’ en sobret un mes a les nits , per prevenir al·lèrgies. Està bé que el meu nadó es prengui aquest medicament?

Resposta:

A les bases del nostre consultori, ‘Per pares i mares’ subscriu els principis del HONCode. Entre ells, cal destacar que ‘La información proporcionada en aquest lloc està dirigida a complementar, no a substituir la relació entre el pacient i el metge.

El nostre consultori aborda els temes des d’una òptica general que no implica la visita mèdica ni la substitueix. La consulta que vostè ha realitzat necesita un diagnòstic específic que suposa una visita personalitzada. És el seu metge qui està seguint tot el procés i qui té més probabilitats d’arribar a un diagnòstic més precís i a un tractament més encertat. En les dades que aporta no trobo motius per iniciar un tractament amb montelukast, però suposo que no tinc suficient informació, ja que són claus les dades exploratòries i l’evolució dels diferents processos que patit el seu fill, i que el seu metge ha anat abordant i tractant. Sento no poder concretar-li més.

La meva filla de 8 mesos es va refredar

Publicat el 25 de abril del 2012 a Consultes

Consulta:

Hola,

El meu nadó té ja gairebé 9 mesos, a casa la meva germana i nebot estan amb tos..Ella tot just comença, té tos i sembla que s’ofega, majoritàriament a les nits, i quan li dono pit de vegades em retorna la llet.

El que em preocupa és que torni a tenir una recaiguda. A ella, d’un mes, li va venir bronquiolitis, i me li van receptar antibiòtic, però va recaure i em receptar medecina, caritromicina per ser exacta, i el que pateixo és que torni a tenir-ne altre cop perquè així comença; no té febre, ni el seu nas està molt congestionat, només tus i com que vol vomitar. Ajudin-me sisplau, abans no empitjori.

Resposta:

En primer lloc hem de dir-li que les malalties agudes, o els símptomes que pateixi la seva filla en un moment determinat, són causa per anar al metge, ja que la nostra funció no és ni ha de ser diagnosticar i tractar per internet. És possible que en un futur els metges puguem fer-ho, però amb altres mitjans, però ara com ara és impensable i seria molt arriscat per la nostra responsabilitat pero també per la seva filla.

Per altra banda, sí que podem donar-li una orientació sobre la bronquiolitis. Aquesta malaltia està causada per virus i no es tracta amb antibiòtics, que ni la curen ni eviten les seves recaigudes. Si a la nena li van donar antibiòtics pot ser perquè tingués una sobreinfecció bacteriana, però torno a repetir, no eviten posteriors bronquiolitis. Si vostè llegeix altres articles de la nostra secció, comprovarà això que li dic. El problema de la bronquiolitis és que sol deixar el nen ‘sensibilitzat’ o davant de qualsevol altra infecció vírica torna a reaccionar amb bronquitis.  De totes maneres no és el mateix una bronquiolitis o una bronquitis de nadó d’un mes, que en un de 9 mesos. No sé d’on és vostè, però les bronquiolitis són més freqüents en els mesos d’hivern, i és quan té més probabilitats que un encostipat es converteixi en una bronquitis.Com ja li vaig contestar a una altra mare, no hi ha forma d’evitar aquesta hiperactivitat; només vigilar cada encostipat i si apareix dificultat respiratòria, rebuig de l’aliment o empitjorament, anar altre cop al seu metge. Si les bronquitis abunden, existeixen tractaments de base que poden disminuir les recaigudes.

El fet que tregui una mica de llet és habitual en nadons encostipats.  Fins i tot a vegades, és la única forma que tenen d’eliminar els mocs, ja que ells no saben escupir o ‘botar’ la mucositat. Cosa diferent és que comenci  a vomitar sense relació amb la tos o que la tos provoqui vòmits de manera exagerada. La tos de predomini nocturn és habitual en els nens, però efectivament, pot ser una bronquitis, però també una tos irritativa sense més. Reiterem de nou la necessitat d’anar a un pediatra. Moltes gràcies per confiar en nosaltres.

