Llista d'articles amb l'etiqueta ‘al·lergen’

Hi ha diferents tipus d’asma?

Publicat el 17 de gener del 2012 a Articles

asma

Foto: mandylamb.com

Actualment, hi ha molts nens menors de 3 anys que són diagnosticats d’asma. Però, tenen tots la mateixa malaltia, la mateixa manera d’emmalaltir? La tindran per a tota la vida? L’asma és sempre una malaltia crònica?

La paraula asma ve del grec, i significa “esbufec, panteix”. Per extensió, s’aplica a uns símptomes respiratoris que són els roncors i les sibilacions (en llenguatge comú, els diem “pitos”). S’acompanyen de tos i dificultat respiratòria d’intensitat variable, segons la gravetat. Quan un nen menor de 3 anys, ha tingut tos i sibilacions en 3 o més ocasions, diem que té asma. Això vol dir que sigui quina sigui la causa que hagi produït aquests símptomes, direm que el nen té asma, i és per tant, un concepte clínic, un conjunt de símptomes, no una malaltia en ella mateixa. Habitualment, si ha aparegut en els primers mesos de vida, l’anomenem “asma del lactant”.

També s’ha d’aclarir que l’asma, no és un “refredat mal curat”; que un nen “no es fa asmàtic” perquè tingui moltes bronquitis de petit. La majoria de nens menors de 3 anys amb sibilacions, no seran asmàtics en el futur.

L’asma és una malaltia heterogènia que s’expressa de diferents maneres. A aquesta manera d’expressar-se, li diem fenotipus asmàtic. S’han proposat tres fenotips de nens amb sibilacions. Aquests tres tipus no són excloents entre sí i habitualment es poden solapar. L’anamnesi ( preguntes que fa el pediatra per indagar sobre els antecedents personals, familiars, símptomes que presenta el nen, etc) i l’exploració del nen, determinen una orientació clínica bastant segura abans de fer qualsevol estudi complementari:

1. Nens amb sibilacions precoces transitòries: són nens que presenten sibilacions molt aviat, inclús abans d’anar a guarderia i moltes vegades, sense tenir refredat. No tenen antecedents familiars d’asma o al·lèrgia, ni dermatitis atòpica (pell seca, picor i èczema). Són en la seva majoria, fills de mares fumadores durant l’embaràs. D’altres factors de risc associats són el sexe masculí, la prematuritat, la convivència amb germans grans i l’assistència a guarderia. Ja tenen una funció pulmonar alterada abans de presentar el primer episodi de sibilacions. No obstant això, les sibilacions desapareixen habitualment als 3 anys o abans i les proves funcionals a l’adolescència són normals. El pronòstic d’aquests nens a llarg termini no sembla tan bo, ja que tenen més tendència a fer-se fumadors i més risc de presentar malaltia pulmonar crònica pel tabaquisme, que els fills de mare no fumadora. Representen el 60% de nens xiuladors abans dels 3 anys. La situació i el pronòstic empitjoren si els pares continuen fumant.

2. Nens amb sibilacions persistents no atòpiques: representen el 20% dels nens menors de 3 anys amb sibilacions. Aquests nens presenten bronquitis amb sibilacions, habitualment desencadenades per infeccions víriques. La primera sol ser una bronquiolitis per virus respiratori sincitial o algun altre com rinovirus. Després, a cada refredat que presenten poden tenir una bronquitis. No és una regla constant, però és molt freqüent. Habitualment, presenten les sibilacions durant els primers 2-3 anys de vida, però alguns en segueixen tenint després d’aquesta edat. La majoria de nens “curen” a l’adolescència. Abans es deia que tenien “asma intrínseca”.

asma alérgica

Foto: webmd.com

3. Nens amb sibilacions persistents atòpiques: aquests nens, presenten sibilacions per una alteració de la resposta immune en front de determinats al·lèrgens (sensibilització atòpica). Són els que tenen “asma al·lèrgica” i representen el 20% restant. Solen estar sensibilitzats precoçment a al·lèrgens alimentaris (proteïnes de llet de vaca, ou, fruits secs), i d’altres pneumo-al·lèrgens (al·lèrgens inhalats). Als 6-10 anys tenen una funció pulmonar disminuïda (a l’espirometria) i nivells alts de la immunoglobulina IgE. Pot ser un factor de risc per desenvolupar la malaltia més greu i persistent a l’adolescència i també a l’adult. El pronòstic és millor en els nens amb asma al·lèrgica que manifesten les sibilacions després dels 3 anys i durant l’etapa escolar.

Aquests tres tipus de manifestacions, es poden combinar, com deia abans: un nen pot tenir dermatitis atòpica i alhora mare fumadora, o patir bronquiolitis en els primers mesos de vida, i així amb diverses circumstàncies i combinacions possibles. Tot això dificulta la distinció del tipus d’asma que pateix el nen i, per tant l’adopció de mesures, tant des del punt de vista del diagnòstic com del tractament. Encara resulta més difícil per al pediatra avançar un pronòstic de la malaltia.

