Llista d'articles amb l'etiqueta ‘aparell respiratori’

Tabaquisme i asma

Publicat el 28 de maig del 2012 a Articles

Quan em vaig plantejar escriure aquest article, el primer que vaig fer va ser decidir que em confessaria davant dels lectors: sóc ex-fumadora, vaig fumar durant l’embaràs (sempre diem que menys, pot ser, perquè fumes d’amagat les cigarretes que no confesses) i vaig seguir fumant després de néixer el meu fill. Als dos mesos, ja va començar a xiular, tenia una bronquitis rere l’altra. Es van agreujar als 4 mesos quan ho vaig haver de portar a la guarderia. Això sí, era un “sibilant feliç”, però només es mantenia lliure de símptomes a l’estiu. No cal dir que jo seguia fumant, i moltes vegades davant d’ell. Casa meva era molt petita, no tenia galeria ni terrassa i la cuina era minúscula. (La veritat és que tampoc “es portava” això de fumar a la terrassa). Va deixar de tenir bronquitis als dos anys i va estar, des de llavors, sa i fort. No va desenvolupar asma posteriorment, perquè és probable que no tingués la predisposició, però amb el temps tindrà més tendència a fer-se fumador, li costarà més la deshabituació i tindrà més tendència a patir malaltia pulmonar obstructiva crònica. No obstant això, vaig deixar de fumar perquè perdia visió i no em podia treure el carnet de conduir. Els sona d’alguna cosa la història? Desitjo que els lectors fumadors (homes i dones) comprenguin que es pot fer, que deixar de fumar és possible encara que costi moltíssim. Però si tenen fills, aquests han de ser el motiu que els estimuli per deixar-ho.

En aquest article, parlarem només de tabac i asma, però en molts altres trobaran més motius per deixar l’hàbit tabàquic que els perjudica a vostès i a tots els que els envolten. Crec que les campanyes antitabac han de ser agressives, valents. La llei antitabac a Espanya ha estat fonamental en aquest sentit.

Adolescentes fumadoras

Adolescents fumadores. Foto: nerissa's ring (via Flickr)

I després d’aquest preàmbul necessari, passem a parlar de tabaquisme i asma en concret. Començarem pel tabaquisme actiu de l’adolescent. Cada vegada fumen abans els nens, no ens posarem aquí amb estadístiques. L’adolescent asmàtic fumador té un asma més sever, més crisis, més estades a urgències i major necessitat de medicació de rescat. En comparació amb els no fumadors, té pitjor qualitat de vida. Si ha estat prèviament exposat al fum del tabac a casa o durant el període de gestació, la seva funció pulmonar prèvia ja estarà alterada, de manera que els símptomes d’asma s’agreugen i la resposta al tractament és pitjor. La seva addicció serà molt forta i immediata. També té tendència a abusar dels aerosols de rescat.

A les consultes de pediatria donem sempre consells antitabac. Si hi ha el risc de convertir-se en fumador per a tot adolescent, l’adolescent asmàtic requeriria, si és possible, una major vigilància. Penso que, d’alguna manera, els hauríem de “conscienciar”, com si fossin diabètics o celíacs: assumir que hi ha coses que el seu cos no pot tolerar. La motivació que pot tenir un adolescent és d’índole tan diferent de la que té l’adult que resulta difícil donar un consell eficaç. De vegades, motiva més parlar del mal alè en donar un petó, per exemple, que quelcom més transcendental. De tota manera, el millor consell antitabac i la millor prevenció, és que no es fumi en l’entorn familiar.

L’exposició al fum del tabac (d’ara endavant, EFT) durant la gestació i la seva relació amb l’aparició d’asma ha originat nombrosos estudis de recerca des dels anys 80. Era difícil separar els seus efectes durant l’embaràs i en l’etapa post natal i primera infància. Està clara la relació de l’EFT durant la gestació amb la disminució del desenvolupament pulmonar, l’aparició de sibilants, major tendència a bronquiolitis i augment de les infeccions de vies respiratòries altes, otitis mitjana amb vessament i pneumònies durant el primer any de vida, a més de la influència sobre el pes en néixer. En la dècada dels 2000, en estudis continuats durant anys de milers de nadons, es va demostrar, finalment, l’associació amb un major nombre de diagnòstics d’asma després dels 7 anys, de manera independent de l’exposició post natal. És important dir que si la mare deixa de fumar durant l’embaràs, no es produeixen aquests efectes nocius. La magnitud dels mateixos està relacionada amb la quantitat de cigarrets que fuma la mare al dia: com més fuma, pitjors són els efectes. No obstant això, la disminució de quantitat no disminueix els efectes ni els anul·la. És a dir, mares futures: no fumin o deixin de fumar abans.

Exposición al humo del tabaco (EHT) durante la gestación

Exposició al fum del tabac (EFT) durant la gestació

Hi ha un altre efecte que s’ha descobert en l’actualitat i del que queda molt per investigar: l’afectació en els gens. Cal tenir en compte que al tabac apareixen innombrables tòxics, molts d’ells ja investigats en catàstrofes ambientals. Se sap que aquests tòxics indueixen modificacions genètiques en el fetus i que aquest les transmetrà a la següent generació o generacions. Ja hi ha treballs específics sobre l’efecte del tabac en els gens del fetus i sobre la transmissió d’aquestes modificacions a la següent generació.

L’efecte de l’EFT després del naixement depèn de l’edat del nen. En la primera infància s’associa a un major nombre d’infeccions de vies respiratòries altes i baixes i l’asma del lactant. La influència és més gran si qui fuma és la mare. En etapes posteriors, queda clar que produeix disminució de funció pulmonar amb alteració en l’espirometria. Ha estat discutit si l’EFT produïa asma, ja que existeix un component genètic de predisposició a l’asma. S’ha comprovat que, a igualtat de risc de patir asma (Ãndex predictiu d’asma), els nens amb EFT, tenen major risc de patir asma que els fills de pares no fumadors. A la seva vegada, la sensibilització a al·lergògens és més precoç, així com les manifestacions d’atòpia. El mecanisme pel qual es produeix l’asma en aquests nens no es coneix bé. La prevalença (nombre de casos existents en un moment donat) de l’asma en nens fumadors passius és major que en fills de pares no fumadors. Els nens amb asma i EFT pateixen més crisis, aquestes són més severes i acudeixen amb més freqüència a urgències; tenen més episodis de sibilàncies nocturnes i tos espasmòdica. Augmenta l’ús i abús dels inhaladors de rescat. Si disminueix la EFT, els símptomes es fan menys severs.