Nen de 18 mesos afònic

Publicat el 2 de març del 2012 a Consultes

Consulta:

Tinc un nen de 18 mesos i fa dos dies que la vaig dur al metge perquè el veia encostipat i una mica afònic, sobretot quan tossia. Em van dir que el nen només tenia la gola irritada, que prengués Dalsy cada 8 hores i un xarop per la tos, però després de 2 dies està semblant; el que fa és treure més mocs i esternudar, però l’afonia segueix sent similar. Què puc fer? Em fa por que, en estar afònic, li surti asma.

Resposta:

Pel que vostè explica, el nen està encostipat, amb mocs, afonia i tos ronca. No té febre. Descrit d’aquesta manera, sembla un encostipat comú, amb una component d’inflamació de les cordes vocals (laringitis). Aquest tipus d’encostipats de vegades ‘descendeixen’ (la inflamació, no els mocs), i efectivament poden produir una laringo-traquio-bronquitis. Es nota un empitjorament de la dificultat respiratòria i la ronquera s’acompanya de xiulets.

Vostè té por que se’n faci asma. És possible que el seu fill ja hagi tingut alguna bronquitis repetida i li hagin dit que tenia asma. En aquest cas, acostuma a ser transitori, i el que passa és que les infeccions virals solen comportar una hiperreactivitat bronquial, que fa que cada cop que s’encostipen tinguin una bronquitis. Això no vol dir que hagi de tenir asma en el futur. En aquesta mateixa pàgina de ‘Per a pares i mares’, hi ha un article que parla sobre aquest tema. Per altra banda, si no és que en visitar el nen, el metge li trobi ja una bronquitis, és molt difícil preveure quin enconstipat es convertirà en bronquitis i encara més difícil resulta prevenir que aquell encostipat en concret es convertirà en bronquitis: no hi ha tractament adequat per a això. Els antibiòtics no prevenen ni l’asma ni la bronquitis. La febre tampoc és una indicació per donar antibiòtics. Ni tan sols els xarops per la tos són eficaços, generalment només l’alleugen.

Una cosa molt important en l’actualitat en què hi ha epidemia de grip: no s’estranyi si aquests dies d’encostipat són el preludi d’una grip. Pot ser que comenci un quadre febril intens. Normalment dura de 3 a 5 dies.  Els pediatres acostumem a advertir que si la febre no ha remès, vagin altre cop al metge, ja que és entre el cinquè i el setè dia quan acostumen a sortir les complicacions. Malauradament, tampoc ‘sabem’ si podem tractar la grip perquè li passi de segueida, ni tenim opcions per evitar les complicacions.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Hi ha diferents tipus d’asma?

Publicat el 17 de gener del 2012 a Articles

asma

Foto: mandylamb.com

Actualment, hi ha molts nens menors de 3 anys que són diagnosticats d’asma. Però, tenen tots la mateixa malaltia, la mateixa manera d’emmalaltir? La tindran per a tota la vida? L’asma és sempre una malaltia crònica?

La paraula asma ve del grec, i significa “esbufec, panteixâ€. Per extensió, s’aplica a uns símptomes respiratoris que són els roncors i les sibilacions (en llenguatge comú, els diem “pitosâ€). S’acompanyen de tos i dificultat respiratòria d’intensitat variable, segons la gravetat. Quan un nen menor de 3 anys, ha tingut tos i sibilacions en 3 o més ocasions, diem que té asma. Això vol dir que sigui quina sigui la causa que hagi produït aquests símptomes, direm que el nen té asma, i és per tant, un concepte clínic, un conjunt de símptomes, no una malaltia en ella mateixa. Habitualment, si ha aparegut en els primers mesos de vida, l’anomenem “asma del lactantâ€.

També s’ha d’aclarir que l’asma, no és un “refredat mal curatâ€; que un nen “no es fa asmàtic†perquè tingui moltes bronquitis de petit. La majoria de nens menors de 3 anys amb sibilacions, no seran asmàtics en el futur.

