Per a pares mares

Causes

Més del 50% dels casos són provocats per virus (rinovirus, coronavirus, adenovirus, enterovirus, virus de l’herpes simple, virus d’Epstein Bar, etc), i si és en nens de menys de 3 anys el percentatge de l’origen víric és encara més gran.

La resta de casos es produeixen per bacteris. Dintre del grup de les amigdalitis agudes bacterianes es poden fer tres subgrups:

• Angines per estreptococ betahemolític del grup A, que són les més freqüents; aquest microorganisme és el responsable del 15-20% dels casos en nens de més de 3-4 anys.
• Angines per estreptococ betahemolític del grup no A.
• Altres bacteris no estreptocòccies.

Símptomes

El símptoma principal és el dolor de faringe, que es manifesta com dolor quan s’empassa, coïssor, opressió. Altres símptomes acompanyants acostumen a ser:

• Dolor reflectit a una o a les dues oïdes.
• Dificultat a l’hora d’empassar.
• Símptomes generals constitucionals com ara malestar general, decaïment.
• Poden aparèixer febre, adenopaties (ganglis inflamats mòbils, dolorosos al tacte, ben delimitats, generalment al coll i sota la mandíbula).

En els nens més petits hi ha rebuig de l’alimentació, irritabilitat i fins i tot vòmits i diarrea.

No existeix cap símptoma o signe clínic que sigui completament decisiu en la diferenciació entre infecció viral o bacteriana

Com es diagnostica

En la majoria dels casos el pediatre tindrà prou per diagnosticar amb allò que li pregunti i l’exploració física. L’objectiu fonamental és diferenciar si té una probabilitat alta de patir una infecció bacteriana o si, probablement, pateix una infecció viral, donades les diferències de tractament entre ambdós orígens.

Generalment s’empren uns criteris estandarditzats que són els més útils i acceptats:

• La presència de traspuat (secreció blanca purulenta) a les amígdales.
• Ganglis inflamats a la regió anterior del coll.
• Febre (temperatura més alta de 38ºC).
• Absència de tos.

Si es donen 3 o més criteris la probabilitat que sigui bacteriana és alta. La presència de menys de 3 criteris fa que la probabilitat que sigui bacteriana sigui baixa.

Altres dades que fan menys probable la infecció per bacteris, i per tant la conveniència de tractament amb antibiòtics, són la rinorrea (moc nasal clar), aftes (nafres) o diarrea.

En alguns casos especials es possible que en el cas el pediatre sospités de la presència d’alguna complicació o d’un origen víric específic, com la síndrome mononucleòsica, es realitzessin altres proves com una anàlisi de sang.

Hi ha altres tècniques diagnòstiques per tal d’orientar l’origen de la infecció, però la seva aplicació és controvertida.

Tractament

Tractament no farmacològic:

El descans, intentar respirar pel nas i beure líquids, sobretot si hi ha febre, són mesures generals adequades per a intentar escurçar el procés.

Tractament amb fàrmacs:

Per al tractament dels símptomes, com la febre, el malestar i el dolor, se solen usar paracetamol o ibuprofèn. Es podran usar independentment de l’origen víric o bacterià de la infecció.

Per ajudar a millorar el dolor a l’empassar i així que el nen prengui suficients líquids i no creixi a l’excés l’alimentació, es poden usar els analgèsics mitja hora abans dels àpats.

La decisió de tractar amb antibiòtics l’haurà d’establir el pediatre, i ho farà basant-se en la sospita de l’origen bacterià. Una vegada iniciat el tractament, és important el compliment dels dies establerts.

Tractament quirúrgic:

La intervenció quirúrgica a aquest nivell es denomina amigdalectomia- adenoidectomia (amígdales i vegetacions).

Els pacients candidats han de reunir una sèrie de criteris:

• Cinc o més episodis documentats de amigdalitis de probable origen bacterià per any durant almenys un any.
• Que la sintomatologia en aquests quadres sigui significativa i tingui repercussió funcional.
• Pacients amb quadres focals associats a patologia infecciosa bacteriana de les amígdales.
• Pacient amb extrema dificultat respiratòria per la gran grandària de les amígdales o adenoides (vegetacions).
• Pacient amb 4 o més episodis de rinorrea mucosa per infecció de les vegetacions (adenoïditis) en els dotze mesos previs, símptomes persistents de adenoïditis després de dos cursos de tractament antibiòtic amb una durada mínima de dues setmanes.

Perspectives a llarg termini

Cada vegada es consciencia més a la població de la importància de l’ús racional dels antibiòtics. Això és molt important per a evitar resistències innecessàries a antibiòtics.

Les indicacions de tractament quirúrgic estan consensuades entre els professionals que fa que només s’intervinguin els pacients que ho necessiten, i van a obtenir un benefici important.

Saber-ne més

Possibles complicacions de les amigdalitis:

Hi ha una sèrie de complicacions que són molt poc freqüents:

• Locals:

-Deglució marcadament dificultosa.
-Trisme: contractura involuntària tònica dels músculs de la mandíbula (impossibilitat d’obrir bé la boca).
-Asimetria en la tumefacció faringoamigdalar (amb desviació de la campaneta)
-Tumefacció de la faringe posterior.
-Tumefacció de la base de la llengua.
-Dificultat per a respirar amb estridor i ronc.
-Trombosi per infecció de la vena jugular interna.
-Coll de toro.

• Generalitzades:

-Febre reumàtica.
-Glomerulonefritis aguda (inflamació a nivell del ronyó).
-Corea de Sydenham, que és un tremolor i alteració del moviment en relació amb alguns casos de febre reumàtica.

Referències

Protocol clínic S.I.I.M.C III. Infecció de vies respiratòries superiors: faringoamigdalitis.
Batista N., Bordes A., Díez O. Diagnóstico microbiológico de las infecciones del tracto respiratorio superior. Procedimientos en microbiología clínica. 2006.