A part de l’asma, s’ha vist que els nens (i una mica més les nenes) fumadors passius, tenen dues vegades més risc de desenvolupar malaltia pulmonar obstructiva crònica que els no exposats al fum del tabac i més risc també que els adults fumadors passius.

Però els pares fumadors es preocupen avui dia de no fumar davant del nen. “Jo només fumo a la terrassa”, “a casa no fumo”, “només fumo a la cuina amb la campana encesa” … I aquí tenim el fum de “3 ª mà”. Des dels anys 90 s’investiga aquest aspecte. Es van començar a estudiar els nivells de cotinina en orina i els de nicotina als cabells. Es va veure que la quantitat d’ambdues disminuïa si es fumava tractant de protegir el nen de la EFT, de manera que els fills els pares dels quals fumaven en la seva presència tenien major contingut (3 a 8 vegades més gran) que els que fumaven a la terrassa o fora de casa, però en aquests el contingut era de 5 a 7 vegades més alt que en els fills de pares no fumadors. Tractar de protegir del fum no és suficient. És a dir, no fumeu si teniu fills. La meva experiència personal en l’actualitat, el que he percebut a la consulta, és que els nens amb asma es controlen molt pitjor si els pares són fumadors, confessin o no fumar davant d’ells.

Exposició al fum del tabac (EFT) després del naixement

Exposició al fum del tabac (EFT) després del naixement

La posada en pràctica actual de totes les mesures antitabac està modificant part de la vida quotidiana dels fumadors actius i passius. Estem començant a gaudir del menjar sense fum als restaurants, fins i tot els fumadors s’han adonat d’això. A les reunions d’amics, ja no pregunten si poden fumar, simplement desapareixen “per fer una caladeta”. Ja hi ha estudis on s’observa, efectivament, una modificació de l’estil de vida a la llar a causa de les prohibicions de fumar en llocs públics. No es tracta de prohibir fumar a casa, sinó que els fumadors deixin de sentir-se perseguits i comencin a experimentar els avantatges de no fumar.

Bibliografia consultada:

1. Sam Pattenden, Temenuga Antova, Manfred Neuberger, Bojidar Nikiforov, Manuela De Sario, Leticia Grize et alts. Tobacco Control 2006;15:294–301

2. American Academian of Pediatrie. Committee on Environmental Health, 1996 to 1997. Environmental Tobacco Smoke: A Hazard to Children. Pediatrics 1997; 99 (4): 639-642

3. Joseph R. DiFranza, C. Andrew Aligne and Michael Weitzman. Prenatal and Postnatal Environmental Tobacco Smoke Exposure and Children’s Health. Pediatrics 2004;113;1007-1015

4. R.G. Suárez López de Vergara. Hablemos de… Tabaquismo en el niño. An Pediatr Contin. 2012;10(2):115-9

5. M.T. Asensi Monzó y M.I. Moneo Hernández. Hablemos de… Educación en el niño con asma An Pediatr Contin. 2012;10(1):59-63

6. M. Ian Gilmour, Maritta S. Jaakkola, Stephanie J. London, Andre E. Nel, and Christine A. Rogers. How Exposure to Environmental Tobacco Smoke, Outdoor Air Pollutants, and Increased Pollen Burdens Influences the Incidence of Asthma. Environ Health Perspect 114:627–633 (2006)

7. M. Kabesch, S. Michel, and J. Tost. Epigenetic mechanisms and the relationship to childhood asthma. Eur Respir J 2010; 36: 950–961

8. Fernando D. Martinez. New insights into the natural history of asthma: Primary prevention on the horizon. J Allergy clin immunol 2011;128 (5):939-45

9. Suzy A. A. Comhair et alts. Detrimental Effects of Environmental Tobacco Smoke in Relation to Asthma Severity. Artículo de acceso libre disponible en PLoS ONE | www.plosone.org

10. G E Matt, P J E Quintana, M F Hovell, J T Bernert, S Song, N Novianti et alts. Households contaminated by environmental tobacco smoke: sources of infant exposures. Tobacco Control 2004;13:29–37

11. Articles publicats al Blog Inspira.  Fundació Roger Torné:

- “L’exposició a productes químics dins l’úter té efectes en la salut de per vidaâ€. Entrevista a Brenda Eskenazi. Publicat per l’Anna Boluda el 4 d’octubre de 2011.

- Philippe Grandjean: “Alguns contaminants poden promoure el desenvolupament de l’asmaâ€. Gloria Valdivia. Coordinadora del Proyecte Inspira. Publicat en juny de 2011.

- Tabaquisme de tercera mà: el risc no s’acaba quan s’apaga la cigarreta. Anna Boluda. Periodista. Publicat al gener de 2011.

12. Articles publicats  a  www.parapadresymadres.com. Fundació Roger Torné:

- Tabaquisme actiu . Mª Carmen Pérez Alonso. Metge de família. Publicat al abril de 2010.

- Tabaquisme passiu . Mª Carmen Pérez Alonso. Publicat al abril de 2010.

Us d’inhaladors de dosi mesurada (MDI) en l’asma

Publicat el 10 de febrer del 2012 a Articles

Els pediatres ens trobem sovint a la consulta diària amb problemes relacionats amb els medicaments inhalats per al tractament de l’asma. En la majoria dels casos, existeix un prejudici per al seu ús, especialment si el nen és molt petit. En altres casos, se’ls perd la por i s’acaba en un ús indiscriminat dels mateixos. En aquest article, intentarem explicar el perquè i cóm s’utilitzen aquests inhaladors, perquè els pares els perdin la por però no el respecte.

Foto: emedicinehealth.com

En les crisis d’asma es produeix una disminució del calibre dels bronquis, que es deguda a tres components: la inflamació de la mucosa que revesteix l’interior del bronqui, l’augment de secreció de moc a la llum bronquial i una contracció de la musculatura del bronqui (broncospasme). Els inhaladors que s’utilitzen habitualment en el nen, actuen sobre el component inflamatori i la secreció de moc (corticoides inhalats) i sobre el broncospasme (broncodilatadors). Per als diferents tipus i marques comercials, em remeto als articles sobre asma de “Per a pares i maresâ€. Pel que fa a com s’han d’utilitzar, hi ha múltiples pàgines d’educació sanitària a Internet. De totes maneres, al final de l’article disposen d’alguns enllaços.

