Llista d'articles amb l'etiqueta ‘bronquiolitis’

Bronquiolitis

Publicat el 23 de novembre del 2012 a Consultes
Consulta:
Tinc un nebot de 6 mesos, la mare, per error el va nebulitzar només amb salbutamol sense solució. Voldria saber-ne les conseqüències.
Resposta:
Imaginem que té un aparell per nebulitzar a casa. Segur que el deu necessitar, ja que són incòmodes, els cal una higiene estricta, i es triga a preparar-los i posar-los en marxa. Pot haver-hi errors a l’hora d’administrar el medicament. En general, aquests aparells s’indiquen per nens que no poden utilitzar els inhaladors amb càmera i mascareta, per falta de col·laboració, plor intens, tos contínua. Fins i tot en el nostre medi, a urgències els administren els broncodil·latadors amb càmera i/o mascareta. Si el nen està molt necessitat, es fa servir el nebulitzador.
És probable que al nen no li hagi passat res, si li ha donat només el medicament, sense la solució. SI li ha posat la dosificació correcta, li haurà arribat de cop, donat que tan poca quantitat haurà trigat poc en nebulitzar. En realitat, en la nebulització, només arriba a les vies respiratòires una quantitat variable que no acostuma a passar d’una quarta part.  La resta, es queda a les parets de l’artil·lugi i l’altra part s’absorbeix a través de la mucosa bucal. Aquí potser hi hagi la possibilitat de produir efectes tòxics indesitjables. En el cas dels broncodil·latadors i els corticoides, aquests efectes són momentanis, no acumulatius, i per tant, transitoris, sense conseqüències a llarg termini. Si es tractava d’un broncodil·latador, podria haver tingut tremolors, nerviosisme, agitació, irritabilitat, i palpitacions i fins i tot convulsions, en cas de sobredosificació.

La meva filla de 8 mesos es va refredar

Publicat el 25 de abril del 2012 a Consultes

Consulta:

Hola,

El meu nadó té ja gairebé 9 mesos, a casa la meva germana i nebot estan amb tos..Ella tot just comença, té tos i sembla que s’ofega, majoritàriament a les nits, i quan li dono pit de vegades em retorna la llet.

El que em preocupa és que torni a tenir una recaiguda. A ella, d’un mes, li va venir bronquiolitis, i me li van receptar antibiòtic, però va recaure i em receptar medecina, caritromicina per ser exacta, i el que pateixo és que torni a tenir-ne altre cop perquè així comença; no té febre, ni el seu nas està molt congestionat, només tus i com que vol vomitar. Ajudin-me sisplau, abans no empitjori.

Resposta:

En primer lloc hem de dir-li que les malalties agudes, o els símptomes que pateixi la seva filla en un moment determinat, són causa per anar al metge, ja que la nostra funció no és ni ha de ser diagnosticar i tractar per internet. És possible que en un futur els metges puguem fer-ho, però amb altres mitjans, però ara com ara és impensable i seria molt arriscat per la nostra responsabilitat pero també per la seva filla.

Per altra banda, sí que podem donar-li una orientació sobre la bronquiolitis. Aquesta malaltia està causada per virus i no es tracta amb antibiòtics, que ni la curen ni eviten les seves recaigudes. Si a la nena li van donar antibiòtics pot ser perquè tingués una sobreinfecció bacteriana, però torno a repetir, no eviten posteriors bronquiolitis. Si vostè llegeix altres articles de la nostra secció, comprovarà això que li dic. El problema de la bronquiolitis és que sol deixar el nen ‘sensibilitzat’ o davant de qualsevol altra infecció vírica torna a reaccionar amb bronquitis.  De totes maneres no és el mateix una bronquiolitis o una bronquitis de nadó d’un mes, que en un de 9 mesos. No sé d’on és vostè, però les bronquiolitis són més freqüents en els mesos d’hivern, i és quan té més probabilitats que un encostipat es converteixi en una bronquitis.Com ja li vaig contestar a una altra mare, no hi ha forma d’evitar aquesta hiperactivitat; només vigilar cada encostipat i si apareix dificultat respiratòria, rebuig de l’aliment o empitjorament, anar altre cop al seu metge. Si les bronquitis abunden, existeixen tractaments de base que poden disminuir les recaigudes.

El fet que tregui una mica de llet és habitual en nadons encostipats.  Fins i tot a vegades, és la única forma que tenen d’eliminar els mocs, ja que ells no saben escupir o ‘botar’ la mucositat. Cosa diferent és que comenci  a vomitar sense relació amb la tos o que la tos provoqui vòmits de manera exagerada. La tos de predomini nocturn és habitual en els nens, però efectivament, pot ser una bronquitis, però també una tos irritativa sense més. Reiterem de nou la necessitat d’anar a un pediatra. Moltes gràcies per confiar en nosaltres.

Bronquiolitis en lactant

Publicat el 25 de abril del 2012 a Consultes

Consulta:

El meu fill, d’un mes i 23 dies: faig una visita al seu pediatra perquè el trobava amb molta mucositat; al dia següent en trobar-lo pitjor el pediatra me’l diagnostica amb bronquiolitis; en veure com li costava tant respirar, opto per no fer el tractament a casa i anem a l’Hosp. Sant Joan de Déu. El diagnòstic el mateix, decideixen ingrés, l’exploració afebril FC150LPM FR68RPM SATHB94% antígen de vrs en secrecions nasofaríngees negativa, tractament a domicili: salbutamol pulsos 100mgg 2 pulsos cada 6 hores, rentats nasals.

