Al·lèrgia alimentària

Què és

Què és

És una resposta immunitària exagerada del cos desencadenada pel consum de certs aliments que actuen com a antígens [1]. És a dir, en persones predisposades, el sistema immune o defensiu d’una persona reacciona de forma excessiva davant d’un aliment que en una persona no al·lèrgica resultaria innocu. Això ho causa un anticòs anomenat IgE (Immunoglobulina E), que es troba en les persones amb al·lèrgia. Aquest anticòs es pot produir encara que l’aliment s’hagi menjat diverses vegades en el passat sense cap problema. L’al·lèrgia als aliments pot aparèixer amb més freqüència en les persones que tenen parents amb al·lèrgies, i poden ocórrer símptomes després que aquesta persona al·lèrgica ingereix fins i tot una quantitat mínima de l’aliment [2].

Incidència en els nens

Les reaccions al·lèrgiques són més freqüents en els nens que en els adults i afecten des d’un 0,3% a un 10% de nens, segons els estudis, i poden arribar a afectar fins al 8% dels nens [3] i principalment en els primers anys de vida. Durant aquest període de temps, les causes més freqüents són les proteïnes de la llet de vaca i de l’ou, mentre que, amb el pas dels anys, augmenten els casos de nens amb al·lèrgia a aliments com ara el peix, als fruits secs i a algunes fruites [4].

Causes

Causes

Realment no se sap per què algú es fa al·lèrgic als aliments. Sí que se sap que per presentar símptomes al·lèrgics davant un aliment hi ha d’haver més d’un contacte. La primera vegada que pren l’aliment no provoca símptomes d’al·lèrgia però a partir d’aquest primer contacte es pot anar desenvolupant l’al·lèrgia, i després del segon, el tercer, o després de molts altres contactes, l’al·lèrgia ja desenvolupada és capaç de causar símptomes [5].

L’Acadèmia Americana d’Al·lèrgia, Asma i Immunologia estima que hi ha vuit aliments que són els “culpables” de la majoria de les al·lèrgies alimentàries infantils: els ous, el peix, la llet, els cacauets, el marisc, la soja, els fruits secs i el blat [6]:

  • Llet de vaca (o proteïnes de la llet de vaca): Al voltant del 80% de les llets artificials comercialitzades s’elaboren amb llet de vaca. Cal tenir en compte que aquestes proteïnes de la llet també poden ser presents de forma “oculta” a molts aliments que vénen ja preparats.
  • Ous: L’al·lèrgia a l’ou, una de les al·lèrgies alimentàries més freqüents en lactants i nens petits, pot plantejar problemes als pares ja que els ous s’utilitzen a molts aliments de consum infantil i amb freqüència com a ingredients “ocults”, de manera que identificar-los és més difícil. Aquest tipus d’al·lèrgia se sol manifestar molt precoçment, però la majoria dels nens la superen al voltant dels 5 anys d’edat.
  • Peix i marisc: les proteïnes del peix poden provocar diversos tipus de reaccions al·lèrgiques. Els nens no sempre l’acaben superant amb els anys.
  • Cacauets i fruits secs: Els cacauets es troben entre els al·lèrgens alimentaris que provoquen reaccions més greus, i de vegades desencadenen reaccions que poden posar en perill la vida del pacient. La meitat de les persones al·lèrgiques als cacauets també són al·lèrgiques als fruits secs, com les ametlles i les nous, i sovint a les pipes de gira-sol i a les llavors de sèsam.
  • Soja: L’al·lèrgia a la soja apareix amb major freqüència entre els lactants que en els nens grans; aproximadament entre el 30% i el 40% dels bebès que són al·lèrgics a la proteïna de la llet de vaca també ho són a la proteïna de les llets infantils elaborades amb soja.
  • Blat: Les proteïnes del blat es troben a molts aliments de consum habitual. És important recordar que l’al·lèrgia al blat no és el mateix que la malaltia celíaca (vegeu apartat saber-ne més).

Tanmateix, cal tenir en compte dues situacions en les quals és difícil conèixer quin aliment és el que està causant la reacció al·lèrgica [5]:

  1. Algú pot haver pres un aliment desconegut, bé perquè es troba ocult entre els ingredients d’aliments ja preparats o, en el cas dels lactants, perquè part dels aliments que pren la mare passen a la llet materna.
  2. La segona situació és per l’anomenada reactivitat creuada. És a dir, alguns aliments o substàncies no alimentàries poden tenir components comuns o molt similars pel que pot ocórrer que el nen amb al·lèrgia a un aliment tingui a més al·lèrgia a altres aliments amb components similars. Per exemple, és molt freqüent l’al·lèrgia a fruites com al préssec, albercoc, pruna, cirera, etc. (totes elles components del mateix grup de fruites rosàcies). També és possible que pacients amb al·lèrgia no alimentària puguin presentar reaccions al·lèrgiques després del contacte amb algun aliment i és relativament freqüent trobar subjectes al·lèrgics al pol·len, que també ho són a les fruites o verdures, la mel o les infusions. Un altre exemples són [6]:
    • Els casos d’al·lèrgia al làtex en els quals es poden presentar problemes amb la ingestió de kiwi, castanya, alvocat i plàtan.
    • Els nens al·lèrgics a àcars que, en ocasions, presenten reaccions al·lèrgiques després de la ingesta de marisc.