El més comú de tots els medicaments per a l’asma, és el Salbutamol, broncodilatador d’acció ràpida utilitzat en els episodis aguts d’asma i per a prevenir l’asma d’esforç, abans de fer exercici. La seva utilització com a tractament “a demanda†en les crisis d’asma, per a totes les edats, està aprovat i provat de manera universal, a totes les Guies de pràctica clínica. El seu ús es va generalitzar en els anys 70-80, quan s’utilitzava per via oral. L’ús en forma d’inhalador és més recent. En els nens, aquest medicament produeix uns efectes secundaris cridaners, sent els més freqüents les palpitacions, la tremolor i, sobretot, agitació i nerviosisme. Aquests efectes són més intensos per via oral, pel que avui dia no s’utilitza.

Foto: Revista "Asma y Educación" (SENP)

Els corticoides inhalats s’utilitzen per al tractament de base de l’asma, no per als episodis aguts, en aquest cas, si és necessari, s’usen per via oral. De la mateixa manera, el seu ús està aprovat de manera universal. També s’utilitzen inhalats en associació amb broncodilatadors d’acció lenta per al tractament de l’asma persistent. De tots són coneguts els efectes secundaris dels corticoides sobre el sistema musculesquelètic i endocrí.

Buscant una acció més directa sobre l’arbre bronquial, per a augmentar l’efectivitat i disminuir els efectes secundaris d’aquests medicaments, es van inventar aquests inhaladors MDI, en els que cada pulsació porta una dosi fixa de medicament. La dosificació així és exacta, però no la quantitat que arriba a les vies respiratòries. Les partícules que surten de l’inhalador van a una velocitat molt alta i impacten a la llengua, boca, gola i cara, i arriba poc principi actiu a les vies respiratòries. A les partícules més pesades els passa el mateix. D’altra banda, el que es queda a la boca s’absorbeix i pot actuar de la mateixa manera que si fos per via oral. A més, s’ha comprovat que, per molt que s’entreni al pacient, és molt difícil coordinar la pulsació amb la inspiració profunda que es requereix. Intentant pal•liar aquest defecte, vam començar a utilitzar els pediatres tot tipus d’artilugis. Em recordo que vam arribar a usar mitja ampolla de litre de plàstic de refrescs com a mascareta amb l’inhalador adossat amb esparadrap. Es recomanava el seu ús fins i tot als hospitals pediàtrics.

Finalment, van arribar les càmeres espaiadores, tot un exemple d’enginyeria física, per a aconseguir que les partícules s’“aerolitzinâ€, seleccionin partícules més petites, disminueixin la seva velocitat i penetrin en major número a les vies respiratòries. S’ha demostrat que arriben fins a 15 vegades més partícules. Actualment, l’eficàcia de les càmeres espaiadores està fora de dubte, de manera que es desaconsella l’ús dels MDI sense elles. Fins i tot a nivell d’urgències hospitalàries, i si la dificultat respiratòria no és tan intensa com per a dificultar el seu ús, s’utilitzen en lloc dels nebulitzadors.

Cámara espaciadora

Càmera espaiadora. Foto: Revista "Asma y Educación" (SENP)

En l’adult, i amb més raó en l’ancià, es desaconsella també l’ús de MDI sense la càmera espaiadora. Els pacients i personal sanitari haurien de responsabilitzar-se de l’ús correcte. A més de resultar més eficaç, la càmera espaiadora evita en part l’adició psicològica a l’inhalador, en disminuir la “sensació d’acció directaâ€, falsa en realitat, com venim comentant. L’altre problema resideix en la incomoditat de la mida de càmera requerida. Si pensem en l’adolescent, encara és pitjor. S’han fixat vostès en la quantitat de pel•lícules on surt el preadolescent o adolescent asmàtic que tan aviat com es posa nerviós, s’aplica l’inhalador directament? Imaginin-se’l a l’institut, havent d’utilitzar a sobre la “maleïda càmeraâ€â€¦ Per a aquests casos, existeixen altres dispositius de pols seca que no requereixen de càmera espaiadora. Per a nens i ancians, el més correcte i útil són els MDI amb càmera espaiadora. Per a nens petits, càmera més petita i mascareta.

L’altre pilar del tractament és el que se’n diu “autocontrol de l’asmaâ€. El metge prescriurà el tractament inicial, però els pares s’han de responsabilitzar del seu compliment. No s’ha de tenir por d’usar el salbutamol “a demanda en cas de crisiâ€, segons les instruccions que hagin rebut del seu metge o infermera. Hauran d’aprendre a reconèixer els símptomes del seu fill, per a iniciar el tractament. Existeixen qüestionaris validats per a això. El més utilitzat és el CAN (Control de l’Asma en Nens). L’autocontrol té dos objectius: el principal és evitar al màxim l’empitjorament de la dificultat respiratòria i el fet d’haver d’acudir a l’hospital. El segon és aconseguir que el seu fill estigui el millor possible amb el menor tractament possible. S’ha de tenir en compte que l’asma, en molts casos, és una malaltia crònica, no la fem a més invalidant. L’autocontrol de l’asma, realitzat correctament, disminueix l’accés a urgències hospitalàries, disminueix els ingressos i disminueix l’absentisme escolar. El nen gran ha de ser entrenat per usar correctament aquests tractaments fins i tot al mitjà escolar, vigilant l’ús inadequat o l’abús. Sospitin un mal control de l’asma si el seu fill ha d’usar l’aerosol “a diesâ€, o a les nits, o amb molta freqüència.

En resum, l’ús dels inhaladors amb càmera espaiadora, augmenta l’eficàcia i disminueix els efectes secundaris del tractament, millorant l’autocontrol de l’asma en tots els grups d’edat.

