Per a pares mares

Causes

La causa de l’asma no es coneix. Sí que sabem que es desenvolupa en persones genèticament predisposades. En aquestes persones l’exposició repetida a diversos estímuls desencadena l’alliberament de les substàncies que provoquen la inflamació crònica de la via aèria.

Són múltiples els factors que poden actuar com|com a desencadenants d’asma (taula 1), tanmateix, no tot asmàtic reacciona d’igual manera a un estímul. Cada nen asmàtic té els seus propis factors precipitants, essent essencial la seva identificació per aconseguir un bon control de la malaltia.

Taula 1 – Factors desencadenants de l’asma

1. Al·lèrgens ambientals:

• Àcars de la pols domèstica.
• Pol·lens.
• Al·lèrgens animals.
• Fongs.
• Paneroles.

2. Al·lèrgens ocupacionals:

• Irritants:
  • Fum de tabac.
  • Contaminants ambientals.
    • Infeccions virals respiratòries.
    • Exercici físic.

• Altres factors:
  • Infeccions virals respiratòries.
  • Exercici físic.
  • Emocions (riure, plor).
  • Canvis atmosfèrics (aire fred, humitat ambiental).
  • Malalties concomitants: Rinitis/sinusitis.
  • Reflux gastroesofàgic.
  • Fàrmacs: AINE, b-bloqueants.
  • Aliments i additius.

En línies generals es pot dir que la influència d’aquests factors és diferent depenent de l’edat. Així, mentre en el nen menor de 2 anys la causa principal de sibilàncies (xiulets) són les infeccions virals respiratòries, en un nen més gran són els al·lèrgens inhalats i en l’adolescent cal afegir-hi factors com el tabac, l’exercici físic i els contaminants ambientals.

Símptomes

Els símptomes que la malaltia pot produir són:

• Tos: seca, que irrita, de predomini nocturn a primeres hores del matí.
• Sorolls al pit (“xiulets al pit”). És el símptoma més característic.
• Sensació de falta d’aire o dificultat per prendre i expulsar l’aire.
• Opressió o tibantor al pit.

De vegades, només es presenta algun dels símptomes, el que pot fer més difícil reconèixer la malaltia. Hi pot haver períodes de temps en els quals la persona amb asma pot estar sense símptomes, fins i tot sense rebre tractament.

Com es diagnostica

En els nens menors de 6 anys, el diagnòstic es basa en la presència de símptomes, en els més grans de 6 anys, adolescents i adults, a més, en els resultats de les proves de funció pulmonar (espirometria).

S’investiga la freqüència, intensitat i el predomini estacional dels símptomes. Cal parar particular atenció a aquells que es repeteixen i intentar relacionar-los amb possibles desencadenants: quan apareixen, quina activitat està realitzant, on és, què hi ha en l’ambient… També interessen els antecedents personals (dermatitis atòpica, al·lèrgia alimentària, rinoconjuntivitis) i els antecedents familiars que puguin estar relacionats amb l’asma.

Els estudis complementaris no són la base del diagnòstic de l’asma. Per tal de descartar altres malalties es poden realitzar proves com ara l’anàlisi de sang, la radiografia de tòrax, un estudi digestiu, un test de la suor, entre d’altres.

També és important esbrinar si en la seva asma hi ha o no al·lèrgia i quins són els factors desencadenants. Per a això es realitza una anàlisi de sang que detecta si hi ha un augment en els anticossos específics per a diferents al·lèrgens (àcars, pols, pol·lens etc.) i les proves cutànies, mètode d’elecció per al diagnòstic d’al·lèrgia perquè és molt específic, fàcil de realitzar i amb una obtenció ràpida de resultats.