He seguit les indicacions de l’hospital i del pediatra; ara hi ha molts mocs al nas i abans no però ara sí – una setmana després de l’ingrés- li estic treient cada dues o tres hores amb solució i aspirador.

Es tornarà asmàtic o crònic amb la bronquitis?  Quan  es notarà millora; al pit hi ha xiulets i sibilacions (ceba a casa, nebulitzadors amb solució i humidificador, no sé què més inventar per ajudar-lo o potser és massa; el veig per moments una mica millor, que li costa menys respirar, però hi ha recaiguda; el seu futur serà amb inhaladors o asmàtic, bronquitis repetitives.

Resposta:

El que ens explica és un quadre típic de bronquiolitis del lactant. Sentim dir-li que, malgrat que ens aporta molts detalls sobre el procés que està patint el seu fill, mitjançant aquest procés de preguntes a través del web no podem aportar més al tractament, ja que aquest espai NO POT SUBSTITUIR LA CONSULTA MÈDICA. Les dades de l’entrevista detallada i l’exploració, juntament amb les proves complementàries, són insubstituïbles per poder estabilr un diagnòstic encertat i el tractament més oportú pel cas.    Sempre pot consultar el tema del nostre web ‘bronquiolitis’, on s’explica d’una forma general i senzilla aquesta malaltia.

D’altra banda, dir-li que és cert que el patir bronquitis de nadó el fa estar més predisposat a patir asma de gran, però només un de cada quatre nens en la seva mateixa situació la desenvoluparà.

També és freqüent que en els nens que han patit bronquiolitis es poden patir símptomes similars durant els processos d’encostipat. A l’apartat perspectives del tema al qual fem referència expliquem per què.

Esperem que els serveixi d’ajuda la nostra resposta i li agraïm la participació.

Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Hi ha diferents tipus d’asma?

Publicat el 17 de gener del 2012 a Articles

asma

Foto: mandylamb.com

Actualment, hi ha molts nens menors de 3 anys que són diagnosticats d’asma. Però, tenen tots la mateixa malaltia, la mateixa manera d’emmalaltir? La tindran per a tota la vida? L’asma és sempre una malaltia crònica?

La paraula asma ve del grec, i significa “esbufec, panteixâ€. Per extensió, s’aplica a uns símptomes respiratoris que són els roncors i les sibilacions (en llenguatge comú, els diem “pitosâ€). S’acompanyen de tos i dificultat respiratòria d’intensitat variable, segons la gravetat. Quan un nen menor de 3 anys, ha tingut tos i sibilacions en 3 o més ocasions, diem que té asma. Això vol dir que sigui quina sigui la causa que hagi produït aquests símptomes, direm que el nen té asma, i és per tant, un concepte clínic, un conjunt de símptomes, no una malaltia en ella mateixa. Habitualment, si ha aparegut en els primers mesos de vida, l’anomenem “asma del lactantâ€.

També s’ha d’aclarir que l’asma, no és un “refredat mal curatâ€; que un nen “no es fa asmàtic†perquè tingui moltes bronquitis de petit. La majoria de nens menors de 3 anys amb sibilacions, no seran asmàtics en el futur.

L’asma és una malaltia heterogènia que s’expressa de diferents maneres. A aquesta manera d’expressar-se, li diem fenotipus asmàtic. S’han proposat tres fenotips de nens amb sibilacions. Aquests tres tipus no són excloents entre sí i habitualment es poden solapar. L’anamnesi ( preguntes que fa el pediatra per indagar sobre els antecedents personals, familiars, símptomes que presenta el nen, etc) i l’exploració del nen, determinen una orientació clínica bastant segura abans de fer qualsevol estudi complementari:

1. Nens amb sibilacions precoces transitòries: són nens que presenten sibilacions molt aviat, inclús abans d’anar a guarderia i moltes vegades, sense tenir refredat. No tenen antecedents familiars d’asma o al·lèrgia, ni dermatitis atòpica (pell seca, picor i èczema). Són en la seva majoria, fills de mares fumadores durant l’embaràs. D’altres factors de risc associats són el sexe masculí, la prematuritat, la convivència amb germans grans i l’assistència a guarderia. Ja tenen una funció pulmonar alterada abans de presentar el primer episodi de sibilacions. No obstant això, les sibilacions desapareixen habitualment als 3 anys o abans i les proves funcionals a l’adolescència són normals. El pronòstic d’aquests nens a llarg termini no sembla tan bo, ja que tenen més tendència a fer-se fumadors i més risc de presentar malaltia pulmonar crònica pel tabaquisme, que els fills de mare no fumadora. Representen el 60% de nens xiuladors abans dels 3 anys. La situació i el pronòstic empitjoren si els pares continuen fumant.