Bibliografia i enllaços consultats:

1. Asensi MT, Moneo MI: Educación en el niño con asma. An Pediatr Contin. 2012;10(1):59-63

2. http://www.apcontinuada.com/contenidos/pdf/v2n3a61pdf001.pdf

3. http://www.aepap.org/familia/asma.htm

4. http://www.respirar.org/calidadvida/can.htm

5. Rodríguez CR, Pardos C, García A, Úbeda MI, Callén MT, Praena M.: Recursos para la puesta en marcha de un programa de Atención al niño con asma; Documents del GVR(DT-GVR-5). Disponible a: http://www.aepap.org/gvr/protocolos.htm

6. Guía Española para el manejo del asma (GEMA) 2009. Disponible a: http://www.gemasma.com

7. Alba Moreno F., Buñuel Ãlvarez C., Fos Escrivà E., Moreno Galdó A., Oms Arias M., Puig Congost M., Ridao Redondo M., Sanz Borrell L.:  Asma Infantil [En línia]; Barcelona: Institut Català de la Salut, 2008. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 13 [URL disponible a: http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/asma_infantil.htm]

Hi ha diferents tipus d’asma?

Publicat el 17 de gener del 2012 a Articles

asma

Foto: mandylamb.com

Actualment, hi ha molts nens menors de 3 anys que són diagnosticats d’asma. Però, tenen tots la mateixa malaltia, la mateixa manera d’emmalaltir? La tindran per a tota la vida? L’asma és sempre una malaltia crònica?

La paraula asma ve del grec, i significa “esbufec, panteixâ€. Per extensió, s’aplica a uns símptomes respiratoris que són els roncors i les sibilacions (en llenguatge comú, els diem “pitosâ€). S’acompanyen de tos i dificultat respiratòria d’intensitat variable, segons la gravetat. Quan un nen menor de 3 anys, ha tingut tos i sibilacions en 3 o més ocasions, diem que té asma. Això vol dir que sigui quina sigui la causa que hagi produït aquests símptomes, direm que el nen té asma, i és per tant, un concepte clínic, un conjunt de símptomes, no una malaltia en ella mateixa. Habitualment, si ha aparegut en els primers mesos de vida, l’anomenem “asma del lactantâ€.

També s’ha d’aclarir que l’asma, no és un “refredat mal curatâ€; que un nen “no es fa asmàtic†perquè tingui moltes bronquitis de petit. La majoria de nens menors de 3 anys amb sibilacions, no seran asmàtics en el futur.

L’asma és una malaltia heterogènia que s’expressa de diferents maneres. A aquesta manera d’expressar-se, li diem fenotipus asmàtic. S’han proposat tres fenotips de nens amb sibilacions. Aquests tres tipus no són excloents entre sí i habitualment es poden solapar. L’anamnesi ( preguntes que fa el pediatra per indagar sobre els antecedents personals, familiars, símptomes que presenta el nen, etc) i l’exploració del nen, determinen una orientació clínica bastant segura abans de fer qualsevol estudi complementari:

1. Nens amb sibilacions precoces transitòries: són nens que presenten sibilacions molt aviat, inclús abans d’anar a guarderia i moltes vegades, sense tenir refredat. No tenen antecedents familiars d’asma o al·lèrgia, ni dermatitis atòpica (pell seca, picor i èczema). Són en la seva majoria, fills de mares fumadores durant l’embaràs. D’altres factors de risc associats són el sexe masculí, la prematuritat, la convivència amb germans grans i l’assistència a guarderia. Ja tenen una funció pulmonar alterada abans de presentar el primer episodi de sibilacions. No obstant això, les sibilacions desapareixen habitualment als 3 anys o abans i les proves funcionals a l’adolescència són normals. El pronòstic d’aquests nens a llarg termini no sembla tan bo, ja que tenen més tendència a fer-se fumadors i més risc de presentar malaltia pulmonar crònica pel tabaquisme, que els fills de mare no fumadora. Representen el 60% de nens xiuladors abans dels 3 anys. La situació i el pronòstic empitjoren si els pares continuen fumant.

2. Nens amb sibilacions persistents no atòpiques: representen el 20% dels nens menors de 3 anys amb sibilacions. Aquests nens presenten bronquitis amb sibilacions, habitualment desencadenades per infeccions víriques. La primera sol ser una bronquiolitis per virus respiratori sincitial o algun altre com rinovirus. Després, a cada refredat que presenten poden tenir una bronquitis. No és una regla constant, però és molt freqüent. Habitualment, presenten les sibilacions durant els primers 2-3 anys de vida, però alguns en segueixen tenint després d’aquesta edat. La majoria de nens “curen†a l’adolescència. Abans es deia que tenien “asma intrínsecaâ€.

asma alérgica

Foto: webmd.com

3. Nens amb sibilacions persistents atòpiques: aquests nens, presenten sibilacions per una alteració de la resposta immune en front de determinats al·lèrgens (sensibilització atòpica). Són els que tenen “asma al·lèrgica†i representen el 20% restant. Solen estar sensibilitzats precoçment a al·lèrgens alimentaris (proteïnes de llet de vaca, ou, fruits secs), i d’altres pneumo-al·lèrgens (al·lèrgens inhalats). Als 6-10 anys tenen una funció pulmonar disminuïda (a l’espirometria) i nivells alts de la immunoglobulina IgE. Pot ser un factor de risc per desenvolupar la malaltia més greu i persistent a l’adolescència i també a l’adult. El pronòstic és millor en els nens amb asma al·lèrgica que manifesten les sibilacions després dels 3 anys i durant l’etapa escolar.

Aquests tres tipus de manifestacions, es poden combinar, com deia abans: un nen pot tenir dermatitis atòpica i alhora mare fumadora, o patir bronquiolitis en els primers mesos de vida, i així amb diverses circumstàncies i combinacions possibles. Tot això dificulta la distinció del tipus d’asma que pateix el nen i, per tant l’adopció de mesures, tant des del punt de vista del diagnòstic com del tractament. Encara resulta més difícil per al pediatra avançar un pronòstic de la malaltia.