L’asma és una malaltia heterogènia que s’expressa de diferents maneres. A aquesta manera d’expressar-se, li diem fenotipus asmàtic. S’han proposat tres fenotips de nens amb sibilacions. Aquests tres tipus no són excloents entre sí i habitualment es poden solapar. L’anamnesi ( preguntes que fa el pediatra per indagar sobre els antecedents personals, familiars, símptomes que presenta el nen, etc) i l’exploració del nen, determinen una orientació clínica bastant segura abans de fer qualsevol estudi complementari:

1. Nens amb sibilacions precoces transitòries: són nens que presenten sibilacions molt aviat, inclús abans d’anar a guarderia i moltes vegades, sense tenir refredat. No tenen antecedents familiars d’asma o al·lèrgia, ni dermatitis atòpica (pell seca, picor i èczema). Són en la seva majoria, fills de mares fumadores durant l’embaràs. D’altres factors de risc associats són el sexe masculí, la prematuritat, la convivència amb germans grans i l’assistència a guarderia. Ja tenen una funció pulmonar alterada abans de presentar el primer episodi de sibilacions. No obstant això, les sibilacions desapareixen habitualment als 3 anys o abans i les proves funcionals a l’adolescència són normals. El pronòstic d’aquests nens a llarg termini no sembla tan bo, ja que tenen més tendència a fer-se fumadors i més risc de presentar malaltia pulmonar crònica pel tabaquisme, que els fills de mare no fumadora. Representen el 60% de nens xiuladors abans dels 3 anys. La situació i el pronòstic empitjoren si els pares continuen fumant.

2. Nens amb sibilacions persistents no atòpiques: representen el 20% dels nens menors de 3 anys amb sibilacions. Aquests nens presenten bronquitis amb sibilacions, habitualment desencadenades per infeccions víriques. La primera sol ser una bronquiolitis per virus respiratori sincitial o algun altre com rinovirus. Després, a cada refredat que presenten poden tenir una bronquitis. No és una regla constant, però és molt freqüent. Habitualment, presenten les sibilacions durant els primers 2-3 anys de vida, però alguns en segueixen tenint després d’aquesta edat. La majoria de nens “curen†a l’adolescència. Abans es deia que tenien “asma intrínsecaâ€.

asma alérgica

Foto: webmd.com

3. Nens amb sibilacions persistents atòpiques: aquests nens, presenten sibilacions per una alteració de la resposta immune en front de determinats al·lèrgens (sensibilització atòpica). Són els que tenen “asma al·lèrgica†i representen el 20% restant. Solen estar sensibilitzats precoçment a al·lèrgens alimentaris (proteïnes de llet de vaca, ou, fruits secs), i d’altres pneumo-al·lèrgens (al·lèrgens inhalats). Als 6-10 anys tenen una funció pulmonar disminuïda (a l’espirometria) i nivells alts de la immunoglobulina IgE. Pot ser un factor de risc per desenvolupar la malaltia més greu i persistent a l’adolescència i també a l’adult. El pronòstic és millor en els nens amb asma al·lèrgica que manifesten les sibilacions després dels 3 anys i durant l’etapa escolar.

Aquests tres tipus de manifestacions, es poden combinar, com deia abans: un nen pot tenir dermatitis atòpica i alhora mare fumadora, o patir bronquiolitis en els primers mesos de vida, i així amb diverses circumstàncies i combinacions possibles. Tot això dificulta la distinció del tipus d’asma que pateix el nen i, per tant l’adopció de mesures, tant des del punt de vista del diagnòstic com del tractament. Encara resulta més difícil per al pediatra avançar un pronòstic de la malaltia.