2. Nens amb sibilacions persistents no atòpiques: representen el 20% dels nens menors de 3 anys amb sibilacions. Aquests nens presenten bronquitis amb sibilacions, habitualment desencadenades per infeccions víriques. La primera sol ser una bronquiolitis per virus respiratori sincitial o algun altre com rinovirus. Després, a cada refredat que presenten poden tenir una bronquitis. No és una regla constant, però és molt freqüent. Habitualment, presenten les sibilacions durant els primers 2-3 anys de vida, però alguns en segueixen tenint després d’aquesta edat. La majoria de nens “curen†a l’adolescència. Abans es deia que tenien “asma intrínsecaâ€.

asma alérgica

Foto: webmd.com

3. Nens amb sibilacions persistents atòpiques: aquests nens, presenten sibilacions per una alteració de la resposta immune en front de determinats al·lèrgens (sensibilització atòpica). Són els que tenen “asma al·lèrgica†i representen el 20% restant. Solen estar sensibilitzats precoçment a al·lèrgens alimentaris (proteïnes de llet de vaca, ou, fruits secs), i d’altres pneumo-al·lèrgens (al·lèrgens inhalats). Als 6-10 anys tenen una funció pulmonar disminuïda (a l’espirometria) i nivells alts de la immunoglobulina IgE. Pot ser un factor de risc per desenvolupar la malaltia més greu i persistent a l’adolescència i també a l’adult. El pronòstic és millor en els nens amb asma al·lèrgica que manifesten les sibilacions després dels 3 anys i durant l’etapa escolar.

Aquests tres tipus de manifestacions, es poden combinar, com deia abans: un nen pot tenir dermatitis atòpica i alhora mare fumadora, o patir bronquiolitis en els primers mesos de vida, i així amb diverses circumstàncies i combinacions possibles. Tot això dificulta la distinció del tipus d’asma que pateix el nen i, per tant l’adopció de mesures, tant des del punt de vista del diagnòstic com del tractament. Encara resulta més difícil per al pediatra avançar un pronòstic de la malaltia.

Tampoc es disposa encara de marcadors genètics, però sí que existeix un consens per determinar la probabilitat o risc de patir asma en un futur. Així la probabilitat més alta, està relacionada amb l’existència d’asma en un dels pares i amb que el nen pateixi dermatitis atòpica. També cal sospitar un asma al·lèrgica en el nen amb episodis repetits de sibilacions sense refredat, la mare del qual no és fumadora. En aquests casos, el pediatra pot demanar una analítica de sang per confirmar si hi ha augment d’IgE, eosinofília, o sensibilització a pneumo-al·lergens o al·lèrgens alimentaris. A l’Atenció Primària es disposa d’aquestes tècniques que ens serveixen als pediatres per orientar el diagnòstic, no per confirmar-lo. El que fem habitualment, és una derivació a l’especialista hospitalari per completar l’estudi diagnòstic. Cal tenir en compte, que la negativitat de les proves no descarta la presència d’asma al·lèrgica, sobre tot, si hi ha antecedents d’asma als pares i el nen te dermatitis atòpica. Caldrà fer un seguiment del nen, ja que és probable que en un futur (entre els 6 i 10 anys), es facin positives les proves, i si està indicat, hi ha tractament hiposensibilitzant. Amb un diagnòstic i tractament precoç, molts nens asmàtics seran asimptomàtics a l’edat adulta. Per contra, l’aparició precoç i la major freqüència i gravetat de les crisis estan relacionades amb la persistència d’asma a l’adult.

I mentrestant?

Podem prevenir evitant factors predisposants o desencadenants:
- Fumar durant l’embaràs.
- Exposició al tabac i la pol·lució.
- Bronquiolitis. No hi ha evidència de que facin predisposar a l’asma al·lèrgica si no hi ha predisposició genètica. Però sí que avança la sensibilització. També està comprovat que en els nens al·lèrgics, les bronquitis d’origen víric, són més intenses i de més durada que en els nens no atòpics. Aquesta “hiperactivitat bronquial†persisteix fins i tot després d’estar l’asma tractada i asimptomàtic el nen. Un nen de 4 mesos, que ha d’anar a la guarderia al novembre, que ha manifestat dermatitis atòpica els primers mesos i amb antecedents familiars d’asma, és de sentit comú que té probabilitats de patir bronquitis amb sibilacions des de molt aviat; seria raonable tractar d’endarrerir uns mesos la guarderia.
- Antibiòtics. Poden avançar la sensibilització i no són útils en la crisis d’asma. Els nens amb bronquitis repetides solen estar hipertractats amb antibiòtics.
- Estrès matern i a l’ambient familiar.

No hi ha evidència de que evitar la resta de factors disminueixi la possibilitat de patir asma en el futur. En els nens amb dermatitis atòpica, la llet parcialment hidrolitzada pot disminuir els brots d’èczema en els primers mesos, però no influeix en l’evolució posterior de l’al·lèrgia ni de l’asma. Només millora la dermatitis si hi ha una al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca. Per tant, no cal retirar determinats aliments ni de la mare ni del nen, ni evitar els possibles al·lèrgens. Inclús s’ha demostrat un cert efecte protector en cas de tenir la mascota a casa abans del néixer el nen. Sí que hi ha una millora si s’eviten durant el tractament, una vegada desencadenat l’asma i demostrada la sensibilització a l’al·lergen.