Tractament

1. – Control correcte dels desencadenants

Per això cal prendre algunes mesures:

• Evitar el fum del tabac.
• Si té al·lèrgia als àcars intentar que l’entorn de l’asmàtic estigui lliure de pols (fer servir l’aspirador o draps humits, fundes hermètiques pel matalàs i els coixins, rentar la roba de llit, la roba i els ninots de peluix una vegada a la setmana).
• Si té al·lèrgia al pol·len: en època pol·línica s’ha d’evitar anar al camp, cal viatjar amb les finestretes tancades al cotxe, s’han de fer servir filtres antipol·len al cotxe i procurar airejar la casa molt d’hora per evitar que el pol·len entri a casa.
• Si té al·lèrgia a algun animal cal evitar el contacte amb ell, especialment en llocs tancats. Si conviu amb algun animal, no permetre que entri al dormitori de l’asmàtic i intentar banyar-lo un cop a la setmana.
• Si té asma induïda per l’exercici caldrà procurar realitzar l’activitat de forma gradual, fer un preescalfament i anar amb compte amb els canvis bruscos de temperatura.

2. – Medicaments per a l’asma

S’utilitzen fonamentalment de forma inhalada per a qualsevol edat i gravetat ja que el medicament arriba directament allà on és necessari, actua més ràpid, a menor dosi i amb menys efectes secundaris que si es pren per via oral.

Hi ha dos tipus de medicaments per a l’asma:

• Broncodilatadores d’acció curta o alleujament ràpid: terbutalina, salbutamol. Relaxen els músculs que tanquen els bronquis i controlen l’agudització dels símptomes. Només es prenen quan la persona nota que els seus símptomes han empitjorat.
• Antiinflamatoris, preventius o de control a llarg termini: Aquest tractament redueix la inflamació dels bronquis i ajuda a reduir la quantitat i intensitat de les crisis. Cal prendre’l durant llargs períodes de temps encara que no se’n tinguin símptomes. Existeixen diversos tipus d’aquests medicaments, tot i que els més eficaços són els corticoides inhalats (budesonida, fluticasona, triamcinolona). També són útils els inhibidors dels leucotriens, que es prenen per via oral, com el montelukast.

3. – Vacunes per a l’al·lèrgia

S’utilitzen quan s’ha demostrat que en l’asma està influint un al·lergen de manera molt intensa, que no es pot eliminar del seu ambient i que amb tractament no s’ha aconseguit el control dels símptomes. En aquest cas, les vacunes poden disminuir la gravetat dels símptomes al·lèrgics i les necessitats de medicació. Les vacunes s’administren en un període de 3 a 5 anys i es poden administrar per via oral o amb injeccions subcutànies.

Perspectives a llarg termini

Actualment l’asma no es cura, per la qual cosa es classifica com una malaltia crònica. Sí que és possible oferir a les persones amb asma una vida lliure de símptomes, habitualment amb medicació. Si el pacient i la família abandonen les cures correctes i/o la medicació, els símptomes tornaran.

L’asma és més freqüent que s’iniciï en la infantesa. Si apareix o persisteix per sobre dels 6 anys és força probable que es mantingui a l’edat adulta. En els menors de 6 anys, en qui no es pot establir un diagnòstic definitiu, hi ha una sèrie de factors que poden portar a pensar que l’asma persistirà en el temps: un antecedent familiar directe (pare, mare) d’asma, la gravetat dels símptomes, la presència d’al·lèrgia i l’exposició al fum del tabac.

Saber-ne més

Algunes preguntes freqüents:

Els refredats o la bronquitis poden originar asma?
L’asma és contagiosa?
Els medicaments per a l’asma poden ser perjudicials a llarg termini?
Els antibiòtics, mucolítics i antitussígens (xarops per la tos i els mocs) milloren l’asma?
Com es poden prevenir les crisis asmàtiques?
Com se sap si l’asma està controlat?
Quina relació existeix entre l’asma i les al·lèrgies?
Quina relació existeix entre l’asma i les al·lèrgies?
L’al·lèrgia causa asma?

Més informació

La millora de l’aire dins de la llar per a prevenir l’asma
www.neumoped.org
www.asthmamoms.com/espanol.html
www.aaaai.org/patients/resources/spanish.stm