Tampoc es disposa encara de marcadors genètics, però sí que existeix un consens per determinar la probabilitat o risc de patir asma en un futur. Així la probabilitat més alta, està relacionada amb l’existència d’asma en un dels pares i amb que el nen pateixi dermatitis atòpica. També cal sospitar un asma al·lèrgica en el nen amb episodis repetits de sibilacions sense refredat, la mare del qual no és fumadora. En aquests casos, el pediatra pot demanar una analítica de sang per confirmar si hi ha augment d’IgE, eosinofília, o sensibilització a pneumo-al·lergens o al·lèrgens alimentaris. A l’Atenció Primària es disposa d’aquestes tècniques que ens serveixen als pediatres per orientar el diagnòstic, no per confirmar-lo. El que fem habitualment, és una derivació a l’especialista hospitalari per completar l’estudi diagnòstic. Cal tenir en compte, que la negativitat de les proves no descarta la presència d’asma al·lèrgica, sobre tot, si hi ha antecedents d’asma als pares i el nen te dermatitis atòpica. Caldrà fer un seguiment del nen, ja que és probable que en un futur (entre els 6 i 10 anys), es facin positives les proves, i si està indicat, hi ha tractament hiposensibilitzant. Amb un diagnòstic i tractament precoç, molts nens asmàtics seran asimptomàtics a l’edat adulta. Per contra, l’aparició precoç i la major freqüència i gravetat de les crisis estan relacionades amb la persistència d’asma a l’adult.

I mentrestant?

Podem prevenir evitant factors predisposants o desencadenants:
- Fumar durant l’embaràs.
- Exposició al tabac i la pol·lució.
- Bronquiolitis. No hi ha evidència de que facin predisposar a l’asma al·lèrgica si no hi ha predisposició genètica. Però sí que avança la sensibilització. També està comprovat que en els nens al·lèrgics, les bronquitis d’origen víric, són més intenses i de més durada que en els nens no atòpics. Aquesta “hiperactivitat bronquial†persisteix fins i tot després d’estar l’asma tractada i asimptomàtic el nen. Un nen de 4 mesos, que ha d’anar a la guarderia al novembre, que ha manifestat dermatitis atòpica els primers mesos i amb antecedents familiars d’asma, és de sentit comú que té probabilitats de patir bronquitis amb sibilacions des de molt aviat; seria raonable tractar d’endarrerir uns mesos la guarderia.
- Antibiòtics. Poden avançar la sensibilització i no són útils en la crisis d’asma. Els nens amb bronquitis repetides solen estar hipertractats amb antibiòtics.
- Estrès matern i a l’ambient familiar.

No hi ha evidència de que evitar la resta de factors disminueixi la possibilitat de patir asma en el futur. En els nens amb dermatitis atòpica, la llet parcialment hidrolitzada pot disminuir els brots d’èczema en els primers mesos, però no influeix en l’evolució posterior de l’al·lèrgia ni de l’asma. Només millora la dermatitis si hi ha una al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca. Per tant, no cal retirar determinats aliments ni de la mare ni del nen, ni evitar els possibles al·lèrgens. Inclús s’ha demostrat un cert efecte protector en cas de tenir la mascota a casa abans del néixer el nen. Sí que hi ha una millora si s’eviten durant el tractament, una vegada desencadenat l’asma i demostrada la sensibilització a l’al·lergen.

Frutas y verduras

Foto: Stefano Chiarelli (via Flickr)

Es parla molt del benefici que suposa afegir a la llet els prebiòtics i probiòtics. Sembla ser que milloren la dermatitis atòpica. Actualment s’està estudiant la influència de la dieta mediterrània en el desenvolupament de l’asma, rinitis al·lèrgica i dermatitis atòpica. No hi ha resultats concloents. Sí que es pensa que és degut a la presència d’aliments amb alt contingut en antioxidants i a la presència dels àcids grassos de cadena llarga i els omega 3 i 6 en alguns aliments de la dieta mediterrània (tomàquets, raïm, nous, pomes, algunes verdures).

Tractament preventiu:

En cas de posar-ho, cal que sigui el mínim possible per controlar els símptomes i no produir efectes secundaris.

Si el nen pateix menys de 4 – 5 episodis lleus a l’any, no cal posar tractament preventiu. Solament es tracten les crisis.