Frutas y verduras

Foto: Stefano Chiarelli (via Flickr)

Es parla molt del benefici que suposa afegir a la llet els prebiòtics i probiòtics. Sembla ser que milloren la dermatitis atòpica. Actualment s’està estudiant la influència de la dieta mediterrània en el desenvolupament de l’asma, rinitis al·lèrgica i dermatitis atòpica. No hi ha resultats concloents. Sí que es pensa que és degut a la presència d’aliments amb alt contingut en antioxidants i a la presència dels àcids grassos de cadena llarga i els omega 3 i 6 en alguns aliments de la dieta mediterrània (tomàquets, raïm, nous, pomes, algunes verdures).

Tractament preventiu:

En cas de posar-ho, cal que sigui el mínim possible per controlar els símptomes i no produir efectes secundaris.

Si el nen pateix menys de 4 – 5 episodis lleus a l’any, no cal posar tractament preventiu. Solament es tracten les crisis.

En nens menors de 4 anys, està molt discutida la utilitat dels corticoides inhalats versus la dels antileucotriens, per prevenir els atacs d’asma. Segons els estudis que es revisin, els resultats són diferents. És possible que juguin interessos econòmics per part de l’administració i per part dels laboratoris. El que està clar, és que cap d’ells modifiquen l’evolució de la malaltia. Només disminueixen les bronquitis repetides. Pot ser que les sibilacions repetides induïdes per virus siguin més agraïdes als antileucotrienis. La majoria de guies clíniques recomanen en primer lloc l’ús de corticoides inhalats.

L’evidència més positiva:

L’asma és una de les malalties més estudiades. El seu diagnòstic i tractament estan tan consensuats i són tan universals, que qualsevol pediatra està al dia de la majoria d’avenços en aquest tema. Ben segur que sabrà orientar el cas de cada nen i adoptar les mesures adients.

Tratamiento Asma

Foto: webmd.com

Encara que les bronquitis, les sibilacions, els tractaments amb càmeres d’inhalació, els corticoides orals o inhalats, les anades i tornades a urgències espantin, preocupin i angoixin els pares, és molt probable que la majoria dels nens millori després dels 3 anys. Per a la resta, hi ha tractament.

La dieta mediterrània, per la seva varietat, equilibri i riquesa en antioxidants, molta vida a l’aire lliure, lluny de la contaminació i sense tabac al seu voltant, són mitjans de prevenció a l’abast de tothom.

Bibliografia:

1. Alba Moreno F., Buñuel Alvarez C., Fos Escrivà E., Moreno Galdó A., Oms Arias M., Puig Congost M., Ridao Redondo M., Sanz Borrell L. Asma Infantil [En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2008. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 13 [URL disponible a: http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/asma_infantil.htm

2. Perdikidi Olivieri L. Metaanálisis de la evidencia a favor de la fórmula parcialmente hidrolizada, con un 100% de seroproteínas, para la prevención de enfermedades alérgicas. Evid Pediatr. 2011;7:20. Traducción autorizada de: Centre for Reviews and Dissemination (CRD). Meta-analysis of the evidence for a partially hydrolyzed 100% whey formula for the prevention of allergic diseases. Database of Abstracts of Review of Effects web site (DARE) [en línea] [fecha de actualización: 2011; fecha de consulta: 2011]. Disponible en: http://www.crd.york.ac.uk/CRDWeb/ShowRecord.asp?ID=12010001178.

3. Puebla Molina SF, Aparicio Sánchez JL. El retraso de la introducción de alimentos sólidos en la dieta del lactante no parece proteger de un posterior desarrollo de asma, rinitis alérgica y sensibilización a neumoalergenos y alimentos. Evid Pediatr. 2008;4:36

4. González de Dios J, Perdikidis Olivieri L. En recién nacidos con alto riesgo de atopia, la suplementación con prebióticos de la fórmula adaptada parece disminuir la aparición de dermatitis atópica. Evid Pediatr. 2007;3:11.

5. Castillo Laita JA, Torregrosa Bertet MJ y Grupo de Vías Respiratorias. Protocolo de Diagnóstico de Asma. El Pediatra de Atención Primaria y el diagnóstico de Asma. Protocolo del GVR (publicación P-GVR-1) [consultado dia/mes/año]. Disponible en:http://www.aepap.org/gvr/protocolos.htm

6. Gema 2009. Guía española para el manejo del asma. Disponible en http://www.gemasma.com

7. Global strategy for the diagnosis and Management of asthma in children 5 years and younger. Available at http://www.ginasthma.org

8. Martín Mateos MA, Enrubia M, Vallés A. Document de consenso sobre el diagnòstic i tractament de l’asma en el nen menor de 3 anys. Maig de 2008.
Disponible a: http://www.hsjdbcn.org/portal/ca/web/vincles

9. Nancy E. Lange, Sheryl L. Rifas-Shiman, Carlos A. Camargo Jr., Diane R. Gold, Matthew W. Gillman, and Augusto A. Litonjua, Maternal dietary pattern during pregnancy is not associated with recurrent wheeze in children. J Allergy Clin Immunol. 2010 August ; 126(2): 250–255.e4.

10. Chatzi L, Apostolaki G, Bibakis I, Skypala I, Bibaki-Liakou V, Tzanakis N, Kogevinas M, Cullinan P. Protective effect of fruits, vegetables and the Mediterranean diet on asthma and allergies among children in Crete. Thorax 2007;62:677–683

11. Chatzi l, Torrent M, Romieu I, García –Esteban R, Ferrer C, Vioque J, Kogevinas M, Sunyer J. Diet, wheeze, and atopy in school children in Menorca, Spain. Pediatr allergy Immunol 2007, Sep; 18(6): 480-5.

