Llista d'articles amb l'etiqueta ‘amigdalitis’

Amígdales

Publicat el 15 de agost del 2012 a Consultes

Consulta:

La meva filla té 4 anys i 7 mesos i en fer-li consulta amb el meu pediatra em va  enviar a que li fes plaques radiogràfiques i que consultés l’otorino. En dur-la a l’especialista em va dir que era per cirurgia, perquè té un grau tres. El procediment que se m’aconsella és COBLATION.

És aconsellable una cirurgia a una edat tan curta? No li afectarà les defenses? No tornarà a créixer?

Resposta:

Les amígdales, com els adenoides, formen part d’una barrera defensiva, que tots tenim a les vies respiratòries altes i que acostuma a inflamar-se o infectar-se molt sovint, igual que en les antigues batalles els soldats de primera línia eren els primers a quedar malferits o morir. Ja hem dit en algunes ocasions que en els primers anys de vida, els nens pateixen moltes infeccions, el qual provoca una resposta permanent d’amígdales i adenoides, que els fa augmentar de mida. En tots els nens no passa, però en alguns la mida es fa tan gran que comença a molestar i aleshores pares, pediatra i oto-rino es plantegen l’extirpació.

Pel que fa a la indicació de l’amigdalectomia hi ha dos motius fonamentals:

1. Augment excessiu de la mida de les amígdales (Hipertrofia amigdalar) que motiva dificultat per respirar, per alimentar-se i alteracions a la veu. Aquesta alteració acostuma a anar associada a hipertrofia adenoidea, que augmenta la dificultat respiratòria amb ronc nocturn, apnees del somni, etc. Tant un transtorn com l’altre, sols o associats, poden ser causa també d’una remodelació de la forma de la boca, de pal·ladar estret, maxil·lar petit, caiguda de la mandíbula, apinyament dentari, alteracions de la deglució i del llenguatge. Si l’augment de la mida de les amígdales no porta cap d’aquestes alteracions, és a dir, la nena porta una vida normal, i no té símptomes, no està indicada la seva extirpació ja que, amb el temps, acostuma a disminuir  la mida espontàniament. Tanmateix, la mera alteració bucal o una veu gangosa permanent serien indicació de cirurgia, fins i tot amb absència d’altres símptomes respiratoris.

És en aquesta indicació quirúrgica, en què és més útil l’extirpació parcial de les amígdales. Alguns otorinos n’extirpen una sola, d’altres, part de les dues i altres fan una extirpació total. L’objectiu és ‘obrir espai’. L’extirpació parcial es fa avui dia amb Láser, Coblation i d’altres trècniques en les quals es minimitzen els efectes locals perillosos (hemorragia post amigdalectomia) o molestos (dolor, disfagia, anorèxia durant dies, etc)

2. Episodis freqüents d’amigdalitis estreptocòcica. En aquest cas, està discutit el nombre d’episodis a partir dels quals considerem l’extirpació. S’ha consensuat en 6 anuals. També cal tenir en compte l’edat del nen i sobretot com influeixen aquests episodis en la seva vida quotidiana: n’hoi ha que pateixen quadres amb febres molt intenses i de llarga durada; o que solen coincidir en els mesos en què hi ha més exàmens, per exemple.

Un altre aspecte a considerar és que en els nens menors de 4 anys, la majoria d’amigdalitis són víriques i no són indicació d’intervenció quirúrgica. En aquests casos, resulta útil el Faringotest per comprovar infecció bacteriana per estreptococ.

Fa anys, hi havia febre reumàtica, provocada per l’estreptococ. D’aquí es va passar ,per excés, a diagnosticar-la pel simple fet de patir amigdalitis i tenir augment d’estreptolisines (“té reuma a la sangâ€). Avui dia, això no és una indicació d’amigdalectomia.

En aquesta indicació l’objectiu no és fer espai sinó evitar infeccions repetides. No s’hi val a deixar una porció d’amígdala, ja que no eliminem el risc d’infecció. Per tant, l’extirpació hauria de ser total.