En nens menors de 4 anys, està molt discutida la utilitat dels corticoides inhalats versus la dels antileucotriens, per prevenir els atacs d’asma. Segons els estudis que es revisin, els resultats són diferents. És possible que juguin interessos econòmics per part de l’administració i per part dels laboratoris. El que està clar, és que cap d’ells modifiquen l’evolució de la malaltia. Només disminueixen les bronquitis repetides. Pot ser que les sibilacions repetides induïdes per virus siguin més agraïdes als antileucotrienis. La majoria de guies clíniques recomanen en primer lloc l’ús de corticoides inhalats.

L’evidència més positiva:

L’asma és una de les malalties més estudiades. El seu diagnòstic i tractament estan tan consensuats i són tan universals, que qualsevol pediatra està al dia de la majoria d’avenços en aquest tema. Ben segur que sabrà orientar el cas de cada nen i adoptar les mesures adients.

Tratamiento Asma

Foto: webmd.com

Encara que les bronquitis, les sibilacions, els tractaments amb càmeres d’inhalació, els corticoides orals o inhalats, les anades i tornades a urgències espantin, preocupin i angoixin els pares, és molt probable que la majoria dels nens millori després dels 3 anys. Per a la resta, hi ha tractament.

La dieta mediterrània, per la seva varietat, equilibri i riquesa en antioxidants, molta vida a l’aire lliure, lluny de la contaminació i sense tabac al seu voltant, són mitjans de prevenció a l’abast de tothom.

Bibliografia:

1. Alba Moreno F., Buñuel Alvarez C., Fos Escrivà E., Moreno Galdó A., Oms Arias M., Puig Congost M., Ridao Redondo M., Sanz Borrell L. Asma Infantil [En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2008. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 13 [URL disponible a: http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/asma_infantil.htm

2. Perdikidi Olivieri L. Metaanálisis de la evidencia a favor de la fórmula parcialmente hidrolizada, con un 100% de seroproteínas, para la prevención de enfermedades alérgicas. Evid Pediatr. 2011;7:20. Traducción autorizada de: Centre for Reviews and Dissemination (CRD). Meta-analysis of the evidence for a partially hydrolyzed 100% whey formula for the prevention of allergic diseases. Database of Abstracts of Review of Effects web site (DARE) [en línea] [fecha de actualización: 2011; fecha de consulta: 2011]. Disponible en: http://www.crd.york.ac.uk/CRDWeb/ShowRecord.asp?ID=12010001178.

3. Puebla Molina SF, Aparicio Sánchez JL. El retraso de la introducción de alimentos sólidos en la dieta del lactante no parece proteger de un posterior desarrollo de asma, rinitis alérgica y sensibilización a neumoalergenos y alimentos. Evid Pediatr. 2008;4:36

4. González de Dios J, Perdikidis Olivieri L. En recién nacidos con alto riesgo de atopia, la suplementación con prebióticos de la fórmula adaptada parece disminuir la aparición de dermatitis atópica. Evid Pediatr. 2007;3:11.

5. Castillo Laita JA, Torregrosa Bertet MJ y Grupo de Vías Respiratorias. Protocolo de Diagnóstico de Asma. El Pediatra de Atención Primaria y el diagnóstico de Asma. Protocolo del GVR (publicación P-GVR-1) [consultado dia/mes/año]. Disponible en:http://www.aepap.org/gvr/protocolos.htm

6. Gema 2009. Guía española para el manejo del asma. Disponible en http://www.gemasma.com

7. Global strategy for the diagnosis and Management of asthma in children 5 years and younger. Available at http://www.ginasthma.org

8. Martín Mateos MA, Enrubia M, Vallés A. Document de consenso sobre el diagnòstic i tractament de l’asma en el nen menor de 3 anys. Maig de 2008.
Disponible a: http://www.hsjdbcn.org/portal/ca/web/vincles

9. Nancy E. Lange, Sheryl L. Rifas-Shiman, Carlos A. Camargo Jr., Diane R. Gold, Matthew W. Gillman, and Augusto A. Litonjua, Maternal dietary pattern during pregnancy is not associated with recurrent wheeze in children. J Allergy Clin Immunol. 2010 August ; 126(2): 250–255.e4.