Tampoc es disposa encara de marcadors genètics, però sí que existeix un consens per determinar la probabilitat o risc de patir asma en un futur. Així la probabilitat més alta, està relacionada amb l’existència d’asma en un dels pares i amb que el nen pateixi dermatitis atòpica. També cal sospitar un asma al·lèrgica en el nen amb episodis repetits de sibilacions sense refredat, la mare del qual no és fumadora. En aquests casos, el pediatra pot demanar una analítica de sang per confirmar si hi ha augment d’IgE, eosinofília, o sensibilització a pneumo-al·lergens o al·lèrgens alimentaris. A l’Atenció Primària es disposa d’aquestes tècniques que ens serveixen als pediatres per orientar el diagnòstic, no per confirmar-lo. El que fem habitualment, és una derivació a l’especialista hospitalari per completar l’estudi diagnòstic. Cal tenir en compte, que la negativitat de les proves no descarta la presència d’asma al·lèrgica, sobre tot, si hi ha antecedents d’asma als pares i el nen te dermatitis atòpica. Caldrà fer un seguiment del nen, ja que és probable que en un futur (entre els 6 i 10 anys), es facin positives les proves, i si està indicat, hi ha tractament hiposensibilitzant. Amb un diagnòstic i tractament precoç, molts nens asmàtics seran asimptomàtics a l’edat adulta. Per contra, l’aparició precoç i la major freqüència i gravetat de les crisis estan relacionades amb la persistència d’asma a l’adult.

I mentrestant?

Podem prevenir evitant factors predisposants o desencadenants:
- Fumar durant l’embaràs.
- Exposició al tabac i la pol·lució.
- Bronquiolitis. No hi ha evidència de que facin predisposar a l’asma al·lèrgica si no hi ha predisposició genètica. Però sí que avança la sensibilització. També està comprovat que en els nens al·lèrgics, les bronquitis d’origen víric, són més intenses i de més durada que en els nens no atòpics. Aquesta “hiperactivitat bronquial†persisteix fins i tot després d’estar l’asma tractada i asimptomàtic el nen. Un nen de 4 mesos, que ha d’anar a la guarderia al novembre, que ha manifestat dermatitis atòpica els primers mesos i amb antecedents familiars d’asma, és de sentit comú que té probabilitats de patir bronquitis amb sibilacions des de molt aviat; seria raonable tractar d’endarrerir uns mesos la guarderia.
- Antibiòtics. Poden avançar la sensibilització i no són útils en la crisis d’asma. Els nens amb bronquitis repetides solen estar hipertractats amb antibiòtics.
- Estrès matern i a l’ambient familiar.

No hi ha evidència de que evitar la resta de factors disminueixi la possibilitat de patir asma en el futur. En els nens amb dermatitis atòpica, la llet parcialment hidrolitzada pot disminuir els brots d’èczema en els primers mesos, però no influeix en l’evolució posterior de l’al·lèrgia ni de l’asma. Només millora la dermatitis si hi ha una al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca. Per tant, no cal retirar determinats aliments ni de la mare ni del nen, ni evitar els possibles al·lèrgens. Inclús s’ha demostrat un cert efecte protector en cas de tenir la mascota a casa abans del néixer el nen. Sí que hi ha una millora si s’eviten durant el tractament, una vegada desencadenat l’asma i demostrada la sensibilització a l’al·lergen.

Frutas y verduras

Foto: Stefano Chiarelli (via Flickr)

Es parla molt del benefici que suposa afegir a la llet els prebiòtics i probiòtics. Sembla ser que milloren la dermatitis atòpica. Actualment s’està estudiant la influència de la dieta mediterrània en el desenvolupament de l’asma, rinitis al·lèrgica i dermatitis atòpica. No hi ha resultats concloents. Sí que es pensa que és degut a la presència d’aliments amb alt contingut en antioxidants i a la presència dels àcids grassos de cadena llarga i els omega 3 i 6 en alguns aliments de la dieta mediterrània (tomàquets, raïm, nous, pomes, algunes verdures).

Tractament preventiu:

En cas de posar-ho, cal que sigui el mínim possible per controlar els símptomes i no produir efectes secundaris.

Si el nen pateix menys de 4 – 5 episodis lleus a l’any, no cal posar tractament preventiu. Solament es tracten les crisis.

En nens menors de 4 anys, està molt discutida la utilitat dels corticoides inhalats versus la dels antileucotriens, per prevenir els atacs d’asma. Segons els estudis que es revisin, els resultats són diferents. És possible que juguin interessos econòmics per part de l’administració i per part dels laboratoris. El que està clar, és que cap d’ells modifiquen l’evolució de la malaltia. Només disminueixen les bronquitis repetides. Pot ser que les sibilacions repetides induïdes per virus siguin més agraïdes als antileucotrienis. La majoria de guies clíniques recomanen en primer lloc l’ús de corticoides inhalats.

L’evidència més positiva:

L’asma és una de les malalties més estudiades. El seu diagnòstic i tractament estan tan consensuats i són tan universals, que qualsevol pediatra està al dia de la majoria d’avenços en aquest tema. Ben segur que sabrà orientar el cas de cada nen i adoptar les mesures adients.

Tratamiento Asma

Foto: webmd.com

Encara que les bronquitis, les sibilacions, els tractaments amb càmeres d’inhalació, els corticoides orals o inhalats, les anades i tornades a urgències espantin, preocupin i angoixin els pares, és molt probable que la majoria dels nens millori després dels 3 anys. Per a la resta, hi ha tractament.

La dieta mediterrània, per la seva varietat, equilibri i riquesa en antioxidants, molta vida a l’aire lliure, lluny de la contaminació i sense tabac al seu voltant, són mitjans de prevenció a l’abast de tothom.

Bibliografia:

1. Alba Moreno F., Buñuel Alvarez C., Fos Escrivà E., Moreno Galdó A., Oms Arias M., Puig Congost M., Ridao Redondo M., Sanz Borrell L. Asma Infantil [En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2008. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 13 [URL disponible a: http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/asma_infantil.htm

2. Perdikidi Olivieri L. Metaanálisis de la evidencia a favor de la fórmula parcialmente hidrolizada, con un 100% de seroproteínas, para la prevención de enfermedades alérgicas. Evid Pediatr. 2011;7:20. Traducción autorizada de: Centre for Reviews and Dissemination (CRD). Meta-analysis of the evidence for a partially hydrolyzed 100% whey formula for the prevention of allergic diseases. Database of Abstracts of Review of Effects web site (DARE) [en línea] [fecha de actualización: 2011; fecha de consulta: 2011]. Disponible en: http://www.crd.york.ac.uk/CRDWeb/ShowRecord.asp?ID=12010001178.