Per les dues principals indicacions existeix un consens respecte de l’edat d’intervenció 4-5 anys, doncs és en aquesta edat en què els nens deixen de tenir amb tanta freqüència infeccions i deixen de ser tan necessàries i per altra banda tenen més tendència a disminuir la seva mida de manera espontània.  Les amigdalitis estreptocòciques són més freqüents a partir d’aquesta edat. El risc quirúrgic pot ser major en un nen més petit, encara que aquest és un aspecte discutit. L’excepció la constitueixen els nens per sota d’aquesta edat mb amígdales de tal mida que provoca un seriós compromís d’espai amb quadre d’apnea obstructiva del somni.

Amb referència a les diverses tècniques quirúrgiques, sobretot les més recents, no em puc ni m’he de pronunciar per no ser especialista i perquè no tinc prou casos en la meva consulta diària. Sembla que hi ha diferència en la freqüència d’hemorràgies postcirurgia entre l’amigdalectomia clàssica amb extirpació i sutura i l’amigdalectomia amb les tècniques actuals en les quals és menor la incidència d’hemorragies. No sembla haver-hi diferència entre les diverses tècniques actuals.

Operació de vegetacions en cas de fibrosi quística

Publicat el 5 de maig del 2011 a Consultes

Consulta:

Voldria saber cóm és la intervenció per treure-les i quin tipus d’anestèsia necessita. Pot haver alguna complicació pel fet de tenir fibrosi quística? Existeix alguna raó que obligui a posar anestèsia general? Gràcies.

Resposta:

El procediment es denomina adenoidectomia, i consisteix en l’extirpació del teixit adenoide, comunament denominat vegetacions. Aquets teixit és de caràcter limfoide, és a dir, defensiu, i es localitza a la regió posterior i superior de la faringe. És una intervenció que dura uns 45 minuts. S’insereix un tub de respiració dins de la boca i coll, així com un petit aparell dins la boca per mantenir-la oberta, mentre el nen es troba profundament dormit i sense sentir dolor (sota anestèsia general). Les vegetacions es treuen per mitjà d’un instrument i es controla l’hemorràgia. El nen roman a la sala de recuperació després de la cirugia fins que és despert i capaç de respirar fàcilment i en la majoria dels casos l’alta es dona poques hores després.

La recuperació posterior és completa i ràpida, després d’un període de curació de set a deu dies, i els resultats varien, entre d’altres coses dependent de la raó per la qual es realitza la intervenció.

És una operació que es realitza amb anestèsia general perquè és la forma de controlar bé el dolor, no precisant així la col·laboració del pacient -que en nens és molt més difícil-. A més s’aïlla la via aèria, assegurant la respiració del nen mitjançant un tub i un respirador, i prevenint que s’aspirin restes de la intervenció als pulmons.

L’anestèsia és un procediment amb riscos i aquests han de ser explicats per l’anestesiòleg. Ell és el professional més indicat per donar la informació més precisa. Els riscos depenen de molts factors, considerant-se fonamental l’estat de desdejuni, la classificació de l’estat físic segons l’Associació Americana d’Anestesiòlegs (ASA), i el risc associat a la cirurgia que es realitza.

El risc anestèsic en el cas de patir de fibrosi quística és major que en els pacients sense patologies, i variarà la classificació ASA dependent també de com estigui d’avançada i de les complicacions de la seva malaltia. A més, en els nens amb fibrosi quística i altres malalties cròniques pulmonars s’ha de fer tot el possible per assegurar que estiguin en les millors condicions respiratòries abans de la cirurgia. S’han de tractar les infeccions així com la possible reactivitat de la via respiratòria de manera que quedin lliures de sibilàncies o xiulets.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Operar les angines

Publicat el 1 de maig del 2010 a Consultes

Consulta: Tinc una neboda de 8 anys que té amigdalitis de forma freqüent. Un company m’ha comentat la possibilitat d’operar-la per treure-se-les, però m’agradaria saber si aquesta intervenció evitarà nous episodis de mals de coll.

Resposta: L’extirpació d’amígdales o amigdalectomia és útil per disminuir la quantitat d’episodis de faringitis i els dies amb mal de coll en els nens, tot i que aquest benefici és més marcat en els nens afectats més greument. Està clar que alguns nens milloren sense cap intervenció quirúrgica i encara que extreure les amígdales sempre previndrà l’â€amigdalitisâ€, no es poden conèixer les conseqüències que l’operació tindrà sobre l’aparició d’episodis posteriors de “mal de collâ€.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Angines

Publicat el 25 de abril del 2010 a Temes

Què és

Què és

Denominem angines, amigdalitis o faringoamigdalitis aguda a la inflamació de la faringe i del teixit defensiu de la boca i la faringe com són les amígdales palatines, que són dues estructures arrodonides que es troben a banda i banda de la zona posterior de la llengua. Són una causa molt freqüent d’infecció de les vies respiratòries altes i es transmeten a través de l’aire.