10. Chatzi L, Apostolaki G, Bibakis I, Skypala I, Bibaki-Liakou V, Tzanakis N, Kogevinas M, Cullinan P. Protective effect of fruits, vegetables and the Mediterranean diet on asthma and allergies among children in Crete. Thorax 2007;62:677–683

11. Chatzi l, Torrent M, Romieu I, García –Esteban R, Ferrer C, Vioque J, Kogevinas M, Sunyer J. Diet, wheeze, and atopy in school children in Menorca, Spain. Pediatr allergy Immunol 2007, Sep; 18(6): 480-5.

Guarderia i salut infantil

Publicat el 14 de desembre del 2011 a Articles

Guarderia

Foto: Scott & Elaine van der Chijs (via Flickr)

“És bona la guarderia pels nens?”. “A quina edat pot anar el meu nen a la guarderia?”. ” Hauria de portar el meu nen a la llar d’infants?”. “Perquè es refreda tant el meu nen? No tindrà manca de defenses”. “Si es refreda tant, surt a compte portar-lo a la guarderia?”. “És que no tenen cura d’ells. Surten al pati sense abrigar-se…”. “És clar, com que estan tots amb mocs… L’he de portar al cole, encara que estigui malalt, doncs he d’anar a treballar…”. “Se li quedarà crònic tot això?”

Totes aquestes preguntes i reflexions són un fet comú a la consulta de pediatria. La majoria no es poden respondre taxativament. Fa molts anys que s’investiga sobre aquest tema i encara és difícil de treure’n conclusions.

En primer lloc, hi ha una qüestió evident per a mi: tots els governs del diferents països, haurien de legislar la protecció de la maternitat perquè qualsevol dona pogués tenir cura del seu nadó fins als dos anys, tant si treballa com si no. A Espanya, amb els 4 mesos de baixa laboral per maternitat, més les vacances que s’afegeixen a aquest període, quan es pot, i les hores de lactància (qui les té), etc, el temps és tan minso, que obliga els pares a buscar-se la vida per trobar-li un lloc al nen. Els avis (qui en té), esdevenen uns segons pares malgrat ser massa grans o fins i tot estar treballant encara… I una altra cosa, qui troba un “cangur†de garantia? I si és una família monoparental? Per tant, considero la guarderia com una necessitat social, però no imprescindible per a tothom.

Una visió panoràmica: Imaginem que tenim un nen de 4-5 mesos a la llar d’infants. Veurem amb quines dificultats es trobarà. Tindrà moltes mancances? Quins beneficis pot proporcionar-li la guarderia? (més…)

Tos bronquial i traqueobronquitis

Publicat el 24 de gener del 2011 a Consultes

Consulta:

El meu fill de gairebé tres anys, des del mes de setembre del 2010, qualsevol constipat que agafa acaba desembocant en, unes vegades, traqueobronquitis i, d’altres, tos bronquial. Resultat, el pediatra li prescriu o Ventolin, o Terbasmin o Terbasmin més Zitromax… De vegades, a les nits pateix cops de tos (broncoespasmes) i, en ocasions, sento sibilàncies. El pediatra no m’ha derivat a cap pneumòleg, però el fet és que el nen no millora. Una dada més, amb dos mesos va agafar bronquiolitis. Pot ser que sigui degut a que el meu fill tingui algun tipus d’asma? Em recomanen anar a un especialista en pneumologia?

Resposta:

La major part de les bronquitis en edat preescolar són causades per infeccions víriques comuns, sense relació amb al·lèrgia o asma. A partir dels tres anys, la freqüència d’aquest tipus d’infeccions disminueix bastant i, fins i tot, arriben a desaparèixer. Tot i que de vegades, i sobretot si existeixen antecedents de dermatitis atòpica o al·lèrgies alimentaries, es té més risc de patir asma escolar.

