Consulta:
La meva filla té 4 anys i 7 mesos i en fer-li consulta amb el meu pediatra em va enviar a que li fes plaques radiogrà fiques i que consultés l’otorino. En dur-la a l’especialista em va dir que era per cirurgia, perquè té un grau tres. El procediment que se m’aconsella és COBLATION.
És aconsellable una cirurgia a una edat tan curta? No li afectarà les defenses? No tornarà a créixer?
Resposta:
Les amÃgdales, com els adenoides, formen part d’una barrera defensiva, que tots tenim a les vies respiratòries altes i que acostuma a inflamar-se o infectar-se molt sovint, igual que en les antigues batalles els soldats de primera lÃnia eren els primers a quedar malferits o morir. Ja hem dit en algunes ocasions que en els primers anys de vida, els nens pateixen moltes infeccions, el qual provoca una resposta permanent d’amÃgdales i adenoides, que els fa augmentar de mida. En tots els nens no passa, però en alguns la mida es fa tan gran que comença a molestar i aleshores pares, pediatra i oto-rino es plantegen l’extirpació.
Pel que fa a la indicació de l’amigdalectomia hi ha dos motius fonamentals:
1. Augment excessiu de la mida de les amÃgdales (Hipertrofia amigdalar) que motiva dificultat per respirar, per alimentar-se i alteracions a la veu. Aquesta alteració acostuma a anar associada a hipertrofia adenoidea, que augmenta la dificultat respiratòria amb ronc nocturn, apnees del somni, etc. Tant un transtorn com l’altre, sols o associats, poden ser causa també d’una remodelació de la forma de la boca, de pal·ladar estret, maxil·lar petit, caiguda de la mandÃbula, apinyament dentari, alteracions de la deglució i del llenguatge. Si l’augment de la mida de les amÃgdales no porta cap d’aquestes alteracions, és a dir, la nena porta una vida normal, i no té sÃmptomes, no està indicada la seva extirpació ja que, amb el temps, acostuma a disminuir la mida espontà niament. Tanmateix, la mera alteració bucal o una veu gangosa permanent serien indicació de cirurgia, fins i tot amb absència d’altres sÃmptomes respiratoris.
És en aquesta indicació quirúrgica, en què és més útil l’extirpació parcial de les amÃgdales. Alguns otorinos n’extirpen una sola, d’altres, part de les dues i altres fan una extirpació total. L’objectiu és ‘obrir espai’. L’extirpació parcial es fa avui dia amb Láser, Coblation i d’altres trècniques en les quals es minimitzen els efectes locals perillosos (hemorragia post amigdalectomia) o molestos (dolor, disfagia, anorèxia durant dies, etc)
2. Episodis freqüents d’amigdalitis estreptocòcica. En aquest cas, està discutit el nombre d’episodis a partir dels quals considerem l’extirpació. S’ha consensuat en 6 anuals. També cal tenir en compte l’edat del nen i sobretot com influeixen aquests episodis en la seva vida quotidiana: n’hoi ha que pateixen quadres amb febres molt intenses i de llarga durada; o que solen coincidir en els mesos en què hi ha més exà mens, per exemple.
Un altre aspecte a considerar és que en els nens menors de 4 anys, la majoria d’amigdalitis són vÃriques i no són indicació d’intervenció quirúrgica. En aquests casos, resulta útil el Faringotest per comprovar infecció bacteriana per estreptococ.
Fa anys, hi havia febre reumà tica, provocada per l’estreptococ. D’aquà es va passar ,per excés, a diagnosticar-la pel simple fet de patir amigdalitis i tenir augment d’estreptolisines (“té reuma a la sangâ€). Avui dia, això no és una indicació d’amigdalectomia.
En aquesta indicació l’objectiu no és fer espai sinó evitar infeccions repetides. No s’hi val a deixar una porció d’amÃgdala, ja que no eliminem el risc d’infecció. Per tant, l’extirpació hauria de ser total.
Per les dues principals indicacions existeix un consens respecte de l’edat d’intervenció 4-5 anys, doncs és en aquesta edat en què els nens deixen de tenir amb tanta freqüència infeccions i deixen de ser tan necessà ries i per altra banda tenen més tendència a disminuir la seva mida de manera espontà nia. Les amigdalitis estreptocòciques són més freqüents a partir d’aquesta edat. El risc quirúrgic pot ser major en un nen més petit, encara que aquest és un aspecte discutit. L’excepció la constitueixen els nens per sota d’aquesta edat mb amÃgdales de tal mida que provoca un seriós compromÃs d’espai amb quadre d’apnea obstructiva del somni.
Amb referència a les diverses tècniques quirúrgiques, sobretot les més recents, no em puc ni m’he de pronunciar per no ser especialista i perquè no tinc prou casos en la meva consulta dià ria. Sembla que hi ha diferència en la freqüència d’hemorrà gies postcirurgia entre l’amigdalectomia clà ssica amb extirpació i sutura i l’amigdalectomia amb les tècniques actuals en les quals és menor la incidència d’hemorragies. No sembla haver-hi diferència entre les diverses tècniques actuals.