Incidència en els nens

La faringitis aguda és una de les causes més freqüents per les quals es consulta el pediatre. No només és un problema sanitari que afecta un gran nombre de nens i adults, sinó que suposa un cost econòmic i social important, amb pèrdues d’escolaritat del nen i d’hores de feina dels pares [1].

A Espanya s’ha comprovat que gairebé el 30% de les consultes mèdiques relacionades amb la infecció respiratòria són degudes a refredats i el 20% a faringitis [2].

L’origen d’aquesta inflamació pot deure’s a una infecció vírica o bacteriana.

Causes

Causes

Més del 50% dels casos són provocats per virus (rinovirus, coronavirus, adenovirus, enterovirus, virus de l’herpes simple, virus d’Epstein Bar, etc), i si és en nens de menys de 3 anys el percentatge de l’origen víric és encara més gran.

La resta de casos es produeixen per bacteris. Dintre del grup de les amigdalitis agudes bacterianes es poden fer tres subgrups:

  • Angines per estreptococ betahemolític del grup A, que són les més freqüents; aquest microorganisme és el responsable del 15-20% dels casos en nens de més de 3-4 anys.
  • Angines per estreptococ betahemolític del grup no A.
  • Altres bacteris no estreptocòccies.

Símptomes

Símptomes

El símptoma principal és el dolor de faringe, que es manifesta com dolor quan s’empassa, coïssor, opressió. Altres símptomes acompanyants acostumen a ser:

  • Dolor reflectit a una o a les dues oïdes.
  • Dificultat a l’hora d’empassar.
  • Símptomes generals constitucionals com ara malestar general, decaïment.
  • Poden aparèixer febre, adenopaties (ganglis inflamats mòbils, dolorosos al tacte, ben delimitats, generalment al coll i sota la mandíbula).

En els nens més petits hi ha rebuig de l’alimentació, irritabilitat i fins i tot vòmits i diarrea.

No existeix cap símptoma o signe clínic que sigui completament decisiu en la diferenciació entre infecció viral o bacteriana

Diagnòstic

Com es diagnostica

En la majoria dels casos el pediatre tindrà prou per diagnosticar amb allò que li pregunti i l’exploració física. L’objectiu fonamental és diferenciar si té una probabilitat alta de patir una infecció bacteriana o si, probablement, pateix una infecció viral, donades les diferències de tractament entre ambdós orígens.

Generalment s’empren uns criteris estandarditzats que són els més útils i acceptats:

  • La presència de traspuat (secreció blanca purulenta) a les amígdales.
  • Ganglis inflamats a la regió anterior del coll.
  • Febre (temperatura més alta de 38ºC).
  • Absència de tos.

Si es donen 3 o més criteris la probabilitat que sigui bacteriana és alta. La presència de menys de 3 criteris fa que la probabilitat que sigui bacteriana sigui baixa.

Altres dades que fan menys probable la infecció per bacteris, i per tant la conveniència de tractament amb antibiòtics, són la rinorrea (moc nasal clar), aftes (nafres) o diarrea.

En alguns casos especials es possible que en el cas el pediatre sospités de la presència d’alguna complicació o d’un origen víric específic, com la síndrome mononucleòsica, es realitzessin altres proves com una anàlisi de sang.

Hi ha altres tècniques diagnòstiques per tal d’orientar l’origen de la infecció, però la seva aplicació és controvertida.

Tractament

Tractament

Tractament no farmacològic:

El descans, intentar respirar pel nas i beure líquids, sobretot si hi ha febre, són mesures generals adequades per a intentar escurçar el procés.

Tractament amb fàrmacs:

Per al tractament dels símptomes, com la febre, el malestar i el dolor, se solen usar paracetamol o ibuprofèn. Es podran usar independentment de l’origen víric o bacterià de la infecció.