Encara és aviat per diagnosticar el seu fill d’asma, i com li dic, la major part d’aquests quadres de bronquitis repetides acaben desapareixent amb l’edat.

Si aquests quadres són molt seguits o repetits, se sol recomanar la instauració de tractament amb corticoides inhalats o montelukast, ja que hi ha estudis en els que s’evidencia la utilitat d’aquests fàrmacs en les sibilàncies produïdes per les infeccions víriques, així com en la hiperactivitat bronquial produïdes per altres causes (el fred o els al·lèrgens en els pacients al·lèrgics).

Si persisteixen al llarg de l’any podria ser d’interès realitzar un estudi d’altres causes poc freqüents de bronquitis de repetició com són el reflux gastroesofàgic i la fibrosi quística.

El seu pediatra podrà fer tot això i la remetrà al pneumòleg si en algun moment pot menester del seu consell.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Combatre la mucositat

Publicat el 24 de gener del 2011 a Consultes

Consulta:

Tinc una nena d’un any que va començar la guarderia quan tenia  7 mesos , m’ha anat fent cuadres de bronquitis i otitis cada mes

Pel que antibiotic , ventolin i pulmicort s’han tingut que utilitzar sovint i despres esta baixa de defenses

Ha pasat ara el rotavirus i ha tingut el parasit de la giardia li hem fet analisi de lactosa i gluten i tot va be .

Pero hem decidit treure-la de la guarderia al menys fins la primavera que vingui el bon temps .

Aquests darrers dies ha tingut febres de 39 degut a les pases i si no era a era b .

Ultimament tenia molta tos al vespre i el pediatra m’ha  dit que aquest moc envolta el bronqui , que ara no es bronquitis pero si molta mucositat que sempre ha estat molt mucosa , em suggereix durant dos mesos donar-l’hi pulmicort i de cares a la primavera sino millora li fariem analisis de proves ambientals.

La meva pregunta es la seguent:

Es podria fer alguna cosa mes natural per poder desfer aquest mucositat sense tenir que fer dos mesos pulmicort ?

Es pot fer algo perque no crei tanta mucositat?

Precisament la treia de la guarderia perque fes net i em trovo que la trec pero que a casa haig  de seguir fent medicament. Dos mesos pulmicort i es cortisona,  per  desinflamar  i que es desfaci  el moc i que no tosi tant a la nit.

He comprat un humificador no se si pot ajudar  i el poso una estona a l’habitacio abans de que vagi a dormir , humitat 46 tenim. La temperatura en que dorm es d’uns 19 graus.

  • Pot ser que hagi agafat fred els pulmons i sigui com un costipat mal curat que sempre crea mucositat?
  • Es pot donar llimona, mel , ceba  per poder desfer el moc interior?
  • Com pots ferho per evitar crear tanta mucositat? el fet de veure llet pot ajudar-hi?

Resposta:

Como ja hem comentat en altres consultes, fins el 80% de les bronquitis en els nens menors de tres anys, inclosos els lactants, són desencadenades fonamentalment per infeccions víriques (constipats) i la clínica és transitòria.  Segons els estudis, l’especial sensibilitat dels bronquis de la seva filla anirà disminuint amb l’edat i a partir dels 3 anys es reduiran i, fins i tot, desapareixeran, les bronquitis. Al menys així passa en la majoria dels nens.

El que anomenem “constipats mal curatsâ€, no és tant que sigui així, sinó que quan s’acaba de passar una infecció, les barreres naturals davant altres microbis queden durant un temps debilitades, i es té més facilitat per patir una altre infecció en aquest període, que pot ser bastant llarg i, de vegades, venen encadenades diverses infeccions.

Pel que fa a l’ús del Pulmicort, és un fàrmac segur. És un fàrmac d’aplicació directa sobre les vies respiratòries amb la càmera espaiadora. Això sempre és més desitjable que la presa de medicaments per boca, ja que suposa major efectivitat i menys efectes secundaris. Ajudarà a baixar la sensibilitat de les vies respiratòries, i baixarà la secreció mucosa.