3. Puebla Molina SF, Aparicio Sánchez JL. El retraso de la introducción de alimentos sólidos en la dieta del lactante no parece proteger de un posterior desarrollo de asma, rinitis alérgica y sensibilización a neumoalergenos y alimentos. Evid Pediatr. 2008;4:36

4. González de Dios J, Perdikidis Olivieri L. En recién nacidos con alto riesgo de atopia, la suplementación con prebióticos de la fórmula adaptada parece disminuir la aparición de dermatitis atópica. Evid Pediatr. 2007;3:11.

5. Castillo Laita JA, Torregrosa Bertet MJ y Grupo de Vías Respiratorias. Protocolo de Diagnóstico de Asma. El Pediatra de Atención Primaria y el diagnóstico de Asma. Protocolo del GVR (publicación P-GVR-1) [consultado dia/mes/año]. Disponible en:http://www.aepap.org/gvr/protocolos.htm

6. Gema 2009. Guía española para el manejo del asma. Disponible en http://www.gemasma.com

7. Global strategy for the diagnosis and Management of asthma in children 5 years and younger. Available at http://www.ginasthma.org

8. Martín Mateos MA, Enrubia M, Vallés A. Document de consenso sobre el diagnòstic i tractament de l’asma en el nen menor de 3 anys. Maig de 2008.
Disponible a: http://www.hsjdbcn.org/portal/ca/web/vincles

9. Nancy E. Lange, Sheryl L. Rifas-Shiman, Carlos A. Camargo Jr., Diane R. Gold, Matthew W. Gillman, and Augusto A. Litonjua, Maternal dietary pattern during pregnancy is not associated with recurrent wheeze in children. J Allergy Clin Immunol. 2010 August ; 126(2): 250–255.e4.

10. Chatzi L, Apostolaki G, Bibakis I, Skypala I, Bibaki-Liakou V, Tzanakis N, Kogevinas M, Cullinan P. Protective effect of fruits, vegetables and the Mediterranean diet on asthma and allergies among children in Crete. Thorax 2007;62:677–683

11. Chatzi l, Torrent M, Romieu I, García –Esteban R, Ferrer C, Vioque J, Kogevinas M, Sunyer J. Diet, wheeze, and atopy in school children in Menorca, Spain. Pediatr allergy Immunol 2007, Sep; 18(6): 480-5.

Operació de vegetacions en cas de fibrosi quística

Publicat el 5 de maig del 2011 a Consultes

Consulta:

Voldria saber cóm és la intervenció per treure-les i quin tipus d’anestèsia necessita. Pot haver alguna complicació pel fet de tenir fibrosi quística? Existeix alguna raó que obligui a posar anestèsia general? Gràcies.

Resposta:

El procediment es denomina adenoidectomia, i consisteix en l’extirpació del teixit adenoide, comunament denominat vegetacions. Aquets teixit és de caràcter limfoide, és a dir, defensiu, i es localitza a la regió posterior i superior de la faringe. És una intervenció que dura uns 45 minuts. S’insereix un tub de respiració dins de la boca i coll, així com un petit aparell dins la boca per mantenir-la oberta, mentre el nen es troba profundament dormit i sense sentir dolor (sota anestèsia general). Les vegetacions es treuen per mitjà d’un instrument i es controla l’hemorràgia. El nen roman a la sala de recuperació després de la cirugia fins que és despert i capaç de respirar fàcilment i en la majoria dels casos l’alta es dona poques hores després.

La recuperació posterior és completa i ràpida, després d’un període de curació de set a deu dies, i els resultats varien, entre d’altres coses dependent de la raó per la qual es realitza la intervenció.

És una operació que es realitza amb anestèsia general perquè és la forma de controlar bé el dolor, no precisant així la col·laboració del pacient -que en nens és molt més difícil-. A més s’aïlla la via aèria, assegurant la respiració del nen mitjançant un tub i un respirador, i prevenint que s’aspirin restes de la intervenció als pulmons.

L’anestèsia és un procediment amb riscos i aquests han de ser explicats per l’anestesiòleg. Ell és el professional més indicat per donar la informació més precisa. Els riscos depenen de molts factors, considerant-se fonamental l’estat de desdejuni, la classificació de l’estat físic segons l’Associació Americana d’Anestesiòlegs (ASA), i el risc associat a la cirurgia que es realitza.

El risc anestèsic en el cas de patir de fibrosi quística és major que en els pacients sense patologies, i variarà la classificació ASA dependent també de com estigui d’avançada i de les complicacions de la seva malaltia. A més, en els nens amb fibrosi quística i altres malalties cròniques pulmonars s’ha de fer tot el possible per assegurar que estiguin en les millors condicions respiratòries abans de la cirurgia. S’han de tractar les infeccions així com la possible reactivitat de la via respiratòria de manera que quedin lliures de sibilàncies o xiulets.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Es queda sense respirar

Publicat el 15 de abril del 2011 a Consultes

Consulta:

Tinc una filla de 13 mesos que des que va néixer, de tant en tant, es queda de sobte sense respirar molta estona fins a posar-se morada i, de cop, torna a agafar aire amb poca força i, de vegades, acaba vomitant després de respirar. De vegades, és tan exhausta que gairebé ni pot plorar, només gemega. En 13 mesos ens ha passat 8 vegades i quan passa sempre està la nena tranquil·la a la seva cadireta o jugant, o l’estem banyant, etc. No crec que tingui res a veure amb cridar l’atenció com he llegit per Internet. La pediatra li va fent proves però jo crec que no li dona la importància que té. Ja sabem que no té al·lèrgia a la llet ni els seus derivats, li han fet anàlisis de sang i d’orina i està perfecta. No sé què li passa i em fa por que alguna vegada no sàpiga tornar a respirar.

Resposta:

Efectivament, vostè descriu uns episodis d’apnea a la seva filla que no semblen correspondre a uns espasmes del sanglot  ja que no es desencadenen per la plor, còlera o estímuls dolorosos. El que es quedi sense força desprès de la crisi i fins i tot vomiti és conseqüència de la falta momentània d’oxigen.