Per ajudar a millorar el dolor a l’empassar i així que el nen prengui suficients líquids i no creixi a l’excés l’alimentació, es poden usar els analgèsics mitja hora abans dels àpats.

La decisió de tractar amb antibiòtics l’haurà d’establir el pediatre, i ho farà basant-se en la sospita de l’origen bacterià. Una vegada iniciat el tractament, és important el compliment dels dies establerts.

Tractament quirúrgic:

La intervenció quirúrgica a aquest nivell es denomina amigdalectomia- adenoidectomia (amígdales i vegetacions).

Els pacients candidats han de reunir una sèrie de criteris:

  • Cinc o més episodis documentats de amigdalitis de probable origen bacterià per any durant almenys un any.
  • Que la sintomatologia en aquests quadres sigui significativa i tingui repercussió funcional.
  • Pacients amb quadres focals associats a patologia infecciosa bacteriana de les amígdales.
  • Pacient amb extrema dificultat respiratòria per la gran grandària de les amígdales o adenoides (vegetacions).
  • Pacient amb 4 o més episodis de rinorrea mucosa per infecció de les vegetacions (adenoïditis) en els dotze mesos previs, símptomes persistents de adenoïditis després de dos cursos de tractament antibiòtic amb una durada mínima de dues setmanes.

Perspectives

Perspectives a llarg termini

Cada vegada es consciencia més a la població de la importància de l’ús racional dels antibiòtics. Això és molt important per a evitar resistències innecessàries a antibiòtics.

Les indicacions de tractament quirúrgic estan consensuades entre els professionals que fa que només s’intervinguin els pacients que ho necessiten, i van a obtenir un benefici important.

Saber +

Saber-ne més

Possibles complicacions de les amigdalitis:

Hi ha una sèrie de complicacions que són molt poc freqüents:

• Locals:

-Deglució marcadament dificultosa.
-Trisme: contractura involuntària tònica dels músculs de la mandíbula (impossibilitat d’obrir bé la boca).
-Asimetria en la tumefacció faringoamigdalar (amb desviació de la campaneta)
-Tumefacció de la faringe posterior.
-Tumefacció de la base de la llengua.
-Dificultat per a respirar amb estridor i ronc.
-Trombosi per infecció de la vena jugular interna.
-Coll de toro.

• Generalitzades:

-Febre reumàtica.
-Glomerulonefritis aguda (inflamació a nivell del ronyó).
-Corea de Sydenham, que és un tremolor i alteració del moviment en relació amb alguns casos de febre reumàtica.

Referències

Protocol clínic S.I.I.M.C III. Infecció de vies respiratòries superiors: faringoamigdalitis.
Batista N., Bordes A., Díez O. Diagnóstico microbiológico de las infecciones del tracto respiratorio superior. Procedimientos en microbiología clínica. 2006.

Bibliografia:

• Compendio de pediatría .Cruz. M Ed. ESPAXS. S.A. 1998
• Otorrinolaringología P. Abelló J. Traserves Ed. Doyma 1998
• Otorrinolaringología .Paparelle-Shumrick Ed Panamericana 1987
• Enciclopedia Médico Quirúrgica ORL Edición año 2000
• Consejería de Salud, Junta de Andalucía. Proceso asistencial integrado amigdalectomia/ adenoidectomía. Cartera de Servicios de Atención Primaria 2008.
Web: http://.juntadeandalucia.es/servicioandaluzdesalud/principal/documentosAcc.asp.
• Clinical Knowledge Summary (CSK). National Library of Health, National Health Service (NHS). Sore throat 2008. Web: http://cks.library.nhs.uk/patient_information_leaflet/sore_throat
• INFAC (Información Fármaco terapéutica de la Comarca). Actualización en el tratamiento antibiótico de las infecciones respiratorias agudas parte I, volumen 13, n º 9/ Octubre 2005: 33-38. Web: http://www.osasun.ejgv.euskadi.net/r52-
• INFAC (Información Fármaco terapéutica de la Comarca). Actualización en el tratamiento antibiótico de las infecciones respiratorias agudas parte II , volumen 13, nº 10/Noviembre-Diciembre 2005:39-42. Web: http://www.osasun.ejgv.euskadi.net/r52-
• UpToDateMedicine. In http://www.uptodate.com
• NPS. Case study 26. Management of sore throat, abril 2003.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!