Com a ajudes més naturals, sempre és important que estigui ben hidratada, que prengui líquids i mantenir una alimentació equilibrada per a la seva edat. L’ús de l’humidificador és adient per assegurar sempre un ambient amb la humitat adequada durant les hores de son. Està bé entorn al 45-50%.

De totes maneres, inicialment es recomana descartar altres causes menys freqüents de sibilàncies recurrents en lactants com són la fibrosi quística i el reflux gastroesofàgic, que imagino que és l’estudi que li ha recomanat realitzar el seu pediatra si la seva filla manté la freqüència de les bronquitis.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Bronquitis recurrent

Publicat el 17 de novembre del 2010 a Consultes

Consulta:
El meu fill té ara 11 anys i ha estat el bebè típic de les bronquitis i l’atòpia. Acabat de néixer, va sortir de l’hospital ple de granets i el pediatra ja em va dir que desenvoluparia al·lèrgies. Efectivament, als 3 anys, o potser abans, tot va remetre però en complir els 10 ha tornat a necessitar salbutamol gairebé cada vegada que es constipa però no ha necessitat ni corticoides ni antibiòtic. És esportista i ahir va arribar bastant tapat i li vaig administrar salbutamol en dosi d’”atac” (10 pufs i 10 respiracions en cadascú) com em van indicar a l’hospital l’última vegada que vam anar. Tot i que dominem bastant els símptomes tant el meu fill com jo, sempre que puc m’apropo al seu pediatra o a l’hospital a que li facin una ullada. Li hem fet dues analítiques de sang per veure si hi ha indicis d’antígens però no sembla que surti res molt evident en quant a al·lèrgies. Una altra dada és que gairebé tot l’any, i sobre tot quan es lleva, esternuda i moqueja bastant. I finalment, la meva consulta és si em recomaneu fer proves d’al·lèrgia “seriosament” i si el fet que hagi tornat a aparèixer aquesta sensibilitat a aquesta edat és preocupant o relativament habitual. Moltes gràcies.

Resposta:
L’asma és la malaltia crònica més freqüent en la infantesa i adolescència, amb una prevalença estimada del 9% en els nens de 13-14 anys i del 10% en els de 6-7 anys. El seu fill va presentar un “asma del lactant i preescolar” (terme actualment objecte de controvèrsia), definida com 3 o més episodis de sibilants (xiulets) en menors de 24 mesos, independentment de la seva causa i que en aquestes edats és predominantment d’origen víric. El nen ha romàs clínicament asimptomàtic fins fa un any, en el que ha reiniciat els símptomes. Doncs bé, ha de saber que la història personal o familiar d’atòpia, com ha passat en aquest cas, és el principal factor de risc de persistència de l’asma.

El pilar del diagnòstic d’asma és, juntament amb la clínica, el mesurament de la funció pulmonar mitjançant l’espirometria forçada, que permet a més classificar la gravetat de l’asma, motiu pel que sí li aconsello aprofundir en l’estudi del nen. Aquest estudi també inclou proves per a identificar els al·lèrgens responsables, ja que en el nen gran, la principal causa d’asma són els al·lèrgens inhalats. Les tècniques fonamentals en el diagnòstic al·lergològic són el prick test o test cutani i la determinació d’Ig E antigènic específic en sèrum. M’imagino que aquesta darrera és la que li han realitzat al seu fill.

Els símptomes “esternuts i mucositat pel matí” ens fan pensar en una rinitis al·lèrgica. En el nostre mitjà, un 80-90% d’asmàtics tenen rinitis al·lèrgica. També els aconsello la realització de l’estudi al·lergològic per a identificar els al·lèrgens desencadenants de la rinitis. El tractament tant de l’asma com de la rinitis es basa en l’eliminació dels al·lèrgens específics, quan és possible, i en l’ús de medicaments que disminueixin els símptomes. En aquest cas podríem iniciar una budesonida inhalada pel control de l’asma i un corticoide nasal pel tractament de la rinitis.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

« Entrades antigues