Tot i que s’han descartat algunes malalties que causen apnea amb l’analítica que li ha realitzat el seu pediatra, per arribar a un diagnòstic fora necessari en primer lloc fer una història clínica detallada incloent antecedents familiars i personals, circumstàncies exactes en les que es produeix la crisi, durada, si realitza algun moviment mentre li passa, etc. Després, fora convenient seguir estudiant la nena, incloent la realització d’electrocardiograma i radiografia de tòrax per a descartar patologia a nivell respiratori i cardíac. També crec important un estudi neurològic complet, incloent inicialment una exploració neurològica i un electroencefalograma per a descartar algun tipus d’epilèpsia que afecti la zona del cervell que controla la respiració. Fora interessant si poguessin gravar en vídeo la crisi perquè la persona que l’estudiï pugui veure-la i tenir un judici exacte del que passa.

És comprensible la seva angustia davant el que li passa a la seva filla, però el més important és esbrinar el que li provoca les crisis ja que existeixen diverses malalties que cursen amb apnea i el ventall és molt ampli: d’aparell digestiu (reflux gastroesofàgic, estenosi de pílor, malformacions congènites, anomalies funcionals), de causa neurològica (epilèpsia, resposta vasovagal, malformació congènita…), d’origen respiratori, metabòlic (hipocalcèmia, hipoglucèmia, hipotiroïdisme…), cardiovascular (cardiomiopaties, arítmies, malformacions…) i es poden descartar moltes amb proves relativament poc agressives.

Espero que la resposta a la seva consulta li hagi servit d’ajuda i espero que aviat les proves que li estan fent a la seva filla desvetllin la causa de les crisis i que puguin posar-li remei.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Tractament a seguir desprès d’una crisis de broncopneumònia

Publicat el 11 de abril del 2011 a Consultes

Consulta:

El meu fill ja té 5 anyets i la primera crisi va ser quan tenia un any. Ell va néixer molt bé de salut. Hi va haver un temps que s’engreixava, però ara és primet. L’última crisi la va tenir el desembre i ara li ha donat una altra crisi, però de broncopneumònia asmàtica. Obligatòriament li he de realitzar l’examen d’al·lèrgia o li he fer visitar per algun especialista i què he de fer desprès de cada crisi que passa? Cóm l’he de cuidar?

Resposta:

La majoria de les bronquitis en menors de 3 anys es deuen a infeccions víriques comunes, sense relació amb l’al·lèrgia o  l’asma. A partir d’aquesta edat, normalment la freqüència d’aquest tipus d’infeccions disminueix bastant i fins i tot arriben a desaparèixer. De tota manera, hi ha casos que poden desenvolupar asma escolar, sobre tot si hi ha antecedents d’al·lèrgies alimentàries o dermatitis atòpica. Tot i això, en el cas del seu fill, amb dos crisis únicament aquest any, més la que li va passar quan tenia un any, és aviat per a sospitar que tingui asma al·lèrgic o asma escolar.

Ara bé, si persisteixen al llarg de l’any o es repeteixen al llarg dels anys, podria ser d’interès realitzar un estudi d’al·lèrgia, i d’altres causes menys freqüents de bronquitis de repetició com són el reflux gastroesofàgic i la fibrosi quística. A més, seria llavors recomanable instaurar tractament amb corticoides inhalats o montelukast, ja que hi ha  estudis que evidencien la utilitat d’aquests fàrmacs en la hiperreactivitat bronquial produïda per infeccions víriques, pel fred o pels al·lèrgens en pacients al·lèrgics.

El seu pediatra habitual podrà fer tot això i el remetrà al pneumòleg si en algun moment pot necessitar el seu consell.

Respecte a les cures després de les crisis, i suposant que siguin degudes a quadres infecciosos, durant una o dues setmanes després d’aquestes, ha de cuidar una mica més de l’habitual els contactes amb nous microbis, perquè el seu fill està més susceptible a noves infeccions. Ara bé, si en algun moment és diagnosticat d’asma al·lèrgic, sí que és important evitar en la mesura del possible el contacte amb les substàncies que estimulen la seva al·lèrgia.

El més important per a la salut de tots, i pels nens especialment, és evitar els irritants respiratoris en la mesura possible (fums, tabac i contaminants) i mantenir una dieta sana i equilibrada. Li recomano un petit article publicat a la nostra web:

http://www.perparesimares.com/que-no-condeixi-el-panic-els-virus-ens-fan-mes-forts

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

1 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 5 (1 vots, mitjana: 3,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

La Dra. Esteve, de l’equip mèdic de “Per a pares i mares”, respon a preguntes sobre respiració i salut infantil

Publicat el 11 de abril del 2011 a General

Avui dia les patologies respiratòries són un dels principals problemes de salut infantil al món, incloses les societats més desenvolupades. Conscient d’aquesta situació, la Fundació Roger Torné va organitzar la conferència “Respiració i salut infantil†que es va realitzar el passat 1 de març al CosmoCaixa Barcelona i que va  comptar amb la participació de la Dra. Marie-Christine Esteve, membre de l’equip mèdic de “Per a pares i mares†i Directora Mèdic de la Fundació Roger Torné, i del fisioterapeuta respiratori de l’Hospital Sant Joan de Déu, el Sr. Enrique del Campo.

Ambdós professionals apliquen, de forma paral·lela i complementària al tractament mèdic habitual, tècniques terapèutiques preventives i de millora de la qualitat de vida dels seus pacients que no estan tan generalitzades però que produeixen resultats palpables i positius.

Davant una sèrie de qüestions que els usuaris de la pàgina de facebook de la Fundació van fer per a la doctora sobre la salut respiratòria dels seus fills, ella va respondre com es mostra en aquest vídeo que et recomanem veure:

Resum de la conferència “Podem evitar les malalties respiratòries als nostres fills?”

Publicat el 6 de febrer del 2011 a Articles

DrPraenaAmb l’objectiu de respondre a la pregunta “Podem evitar les malalties respiratòries als nostres fills?â€, la Fundació Roger Torné va convidar el passat 18 de gener el Dr. Manuel Praena a pronunciar una conferència adreçada especialment a pares, mares i persones que conviuen amb malalties respiratòries infantils. L’acte va tenir lloc al CosmoCaixa, en el marc de l’exposició AIRE. Respiració i salut infantil i va comptar amb la col·laboració de la Fundación “la Caixaâ€.