Tampoc es disposa encara de marcadors genètics, però sí que existeix un consens per determinar la probabilitat o risc de patir asma en un futur. Així la probabilitat més alta, està relacionada amb l’existència d’asma en un dels pares i amb que el nen pateixi dermatitis atòpica. També cal sospitar un asma al·lèrgica en el nen amb episodis repetits de sibilacions sense refredat, la mare del qual no és fumadora. En aquests casos, el pediatra pot demanar una analítica de sang per confirmar si hi ha augment d’IgE, eosinofília, o sensibilització a pneumo-al·lergens o al·lèrgens alimentaris. A l’Atenció Primària es disposa d’aquestes tècniques que ens serveixen als pediatres per orientar el diagnòstic, no per confirmar-lo. El que fem habitualment, és una derivació a l’especialista hospitalari per completar l’estudi diagnòstic. Cal tenir en compte, que la negativitat de les proves no descarta la presència d’asma al·lèrgica, sobre tot, si hi ha antecedents d’asma als pares i el nen te dermatitis atòpica. Caldrà fer un seguiment del nen, ja que és probable que en un futur (entre els 6 i 10 anys), es facin positives les proves, i si està indicat, hi ha tractament hiposensibilitzant. Amb un diagnòstic i tractament precoç, molts nens asmàtics seran asimptomàtics a l’edat adulta. Per contra, l’aparició precoç i la major freqüència i gravetat de les crisis estan relacionades amb la persistència d’asma a l’adult.

I mentrestant?

Podem prevenir evitant factors predisposants o desencadenants:
- Fumar durant l’embaràs.
- Exposició al tabac i la pol·lució.
- Bronquiolitis. No hi ha evidència de que facin predisposar a l’asma al·lèrgica si no hi ha predisposició genètica. Però sí que avança la sensibilització. També està comprovat que en els nens al·lèrgics, les bronquitis d’origen víric, són més intenses i de més durada que en els nens no atòpics. Aquesta “hiperactivitat bronquial” persisteix fins i tot després d’estar l’asma tractada i asimptomàtic el nen. Un nen de 4 mesos, que ha d’anar a la guarderia al novembre, que ha manifestat dermatitis atòpica els primers mesos i amb antecedents familiars d’asma, és de sentit comú que té probabilitats de patir bronquitis amb sibilacions des de molt aviat; seria raonable tractar d’endarrerir uns mesos la guarderia.
- Antibiòtics. Poden avançar la sensibilització i no són útils en la crisis d’asma. Els nens amb bronquitis repetides solen estar hipertractats amb antibiòtics.
- Estrès matern i a l’ambient familiar.

No hi ha evidència de que evitar la resta de factors disminueixi la possibilitat de patir asma en el futur. En els nens amb dermatitis atòpica, la llet parcialment hidrolitzada pot disminuir els brots d’èczema en els primers mesos, però no influeix en l’evolució posterior de l’al·lèrgia ni de l’asma. Només millora la dermatitis si hi ha una al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca. Per tant, no cal retirar determinats aliments ni de la mare ni del nen, ni evitar els possibles al·lèrgens. Inclús s’ha demostrat un cert efecte protector en cas de tenir la mascota a casa abans del néixer el nen. Sí que hi ha una millora si s’eviten durant el tractament, una vegada desencadenat l’asma i demostrada la sensibilització a l’al·lergen.

Frutas y verduras

Foto: Stefano Chiarelli (via Flickr)

Es parla molt del benefici que suposa afegir a la llet els prebiòtics i probiòtics. Sembla ser que milloren la dermatitis atòpica. Actualment s’està estudiant la influència de la dieta mediterrània en el desenvolupament de l’asma, rinitis al·lèrgica i dermatitis atòpica. No hi ha resultats concloents. Sí que es pensa que és degut a la presència d’aliments amb alt contingut en antioxidants i a la presència dels àcids grassos de cadena llarga i els omega 3 i 6 en alguns aliments de la dieta mediterrània (tomàquets, raïm, nous, pomes, algunes verdures).

Tractament preventiu:

En cas de posar-ho, cal que sigui el mínim possible per controlar els símptomes i no produir efectes secundaris.

Si el nen pateix menys de 4 – 5 episodis lleus a l’any, no cal posar tractament preventiu. Solament es tracten les crisis.

En nens menors de 4 anys, està molt discutida la utilitat dels corticoides inhalats versus la dels antileucotriens, per prevenir els atacs d’asma. Segons els estudis que es revisin, els resultats són diferents. És possible que juguin interessos econòmics per part de l’administració i per part dels laboratoris. El que està clar, és que cap d’ells modifiquen l’evolució de la malaltia. Només disminueixen les bronquitis repetides. Pot ser que les sibilacions repetides induïdes per virus siguin més agraïdes als antileucotrienis. La majoria de guies clíniques recomanen en primer lloc l’ús de corticoides inhalats.

L’evidència més positiva:

L’asma és una de les malalties més estudiades. El seu diagnòstic i tractament estan tan consensuats i són tan universals, que qualsevol pediatra està al dia de la majoria d’avenços en aquest tema. Ben segur que sabrà orientar el cas de cada nen i adoptar les mesures adients.

Tratamiento Asma

Foto: webmd.com

Encara que les bronquitis, les sibilacions, els tractaments amb càmeres d’inhalació, els corticoides orals o inhalats, les anades i tornades a urgències espantin, preocupin i angoixin els pares, és molt probable que la majoria dels nens millori després dels 3 anys. Per a la resta, hi ha tractament.

La dieta mediterrània, per la seva varietat, equilibri i riquesa en antioxidants, molta vida a l’aire lliure, lluny de la contaminació i sense tabac al seu voltant, són mitjans de prevenció a l’abast de tothom.

Bibliografia:

1. Alba Moreno F., Buñuel Alvarez C., Fos Escrivà E., Moreno Galdó A., Oms Arias M., Puig Congost M., Ridao Redondo M., Sanz Borrell L. Asma Infantil [En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2008. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 13 [URL disponible a: http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/asma_infantil.htm

2. Perdikidi Olivieri L. Metaanálisis de la evidencia a favor de la fórmula parcialmente hidrolizada, con un 100% de seroproteínas, para la prevención de enfermedades alérgicas. Evid Pediatr. 2011;7:20. Traducción autorizada de: Centre for Reviews and Dissemination (CRD). Meta-analysis of the evidence for a partially hydrolyzed 100% whey formula for the prevention of allergic diseases. Database of Abstracts of Review of Effects web site (DARE) [en línea] [fecha de actualización: 2011; fecha de consulta: 2011]. Disponible en: http://www.crd.york.ac.uk/CRDWeb/ShowRecord.asp?ID=12010001178.

3. Puebla Molina SF, Aparicio Sánchez JL. El retraso de la introducción de alimentos sólidos en la dieta del lactante no parece proteger de un posterior desarrollo de asma, rinitis alérgica y sensibilización a neumoalergenos y alimentos. Evid Pediatr. 2008;4:36

4. González de Dios J, Perdikidis Olivieri L. En recién nacidos con alto riesgo de atopia, la suplementación con prebióticos de la fórmula adaptada parece disminuir la aparición de dermatitis atópica. Evid Pediatr. 2007;3:11.

5. Castillo Laita JA, Torregrosa Bertet MJ y Grupo de Vías Respiratorias. Protocolo de Diagnóstico de Asma. El Pediatra de Atención Primaria y el diagnóstico de Asma. Protocolo del GVR (publicación P-GVR-1) [consultado dia/mes/año]. Disponible en:http://www.aepap.org/gvr/protocolos.htm

6. Gema 2009. Guía española para el manejo del asma. Disponible en http://www.gemasma.com

7. Global strategy for the diagnosis and Management of asthma in children 5 years and younger. Available at http://www.ginasthma.org

8. Martín Mateos MA, Enrubia M, Vallés A. Document de consenso sobre el diagnòstic i tractament de l’asma en el nen menor de 3 anys. Maig de 2008.
Disponible a: http://www.hsjdbcn.org/portal/ca/web/vincles

9. Nancy E. Lange, Sheryl L. Rifas-Shiman, Carlos A. Camargo Jr., Diane R. Gold, Matthew W. Gillman, and Augusto A. Litonjua, Maternal dietary pattern during pregnancy is not associated with recurrent wheeze in children. J Allergy Clin Immunol. 2010 August ; 126(2): 250–255.e4.

10. Chatzi L, Apostolaki G, Bibakis I, Skypala I, Bibaki-Liakou V, Tzanakis N, Kogevinas M, Cullinan P. Protective effect of fruits, vegetables and the Mediterranean diet on asthma and allergies among children in Crete. Thorax 2007;62:677–683

11. Chatzi l, Torrent M, Romieu I, García –Esteban R, Ferrer C, Vioque J, Kogevinas M, Sunyer J. Diet, wheeze, and atopy in school children in Menorca, Spain. Pediatr allergy Immunol 2007, Sep; 18(6): 480-5.

Podeu recomanar algun al·lergòleg?

Publicat el 26 de octubre del 2011 a Preguntes Freqüents

Resposta:

Cada cop més al·lergòlegs estan en contacte amb AEPNAA per una col·laboració que ja és recíproca. No recomanem cap al·lergòleg en especial, tampoc si és millor la sanitat pública o privada (sovint els mateixos metges exerceixen a ambdues). El millor al·lergòleg és aquell amb el que existeixi una millor comunicació. L’al·lergòleg és el que diagnostica les al·lèrgies, posa un tractament, fa un seguiment i control de l’al·lèrgia, de manera que el pacient millori. Cap curarà l’al·lèrgia, però permet combatre els símptomes, i l’al·lèrgic recupera salut i qualitat de vida. Si hi ha problemes amb l’al·lergòleg establert, es pot sol·licitar un canvi en el que AEPNAA podria assessorar. El més important és que el seguiment de l’al·lèrgia el faci un al·lergòleg, ja que és l’únic especialista en al·lèrgia.

Referència:

Instituto Tomás Pascual

AEPNAA
Continguts pertanyents al llibre “Alergias alimentarias, ¿y ahora qué?”, editat per AEPNAA i l’Instituto Tomás Pascual i avalat per la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica (SEAIC) i la Sociedad Española de Inmunología Clínica y Alergología Pediátrica (SEICAP).

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...

Per votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. ¡Registra’t!

Què és més important, l’al·lèrgia o la intolerància?

Publicat el 24 de octubre del 2011 a Preguntes Freqüents

Resposta:

Per a cada persona el més important és el que li afecti a ell mateix. Són entitats diferents, la intolerància no te un mecanisme immunològic sinó habitualment una deficiència enzimàtica. Tot i que ambdues poden provocar quadros greus, la intolerància no provoca mai quadros d’anafilaxi amb afectació cardiovascular, que pot comprometre la vida de l’afectat. L’al·lèrgia sí que suposa un risc vital en minuts. Per altra banda, la intolerància sol estar lligada a la quantitat ingerida (sempre es toleren petites quantitats); en l’al·lèrgia ha d’evitar-se qualsevol quantitat de l’aliment implicat, per petita que sigui pot causar una reacció greu.

Referència:

Instituto Tomás Pascual

AEPNAA
Continguts pertanyents al llibre “Alergias alimentarias, ¿y ahora qué?”, editat per AEPNAA i l’Instituto Tomás Pascual i avalat per la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica (SEAIC) i la Sociedad Española de Inmunología Clínica y Alergología Pediátrica (SEICAP).

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...

Per votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. ¡Registra’t!

Per què augmenta la IgE específica si no he ingerit l’aliment? Pot disminuir la IgE específica si passo molt de temps sense tocar l’aliment?

Publicat el 21 de octubre del 2011 a Preguntes Freqüents

Resposta:

El resultat de la IgE específica no manté relació definitiva amb l’augment o recés de l’al·lèrgia o amb el grau de les reaccions. En el cas dels nens, el nivell d’IgE específica augmenta des del naixement fins als 4 anys, edat en la que comença a estabilitzar-se o disminuir. Pot no haver-hi correspondència entre les diferents proves, per exemple, una prova cutània negativa amb IgE específica molt alta. Per això es considera la prova d’exposició controlada o prova de provocació com la més fiable i definitiva. Serà l’al·lergòleg qui li doni el valor a aquesta o a les altres proves.

Referència:

Instituto Tomás Pascual

AEPNAA
Continguts pertanyents al llibre “Alergias alimentarias, ¿y ahora qué?”, editat per AEPNAA i l’Instituto Tomás Pascual i avalat per la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica (SEAIC) i la Sociedad Española de Inmunología Clínica y Alergología Pediátrica (SEICAP).

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...

Per votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. ¡Registra’t!

Purificadores de l’aire

Publicat el 5 de maig del 2011 a Consultes

Consulta:

La meva consulta és sobre què opineu de les màquines que venen com a purificadores de l’aire (IQair, Hyla, Proaqua, etc) que eliminen pols, àcars, al·lèrgens, gasos, substàncies químiques… si les coneixeu i si veritablement funcionen. Gràcies.

Resposta:

Per respondre la seva pregunta hem consultat amb la Societat Espanyola d’Electromedicina, que és la societat científica de professionals especialistes en tecnologia mèdica. Ens han respost que, tot i que els filtres HEPA que tenen molts d’aquests aparells aconsegueixen filtrar l’aire, “l’eficàcia en la purificació de l’aire seria comparable a la de netejar el mar amb un caçapapallones”. Per a aconseguir certa disminució de partícules, s’ha de fer servir varies hores en habitacions tancades i, tot i això, no és clar que disminueixi l’impacte d’aquests agents en el desenvolupament de patologies.

D’altra banda, hem realitzat una recerca de bibliografia al respecte. Malgrat que existeixen diversos estudis on s’intenta demostrar l’eficàcia en la disminució de concentracions de partícules a les llars tancades, no coneixem publicacions científiques on es demostri l’eficàcia d’aquests aparells en la disminució del número i gravetat dels episodis d’al·lèrgia o infeccions.

Per tant, com a professional no ho desaconsello, ja que no el considero perjudicial per a la salut, però veritablement és un aparell bastant car per a no tenir demostrada la seva eficàcia.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Bronquitis recurrent

Publicat el 17 de novembre del 2010 a Consultes

Consulta:
El meu fill té ara 11 anys i ha estat el bebè típic de les bronquitis i l’atòpia. Acabat de néixer, va sortir de l’hospital ple de granets i el pediatra ja em va dir que desenvoluparia al·lèrgies. Efectivament, als 3 anys, o potser abans, tot va remetre però en complir els 10 ha tornat a necessitar salbutamol gairebé cada vegada que es constipa però no ha necessitat ni corticoides ni antibiòtic. És esportista i ahir va arribar bastant tapat i li vaig administrar salbutamol en dosi d’”atac” (10 pufs i 10 respiracions en cadascú) com em van indicar a l’hospital l’última vegada que vam anar. Tot i que dominem bastant els símptomes tant el meu fill com jo, sempre que puc m’apropo al seu pediatra o a l’hospital a que li facin una ullada. Li hem fet dues analítiques de sang per veure si hi ha indicis d’antígens però no sembla que surti res molt evident en quant a al·lèrgies. Una altra dada és que gairebé tot l’any, i sobre tot quan es lleva, esternuda i moqueja bastant. I finalment, la meva consulta és si em recomaneu fer proves d’al·lèrgia “seriosament” i si el fet que hagi tornat a aparèixer aquesta sensibilitat a aquesta edat és preocupant o relativament habitual. Moltes gràcies.

Resposta:
L’asma és la malaltia crònica més freqüent en la infantesa i adolescència, amb una prevalença estimada del 9% en els nens de 13-14 anys i del 10% en els de 6-7 anys. El seu fill va presentar un “asma del lactant i preescolar” (terme actualment objecte de controvèrsia), definida com 3 o més episodis de sibilants (xiulets) en menors de 24 mesos, independentment de la seva causa i que en aquestes edats és predominantment d’origen víric. El nen ha romàs clínicament asimptomàtic fins fa un any, en el que ha reiniciat els símptomes. Doncs bé, ha de saber que la història personal o familiar d’atòpia, com ha passat en aquest cas, és el principal factor de risc de persistència de l’asma.

El pilar del diagnòstic d’asma és, juntament amb la clínica, el mesurament de la funció pulmonar mitjançant l’espirometria forçada, que permet a més classificar la gravetat de l’asma, motiu pel que sí li aconsello aprofundir en l’estudi del nen. Aquest estudi també inclou proves per a identificar els al·lèrgens responsables, ja que en el nen gran, la principal causa d’asma són els al·lèrgens inhalats. Les tècniques fonamentals en el diagnòstic al·lergològic són el prick test o test cutani i la determinació d’Ig E antigènic específic en sèrum. M’imagino que aquesta darrera és la que li han realitzat al seu fill.

Els símptomes “esternuts i mucositat pel matí” ens fan pensar en una rinitis al·lèrgica. En el nostre mitjà, un 80-90% d’asmàtics tenen rinitis al·lèrgica. També els aconsello la realització de l’estudi al·lergològic per a identificar els al·lèrgens desencadenants de la rinitis. El tractament tant de l’asma com de la rinitis es basa en l’eliminació dels al·lèrgens específics, quan és possible, i en l’ús de medicaments que disminueixin els símptomes. En aquest cas podríem iniciar una budesonida inhalada pel control de l’asma i un corticoide nasal pel tractament de la rinitis.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Vacuna per a prevenir refredats

Publicat el 11 de maig del 2010 a Consultes

Consulta: Tinc una nena de 21 mesos amb asma i bronquitis des dels 8. Cada refredat és un drama i el pneumòleg ens va comentar a l’última visita que a finals d’aquest pròxim estiu li administrarà una vacuna per a prevenir tants refredats. Em poden explicar una mica de quina vacuna es pot tractar? Durant la visita no ens va donar temps a aprofundir en el tema. Moltes gràcies.

Resposta:

La immunoteràpia, també coneguda com a “vacuna antial·lèrgica”, és un tractament utilitzat en alguns casos d’asma en els que els símptomes no es poden alleujar evitant els al·lèrgens (substàncies que provoquen al·lèrgies) o tractant-los amb medicaments. La immunoteràpia consisteix en l’aplicació de múltiples injeccions amb petites quantitats de la substància que produeix els símptomes d’al·lèrgia i que gradualment es van augmentant de manera que el nen va desenvolupant una tolerància a l’al·lergen (“es va acostumant”). Si la immunoteràpia dóna bons resultats, el tractament generalment es manté per un període de temps que oscil·la entre els 3 i els 5 anys i la decisió de detenir-lo ha de ser presa per un metge en funció del cas particular del nen. Malgrat tot, l’edat mínima recomanada per a iniciar la immunoteràpia acostuma a ser de cinc anys per diverses raons, entre elles per la dificultat de determinació de l’al·lergen responsable de l’al·lèrgia en edats més primerenques i per les dificultats que poden presentar els nens menors per a cooperar amb el programa d’immunoteràpia.

Existeixen, a més, altres tractaments en forma de comprimits orals que poden ajudar a prevenir o disminuir el número d’episodis de bronquitis asmàtica, que es poden administrar a edats més primerenques i que poden ser confosos amb “vacunes”.

L’elecció d’un tipus de tractament o un altre depèn de les característiques particulars del nen i de la seva malaltia al·lèrgica, pel que és fonamental disposar del diagnòstic definitiu i de la valoració mèdica acurada de les condicions particulars dels símptomes del nen.

No obstant, i malgrat els tractaments disponibles per a tractar les al·lèrgies, és important recordar que la millor manera de prevenir o controlar els símptomes d’al·lèrgia de la seva filla és evitant l’al·lergen. Pot consultar els consells per a millorar l’ambient dins la llar disponibles a la nostra  pàgina web.

Recorda: la informació que apareix en aquesta resposta pot servir de guia o consell, però en cap cas substitueix la visita i les recomanacions del seu metge, que és qui millor coneix la malaltia i les circumstàncies particulars del pacient.

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Al·lèrgia

Publicat el 1 de maig del 2010 a Temes

Què és

Què és

L’al·lèrgia és una reacció del sistema defensiu davant de substàncies que reconeix com a perjudicials, i que generalment són innòcues. A aquestes substàncies realment innòcues que provoquen la reacció al·lèrgica s’anomenen “al·lèrgens”. Aquesta reacció exagerada del sistema defensiu humà davant l’al·lergen és el que provoca els símptomes al·lèrgics, i variaran depenent dels òrgans que s’activin: símptomes respiratoris, cutanis, digestius…

El sistema defensiu del nen amb al·lèrgia, amb la intenció de protegir de substàncies que creu amenaçadores, produeix uns anticossos denominats immunoglobulina E (IgE) contra l’al·lergen. Al seu torn, aquestes Ig E fan que unes cèl·lules anomenades mastòcits alliberin substàncies químiques, incloent l’histamina, al torrent sanguini per defensar-se de l’al·lergen “invasor” [1].

És l’acció d’aquestes substàncies químiques alliberades les que causen els símptomes al·lèrgics que afecten la pell, els ulls, el nas, el coll, els bronquis i/o el tub digestiu.

Quan es produeixen exposicions posteriors a l’al·lergen es torna a activar la mateixa reacció al·lèrgica, per la qual cosa cada vegada que el nen ses vegi exposat a una determinada quantitat de l’al·lergen, presentarà la reacció al·lèrgica [1].

Incidència en els nens

És molt freqüent. Es calcula que al voltant del 25% dels nens pateixen algun tipus d’al·lèrgia als països desenvolupats. Els símptomes que causa de vegades són molt intensos i evidents, i altres vegades passen desapercebuts i amb prou feines causen molèsties.

En les últimes dècades l’increment d’aquest tipus de patologia, especialment als països desenvolupats, ha estat tan notori que s’ha parlat d’una ”epidèmia al·lèrgica”. Els estudis han mostrat que aquest increment és real i no atribuïble al fet que es diagnostiquin més casos com a resultat de la millora dels coneixements sobre les malalties al·lèrgiques entre els metges i la població general [2];[3]. L’alta prevalença de casos d’al·lèrgia documentats en nens de pares sense història familiar d’atòpia (vegeu “Causes”) suggereix que la major part de l’increment de les malalties d’origen al·lèrgic succeeix en nens sense una predisposició genètica significativa[4].

No se sap perquè està augmentant. Existeixen diverses teories. Si bé l’al·lèrgia depèn de la genètica i l’ambient, la càrrega genètica no pot haver canviat en només 20-30 anys, de manera que les raons han de ser ambientals. Entre les diferents teories hi ha la càrrega de l’alimentació, les infeccions, la contaminació, etc. I ja que és més freqüent als països desenvolupats que en els no desenvolupats, es busquen causes a la “manera de vida occidental” [4];[5].

Causes

Causes

Entre les causes del desenvolupament de l’al·lèrgia, distingim diferents factors: aquells que predisposen al desenvolupament de l’al·lèrgia, aquells que la causen directament (els al·lèrgens) i aquells que influeixen en el seu desenvolupament que, al seu torn, una vegada establerta l’al·lèrgia, també són desencadenants dels símptomes [6]. Vegem-los:

  1. Factors predisponents:
    • Predisposició genètica, que es denomina atòpia. Són aquells nens amb facilitat per al desenvolupament de malalties al·lèrgiques si hi ha altres membres de la família (pare, mare, germà, etc.) que són al·lèrgics. L’al·lèrgia no s’hereta, però sí la predisposició a desenvolupar-la.
    • El Sexe. En algunes malalties al·lèrgiques, com és el cas de l’asma, aquesta malaltia és més freqüent en homes.
  2. Factors causals: els al·lèrgens (àcars de la pols, fongs, epitelis d’animals, paneroles, aliments, etc.).
  3. Factors facilitadors o desencadenants: Són factors que no produeixen al·lèrgia per si mateixos, però que faciliten que una persona pugui esdevenir al·lèrgica a una substància, o bé poden actuar com a factors desencadenants en una persona que ja és al·lèrgica:
    • Contaminació
    • Fum de tabac
    • Infeccions respiratòries
    • Aire fred
    • Exercici

Símptomes

Símptomes

Les reaccions al·lèrgiques poden produir-se en qualsevol part de l’organisme ja que les persones entren en contacte amb els al·lèrgens a través de l’aire que respiren, dels aliments que mengen o de les coses que toquen.

El tipus i gravetat dels símptomes de l’al·lèrgia varien entre els tipus d’al·lèrgies i entre pacients. Els símptomes poden anar de lleus o importants molèsties estacionals (per exemple, les al·lèrgies al pol·len o per determinats fongs) a problemes que es manifesten durant tot l’any (com els àcars de la pols o certs aliments).

Els símptomes més corrents d’al·lèrgia son [6]:

  • Congestió nasal, esternuts, freqüentment “en salves”.
  • Tos.
  • Coïssor d’ulls, nas, paladar, oïdes o coll, pell…
  • Ulleres.
  • Llagrimeig, envermelliment dels ulls, lleganyes, inflamació de parpelles.
  • Xiulets al pit, dificultat respiratòria, opressió al pit.
  • Erupcions a la pell, faves…
  • Dolors d’abdomen, diarrea, vòmits (sobretot en lactants i nens petits).

Els lactants rarament presenten símptomes d’al·lèrgia. Però tan aviat com la llet és introduïda a la dieta, alguns nens poden començar a tenir vòmits, diarrea, còlics intestinals, etc. En ocasions, quan aquests símptomes digestius van remetent, comencen a aparèixer símptomes a la pell (eritema del bolquer, èczema…). Més tard poden aparèixer refredats bronquials o asma. Finalment, és comú que es facin patents símptomes al·lèrgics al nas (rinitis) o als ulls (conjuntivitis).

Diagnòstic

Com es diagnostica

Algunes al·lèrgies són força fàcils de diagnosticar perquè el patró de símptomes que segueix l’exposició a determinats al·lèrgens és fàcil d’identificar. Però altres al·lèrgies són menys òbvies perquè els seus símptomes recorden als quadres clínics d’altres trastorns.

Al llarg de la vida d’una persona s’entra en contacte amb diversos milers de substàncies capaces de produir al·lèrgia. En la majoria dels casos només una o unes quantes d’aquestes substàncies produeixen malaltia en alguna persona concreta. Però tot i això, de vegades trobar la causa de l’al·lèrgia en un pacient determinat pot ser extremadament difícil. Per això no és raonable realitzar un nombre indiscriminat de proves, sobretot en el cas dels nens. De tota manera s’acostuma a tenir al·lèrgies a substàncies amb les quals es té un contacte freqüent, per això la realització d’aquestes proves és un procés que s’ha de basar necessàriament en una història clínica detallada, per tal de determinar quins poden ser els al·lèrgens responsables de la malaltia del nen.

Segons aquesta història clínica detallada i una minuciosa exploració física, el seu pediatre podrà emetre un diagnòstic i receptar-li medicació o bé derivar-lo a un al·lergòleg que li faci un estudi d’al·lèrgia en profunditat i li recomani un tractament.

L’al·lergòleg probablement sol·liciti algunes proves per determinar a què és al·lèrgic.  Hi ha diversos tipus d’exploracions per poder determinar si un/a nen/a té al·lèrgia:

  • Les proves cutànies: es poden fer en lactants de pocs mesos, però són més fiables a partir dels dos anys d’edat. Es realitzen tot aplicant a la pell gotes dels extractes als quals se suposa que el nen pot ser al·lèrgic, i a continuació es realitza una petita punció sobre aquestes gotes per introduir una mínima quantitat de l’al·lergen a la pell. Així es veurà si es produeix una reacció al cap de 15-20 minuts, quan s’efectua la lectura. Si el seu fill està sensibilitzat a algun al·lergen es produiran faves en aquest punt.
  • Analítica de sang: és un complement de les proves a la pell. Serveixen per confirmar la prova cutània i també quantificar la intensitat de la sensibilització al·lèrgica.
  • Hi ha una prova denominada Phadiatop Infant (Pharmacia Diagnostics -Uppssala-Sweden) que és una prova per a l’atòpia dissenyada especialment per a nens de fins quatre anys. És una tècnica de diagnòstic in vitro, que conté components d’al·lèrgens tant alimentaris com inhalats, basant-se en la prevalença coneguda dels al·lèrgens agressors que provoquen una malaltia atòpica en aquest grup d’edat. Conté el 98% dels al·lèrgens que causen la malaltia al·lèrgica en aquesta edat. Si el resultat és positiu, és altament probable que el pacient sigui efectivament al·lèrgic, mentre que si és negatiu, el més probable és que no ho sigui.

Tractament

Tractament

La prevenció més òbvia és procurar evitar la substància a la qual s’és al·lèrgic, si aquesta és coneguda. Tanmateix, aquesta opció és sovint difícilment practicable, i de vegades, fins i tot impossible. Per això és fonamental l’educació dels nens amb al·lèrgia des de petits, no només sobre l’al·lèrgia en si mateixa, sinó també sobre les reaccions que poden presentar si ingereixen o entren en contacte amb l’al·lergen. A més, és recomanable informar a totes i cada una de les persones que estan a cura del seu fill (des dels monitors i professors de l’escola o llar d’infants fins als familiars i els pares dels seus amics) sobre l’al·lèrgia que pateix el nen per tal de reduir al màxim els símptomes al·lèrgics [1].

Cal tenir en compte que s’acostuma a ser al·lèrgic a més d’una substància o es va essent al llarg de la vida. Per això són fonamentals les mesures generals d’evitació dels al·lèrgens i de disminució de la càrrega dels mateixos en l’ambient habitual. Amb això es contribueix a disminuir el nombre d’episodis i la intensitat dels mateixos, i al seu torn prevenim el desenvolupament de noves al·lèrgies a substàncies.

La “desal·lergenització” del domicili per tant serà fonamental, sobretot a l’habitació [6]. Per dur-la a terme es poden seguir les següents recomanacions [6]:

  1. Els pèls i les plomes dels animals domèstics constitueixen un material molt al·lèrgenic, de manera que s’aconsella evitar la presència a les habitacions del domicili d’animals amb pèl (particularment gossos, gats i hàmsters) i plomes, ja que, si el pacient ja és al·lèrgic a algun d’aquests animals, la seva mera presència pot causar símptomes, i si encara no ho és, el risc d’esdevenir al·lèrgic és molt alt.
  2. Evitar catifes o moquetes, o en cas que siguin inevitables, sotmetre-les a una neteja minuciosa.
  3. Evitar col·locar plantes dins de l’habitatge, ja que a la terra del test sovint creixen fongs. Sí que n’hi pot haver a les terrasses i els balcons.
  4. És convenient pintar les parets amb pintura plàstica rentable i, preferiblement llises (no estucades). Són desaconsellables les parets empaperades o entelades.
  5. La neteja es farà a diari amb aspirador. Als mobles se’ls traurà la pols amb una baieta humida i també es poden fer servir esprais per netejar mobles. Mai no s’escombrarà ni se sacsejarà la pols. Convé no oblidar els llocs ocults (quadres, sòcols, altells, etc.)
  6. S’han d’evitar els ambientadors, esprais, etc. amb olors intenses i penetrants.
  7. El tabac constitueix un irritant bronquial potentíssim. Per tant, està contraindicat fumar a la casa d’un pacient al·lèrgic, fins i tot quan ell/ella no sigui present.
  8. Evitar les finestres obertes en excés, sobretot en època de pol·linització (primavera) i dies ventosos, i es farà servir preferentment l’aire condicionat per aclimatar la llar, sempre que la neteja de filtres i el manteniment es realitzin d’una forma regular.

Tanmateix, no sempre és possible o factible reduir l’exposició a l’al·lergen. En aquests casos, o quan les mesures de “desal·lergenització” del domicili no siguin suficients, el més probable és que el metge prescrigui medicaments, entre els quals es troben els següents [8]:

Antihistamínics: Els antihistamínics bloquegen els efectes de l’histamina i d’aquesta manera alleugeren els símptomes principals de l’al·lèrgia, com els esternuts, la conjuntivitis, el degoteig nasal… Els nous antihistamínics no produeixen els efectes secundaris no desitjats tradicionals. Estan disponibles en càpsules, cremes, esprais nasals, xarops i col·liris.

Corticoides: Són antiinflamatoris potents útils per tractar els símptomes de l’al·lèrgia. Estan disponibles en diverses formulacions: cremes, locions, esprais nasals i col·liris. Són molt eficaços, i encara que s’han d’utilitzar amb regularitat durant tot el període de temps mentre romangui la simptomatologia al·lèrgica, no s’ha d’oblidar que no s’han de subministrar durant més de tres mesos consecutius. A més és imprescindible utilitzar-los amb molta precaució en els nens.

Cromoglicats: Aquests medicaments s’utilitzen per prevenir nous brots de la malaltia, per la qual cosa han d’estar prescrits i administrats durant un període de temps anterior (aproximadament un mes) a l’aparició de simptomatologia al·lèrgica. Això és a causa que aquests medicaments no actuen sobre la reacció al·lèrgica una vegada que aquesta s’ha desencadenat sinó que eviten l’alliberament d’histamina abans que ocorri l’episodi al·lèrgic.

Immunoteràpia: En alguns casos específics, i sempre que el metge ho consideri necessari, es pot prescriure la immunoteràpia, encara que s’acostuma a reservar per a pacients amb al·lèrgies severes que no responen a la medicació habitual. S’injecten quantitats d’al·lergen progressivament superiors per induir certa immunitat cap a l’al·lergen causant. És un procés llarg i té efectes secundaris.

Perspectives

Perspectives a llarg termini

L’al·lèrgia desapareix per complet en alguns casos; en altres casos pot romandre, però es poden millorar molts els símptomes [5]. La desaparició pot succeir de manera espontània i d’altres vegades amb el tractament prescrit pel metge. En ocasions passa que alguns pacients, amb el temps, desenvolupen tolerància a la substància a què tenien al·lèrgia, i no necessiten cap precaució especial, com succeeix amb les persones que mai no han tingut al·lèrgia.

Saber +

Saber-ne més

Algunes preguntes freqüents:

Bibliografia

[1] http://kidshealth.org/parent/en_espanol/medicos/allergy_esp.html

[2] Arruda LK, Sole D, Baena-Cagnani CE, Naspitz CK. Risk factors for asthma and atopy. Curr Opin Allergy Clin Immunol 2005;5(2):153-9.

[3] Beasley R, Crane J, Lai CK, Pearce N. Prevalence and etiology of asthma. J Allergy Clin Immunol 2000;105(2 Pt 2):S466-72.

[4] J. Torres-Borrego, A.B. Molina-Terán and C. Montes-Mendoza. Prevalence and associated factors of allergic rhinitis and atopic dermatitis in children. Allergol Immunopathol 2008;36(2):90-100

[5] Web de la Sociedad Española de Inmunologia Clinica y Alergia Pediátrica. Disponible URL: http://www.seicap.es/que_es_la_alergia.asp

[6] Web de la Unidad de Alergia del Hospital la Fe de Valencia. Disponible URL: http://www.alergiainfantillafe.org/infoalergia.htm#top

[7] http://kidshealth.org/parent/en_espanol/medicos/allergy_esp.html#a_Signos_y_s_ntomas

[8] http://www.laalergia.com/bgdisplay.jhtml?itemname=tratamientos

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Què és una reacció anafilàctica?

Publicat el 1 de maig del 2010 a Preguntes Freqüents

En comptades ocasions, si la sensibilitat a un al·lergen és extrema, un nen pot presentar una reacció anafilàctica (o xoc (shock) anafilàctic). Es tracta d’una reacció molt intensa i sobtada que afecta la pell i els sistemes respiratori, digestiu i cardiovascular. Aquests símptomes poden estar ocasionats per qualsevol tipus d’al·lergen, des de determinats aliments fins al verí de certs insectes, i sempre requereixen d’atenció mèdica immediata. Entre els símptomes de la reacció anafilàctica, s’inclouen [1]:

  1. Dificultat per respirar
  2. Inflamació (sobretot de la cara, el coll, els llavis i la llengua, en el cas de les  al·lèrgies alimentàries)
  3. Ràpid descens de la tensió arterial
  4. Mareig
  5. Pèrdua de la consciència
  6. Faves
  7. Ronquera o afonia

La reacció anafilàctica es pot produir després de només dos segons d’exposició a la substància desencadenant o pot tenir una latència de dues hores si ha estat desencadenada per un aliment.

Afortunadament, les reaccions al·lèrgiques greus que poden posar en perill la vida només es donen en una quantitat reduïda de nens. De fet, la incidència anual de reaccions anafilàctiques és baixa —al voltant del 30 sobre 100.000— encara que les persones amb asma, èczema o febre del fenc tenen més probabilitats de presentar-les. Pel que fa a les causes, la majoria —fins al 80%— de les reaccions anafilàctiques són desencadenades per cacauets o fruits secs [1].

Bibliografia:

[1] Kidshealth.org: http://kidshealth.org/parent/en_espanol/medicos/allergy_esp.html

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!