Bronquiolitis

Publicat el 28 de abril del 2010 a Temes

Què és

Què és

La bronquiolitis aguda és una malaltia de l’aparell respiratori que afecta els menors de 2 anys, sobretot els menors de 6 mesos [1]. Aquesta malaltia produeix una obstrucció, inflor i acumulació de moc en les vies aèries més petites dels pulmons, anomenats bronquíols, que dificulten la respiració [2];[3].

Tot i que aquesta malaltia pot aparèixer en qualsevol època de l’any, el període més freqüent és de novembre a abril (hivern).

Incidència en els nens

La bronquiolitis és una malaltia freqüent. Aquesta malaltia afecta als Estats Units el 25% dels nens menors de 12 mesos i el 13% dels nens amb edat compresa entre l’any i els dos anys. El 80% de les hospitalitzacions per bronquiolitis succeeixen durant el primer any de vida, i el 50% són motivades per ingressos de nens d’edats compreses entre un mes i els tres mesos.
A nivell internacional, la bronquiolitis és una causa important de malaltia respiratòria. La seva incidència en els països desenvolupats és similar a la dels Estats Units [3]. La bronquiolitis afecta amb més freqüència els nens que no pas les nenes.

Causes

Causes

La causa més freqüent de la bronquiolitis és un virus anomenat virus sincític respiratori (VSR), encara que existeixen altres virus que poden causar-la (adenovirus, influença i parainfluença). Aquests virus es transmeten d’una persona a una altra pel contacte directe amb les secrecions nasals o a través de gotetes que queden suspeses en l’aire quan una persona malalta tus o esternuda [2].

No obstant això, no tots els nens contagiats acaben amb bronquiolitis. Hi ha determinats factors que predisposen el nen a patir una bronquiolitis i són [2];[4]:

  • Exposició al fum del tabac.
  • Edat menor de sis mesos.
  • Viure en condicions d’amuntegament.
  • Falta de lactància materna.
  • Prematuritat (haver nascut abans de les 37 setmanes de gestació).
  • Predisposició genètica o familiar (nens amb antecedents familiars d’asma, dermatitis atròpica, etc.) encara que aquesta afirmació es troba, encara avui, en força discussió.

Símptomes

Símptomes

Durant els dies previs a la manifestació de la bronquiolitis, el nen sol tenir símptomes de refredat lleus amb tos i mocs i, posteriorment, entre dos i cinc dies després, apareix la bronquiolitis. Aquesta malaltia és conseqüència d’una inflamació de les parets dels bronquíols i, conseqüentment, l’obstrucció parcial dels mateixos que produeix dificultat respiratòria, i sorolls respiratoris en forma de xiulets característics d’aquesta malaltia: les sibilàncies [4].

Els símptomes d’aquesta malaltia són variables per cada nen. Típicament presenta dificultat per respirar (fatiga) i de vegades se senten sorolls respiratoris aguts o xiulets (sibilàncies) quan respira. La respiració es fa més ràpida, el nen pot menjar menys i és més irritable. A mesura que s’incrementa l’esforç per respirar, les fosses nasals del nen es dilaten amb cada respiració i els músculs situats a sobre de les costelles s’enfonsen (tiraje) en inhalar l’aire. Els símptomes abasten [1];[3].

  • Tos seca.
  • Sorolls respiratoris aguts (sibilàncies).
  • Dificultat respiratòria.
  • Febre, encara que acostuma a aparèixer en poques ocasions, si es presenta, aquesta és moderada sent entre els 38º i 39º C. En nens menors d’un mes pot aparèixer fins i tot hipotèrmia (temperatura corporal inferior a la normal).
  • Tiratge o retracció de músculs costals.
  • Aleteig nasal en bebès.
  • Respiració ràpida.
  • Algunes vegades, els nens, poden presentar una infecció de l’oïda associada a la bronquitis.

Aquesta simptomatologia, tanmateix, pot variar segons l’edat del nen afectat. Així, si el nen té més de dos anys, els bronquíols són prou grans com per no obstruir-se quan s’inflamen. Per això, en aquests nens no acostuma a aparèixer dificultat respiratòria. A més, la immunitat (defenses) a aquesta edat està més desenvolupada, i s’evita la progressió del virus a la resta dels pulmons. En nens més grans de dos anys, els símptomes són els mateixos que els d’un quadre de refredat [4].

La bronquiolitis és autolimitada, és a dir, cura per si sola i la seva durada és d’entre 7 i 30 dies, segons la gravetat [1]. Posteriorment pot quedar una tos residual que poc a poc anirà desapareixent, per això, fins que el nen estigui completament bé, solen passar no pas menys de 15 dies. La majoria dels nens no necessiten ingrés hospitalari i el tractament pot fer-se a casa.

Diagnòstic

Com es diagnostica

Mentre els símptomes siguin similars als d’un refredat és pràcticament impossible diagnosticar una bronquiolitis. De fet, en aquell moment encara no podem parlar de bronquiolitis. Posteriorment, sigui o no evidenciable la dificultat per respirar, el diagnòstic definitiu el fa el metge mitjançant una exploració del nen i una auscultació pulmonar. Els signes que apareixen en les bronquiolitis són [2];[4]:

  • Tos característica, de manera que un professional amb experiència pot sospitar aquesta malaltia únicament amb sentir-la.
  • Sorolls respiratoris que se senten quan s’ausculta el tòrax amb un estetoscopi.

Una vegada realitzada l’exploració física i, si el metge així ho necessita, pot ser necessària la realització de determinades proves diagnòstiques, com són:

  • Gasometria arterial, és una prova de sang per conèixer els nivells d’oxigen del nen.
  • Radiografia de tòrax.
  • Cultiu de les secrecions nasals per conèixer quin és el virus que està causant la bronquitis.

Tractament

Tractament

El més important és no exposar el nen al fum del tabac, especialment dins de la llar i mantenir-lo allunyat d’ambients carregats (fums de cuina, bars, etc.).

Acostuma a ésser útil col·locar-lo semi incorporat cara amunt (per facilitar la respiració) i mantenir les seves fosses nasals netes sense obstruccions. Si hi ha febre es tractarà amb les mesures i antitèrmics habituals.

Altres mesures que poden ajudar la recuperació ràpida del nen i que han de ser consultades amb el seu pediatre, són [1];[2];[4]:

  • Percudir la zona toràcica, donant copets a l’esquena i al pit per mobilitzar la mucositat.
  • Realitzar al nen rentats nasals freqüents i aspirar, si fos necessari, les secrecions amb una pera de goma.
  • Beure suficients líquids. La llet materna o la llet artificial són perfectes per a nens menors d’un any.
  • Respirar aire humit, ja que ajuda a afluixar el moc.
  • Descansar molt.

Ja que la causa principal és un virus, el tractament és simptomàtic i els antibiòtics no són útils. De vegades el nen amb bronquiolitis pot necessitar medicació amb broncodilatadors en aerosol (substàncies que dilaten el bronqui per permetre el pas de l’aire) o un altre tipus de substàncies [4]. (Si només posem bronquiolitis caldria canviar el núm. de nota a peu de pàgina) El Pediatra serà qui determini la conveniència d’aquest tipus de tractaments, ja que la majoria tenen poc efecte sobre la bronquiolitis i amb freqüència aquesta malaltia no necessita cap tractament.

Perspectives

Perspectives a llarg termini

Normalment, els símptomes milloren passada una setmana i la dificultat respiratòria en general millora al tercer dia [2].

És freqüent, en alguns nens amb certa predisposició, patir símptomes similars després de cada procés de refredat. Aquests quadres poden ser noves bronquiolitis, si bé l’habitual és que siguin “episodis de broncospasme”. En realitat el que succeeix és que els bronquis i bronquíols que van quedar malmesos en la primera bronquiolitis es fan “hiperreactius” o molt sensibles de forma que, en presència d’un nou refredat reaccionen contraient-se (broncospasme) i provocant de nou una obstrucció al pas de l’aire. Aquest fenomen d’hiperreactivitat bronquial (reacció exagerada del bronqui davant d’un estímul) acostuma a curar progressivament abans dels 2-4 anys. De vegades es manté més enllà dels 4-6 anys i llavors es podria parlar d’asma [4].

Saber +

Saber-ne més

Quan convé visitar el pediatre? Símptomes d’alarma en el cas de bronquiolitis diagnosticada:

Una vegada que el pediatre ha diagnosticat el nen de bronquiolitis, haurà d’acudir a la consulta de revisió que li hagi programat. L’evolució de la malaltia és lenta i convé tenir paciència. Consulti amb el metge immediatament o acudeixi al servei d’urgències si el nen amb bronquiolitis presenta [1];[2]:

  • Pèrdua de coneixement.
  • Disminució important de la freqüència cardíaca.
  • Color de la pell blava.
  • Ungles blavoses.
  • Impossibilitat per caminar o per menjar.
  • Presenta respiració superficial i ràpida.
  • Augment de la dificultat respiratòria.
  • Aleteig nasal o enfonsament dels músculs del tòrax en un esforç per respirar.

Més informació:

Bibliografía

[1] Asociación Española de Pediatría 2007. Available from: URL: http://www.aepap.org/familia/bronquiolitis.htm
[2] Medline Plus 2007Available from: URL: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000975.htm
[3] emedicine from webMD 2010. Available from: URL: http://emedicine.medscape.com/article/961963-overview
[4] Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria 2010. Available from: URL: http://www.aeped.es/infofamilia/temas/bronquiolitis.htm

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Com puc prevenir l’aparició de bronquiolitis?

Publicat el 28 de abril del 2010 a Preguntes Freqüents

La majoria dels casos de bronquiolitis no es poden prevenir amb facilitat perquè els virus causants d’aquesta malaltia són freqüents en el medi ambient que ens envolta. Tanmateix, podem ajudar a prevenir la disseminació dels virus respiratoris si ens rentem les mans amb cura, sobretot en el cas de les persones que cuiden el nen.

Bibliografia

[1] Medline Plus 2007. Available from: URL: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000975.htm

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Té alguna relació la bronquiolitis amb l’asma?

Publicat el 28 de abril del 2010 a Preguntes Freqüents

Els símptomes són molt semblants, però no s’han de confondre. El diagnòstic diferencial és feina del pediatre. La major part dels nens asmàtics han tingut bronquiolitis quan eren bebès, la qual cosa possiblement demostri una forma peculiar de respondre davant dels virus per part de nens que poden desenvolupar més tard asma. No obstant això, no tots els nens que presenten bronquiolitis seran asmàtic de grans, només 1 de cada 3 o 4 nens, aproximadament [1].

No disposem de cap prova que ens ajudi a saber quins nens que pateixen bronquiolitis acabaran essent asmàtics, encara que sembla ser una mica més freqüent l’asma en nens que tenen al·lèrgia a aliments, dermatitis atròpica o si hi ha antecedents d’asma a la família [2].

Bibliografía

[1] Asociación Española de Pediatría 2007. Available from: URL: http://www.aepap.org/familia/bronquiolitis.htm
[2] Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria 2010. Available from: URL: http://www.aeped.es/infofamilia/temas/bronquiolitis.htm

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Broncopneumònia

Publicat el 26 de abril del 2010 a Temes

Què és

Què és

Les cèl·lules del cos necessiten oxigen per viure. Quan respirem, l’aire inspirat viatja del nas o la boca fins als pulmons a través d’un sistema de canals d’aire anomenats bronquis. Els pulmons esquerre i dret són òrgans esponjosos protegits per la paret costal a cada costat de la cavitat toràcica. Quan hi ha una pneumònia o inflamació dels pulmons es produeix un fluid inflamatori que n’obstrueix una de les seccions bronquials (pneumònia lobar o broncopneumònia) o petites àrees en ambdós pulmons (pneumònia bronquial), que altera l’intercanvi d’oxigen entre els pulmons i la sang [1] i dificulta la respiració.

Així doncs, la pneumònia bronquial és una infecció dels pulmons que afecta nens, bebès i població adulta i que pot estar produïda per un gran nombre de gèrmens [2]. La broncopneumònia és una lesió secundària que apareix generalment com a complicació d’una altra malaltia.

Incidència en els nens

La pneumònia produeix entre 40000 i 60000 consultes mèdiques a l’any. S’estima que aproximadament un 10% dels bebès patiran bronquiolitis. La broncopneumònia suposa el 5% de les pneumònies bacterianes.

Causes

Causes

La pneumònia pot estar causada per múltiples gèrmens, i aquests gèrmens poden ser:

  • Bacteris:

Quan les defenses del cos són baixes per determinades circumstàncies (edat, malaltia, malnutrició…) els bacteris que normalment viuen a la nostra boca i al coll es multipliquen i envaeixen un dels cinc lòbuls que conformen els pulmons.

El lòbul infectat s’omple d’un fluid inflamatori (pus) que dificulta l’intercanvi normal dels pulmons amb la sang. Aquesta infecció pot passar al torrent sanguini i envair la resta del cos.

Els bacteris també poden entrar als pulmons a través de l’aire o poden procedir d’altres llocs del cos.

Entre els bacteris, el que produeix aquest tipus de pneumònia amb més freqüència és l’Streptococo Pneumoniae, entre d’altres de menys freqüents.

Una forma freqüent en la qual els bacteris infecten els pulmons és per l’aspiració de fluids. Això succeeix quan el contingut de l’estómac arriba als pulmons a causa d’un trastorn en els mecanismes que regulen la forma d’empassar o perquè hi ha reflux d’àcid gàstric o vòmits.

  • Virus:

Els virus són adquirits amb freqüència mitjançant la inhalació de gotetes de secrecions respiratòries suspeses a l’aire després que algú que pateix la malaltia esternudi o tussi.

Els virus són responsables del 50% dels casos de pneumònies que normalment es resolen de forma natural (autolimitades).

Alguns d’aquests virus inclouen l’influença i el virus sincític respiratori.

  • Fongs:

El fong que produeix pneumònia amb major freqüència és el Pneumocystis carinii, sobretot en pacients amb altres malalties que debiliten les defenses del cos.

  • Paràsits:

Com l’ascariasi, un cuc amb el cos rodó, és un dels més freqüents en els nens.

Tanmateix, en general aquest tipus de germen és molt poc freqüent com a causa d’una pneumònia.

  • D’altres:

Per exemple substàncies que poden arribar als pulmons, obstruir les vies aèries i promouen el creixement bacterià tot infectant el teixit pulmonar. Aquestes substàncies poden ser:

- Menjar: per defectes en els mecanismes d’empassat del nen o per vòmits aspirats (per exemple un pèsol).
- Pols, fongs…
- Líquids.
- Cossos estranys inhalats accidentalment (com empassar-se una moneda o una dent).

Hi ha, a més, una sèrie de circumstàncies que faciliten o potencien l’aparició d’una pneumònia. Aquests factors són [1]:

• Infeccions virals recents.
• Hospitalitzacions.
• Ús d’antibiòtics.
• Exposició al fum del tabac.
• Edats extremes de la vida (nens i gent gran).
• Debilitat del sistema immunitari o de les defenses naturals de l’organisme.
• Malalties ja existents de tipus respiratori, renal, cardíac…
• Viure en institucions tancades.

Símptomes

Símptomes

En general, els símptomes de la broncopneumònia són molt semblants als de la pneumònia comuna i depenen del germen que les produeixi:

  • Broncopneumònia bacteriana:
  1. Febre que supera els 38.3º C.
  2. Calfreds d’inici brusc.
  3. Tos seca o productiva acompanyada d’un esput de color groguenc. Aquesta expectoració pot ser espessa i tenir taques de color rosat, verdós o groguenc o contenir fils de sang.
  4. Dolor al pit de tipus punxant, especialment amb els moviments d’inspiració.
  5. Respiració ràpida i superficial.
  6. Respiració entretallada, sobretot durant la realització d’exercici moderat.
  7. Maldecaps, nàusees, vòmits, diarrea i debilitat.
  8. Dolor abdominal.
  9. Falta d’energia o cansament.
  • Broncopneumònia viral:

En general, els símptomes d’aquest tipus de broncopneumònia són molt més subtils, però similars als que produeix una broncopneumònia d’origen bacterià [2]:

  1. Al principi el nen comença amb símptomes similars als d’un refredat comú com la tos seca, una febre baixa, maldecaps, congestió nasal, mal de coll o dolors musculars.
  2. Erupció cutània similar a la que pot aparèixer en el xarampió.
  3. Tos normalment seca, encara que de vegades pot produir esputs.
  4. Mal de pit, especialment en respirar i en un únic costat.
  5. Calfreds.
  6. Respiració entretallada, sobretot quan es realitza exercici físic moderat.
  7. Nàusees, vòmits o diarrea.

Cal recordar que tant aquests símptomes, així com la seva gravetat, poden variar en funció de l’edat, la condició física i la salut general del nen. Per exemple, en els nens que pateixen asma, aquests símptomes poden ser més greus.[2]

Diagnòstic

Com es diagnostica

Per realitzar el diagnòstic de broncopneumònia en la majoria de les ocasions el metge es basarà en la història clínica del nen i un examen físic. Per tal de confeccionar la història clínica caldrà conèixer els símptomes que presenta el nen, les malalties o al·lèrgies que pugui patir, operacions a les quals s’hagi pogut sotmetre, tractaments mèdics que estigui realitzant així com els seus hàbits o viatges recents que hagi fet.

En examinar el nen, el metge pararà especial atenció als següents signes que puguin aparèixer[1]:

  1. Taques a la pell o coloració anormal (llavis blavosos).
  2. Augments en la freqüència cardíaca i respiratòria.
  3. Canvis a la pressió sanguínia.
  4. Existència de febre.
  5. Disminució de la capacitat d’expansió de la caixa toràcica o del pit.
  6. Sons respiratoris absents o anòmals deguts a la destrucció del teixit pulmonar, estrenyiment de les vies aèries o presència de líquid inflamatori als pulmons.
  7. Canvis en el nivell de consciència.

No obstant això, a vegades i sempre segons criteri mèdic, pot ser necessària la realització d’una sèrie de proves que ajudin a confirmar el diagnòstic de broncopneumònia o a descartar altres malalties. Aquestes proves són [1]:

  1. Anàlisi microscòpica de les mostres d’esput.
  2. Cultius d’esput per identificar el tipus de germen que està produint la infecció i la sensibilitat a determinats antibiòtics.
  3. Cultius de sang.
  4. Gasometria, prova de sang per determinar si arriba la suficient oxigenació a la sang.
  5. Cultius de secrecions faríngies.
  6. Radiografies pulmonars, realitzades amb freqüència i que poden mostrar la infecció d’un o més lòbuls pulmonars o bé l’existència d’una infecció difusa per ambdós territoris pulmonars.
  7. Altres proves radiològiques més especialitzades (TAC, ressonància magnètica). Rarament s’utilitzen llevat que existeixi sospita d’una col·lecció purulent o com a preparació a alguna intervenció.

Tractament

Tractament

La broncopneumònia és una malaltia important que necessita ser tractada el més aviat possible per un metge qualificat [2].

El tractament de la broncopneumònia depèn de la causa que l’estigui produint. En algunes ocasions és necessària l’hospitalització del nen, sobretot en els casos en els quals hi ha febre alta, respiració entretallada o disminució del nivell de consciència. Tanmateix, el més freqüent és que aquest tipus de malaltia pugui ser tractada des de casa i sempre amb un estret control mèdic que asseguri que el nen evoluciona i millora.

El repòs al llit, la reposició freqüent de líquids i els analgèsics en cas de dolor poden ser suficients per ajudar a millorar l’evolució de la broncopneumònia.

Si fos necessari iniciar tractament amb antibiòtics, el metge li indicarà el més adequat en funció del germen causant i de l’edat del nen, entre d’altres factors. És important recordar la no indicació dels tractaments antibiòtics en el cas de les broncopneumònies produïdes per virus, ja que no són efectius i es possible que apareguin resistències bacterianes als mateixos.

Una vegada iniciat el tractament mèdic pot ser necessària la realització de radiografies pulmonars posteriors per comprovar la resolució de la broncopneumònia, normalment a les 6 o 9 setmanes de l’inici del tractament antibiòtic.

Perspectives

Perspectives a llarg termini

Les perspectives a llarg termini en varien molt depenent de factors com l’edat del nen, l’existència de malalties prèvies, la causa de la broncopneumònia, etc.

Bibliografia:

[1] Bronchial Pneumonia. ecureme 2010. Disponible des de l’URL: http://www.ecureme.com/emyhealth/data/Bronchial_Pneumonia.asp
[2] Bronchial Pneumonia. astha-treatment 2010. Disponible des de l’URL: http://www.asthma-treatment-resources.com/bronchitis/bronchial-pneumonia.html

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!