El pediatra i coordinador del Grupo de Vías Respiratorias de la AEPAP va realitzar una exposició clara, didàctica i amena.

A Inspira pots trobar un resum de la conferència y aquí pots veure el video on el Dr. Praena respon les preguntes d’usuaris interesats.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Afonia i problemes de resistència

Publicat el 17 de gener del 2011 a Consultes

Consulta:

Preocupat per la salut del meu fill no fa gaires dies vaig estar buscant informació a Internet per veure si podiem trobar alguna entitat o especialista que ens pogués orientar.

El nostre fill té 12 anys i des de sempre ha tingut problemes de afonia, ell te el costum de respirar molt amb la boca i això li agreuja el problema. Quan tenia 7 anys vem anar al Otorrino i després de fer-li una exploració (li van introduir un catèter amb una camara pel nas fins arribar a les cordes vocals) van detectar-li uns petits pòlips a les cordes vocals.

El nostre fill juga a futbol i te problemes de resistència i de recuperació cosa que a vegades li causa una frustració doncs no pot rendir físicament com podria si no tingues aquest problema, també em anat a classes de logopèdia.

Jo havia pensat dirigir-me a algun centre de medicina esportiva per veure si ens podien assessorar.

Vostès ens podrien orientar al respecte.

Resposta:

El desenvolupament de la laringe del seu fill encara no estarà complert fins passar la pubertat. Això pot fer que es produeixin canvis en la recurrència de les seves afonies.

Existeixen una sèrie de factors que predisposen al desenvolupament d’afonies en la infància, pel que localitzant-los i tractant-los en el seu origen es pot disminuir la recurrència de les mateixes.

  • Nens amb caràcter hiperactiu, amb tendència a jocs físics de contacte. Els crits en l’esport poden fer mal les cordes vocals quan es sobrepassen els límits normals de cadascú. En cridar esgoten el seu sistema vocal i paguen el preu d’aquest estat emocional d‘excitació. Com m’han comentat, el seu fill juga a futbol, essent aquest un esport que s’acompanya generalment de molts crits entre els companys durant el joc.
  • Ambients diaris sorollosos i excitats, en un entorn ansiós i atrafegat.
  • Pares amb disfonies cròniques amb possible imitació de models per part del nen.
  • Els nens amb trastorns freqüents, recurrents o crònics otorinolaringològics, com les rinitis freqüents, les rinitis al·lèrgiques, otitis de repetició, sinusitis o laringitis. Igualment, trastorns de les vies respiratòries més baixes com les bronquitis de repetició o l’asma. Nens intervinguts quirúrgicament. També poden existir deficiències auditives que impedeixin el control auditiu de la pròpia veu. Tots aquests tipus de trastorns poden ser estudiats i descartats pel seu pediatra, o bé l’otorinolaringòleg i el pneumòleg. Si es troba alguna malaltia de base, com una rinitis crònica o un asma, tractant-les és possible que el seu fill trobi una millora tant de la freqüència de les afonies com de la limitació esportiva que diuen que refereix.

Puc suposar que, donat que són uns pares preocupats i porten anys amb el problema del seu fill, coneixeran les “normes d’higiene vocalâ€, però, tot i això enumero algunes:
1. Modificacions en la forma de parlar, com:

a. Parlar amb menor intensitat.
b. Parlar per torns.
c. Aturar la parla per respirar.
d. Parlar articulant bé.

2. Els nens imiten molt els comportaments dels grans pel que procurin no cridar en la seva presència, ni per suposat, fumar.

3. No és bo per a la veu infantil imitar sons molt guturals i roncs. No han d’espantar altres nens cridant.

4. Escoltar el nen perquè no hagi de cridar per aconseguir la nostra atenció. Respectar el seu torn de paraula.

5. Actuar coordinadament amb els professors per a canviar hàbits vocals incorrectes del nen.

6. Ensenyar-los i recordar-los que articulin bé les paraules.

7. Treballar una correcta actitud postural i exercicis de relaxació per disminuir la tensió muscular excessiva.

8. Instaurar unes pautes respiratòries adients.

9. Ensenyar-los que no emetin sons mentre agafen l’aire en la respiració.

10. Que no esgotin tot l’aire en parlar fins el punt que se li notin les venes del coll.

11. Fer que beguin abundant aigua i que no abusin de begudes molts fredes.

Arribar a identificar els mals hàbits en parlar i respirar del nen en la vida diària, què pensa i sent, cóm percep les seves dificultats, arribar a motivar-lo i estimular-lo per a modificar-les, és una feina que requereix l’ajuda del logopeda. Ja han comentat que l’han visitat. Si fa temps d’això, no estaria de més tornar-ho a intentar, ja que els nens creixen ràpid i les seves necessitats i inquietuds es van modificant ràpidament, i el que pot no tenir fruits fa dos anys, sí els tingui ara.

D’altra banda, respecte a les limitacions de resistència i recuperació en l’àmbit esportiu, i si el seu pediatra ha descartat patologies respiratòries, poden ajudar-se de la valoració per part de la medicina esportiva. Ells els poden objectivar si existeix menys capacitat en el seu fill de l’esperat per a la seva edat, i detectar alguns tipus de problemes. En alguns centres, a més, podran dissenyar-los un programa d’entrenament personalitzat per a millorar la seva capacitat física, independentment que es detecti alguna deficiència o no.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Respiro per a prevenir problemes respiratoris

Publicat el 21 de setembre del 2010 a Activitats

Respiro és una alternativa sana i educativa per al temps lliure de nens i nenes en edat escolar que es desenvolupa els dissabtes d’octubre a juny a la Masia El Polell, al Parc Natural del Montseny.

Està adreçat a nens i nenes amb problemes respiratoris lleus o sense cap malaltia específica però els pares dels quals estiguin interessats en que aprenguin hàbits saludables i afavoreixin el desenvolupament de l’aparell respiratori en contacte amb la natura.

Es tracta d’un programa integral en el que s’exercita a nivell físic l’aparell respiratori de cara a la prevenció de malalties o crisis respiratòries. Però, a més, té caràcter educatiu, millorant el coneixement del medi natural, promovent l’exercici físic i la paciència i posant en pràctica l’observació, la reflexió i la capacitat de decisió a la vegada que es desenvolupa el plaer de l’aventura i el descobriment.

« Entrades antigues