Símptomes

Símptomes

Els símptomes d’una al·lèrgia alimentària poden ser únics o incloure una sèrie d’ells, i són deguts a mecanismes de defensa del cos que es tornen perjudicial davant un mateix. Entre aquests símptomes podem vegeu [3];[4];[6]:

  • Alteracions cutànies i mucoses: Són les manifestacions més freqüents després de les digestives. Poden afectar la mucosa oral i del coll en forma de picor i/o irritació local en empassar-se l’aliment i s’associa, en ocasions, a una inflor labial o de llengua. A la pell poden aparèixer taques vermelles associades a picor (faves)
  • Inflamació de la mucosa nasal (rinitis)
  • Clínica respiratòria: Els casos aguts d’asma bronquial o rinitis al·lèrgica després de la ingestió d’aliments són poc freqüents i és més habitual que aquests símptomes es produeixin per inhalació de partícules que són a l’aire i que procedeixen d’aliments com, per exemple, partícules de peix o farines de cereals (asma dels forners).
  • Asma
  • Manifestacions gastrointestinals: Poden aparèixer aïllades o associades a altres símptomes no digestius. Cursen amb nàusees, vòmits, dolor abdominal i/o diarrea.
  • Reacció al·lèrgica generalitzada (Anafilaxi), amb símptomes en diferents zones del cos alhora

Aquests símptomes de vegades ocorren de manera ràpida i brusca poc temps després de prendre l’aliment, i altres vegades de manera més suau i prolongada, hores o dies després de prendre l’aliment, arribant fins i tot a fer-se crònics [5].

La gravetat dels símptomes d’una al·lèrgia alimentària depèn de [6]:

  • la quantitat de l’aliment al·lèrgenic ingerit.
  • el grau d’exposició que hagi tingut prèviament a l’aliment al·lèrgenic (en quantes ocasions l’hagi ingerit).
  • la sensibilitat que tingui a l’aliment.

Diagnòstic

Com es diagnostica

Davant d’una sospita d’al·lèrgia a aliments, s’ha de buscar una relació de l’aparició dels símptomes amb la ingesta d’algun aliment. Així, el diagnòstic es basa en la història clínica, la qual ha de ser detallada perquè, de vegades, l’aliment que la causa és difícil d’identificar. Un aspecte rellevant és la possible relació dels símptomes amb la realització d’exercici després de la ingesta d’un aliment [4]. S’ha de sospitar i estudiar una possible al·lèrgia a aliments en les següents situacions [5]:

  • Si els símptomes apareixen poc temps després de prendre un aliment concret.
  • Si els símptomes apareixen repetides vegades després de prendre el mateix aliment.
  • Si no es troba cap altra causa per als símptomes.
  • Si els símptomes són greus o persistents.
  • Si els símptomes no responen bé al tractament habitual.

Igual que succeeix amb altres al·lèrgies, l’al·lèrgia alimentària pot necessitar, a més de la realització de proves de pell, una anàlisi de sang i proves de provocació. Les dues primeres indiquen si el pacient està sensibilitzat a un determinat aliment, i a la de provocació si el pacient presenta símptomes després de prendre l’aliment [5]:

Les proves cutànies (prick-test) es poden realitzar amb extractes comercials o de manera directa amb l’aliment fresc, fent una punció sobre l’aliment i, després, sobre la pell. Si es reprodueix una reacció urticarial a la zona provada es considerarà la probabilitat d’una al·lèrgia a aquest aliment [3].

La determinació de determinades substàncies en sang (IgE) s’ha de realitzar quan [4]:

  1. Els tests cutanis no siguin concloents, sobretot, quan no coincideixin amb la sospita diagnòstica realitzada en conèixer la història clínica.
  2. L’aliment sigui irritant per a la pell.
  3. S existeixen lesions cutànies com a èczema que impedeixin la realització de les proves cutànies.

Amb freqüència aquests test cutanis són positius per a aliments que no produeixen símptomes. Per això, encara que el metge donarà les pautes a seguir en aquests casos, en general un resultat positiu d’un aliment no justifica una prohibició del mateix si aquest es tolera bé.

Les proves de provocació han de ser realitzades sempre sota la indicació i supervisió del metge. Es poden realitzar al llavi, aplicant una gota de l’extracte al·lèrgenic o de l’aliment a la part externa del llavi, i controlant els símptomes diversos minuts després [4].

Quant als aliments que s’acostuma a investigar de forma inicial, depèn de si existeixen sospites concretes a determinats aliments. Si hi ha una sospita molt concreta, s’estudia l’aliment sospitós i alguns que puguin estar relacionats. Si no hi ha sospita concreta, es miren els més freqüents segons l’edat del pacient, els símptomes que hagi tingut, i el patró cultural d’alimentació [5].

