Per a pares mares

Causes

Les infeccions són la causa més freqüent de febre. Gairebé qualsevol infecció pot causar febre. Aquestes infeccions acostumen a ser ^[3] infeccions respiratòries víriques o bacterianes (grip o refredats, mal de coll, infeccions de l’oïda, sinusitis…) o gastroenteritis virals o bacterianes, entre d’altres. En altres ocasions, la causa de la febre no és una malaltia.

D’aquesta manera, en els nounats, l’excés d’abric pot elevar la temperatura sense que això signifiqui infecció o fins i tot, l’inici de la dentició que pot causar un lleuger augment de la temperatura d’un nen, encara que no acostuma a superar els 37.7° C.

A més, els nens poden tenir febrícula durant un o dos dies després de l’administració d’algunes vacunes. Fins i tot alguns medicaments com alguns d’antibiòtics o antihistamínics també poden produir febre. No obstant això, poden haver altres malalties més rares que es manifestin mitjançant l’aparició de febre.

Símptomes

Hi ha alguns signes que ens poden ajudar a detectar la febre a més de la sensació de temperatura elevada quan toquem el nen, com són:

• L’envermelliment de les galtes.
• Certa brillantor als ulls.
• Inactivitat inusual.
• Sensació de fred i calfreds.
• Augment de la freqüència cardíaca en repòs.
• Augment de la freqüència de la respiració.
• Fins i tot un descens exagerat dels testicles dins de l’escrot, en els nens ^[1].

Però no sempre que se sospiti que un nen tingui febre, realment la tindrà. Quan hi hagi dubtes sobre si el nen té febre i calgui assegurar-se de la seva temperatura real, el primer que s’ha de fer és comprovar-ho amb un termòmetre (Vegeu els tipus de termòmetres i tècnica de presa de temperatura).

Llavors, quan ha de consultar el seu pediatre?

És important assenyalar que les recomanacions que es mostren a continuació són una generalització i per tant no poden substituir la valoració individual de cada cas. No obstant això, davant d’un nen amb febre s’aconsella la consulta al seu pediatre si ^[1];[2]:

• El nen té menys de 3 mesos o presenta una temperatura superior a 40ºC.
• Porta 3 dies o més amb febre. Encara que no és per si mateix un signe d’alarma, haurà de consultar obligatòriament, encara que sense presses, llevat que el seu pediatre li hagi donat altres instruccions.
• Pateix alguna malaltia crònica greu.
• Presenta símptomes d’alarma dels que es descriuen a continuació.

Símptomes d’alarma:

- Rigidesa de la nuca franca: només es pot explorar en el nen de més d’1 o 2 anys i que col·labora. Diem que hi ha rigidesa de clatell si el nen és incapaç de subjectar un full de paper amb el mentó (tancant la boca) sobre el pit. No obstant això, la febre elevada pot produir rigidesa de clatell essent necessari baixar-la per comprovar si persisteix.

- Convulsions.

Petequias

- El nen té mal aspecte general o dificultat per respirar.

- Apareixen petèquies. Són taques puntiformes a la pell de color vermell que no desapareixen en pressionar-les. Encara que les causes més freqüents de l’aparició de petèquies són banals i de poca importància (vòmits i tos repetida, infeccions víriques), cal consultar sense demora si són varies (envoltar-les amb un bolígraf per tal de cerciorar-se si són d’aparició progressiva) i, sobretot, si a més hi ha decaïment i progressen ràpidament.

- Decaïment important. Val a dir que la febre, per molt escassa que sigui, pot produir decaïment en el nen, per la qual cosa només s’haurà d’alertar si el decaïment és important i persisteix, tot i aconseguir baixar la temperatura per sota dels 37,5º C.

Com es diagnostica

Actualment, hi ha diferents tipus de termòmetres disponibles a les farmàcies:

El primer en fer-se servir fou el termòmetre de vidre i que conté mercuri per mesurar la temperatura corporal. Abans de col·locar aquest instrument és necessari agafar l’extrem oposat al bulb metàl·lic i sacsejar el termòmetre cap a baix fins a llegir 35° C o menys. Per llegir-lo, es pren l’extrem oposat al bulb metàl·lic, de manera que els números quedin davant seu. Llavors, es gira el termòmetre entre els dits cap a enrere i cap a davant fins que es vegi un reflex vermell o platejat a la columna. El grau marcat a les línies sobre el termòmetre amb l’extrem de la columna de mercuri indica la temperatura corporal. Malgrat el seu ús estès i que és una forma fiable per mesurar la febre, la normativa europea ha prohibit la venda d’aquests termòmetres donat el perill que pot comportar el vidre en trencar-se i la toxicitat del mercuri alliberat. Hi ha una variant que conté gadolini no tòxic però és difícil de trobar a les farmàcies.

D’aparició més recent són els termòmetres electrònics. S’utilitzen i es recomanen cada vegada amb més freqüència. N’hi ha de dos tipus: de contacte o per llum infraroja. La temperatura apareix en un lector digital que avisa mitjançant un so quan l’ha detectat i és fàcil de llegir. Només cal seguir les instruccions que vénen amb el termòmetre. Els termòmetres de sonda electrònics es poden col·locar a la boca, al recte o sota l’axil·la. Els termòmetres electrònics que es col·loquen a l’oïda són ràpids ja que els resultats es donen en pocs segons, però aquests poden variar en comparació amb els presos amb mercuri i per tant convé provar-los diverses vegades amb el nen o l’adult sa. A més hi poden haver diferències importants entre models.

Menys usats són els termòmetres de tira plàstica que canvien de color per indicar la temperatura i són un instrument menys precís. Es col·loca la cinta o tira plàstica al front i es llegeix després d’un minut, mentre roman posada allà. D’aquests termòmetres també n’hi ha per prendre la temperatura a la boca.

Encara que el termòmetre més aconsellat és el digital ^[1], el més important no és fer servir un tipus o un altre de termòmetre, sinó saber com fer-lo servir bé.

És important saber que abans d’emprar un termòmetre sempre és necessari netejar-lo. Per fer-ho es pot fer servir aigua sabonosa i fresca o alcohol antisèptic.

La temperatura es pot mesurar a diferents parts del cos. Segons la zona escollida, variarà el temps necessari d’espera per poder llegir el termòmetre. Les zones del cos adequades per prendre la temperatura per contacte són:

• Sota el braç (temperatura axil·lar): el bulb metàl·lic del termòmetre es col·loca a l’axil·la amb el braç pressionat contra el cos durant cinc minuts abans de llegir-lo. En el nostre medi (Espanya i Països llatins), és la part del cos que més fem servir per prendre la temperatura ^[1].
• A la boca (temperatura oral): el bulb de metall del termòmetre es col·loca sota la llengua i es manté tancada la boca del nen. És necessari que respiri a través del nas i utilitzi els llavis per mantenir el termòmetre ben posat al seu lloc. El termòmetre es pot retirar de la boca als tres minuts o fins que s’escolti el senyal electrònic del dispositiu.
• Entre les natges (temperatura rectal): aquest mètode és recomanable per a bebès i nens petits que no són capaços de sostenir el termòmetre a la boca amb seguretat. Aquesta zona del cos requereix la lubricació del bulb del termòmetre amb vaselina i col·locar el nen de cap per avall en una superfície plana o sobre les cames. Després de separar els glutis, s’insereix l’extrem del bulb del termòmetre al canal anal, a una mica més d’1 o 2 cm, anant amb compte de no introduir-lo massa. És important que el nen no es mogui, per evitar empènyer accidentalment el termòmetre més endins. El termòmetre es retira després de tres minuts o quan s’escolti el senyal electrònic del dispositiu. És important saber que la temperatura rectal acostuma a estar 0,5º C per sobre de l’axil·lar ^[1].

Sempre que canviem de model de termòmetre és important que el provem diverses vegades amb el nen o l’adult sa per tenir una referència de temperatura. Poden haver diferències importants entre models.

Tractament

El primer és permetre que el cos perdi la calor que sobra tot desabrigant el nen i deixant-lo vestit només amb una samarreta. No s’ha d’abrigar ningú que tingui calfreds.

Una altra opció és el bany amb aigua tèbia (uns dos graus per sota de la temperatura que tingui el nen ^[4] sense deixar que es refredi perquè, a més d’ésser desagradable per al nen, podria produir-li tremolors i li faria recuperar la calor perduda un altre cop. Aquesta mesura és especialment eficaç després de subministrar el medicament; ja que, altrament, quan passa l’efecte del fàrmac, la temperatura podria tornar a pujar de seguida. El millor és que el nen romangui tranquil uns 15-20 minuts “en remull” i, com és lògic, vigilat per una persona gran.

No són recomanables les tradicionals compreses ni friccions amb alcohol pel descens brusc de la temperatura que produeixen.

S’haurà de parar atenció a qualsevol canvi en l’evolució del nen en els casos en els quals la febre porti poques hores d’evolució (les primeres 12-24 hores). Durant aquest temps cal assegurar-se que no apareix cap dels símptomes d’alarma anteriorment esmentats. La necessitat de romandre tranquil davant d’aquesta situació i no pretendre que es faci un diagnòstic precoç i exacte de l’origen de la mateixa és primordial, ja que no sempre és possible. Cal tenir en compte que la immensa majoria de les vegades, la infecció que causa la febre no té cap transcendència ^[1].

Si la temperatura és elevada o el nen està incòmode, es pot administrar algun medicament per tal de baixar-la (antitèrmics) després d’haver consultat prèviament amb el pediatre la dosi correcta en funció del pes del nen. Els més emprats són el paracetamol i l’ibuprofèn. Inicialment, el millor és fer servir un únic antitèrmic que tingui escassos efectes secundaris com ara el paracetamol i relegar l’ús de l’ibuprofèn a casos més persistents. S’acostumen a fer servir preferiblement en gotes o en xarop si el nen és petit i seguint les normes que s’aconsellen en el prospecte.

Els medicaments antitèrmics només baixen la temperatura corporal quan aquesta és elevada i com a mitja no la disminueixen al voltant d’un grau al cap d’una hora de la seva administració.

No convé emprar rutinàriament dos d’antitèrmics de forma simultània o alternativa.

Si el nen està content, juga i no sembla afectat, seran innecessaris els medicaments antitèrmics encara que tingui febre, ja que tractant-la no aconseguirem curar res, només que el nen senti menys molèsties. És important recordar que l’objectiu és baixar la febre, no eliminar-la ^[3].

Recentment s’ha desaconsellat l’ús de l’àcid acetilsalicílic per al tractament de la febre en nens petits, per la seva associació amb una complicació poc freqüent però greu, que succeeix en poques ocasions especialment en malalties com la varicel·la i la grip ^[2].

Així mateix, davant d’un nen amb febre és molt recomanable que begui líquids amb freqüència, per recuperar les pèrdues hídriques per l’excés de temperatura i prevenir així la deshidratació. Als nens més petits no s’aconsella administrar massa fruita ni sucs de poma i s’han d’evitar les begudes per a esportistes.

Perspectives a llarg termini

Mantenir la calma davant de la febre

a) La major part de les infeccions febrils tenen un origen víric que acostuma a ser poc transcendent.

b) La febre és considerada un mecanisme de defensa que pot arribar a ser beneficiós.

c) Per desgràcia, les infeccions que causen febre poden no donar símptomes al principi i l’exploració física inicial realitzada per un metge pot ser rigorosament normal (febre sense focus). A més, és freqüent que una infecció febril romangui sense donar símptomes (febre sense focus) durant tota la seva evolució i després desaparegui sense haver deixat rastre del seu origen.

d) No hi acostuma a haver, llevat de temperatures elevades en nens petits, relació exacta entre el grau de la febre i la gravetat de la infecció. És a dir, un simple refredat pot donar febre elevada, mentre que una meningitis pot manifestar-se amb temperatures inferiors a 39º C.

Saber-ne més

• Quan hem de fer servir antibiòtics en cas de febre?
• Article: Febre d’immunització o postvacunal.

Idees errònies sobre la febre ^[5]:

• La febre alta produeix meningitis o malmet el cervell. No és cert. Aquesta creença tan estesa probablement té el seu origen en el fet que és freqüent que les meningitis (inflamació dels embolcalls del cervell) produeixin molta febre. Allò que la febre alta sí pot causar en alguns nens són les anomenades convulsions febrils, que si són simples no són perilloses.
• Les infeccions que produeixen febre cal tractar-les amb antibiòtics. No és cert. La majoria de les infeccions que produeixen febre són causades per virus, per als quals els tractaments antibiòtics no són eficaços.
• La resposta a antitèrmics és un bon indicador de l’origen víric o bacterià. No és cert. L’única forma de conèixer l’origen víric o bacterià d’un nen amb febre és mitjançant anàlisis i cultius sanguinis.

Bibliografia

[1] G. El Portal Médico para Padres de la Asociación Española de Pediatría. Asociación Española de Pediatría 2008. Available URL: http://www.aeped.es/infofamilia
[2] Web de la Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria. Fiebre. 1-10-2001.
[3] Medline plus. Fiebre. Medline plus 2010. http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003090.htm
[4] Web de la Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria. Antitérmicos. Mayo 2003. Asociación Española de Pediatría 2003 May 1.
[5] Ruiz Domínguez A, Montero Reguera R, Hernández González N. Manual de diagnóstico y terpéutica en pediatria. 2003.
[6] Picazo JJ, Delgado A. Las vacunas de los niños: Guía para padres. 2010.
[7] Kohl KS, Marcy SM, Blum M, Connell JM, Dagan R, Hansen J, et al. Fever after immunization: current concepts and improved future scientific understanding. Clin Infect Dis 2004 Aug 1;39(3):389-94.