Per això és molt important informar el metge de quin aliment van prendre abans de la reacció, i de com estaven preparats. Si estava fet a casa, s’ha d’informar de tots els ingredients emprats, fins i tot de les espècies. Per exemple, si havia pres arròs, ha de dir si a més portava all, ceba, tomàquet, marisc, peix, etc. Si l’aliment estava envasat també ha d’informar dels ingredients, preferiblement portant la llista de l’envàs. Alguns aliments poden causar símptomes, no per si mateixos, sinó per estar contaminats amb d’altres, o per contenir paràsits, com ocorre amb l’Anisakis del peix.

Tractament

Tractament

Si una persona té sensibilització sense símptomes, generalment es recomana que continuï prenent l’aliment amb normalitat.

Tanmateix, el pacient és al·lèrgic a un aliment ho ha d’evitar, seguint les indicacions del metge respecte a possibles reaccions creuades, i vigilant especialment “fonts ocultes” de l’aliment (per exemple, vacunes amb virus atenuats que han estat conreades en ou o embrió de pollastre). No existeix immunoteràpia (o vacunes) específica amb aliments [4].

Tanmateix hi ha ocasions en els que l’aliment no pot evitar o s’ingereix de forma accidental. En aquests casos es poden necessitar tres tipus de tractament: el tractament de rescat d’una reacció aguda, el tractament preventiu, i el tractament etiològic o de la causa [5]:

  1. Tractament de rescat: Es realitza una vegada que apareixen els símptomes i depèn dels símptomes concrets que apareguin. Així, per als símptomes digestius es recomana prendre líquids de rehidratació, per als símptomes de pell se solen usar antihistamínics, igual que per als símptomes de nas o d’ulls (sempre prescrits per un metge). Per als símptomes d’asma es fan servir broncodilatadors. A més, per a tots els símptomes es poden emprar corticoides, bé siguin presos o injectats.
  2. Rarament s’usen medicaments com a tractament preventiu en l’al·lèrgia a aliments. En cas de necessitat s’usa el tractament preventiu corresponent als símptomes (asma, rinitis, dermatitis, etc.) que provoca l’aliment.
  3. El tractament etiològic o de la causa consisteix bàsicament a fer una dieta on s’eviti l’aliment culpable, com ja s’ha esmentat i tots els productes preparats que el portin entre els seus ingredients. S’ha de consultar la llista d’ingredients de tot producte que no prepari un mateix personalment. S’ha d’avisar familiars, col·legis, menjadors i altres llocs on vagi a menjar un nen amb al·lèrgia que pateix aquesta malaltia. A més s’ha de tenir precaució amb els coberts, estris de cuina, planxes de cuinat, etc., que poden estar en contacte primer amb l’aliment culpable i després ser usats per tocar el menjar que pren el pacient al·lèrgic.

Perspectives

Perspectives a llarg termini

La majoria de les al·lèrgies a aliments desapareixen amb el pas del temps, encara que depèn de l’edat a què comencen i de l’aliment concret que les causa.

Així, acostumen a desaparèixer millor les que comencen quan el nen és més petit, sobretot l’al·lèrgia a la llet de vaca i a l’ou. Les que comencen més tard, quan el nen és més gran, tendeixen a romandre més temps, fins i tot per tota la vida. Els aliments que donen al·lèrgies més difícils de desaparèixer són els peixos, el marisc, els fruits secs i algunes fruites.

Bibliografia

[1] Stuart I.Henochowicz M. Alergia alimentaria. Medline Plus 2009. Available from: URL: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000817.htm
[2] Comisión de Educación Pública de la Academia Americana de Alergia AeI. Alergia a los alimentos. American Academy of Allergy,Asthma and Immunology (AAAAI) 2006. Available from: URL: http://www.aaaai.org/espanol/tips/alergias_a_los_alimentos.stm
[3] Alergias a alimentos. Tu otro médico 2010. Available from: URL: http://www.tuotromedico.com/temas/alergia_a_alimentos.htm
[4] La alergia alimentaria. La casa del alérgico 2010. Available from: URL: http://www.lacasadelalergico.com/frontend/lacasadelalergico/noticia.php?id_noticia=196&id_seccion=40
[5] Alergia a alimentos. Sociedad Española de Inmunología clínica y alergia pediátrica 2010. Available from: URL: http://www.seicap.es/alimentos_generalidades.asp
[6] Todo sobre las alergias. Kidshealth for Nemour 2010. Available from: URL: http://kidshealth.org/parent/en_espanol/medicos/allergy_esp.html#

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5 (0 vots, mitjana: 0,00 de 5) Loading ... Loading ...
Per a votar has de registrar-te a “Per a pares i mares”. Registra’t!

Comparteix aquest contingut:
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • LinkedIn
  • Digg
  • Print
  • del.icio.us
  • email

Tags: , , ,

Sobre Sandra González Pérez, metge. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària